Revistes Catalanes amb Accés Obert

«LA GARANTÍA DE LOS VALORES HIPOTECARIOS»,
TESI DOCTORAL DE SERGIO NASARRE
El dia 30 de novembre de 2001, a la Sala de Graus de la Facultat de Cièn-
cies Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el professor de dret ci-
vil Sergio Nasarre Aznar va presentar la seva tesi doctoral, titulada «La garan-
tía de los valores hipotecarios». Es tractava del primer doctorat europeu del
Departament de Dret de la URV. 
El tribunal de la tesi estava compost pels doctors Ferran Badosa Coll (Uni-
versitat de Barcelona), president, Carmen M. Gete-Alonso (Universitat Autò-
noma de Barcelona), secretària, Agustín Madrid Parra (Universitat Pablo de
Olavide), Antonio Orti Vallejo (Universitat de Granada) i Eilís Ferran (Univer-
sitat de Cambridge). El treball va merèixer la qualificació d’excel·lent cum lau-
de per unanimitat del tribunal.
La tesi té com a objectiu l’estudi de la garantia dels valors del mercat hi-
potecari (Llei 2/1981, de 25 de març, del mercat hipotecari (LMH)), és a dir, de
les cèdules, els bons i les participacions hipotecàries i dels bons de titulització
hipotecària. Aquesta ha estat i és una qüestió molt discutida per la doctrina i
que té una gran transcendència pràctica en l’àmbit econòmic: l’establiment de
garanties suficients per a generar confiança als inversors en valors hipotecaris.
Com més inversió hi hagi en aquests valors, millor refinançament dels crèdits
hipotecaris per part de les entitats de crèdit hi haurà, i, per tant, aquestes podran
oferir-los als deutors hipotecaris amb unes condicions millors (compra d’habi-
tatges, construcció de locals per a negocis i oficines).
El treball està dividit sistemàticament en cinc parts. La primera tracta del
sistema de crèdit territorial, el qual queda definit com l’entramat d’una norma-
tiva que asseguri el crèdit sobre immobles, a més d’unes institucions de crèdit
que el puguin generalitzar, més un adequat refinançament de les hipoteques.
Aquest concepte de sistema de crèdit territorial ens ajuda a comprendre quins
són els elements imprescindibles per a gaudir d’un mercat hipotecari adequat.
Espanya no va gaudir d’un sistema modern de crèdit territorial fins al 1872,
data de l’aprovació de la Llei del Banc Hipotecari (LBH), la qual, juntament
amb la Llei hipotecària de 1861, incorporava la necessària generalització del crè-
dit sobre immobles i el refinançament d’aquest (operacions passives), per primera
vegada, mitjançant cèdules hipotecàries. A més, la Llei de 1872 establia un sis-
tema monopolístic en les operacions passives, ja que el Banc Hipotecari va ser
declarat legalment «único en su clase» i, per tant, era l’únic capaç d’emetre cè-
dules hipotecàries, tal com passava llavors a França amb el Crédit Foncier
(1852). Aquest monopoli va durar més de cent anys i el sector no es va libera-
205
08 GEMMA RUBIO  16/12/02  14:24  Página 205
litzar fins a la publicació de la LMH de 1981. El sistema refinançador de la LBH
té el seu origen en les Pfandbriefe alemanyes, que dataven de finals del segle XVIII.
A part de l’històric i present sistema de crèdit territorial espanyol, s’hi ana-
litzen l’històric i l’actual d’Alemanya i de França. A més, s’hi ressenya l’estruc-
tura del sistema territorial de dinou països més.
En aquesta primera part de la tesi, doncs, s’apunta ja quina és la metodo-
logia emprada per a l’anàlisi de les garanties dels valores hipotecaris: el dret his-
tòric, el dret comparat (l’alemany i l’anglosaxó, especialment) i el dret positiu.
La segona part tracta la qüestió de la garantia de les cèdules hipotecàries, la
problemàtica de les quals sempre ha estat la dualitat entre els articles 12 i 14 LMH.
El primer estipula literalment que la garantia de les cèdules és una subhipoteca
legal, general i tàcita, mentre que el segon indica que es tracta d’un crèdit privi-
legiat, ambdós sobre la totalitat de crèdits hipotecaris que en qualsevol moment
tingui l’entitat emissora.
La primera part del capítol està dedicada a esbrinar l’origen del terme cè-
dula hipotecària, que té rellevància en l’àmbit de la seva naturalesa jurídica i la
seva garantia. L’adopció d’aquest terme, més a prop del de cédules hypothécaries
francès que del de Hypothekenpfandbriefe alemany, ha dut la doctrina espa-
nyola a confondre dues institucions radicalment diferents: per un costat hi ha
les Hypothekenbriefe (Alemanya) o cédules hypothécaries (França), o cartes hi-
potecàries, que són hipoteques «mobilitzades», és a dir, hipoteques en si matei-
xes convertides en béns mobles, i per l’altre hi ha les autèntiques Hypothekenp-
fandbriefe (Alemanya) o lettres de gage (França), o cèdules hipotecàries, que
són valors hipotecaris que es limiten a permetre la mobilitat de les hipoteques.
La garantia dels dos instruments és diferent: el primer model és una autèntica
hipoteca en si mateix (que grava un bé immoble del deutor hipotecari) i el se-
gon, tant a Alemanya com a França, gaudeix d’un crèdit d’alguna manera privi-
legiat (contra un conjunt de crèdits hipotecaris de l’entitat emissora).
Aquest dualisme hipoteca legal-crèdit privilegiat es repeteix en el dret his-
tòric espanyol entre l’article 30 LBH i l’article 208.1 del Codi de Comerç
(Ccom) de 1885. Però, atès el caràcter privilegiat del Banc Hipotecari i la poca
tradició hipotecària moderna al 1872, aquest dualisme s’ha resolt a favor del crè-
dit privilegiat de l’article 208.1 Ccom per a totes les cèdules no emeses pel Banc
Hipotecari.
Una de les conclusions a les quals arriba l’autor sobre la garantia de les cè-
dules de la LMH, és que, en general, tenen una garantia feble en relació amb els
seus homònims en dret comparat, especialment les Pfandbriefe alemanyes des
del 1998 i les franceses des del 1999, on s’estableix la teoria dels patrimonis se-
parats de cobertura. S’hauria de tendir a aquest model.
MISCEL·LANIA
206
08 GEMMA RUBIO  16/12/02  14:24  Página 206
La tercera part, la més breu entre els més de mil fulls totals de la tesi, està
dedicada als bons hipotecaris. Encara que per la seva naturalesa jurídica aquests
tenen molt en comú amb les cèdules, dues coses els diferencien: l’existència d’un
sindicat de bonistes i que la seva garantia ha de constar al Registre de la Pro-
pietat amb una nota al marge. Encara que tinguin una garantia més sòlida que
les cèdules, doncs, han tingut poc èxit entre les entitats de crèdit, a causa, so-
bretot, del seu cost i de la seva complexitat d’emissió i de negociabilitat.
La quarta part està dedicada majoritàriament a esbrinar la naturalesa jurí-
dica de les participacions hipotecàries, el seu principal problema, perquè corres-
ponen a una estructura desconeguda en el nostre dret civil tradicional. Per a es-
tudiar la qüestió, l’autor fa una anàlisi del dret immobiliari anglès, de les seves
mortgages i del trust, i arriba a la conclusió que la inspiració d’aquests valors ha
estat precisament el trust anglosaxó, almenys fins a la reforma del Reglament del
mercat hipotecari de 1991 (RD 685/1982, de 17 de març). Després d’aquesta re-
forma, les participacions hipotecàries segueixen corresponent a una estructura
fiduciària, però almenys poden explicar-se amb institucions conegudes, com po-
drien ser la cessió de crèdits hipotecaris i el mandat.
La darrera part del treball tracta la qüestió de l’estructura i la garantia dels
bons de titulització hipotecària. La titulització és un sistema d’obtenció de re-
cursos d’origen anglosaxó. En la tesi es fa una extensa anàlisi de la titulització
hipotecària a la Gran Bretanya i als Estats Units i posteriorment es comparen
les estructures juridicoeconòmiques anglosaxones amb la vigent a Espanya des
del 1992 (Llei 19/1992, de 7 de juliol), renovada amb la titulització d’actius del
1998 (RD 926/1998, de 14 de maig). En tot l’esquema imperen figures com el
trust i els fons separats sense personalitat jurídica, amb tot el que això compor-
ta d’indefinició dels drets i de les garanties dels inversors en els fons. 
La tesi acaba amb unes conclusions generals enumerades i amb un al·legat
relatiu al conflicte i l’harmonització entre el sistema continental de refinançament
hipotecari i l’anglosaxó. 
MISCEL·LANIA
207
08 GEMMA RUBIO  16/12/02  14:24  Página 207


"La Garantía de los valores hipotecarios", tesi doctoral de Sergio Nassarre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert