Computational methods that predict residence times of GPCR ligands

This thesis describes the development and analysis of different computational meth- ods that predict drug-target residence time, the duration of ligand binding at its target. Residence time has been shown to be a better surrogate of in vivo efficacy than equilib- rium binding affinity. All methods were applied to ligands acting at G protein-coupled receptors (GPCRs). GPCRs are a massive pharmaceutical target, with approximately one third of approved drugs acting at a GPCR. Three sets of computational methods were used to predict residence time. The first set are machine learning (ML) approaches trained only on ligand descriptors, the second set are molecular dynamics (MD) approaches and the final set of methods combine ML and MD. All three sets of methods were developed against a database of GPCR ligand kinetic data compiled from published sources. Different ML approaches were applied to ligands of 20 GPCRs. Both the principle component analysis and the multi-linear regression revealed properties relating to size of the ligand have a correlation to residence time. The first of two MD-based approaches was a steered MD method. By applying this method to 17 A2A receptor ligands, it was found that the changing interaction energies made by the dissociating ligand to both the receptor residues and to water correlated strongly with residence time values. The second MD-approach is a recently- published method, τ-RAMD. Results from τ-RAMD were found to correlate more strongly with molecular weight than residence time. Finally, ML models were trained on ensembles of short MD simulations of 259 GPCR-ligand complexes. The model with the highest accuracy was a gradient boosted regressor model trained on a combination of ligand molecular descriptors and the non- bonded interaction energy between the receptor-bound ligands and water

Rescoring Virtual Screening Results with the MM-PBSA Methods: Beware of Internal Dielectric Constants

With the potential of improving virtual screening outcome, MM-PB/GBSA has become a disputed method that requires extensive testing and tuning to provide the optimal results. One of the tuning factors is the internal or solute dielectric constant. We have applied three test sets with receptors of different categories and libraries from different sources to investigate the underlying issue related to this constant. We discovered that increasing internal dielectric value does not improve the virtual screening enrichment qualitatively. More interestingly, nonpolar and polar calculated energies act differently in libraries with different molecular weight distributions. From this work, the performance of MM-PBSA rescoring in virtual screening is more library- than receptor-dependent

Estimation of binding free energies with Monte Carlo atomistic simulations and enhanced sampling

The advances in computing power have motivated the hope that computational methods can accelerate the pace of drug discovery pipelines. For this, fast, reliable and user-friendly tools are required. One of the fields that has gotten more attentions is the prediction of binding affinities. Two main problems have been identified for such methods: insufficient sampling and inaccurate models. This thesis is focused on tackling the first problem. To this end, we present the development of efficient methods for the estimation of protein-ligand binding free energies. We have developed a protocol that combines enhanced sampling with more standard simulations methods to achieve higher efficiency. First, we run an exploratory enhanced sampling simulation, starting from the bound conformation and partially biased towards unbound poses. The we leverage the information gained from this short simulation to run, longer unbiased simulations to collect statistics. Thanks to the modularity and automation that the protocol offers we were able to test three different methods for the long simulations: PELE, molecular dynamics and AdaptivePELE. PELE and molecular dynamics showed similar results, although PELE used less computational resources. Both seemed to work well with small protein-fragment systems or proteins with not very flexible binding sites. Both failed to accurately reproduce the binding of a kinase, the Mitogen-activated protein kinase 1 (ERK2). On the other hand, AdaptivePELE did not show a great improvement over PELE, with positive results for the Urokinase-type plasminogen activator (URO) and a clear lack of sampling for the Progesterone receptor (PR). We demonstrated the importance of well-designed suite of test systems for the development of new methods. Through the use of a diverse benchmark of protein systems we have established the cases in which the protocol is expected to give accurate results, and which areas require further development. This benchmark consisted of four proteins, and over 30 ligands, much larger than the test systems typically used in the development of pathway-based free energy methods. In summary, the methodology developed in this work can contribute to the drug discovery process for a limited range of protein systems. For many other, we have observed that regular unbiased simulations are not efficient enough and more sophisticated, enhanced sampling methods are required.Els grans avenços en la capacitat de computació han motivat l'esperança que els mètodes de simulacions per ordinador puguin accelerar el ritme de descobriment de nous fàrmacs. Per a què això sigui possible, es necessiten eines ràpides, acurades i fàcils d'utilitzar. Un dels problemes que han rebut més atenció és el de la predicció d'energies lliures d'unió entre proteïna i lligand. Dos grans problemes han estat identificats per a aquests mètodes: la falta de mostreig i les aproximacions dels models. Aquesta tesi està enfocada a resoldre el primer problema. Per a això, presentem el desenvolupament de mètodes eficients per a l'estimació de d'energies lliures d'unió entre proteïna i lligand. Hem desenvolupat un protocol que combina mètodes anomenats enhanced sampling amb simulació clàssiques per a obtenir una major eficiència. Els mètodes d'enhanced sampling són una classe d'eines que apliquen algun tipus de pertorbació externa al sistema que s'està estudiant per tal d'accelerar-ne el mostreig. En el nostre protocol, primer correm una simulació exploratòria d'enhanced sampling, començant per una mostra de la unió de la proteïna i el lligand. Aquesta simulació esta parcialment esbiaixada cap a aquells estats del sistema on els dos components es troben més separats. Després utilitzem la informació obtinguda d'aquesta primera simulació més curta per a córrer una segona simulació més llarga, amb mètodes sense biaix per obtenir una estadística fidedigna del sistema. Gràcies a la modularitat i el grau d'automatització que la implementació del protocol ofereix, hem pogut provar tres mètodes diferents per les simulacions llargues: PELE, dinàmica molecular i AdaptivePELE. PELE i dinàmica molecular han mostrat resultats similars, tot i que PELE utilitza menys recursos. Els dos han mostrat bons resultats en l'estudi de sistemes de fragments o amb proteïnes amb llocs d'unió poc flexibles. Però, els dos han fallat a l'hora de reproduir els resultats experimentals per a una quinasa, la Mitogen-activated protein kinase 1 (ERK2). D'altra banda, AdaptivePELE no ha mostrat una gran millora respecte a PELE, amb resultats positius per a la proteïna Urokinase-type plasminogen activator (URO) i una clara falta de mostreig per al receptor de progesterona (PR). En aquest treball hem demostrat la importància d'establir un banc de proves equilibrat durant el desenvolupament de nous mètodes. Mitjançant l'ús d'un banc de proves divers hem pogut establir en quins casos es pot esperar que el protocol obtingui resultats acurats, i quines àrees necessiten més desenvolupament. El banc de proves ha consistit de quatre proteïnes i més de trenta lligands, molt més dels que comunament s'utilitzen en el desenvolupament de mètodes per a la predicció d'energies d'unió mitjançant mètodes basats en camins (pathway-based). En resum, la metodologia desenvolupada durant aquesta tesi pot contribuir al procés de recerca de nous fàrmacs per a certs tipus de sistemes de proteïnes. Per a la resta, hem observat que els mètodes de simulació no esbiaixats no són prou eficients i tècniques més sofisticades són necessàries

Estimation of binding free energies with Monte Carlo atomistic simulations and enhanced sampling

The advances in computing power have motivated the hope that computational methods can accelerate the pace of drug discovery pipelines. For this, fast, reliable and user-friendly tools are required. One of the fields that has gotten more attentions is the prediction of binding affinities. Two main problems have been identified for such methods: insufficient sampling and inaccurate models. This thesis is focused on tackling the first problem. To this end, we present the development of efficient methods for the estimation of protein-ligand binding free energies. We have developed a protocol that combines enhanced sampling with more standard simulations methods to achieve higher efficiency. First, we run an exploratory enhanced sampling simulation, starting from the bound conformation and partially biased towards unbound poses. The we leverage the information gained from this short simulation to run, longer unbiased simulations to collect statistics. Thanks to the modularity and automation that the protocol offers we were able to test three different methods for the long simulations: PELE, molecular dynamics and AdaptivePELE. PELE and molecular dynamics showed similar results, although PELE used less computational resources. Both seemed to work well with small protein-fragment systems or proteins with not very flexible binding sites. Both failed to accurately reproduce the binding of a kinase, the Mitogen-activated protein kinase 1 (ERK2). On the other hand, AdaptivePELE did not show a great improvement over PELE, with positive results for the Urokinase-type plasminogen activator (URO) and a clear lack of sampling for the Progesterone receptor (PR). We demonstrated the importance of well-designed suite of test systems for the development of new methods. Through the use of a diverse benchmark of protein systems we have established the cases in which the protocol is expected to give accurate results, and which areas require further development. This benchmark consisted of four proteins, and over 30 ligands, much larger than the test systems typically used in the development of pathway-based free energy methods. In summary, the methodology developed in this work can contribute to the drug discovery process for a limited range of protein systems. For many other, we have observed that regular unbiased simulations are not efficient enough and more sophisticated, enhanced sampling methods are required.Els grans avenços en la capacitat de computació han motivat l'esperança que els mètodes de simulacions per ordinador puguin accelerar el ritme de descobriment de nous fàrmacs. Per a què això sigui possible, es necessiten eines ràpides, acurades i fàcils d'utilitzar. Un dels problemes que han rebut més atenció és el de la predicció d'energies lliures d'unió entre proteïna i lligand. Dos grans problemes han estat identificats per a aquests mètodes: la falta de mostreig i les aproximacions dels models. Aquesta tesi està enfocada a resoldre el primer problema. Per a això, presentem el desenvolupament de mètodes eficients per a l'estimació de d'energies lliures d'unió entre proteïna i lligand. Hem desenvolupat un protocol que combina mètodes anomenats enhanced sampling amb simulació clàssiques per a obtenir una major eficiència. Els mètodes d'enhanced sampling són una classe d'eines que apliquen algun tipus de pertorbació externa al sistema que s'està estudiant per tal d'accelerar-ne el mostreig. En el nostre protocol, primer correm una simulació exploratòria d'enhanced sampling, començant per una mostra de la unió de la proteïna i el lligand. Aquesta simulació esta parcialment esbiaixada cap a aquells estats del sistema on els dos components es troben més separats. Després utilitzem la informació obtinguda d'aquesta primera simulació més curta per a córrer una segona simulació més llarga, amb mètodes sense biaix per obtenir una estadística fidedigna del sistema. Gràcies a la modularitat i el grau d'automatització que la implementació del protocol ofereix, hem pogut provar tres mètodes diferents per les simulacions llargues: PELE, dinàmica molecular i AdaptivePELE. PELE i dinàmica molecular han mostrat resultats similars, tot i que PELE utilitza menys recursos. Els dos han mostrat bons resultats en l'estudi de sistemes de fragments o amb proteïnes amb llocs d'unió poc flexibles. Però, els dos han fallat a l'hora de reproduir els resultats experimentals per a una quinasa, la Mitogen-activated protein kinase 1 (ERK2). D'altra banda, AdaptivePELE no ha mostrat una gran millora respecte a PELE, amb resultats positius per a la proteïna Urokinase-type plasminogen activator (URO) i una clara falta de mostreig per al receptor de progesterona (PR). En aquest treball hem demostrat la importància d'establir un banc de proves equilibrat durant el desenvolupament de nous mètodes. Mitjançant l'ús d'un banc de proves divers hem pogut establir en quins casos es pot esperar que el protocol obtingui resultats acurats, i quines àrees necessiten més desenvolupament. El banc de proves ha consistit de quatre proteïnes i més de trenta lligands, molt més dels que comunament s'utilitzen en el desenvolupament de mètodes per a la predicció d'energies d'unió mitjançant mètodes basats en camins (pathway-based). En resum, la metodologia desenvolupada durant aquesta tesi pot contribuir al procés de recerca de nous fàrmacs per a certs tipus de sistemes de proteïnes. Per a la resta, hem observat que els mètodes de simulació no esbiaixats no són prou eficients i tècniques més sofisticades són necessàries.Postprint (published version

Examination of Molecular Recognition in Protein-Ligand Interactions

This dissertation is a compilation of two main projects that were investigated during my thesis research. The first project was a prospective study which identified and characterized drug-like inhibitors of a prototype of bacterial two-component signal transduction response regulator using computational and experimental methods. The second project was the development and validation of a scoring function, PHOENIX, derived using high-resolution structures and calorimetry measurements to predict binding affinities of protein-ligand interactions. Collectively, my thesis research aimed to better understand the underlying driving forces and principles which govern molecular recognition and molecular design. A prospective study coupled computational predictions with experimental validation resulted in the discovery of first-in-class inhibitors targeting a signal transduction module important for bacterial virulence. Development and validation of the PHOENIX scoring function for binding affinity prediction derived using high-resolution structures and calorimetry measurements should guide future molecular recognition studies and endeavors in computer-aided molecular design. To request for an electronic copy of this dissertation, please email the author: yattang at gmail dot com)