Una mirada demogràfica als canvis recents en l'accés a l'habitatge a Catalunya

S'hi estudia la dinàmica recent del sistema residencial català des d'una aproximació demogràfica. Tot sistema residencial té una dinàmica interna intrínseca expressada en la biografia de les llars i la seva experiència acumulada de canvis d'habitatge. Tanmateix, el sistema residencial respon a influències conjunturals i estructurals externes que el fan evolucionar. Aquesta dinàmica externa es desenvolupa mitjançant el canvi i l'heterogeneïtat en les biografies residencials. Hem seguit tres vies (la temporal, la territorial i la social) per avaluar la dinàmica externa del sistema residencial català, fent servir metodologia basada en el principi de dissimilitud d'estructures. Els resultats indiquen que en l'actualitat la dimensió més heterogènia és la social a causa de la immigració. La heterogeneïtat entre sistemes és important en una comparació amb Estats Units, però no en relació amb el conjunt d'Espanya. La variació temporal del sistema sembla lenta a primera vista, però té un alt potencial de modificació a llarg termini del sistema residencial. Tanmateix, la velocitat de canvi del model residencial és força ràpida en comparació amb el cas dels Estats Units.Se estudia la dinámica reciente del sistema residencial catalán desde una aproximación demográfica. Todo sistema residencial tiene una dinámica interna intrínseca expresada en la biografía de los hogares y su experiencia acumulada de cambios de vivienda. Aun así, el sistema residencial responde a influencias coyunturales y estructurales externas que lo hacen evolucionar. Esta dinámica externa se desarrolla mediante el cambio y la heterogeneidad en las biografías residenciales. Hemos seguido tres vías (la temporal, la territorial y la social) para evaluar la dinámica externa del sistema residencial catalán, usando metodología basada en el principio de disimilitud de estructuras. Los resultados indican que en la actualidad la dimensión más heterogénea es la social debido a la inmigración. La heterogeneidad entre sistemas es importante en una comparación con Estados Unidos, pero no en relación con el conjunto de España. La variación temporal del sistema parece lenta a simple vista, pero tiene un alto potencial de modificación a largo plazo del sistema residencial. Sin embargo, la velocidad de cambio del modelo residencial es bastante rápida en comparación con el caso de los Estados Unidos.We study the recent dynamics of the Catalan residential system from a demographic approach. All housing systems express their internal dynamics through the biography of the household and its accumulated experience of residential moves. Moreover, the housing system responds and evolves thanks to external cyclical and structural influences. This external dynamics induce change and heterogeneity in residential biographies. We have followed three ways (change in time, space differences and social diversity) to assess the external dynamics of Catalan housing tenure system, using methodology based on dissimilarity indexes. At present the social dimension is becoming heterogeneous faster because of immigration. Spatial heterogeneity is important in international terms but not in relation to the whole of Spain. Temporal variation of the system seems slow at first sight, but has a high potential for long-term change. However, the rate of change of the tenure model is quite fas

Passat, present i futur del món immobiliari

El plantejament de l’àmbit d’estudi serà doncs, fer un anàlisi de la situació política, econòmica, financera i immobiliària actual, per poder així, situar-nos en l’espai-temps. Complementant això amb l’estudi de l’últim any de la vivenda a Espanya i l’anàlisi del mercat barceloní, pretenem conèixer mitjançant un cas pràctic, el futur d’aquest món immobiliari

Lliçons de la crisi: economia productiva vs. economia financera

Aquest article examina les característiques del sistema financer que tendeixen a accentuar les fluctuacions cícliques de l'economia i, en algunes ocasions, arriben a provocar bombolles d'actius i crisis financeres, com la que es va iniciar amb les hipoteques subprime nord-americanes el 2007. En primer lloc, es discuteixen alguns trets del negoci bancari que el fan inherentment cíclic. En particular, la competència per quota de mercat en moments d'expansió i les dificultats per avaluar els riscos al llarg del cicle. El gruix de l'anàlisi, tanmateix, se centra en els factors procíclics que es deriven del funcionament imperfecte dels mercats financers. Els seriosos problemes d'asimetria en la informació a la disposició dels diversos actors del sector—gestors, prestataris, creditors i propietaris— provoquen una tendència al palanquejament excessiu en èpoques de bonança i a polítiques massa restrictives en moments adversos del cicle. L'article examina, també, com aquests problemes d'informació units a efectes externs negatius entre entitats poden conduir a situacions extremes, de greus desequilibris en els mercats (bombolles i crisis). A més, es discuteix en quina mesura algunes de les regulacions actuals contribueixen a agreujar, en lloc de mitigar, el caràcter procíclic del sector. En la conclusió se suggereixen els principis que podria tenir en compte un marc regulador que contribuís a reduir la naturalesa procíclica del sistema financer.This paper examines the characteristics of the financial system that tends to accentuate economies’ cyclical fluctuations and, on occasion, ends up causing asset bubbles and financial crises, like the one that started in 2007 with the US subprime mortgages. The paper discusses, first, some features of the economics of banking that make it inherently cyclical. In particular, competition for market share at times of expansion and the difficulty in assessing risk throughout the cycle. However, the lion’s share of the analysis focuses on the procyclical factors that result from the imperfect functioning of financial markets. The serious problems of asymmetric information between the different agents in the industry – managers, borrowers, creditors and owners – result in a tendency towards excessive leverage during a boom and overly restrictive policies during downturns. The paper also examines how these problems of information, together with negative externalities between institutions, can lead to extreme situations of seriously unstable markets (bubbles and crises). It also discusses to what extent some of the current regulations help to exacerbate the sector’s procyclical nature instead of alleviating it. The conclusion proposes principles that might be taken into account by a regulatory framework that helps to reduce the procyclical nature of the financial system