Jardineria sostenible

Jardineria sostenibl

Cent anys d'art, ciència i ofici en jardineria a Catalunya (1911-2011)

L'art de fer jardins, les tècniques de jardineria i l'ofici de jardineria han evolucionat desigualment aquests darrers cent anys a Catalunya. A l'hora d'analitzar quines han estat les innovacions en la matèria que ens ocupa, es perfilen dues, potser tres, línies diferents que mereixen ser revisades de manera independent. La primera, els jardins, la consideració d'obra d'art dels quals implica unes modes i gustos estètics que es reflecteixen tant en la jardineria privada com en la jardineria pública. De fet, és en aquesta última on es fan més evidents els canvis que s'han anat succeint i on la innovació no s'avalua en avenços tecnològics, sinó en la nova manera de concebre l'espai públic i els parcs, i que ha situat Barcelona en el mapa internacional. Al llarg dels darrers cent anys hem vist com els elements que formen un parc i un jardí s'han alternat per passar, repetidament, de formes geomètriques a línies sinuoses, les quals, aplicades a vials i camins i als parterres, generen estils jardinístics diferents, sovint contraposats. Un altre tema és la jardineria, una disciplina que pren prestades moltes tècniques de l'agricultura, però que modifica, ajusta i adequa a les necessitats expresses del que significa treballar en un jardí, un indret singular i únic, on els elements es disposen d'acord amb uns criteris estètics o d'usabilitat i no pas amb uns criteris productius. I aquest és el punt clau. La jardineria és una pràctica que, tot i beneficiar-se de tècniques i materials innovadors sistemes de reg, fertirrigació, varietals i cultivars d'espècies ornamentals, malles antigerminadores, hidrogels, etc. té un fort component d'artesania. No hi ha dos parcs ni dos jardins iguals, i per cultivar-los i fer-los créixer, és de menester ofici i coneixement, és de menester un jardiner. Catalunya ha estat pionera en matèria de jardineria, potser no en avenços tècnics però sí en la formació de professionals i la divulgació de la professió. Un personatge clau és Nicolau Maria Rubió i Tudurí, dissenyador i creador de jardins, director del Servei de Parcs de Barcelona i fundador de l'Escola de Jardineria de Barcelona l'any 1934, i també escriptor de novel·les, d'assaigs i tractats. La seva obra El jardín meridional és un llibre clau per conèixer els aspectes més destacats de la jardineria catalana del primer terç del segle xx, com ho són també, per a les dècades dels seixanta i setanta, les obres de Noel Clarasó.El arte de hacer jardines, las técnicas de jardinería y el oficio de jardinero han evolucionado de forma desigual durante los últimos cien años en Cataluña. Al analizar cuáles han sido las innovaciones en la materia que nos ocupa, se perfilan dos, tal vez tres, líneas diferentes que merecen ser revisadas de forma independiente. La primera, los jardines, cuya consideración como obra de arte implica unas modas y gustos estéticos que se reflejan tanto en jardinería privada como en jardinería pública. De hecho, es en esta última donde se hacen más evidentes los cambios que se han ido produciendo y donde la innovación no se evalúa en adelantos tecnológicos, sino en la nueva manera de concebir el espacio público y los parques, y que ha situado Barcelona en el mapa internacional. A lo largo de los últimos cien años hemos visto cómo los elementos que conforman un parque y un jardín se han alternado para pasar, repetidamente, de formas geométricas a líneas sinuosas, las cuales, aplicadas a viales y caminos y a los parterres, generan estilos de jardines diferentes, frecuentemente contrapuestos. Otro tema es la jardinería, una disciplina que toma prestadas muchas técnicas de la agricultura, pero modificándolas, ajustándolas y adecuándolas a las necesidades expresas de lo que significa trabajar en un jardín, un espacio singular y único, donde los elementos se disponen de acuerdo con unos criterios estéticos o de uso y no con unos criterios productivos. Y este es el punto clave. La jardinería es una práctica que, aunque se beneficia de técnicas y materiales innovadores sistemas de riego, fertirrigación, variedades y cultivares de especies ornamentales, mallas antigerminantes, hidrogeles, etc. tiene un fuerte componente de artesanía. No hay dos parques ni dos jardines iguales, y para cultivarlos y hacerlos crecer, es necesario oficio y conocimiento, es necesario un jardinero. Cataluña ha sido pionera en materia de jardinería, tal vez no en adelantos técnicos pero sí en la formación de profesionales y la divulgación de la profesión. Un personaje clave es Nicolau Maria Rubió i Tudurí, diseñador y creador de jardines, director del Servicio de Parques de Barcelona, fundador de la Escuela de Jardinería de Barcelona el año 1934 y también escritor de novelas, de ensayos y tratados. Su obra El jardín meridional es una obra clave para conocer los aspectos más destacados de la jardinería catalana del primer tercio del siglo xx, como lo son también, para las décadas de los sesenta y setenta, las obras de Noel Clarasó

Espai públic enjardinat : impactes ambientals, model urbà i individualització a la Regió Metropolitana de Barcelona

En un context de segona modernitat en què té lloc un procés de difusió de la ciutat, mitjançant l'establiment d'un model urbà basat en la privacitat a través del predomini d'habitatges unifamiliars, l'espai públic enjardinat desenvolupa un paper de gran rellevància a l'hora de potenciar la col·lectivitat i les relacions socials. Però la concentració d'aquests espais en zones de ciutat compacta limita els seus efectes en el difús, d'aquesta manera es mostren dos models d'individualització diferenciats en funció del teixit urbà. A més, l'espai públic enjardinat té uns impactes ambientals que cal conèixer, especialment pel que fa als recursos hídrics, i cal veure fins a quin punt els beneficis socials de la jardineria pública poden compensar els seus impactes ambientals.En un contexto de segunda modernidad donde tiene lugar un proceso de difusión de la ciudad, en que se desarrolla un modelo urbano sustentado en la privacidad a través del predominio de viviendas unifamiliares, el espacio público ajardinado tiene un papel de gran relevancia a la hora de potenciar la colectividad y las relaciones sociales. Sin embargo, la concentración de estos espacios públicos en zonas de ciudad compacta limita sus efectos en el difuso, mostrando así dos modelos de individualización diferenciados en función del tejido urbano. Además, el espacio público ajardinado tiene unos impactos ambientales que deben conocerse, especialmente en cuanto a los recursos hídricos se refiere. Será conveniente averiguar hasta qué punto los beneficios sociales de la jardinería pública pueden compensar sus impactos ambientales.En un contexte de seconde modernité où il y a eu lieu un procès de diffusion de la citée, établissant un model urbain basé en la intimité avec une majorité de maisons unifamiliaux, l'espace public jardiné a un rôle de grande relevance favorisant la collectivité et les relations sociales. Mais la concentration de ces espaces à la citée compacte limite leur effets à la citée diffuse, montrant deux models d'individualisation selon le model urbain. En plus, l'espace publique jardiné a des impacts sur l'environnement qu'il faut connaître, en spécial ceux qui affectent les ressources hydriques, et il faut analyser si les avantages sociaux des jardins publics peuvent compenser leurs impacts sur l'environnement.In a second modernity context where a process of city diffusion is taking place, with the establishment of an urban model based on the privacy through a majority presence of singlefamily houses, public gardened space plays an important role favouring collectivity and social relationships. But the concentration of these spaces in compact city areas limits its effects into the diffuse city, showing two models of individualization depending on the urban model. Furthermore, public gardened space has environmental impacts that should be known, especially in what water resources concerns. Therefore, it is necessary to analyze whether social benefits of public gardening could compensate or not for their environmental impacts

El Jardí d ela Masia Freixa de Terrassa. Un jardí a estudi dins la història de l'art del jardí

El jardí de la Masia Freixa, dissenyat per Rafael Benet i Vancells, s'inscriu dins la història de l'art dels jardins com a assaig d'una nova concepció de la jardineria a Catalunya. És un fet remarcable que fos valorat com a obra d'art i que el seu projecte fos exposat com a tal en un espai expositiu el 1916. Aquest treball tracta de l'evolució del pensament cap a l'art i la bellesa pública, conceptes que defensen un art nacional. Rafael Benet, a partir de les influències rebudes, desenvolupa aquest pensament o manera de fer i l'aplica en la creació d'aquest jardí privat i en d'altres d'iniciativa pública.El jardín de la Masia Freixa, diseñado por Rafael Benet Vancells, se inscribe dentro de la historia del arte de los jardines como ensayo de una nueva concepción de la jardinería en Cataluña. Es un hecho remarcable el ser valorado como obra de arte y expuesto el proyecto como tal en un espacio expositivo en 1916. Este trabajo trata de la evolución del pensamiento hacia el arte y la belleza pública, conceptos que defienden un arte nacional. Rafael Benet, a partir de las influencias recibidas, desarrolla este pensamiento o forma de hacer y lo aplica en la creación de este jardín privado y en otros de iniciativa pública.Designed by Rafael Benet Vancells, the Garden of the Masia Freixa estate has made a place for itself in garden art history as an experiment for a new gardening concept in Catalonia. The fact that this project was valued as a work of art and formally exhibited as such in 1916 is particularly worthy of note. This paper discusses the evolution of thought towards public art and public beauty, concepts that tend to advocate a national art. Based on the influences he received, Rafael Benet developed that thought or method and applied it when creating both this private garden and other public projects

Jardins i jardiners dels Països Catalans. Tresors per descobrir

Des de mitjan segle XIX, la jardineria ha estat present en la vida quotidiana de la societat catalana en forma de jardins públics i privats; de manifestacions artístiques i esdeveniments entorn de l'horticultura i les flors; a través d'associacions, entitats i també d'escoles destinades a la formació artística i tècnica. Malauradament, tot aquest patrimoni és força desconegut i, en aquest sentit, el propòsit del grup Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans, de la secció de Jardineria i Paisatge de la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA), és treure'l a la llum, preservar-lo i divulgar-lo.Desde mediados del siglo XIX, la jardinería ha estado presente en la vida cotidiana de la sociedad catalana en forma de jardines públicos y privados; de manifestaciones artísticas y acontecimientos entorno a la horticultura y las flores; a través de las asociaciones, entidades y también de escuelas destinadas a la formación artística y técnica. Desgraciadamente, todo este patrimonio es bastante desconocido y, en este sentido, el propósito del grupo Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans, de la sección de jardineria y paisaje de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), es sacarlo a la luz, preservarlo y divulgarlo.Since the mid 19th century, gardening has formed part of daily life in the Catalan society, in the form of public and private gardens; art and horticulture and flower events; through associations, organizations and art, technical training schools. Given that this heritage is unfortunately largely unknown, the group Jardins i Jardiners: Art, Ciència i Ofici als Països Catalans (Gardens and Gardeners: Art, Science and the Trade in the Catalan Countries), which belongs to the Gardening and Landscaping Department of the ICEA (Catalan Institution for Agricultural Studies), has set out to bring it to light, preserve it and spread word of it

La reutilització planificada de l'aigua

L'article sintetitza els aspectes més importants de la reutilització planificada de l'aigua (concepte, beneficis, exigències i fiabilitat del procés de regeneració). Es tracten també els tipus de reutilització més significatius: urbana, industrial, agrícola i forestal ornamental i recreativa, de millora i preservació del medi natural i recàrrega artificial. Fonts d'aigua i tipus de tractaments. Aspectes sanitaris i econòmics

Proposta de millora de la gestió del reg de les gespes de tres parcs d’Esplugues de Llobregat

La despesa en aigua és avui un tema preocupant a la nostra societat tant econòmicament com “sosteniblement” parlant. En Jardineria s’avança cap a sistemes més eficients i ben gestionats per tal de reduir-ne l’ús en el reg. Un bon sistema de reg és aquell que permet adaptar-se a les necessitats de la planta coneixent-ne les necessitats hídriques reals o estimant-la segons el tipus de vegetació i el període de l’any, amb l’objectiu que la planta estigui en un estat òptim. En el moment de calcular la dosi de reg en un gespa es busca satisfer les necessitats hídriques en el punt més desfavorable, de manera que com més uniforme sigui el reg, la dosi d’aigua aplicada s’ajustarà més a la necessitada per a tota la gespa i es podrà reduir el volum requerit. El treball avalua l’eficiència del reg en tres espais verds d’Esplugues de Llobregat ja consolidats, on s’ha determinat la quantitat d’aigua aportada per cada sector de reg (pluviometria real en l/m2h), la uniformitat del reg mitjançant el factor de Christiansen i la valoració de la instal·lació de reg pròpiament. S’ha comprovat si és possible la simplificació dels mètodes agrícoles per determinar la uniformitat d’un reg en jardineria disminuint el nombre de pluviòmetres utilitzats. S’ha fet un estudi agroclimàtic de la zona i proves texturals del sòl per tal d’adaptarnos exactament a les situacions particulars de cada espai treballat i s’ha proposat un nou calendari de reg per cadascuna de les zones estudiades

Fundamentos matemáticos de la Ingeniería

Enginyeria Tècnica Agrícola, especialitat d'Hortofructicultura i Jardineria. 803: Fonaments Matemàtics de l'Enginyeri