Towards cognitive in-operation network planning

Next-generation internet services such as live TV and video on demand require high bandwidth and ultra-low latency. The ever-increasing volume, dynamicity and stringent requirements of these services’ demands are generating new challenges to nowadays telecom networks. To decrease expenses, service-layer content providers are delivering their content near the end users, thus allowing a low latency and tailored content delivery. As a consequence of this, unseen metro and even core traffic dynamicity is arising with changes in the volume and direction of the traffic along the day. A tremendous effort to efficiently manage networks is currently ongoing towards the realisation of 5G networks. This translates in looking for network architectures supporting dynamic resource allocation, fulfilling strict service requirements and minimising the total cost of ownership (TCO). In this regard, in-operation network planning was recently proven to successfully support various network reconfiguration use cases in prospective scenarios. Nevertheless, additional research to extend in-operation planning capabilities from typical reactive optimization schemes to proactive and predictive schemes based on the analysis of network monitoring data is required. A hot topic raising increasing attention is cognitive networking, where an elevated knowledge about the network could be obtained as a result of introducing data analytics in the telecom operator’s infrastructure. By using predictive knowledge about the network traffic, in-operation network planning mechanisms could be enhanced to efficiently adapt the network by means of future traffic prediction, thus achieving cognitive in-operation network planning. In this thesis, we focus on studying mechanisms to enable cognitive in-operation network planning in core networks. In particular, we focus on dynamically reconfiguring virtual network topologies (VNT) at the MPLS layer, covering a number of detailed objectives. First, we start studying mechanisms to allow network traffic flow modelling, from monitoring and data transformation to the estimation of predictive traffic model based on this data. By means of these traffic models, then we tackle a cognitive approach to periodically adapt the core VNT to current and future traffic, using predicted traffic matrices based on origin-destination (OD) predictive models. This optimization approach, named VENTURE, is efficiently solved using dedicated heuristic algorithms and its feasibility is demonstrated in an experimental in-operation network planning environment. Finally, we extend VENTURE to consider core flows dynamicity as a result of metro flows re-routing, which represents a meaningful dynamic traffic scenario. This extension, which entails enhancements to coordinate metro and core network controllers with the aim of allowing fast adaption of core OD traffic models, is evaluated and validated in terms of traffic models accuracy and experimental feasibility.Els serveis d’internet de nova generació tals com la televisió en viu o el vídeo sota demanda requereixen d’un gran ample de banda i d’ultra-baixa latència. L’increment continu del volum, dinamicitat i requeriments d’aquests serveis està generant nous reptes pels teleoperadors de xarxa. Per reduir costs, els proveïdors de contingut estan disposant aquests més a prop dels usuaris finals, aconseguint així una entrega de contingut feta a mida. Conseqüentment, estem presenciant una dinamicitat mai vista en el tràfic de xarxes de metro amb canvis en la direcció i el volum del tràfic al llarg del dia. Actualment, s’està duent a terme un gran esforç cap a la realització de xarxes 5G. Aquest esforç es tradueix en cercar noves arquitectures de xarxa que suportin l’assignació dinàmica de recursos, complint requeriments de servei estrictes i minimitzant el cost total de la propietat. En aquest sentit, recentment s’ha demostrat com l’aplicació de “in-operation network planning” permet exitosament suportar diversos casos d’ús de reconfiguració de xarxa en escenaris prospectius. No obstant, és necessari dur a terme més recerca per tal d’estendre “in-operation network planning” des d’un esquema reactiu d’optimització cap a un nou esquema proactiu basat en l’analítica de dades provinents del monitoritzat de la xarxa. El concepte de xarxes cognitives es també troba al centre d’atenció, on un elevat coneixement de la xarxa s’obtindria com a resultat d’introduir analítica de dades en la infraestructura del teleoperador. Mitjançant un coneixement predictiu sobre el tràfic de xarxa, els mecanismes de in-operation network planning es podrien millorar per adaptar la xarxa eficientment basant-se en predicció de tràfic, assolint així el que anomenem com a “cognitive in-operation network Planning”. En aquesta tesi ens centrem en l’estudi de mecanismes que permetin establir “el cognitive in-operation network Planning” en xarxes de core. En particular, ens centrem en reconfigurar dinàmicament topologies de xarxa virtual (VNT) a la capa MPLS, cobrint una sèrie d’objectius detallats. Primer comencem estudiant mecanismes pel modelat de fluxos de tràfic de xarxa, des del seu monitoritzat i transformació fins a l’estimació de models predictius de tràfic. Posteriorment, i mitjançant aquests models predictius, tractem un esquema cognitiu per adaptar periòdicament la VNT utilitzant matrius de tràfic basades en predicció de parells origen-destí (OD). Aquesta optimització, anomenada VENTURE, és resolta eficientment fent servir heurístiques dedicades i és posteriorment avaluada sota escenaris de tràfic de xarxa dinàmics. A continuació, estenem VENTURE considerant la dinamicitat dels fluxos de tràfic de xarxes de metro, el qual representa un escenari rellevant de dinamicitat de tràfic. Aquesta extensió involucra millores per coordinar els operadors de metro i core amb l’objectiu d’aconseguir una ràpida adaptació de models de tràfic OD. Finalment, proposem dues arquitectures de xarxa necessàries per aplicar els mecanismes anteriors en entorns experimentals, emprant protocols estat-de-l’art com són OpenFlow i IPFIX. La metodologia emprada per avaluar el treball anterior consisteix en una primera avaluació numèrica fent servir un simulador de xarxes íntegrament dissenyat i desenvolupat per a aquesta tesi. Després d’aquesta validació basada en simulació, la factibilitat experimental de les arquitectures de xarxa proposades és avaluada en un entorn de proves distribuït.Postprint (published version

Towards cognitive in-operation network planning

Next-generation internet services such as live TV and video on demand require high bandwidth and ultra-low latency. The ever-increasing volume, dynamicity and stringent requirements of these services’ demands are generating new challenges to nowadays telecom networks. To decrease expenses, service-layer content providers are delivering their content near the end users, thus allowing a low latency and tailored content delivery. As a consequence of this, unseen metro and even core traffic dynamicity is arising with changes in the volume and direction of the traffic along the day. A tremendous effort to efficiently manage networks is currently ongoing towards the realisation of 5G networks. This translates in looking for network architectures supporting dynamic resource allocation, fulfilling strict service requirements and minimising the total cost of ownership (TCO). In this regard, in-operation network planning was recently proven to successfully support various network reconfiguration use cases in prospective scenarios. Nevertheless, additional research to extend in-operation planning capabilities from typical reactive optimization schemes to proactive and predictive schemes based on the analysis of network monitoring data is required. A hot topic raising increasing attention is cognitive networking, where an elevated knowledge about the network could be obtained as a result of introducing data analytics in the telecom operator’s infrastructure. By using predictive knowledge about the network traffic, in-operation network planning mechanisms could be enhanced to efficiently adapt the network by means of future traffic prediction, thus achieving cognitive in-operation network planning. In this thesis, we focus on studying mechanisms to enable cognitive in-operation network planning in core networks. In particular, we focus on dynamically reconfiguring virtual network topologies (VNT) at the MPLS layer, covering a number of detailed objectives. First, we start studying mechanisms to allow network traffic flow modelling, from monitoring and data transformation to the estimation of predictive traffic model based on this data. By means of these traffic models, then we tackle a cognitive approach to periodically adapt the core VNT to current and future traffic, using predicted traffic matrices based on origin-destination (OD) predictive models. This optimization approach, named VENTURE, is efficiently solved using dedicated heuristic algorithms and its feasibility is demonstrated in an experimental in-operation network planning environment. Finally, we extend VENTURE to consider core flows dynamicity as a result of metro flows re-routing, which represents a meaningful dynamic traffic scenario. This extension, which entails enhancements to coordinate metro and core network controllers with the aim of allowing fast adaption of core OD traffic models, is evaluated and validated in terms of traffic models accuracy and experimental feasibility.Els serveis d’internet de nova generació tals com la televisió en viu o el vídeo sota demanda requereixen d’un gran ample de banda i d’ultra-baixa latència. L’increment continu del volum, dinamicitat i requeriments d’aquests serveis està generant nous reptes pels teleoperadors de xarxa. Per reduir costs, els proveïdors de contingut estan disposant aquests més a prop dels usuaris finals, aconseguint així una entrega de contingut feta a mida. Conseqüentment, estem presenciant una dinamicitat mai vista en el tràfic de xarxes de metro amb canvis en la direcció i el volum del tràfic al llarg del dia. Actualment, s’està duent a terme un gran esforç cap a la realització de xarxes 5G. Aquest esforç es tradueix en cercar noves arquitectures de xarxa que suportin l’assignació dinàmica de recursos, complint requeriments de servei estrictes i minimitzant el cost total de la propietat. En aquest sentit, recentment s’ha demostrat com l’aplicació de “in-operation network planning” permet exitosament suportar diversos casos d’ús de reconfiguració de xarxa en escenaris prospectius. No obstant, és necessari dur a terme més recerca per tal d’estendre “in-operation network planning” des d’un esquema reactiu d’optimització cap a un nou esquema proactiu basat en l’analítica de dades provinents del monitoritzat de la xarxa. El concepte de xarxes cognitives es també troba al centre d’atenció, on un elevat coneixement de la xarxa s’obtindria com a resultat d’introduir analítica de dades en la infraestructura del teleoperador. Mitjançant un coneixement predictiu sobre el tràfic de xarxa, els mecanismes de in-operation network planning es podrien millorar per adaptar la xarxa eficientment basant-se en predicció de tràfic, assolint així el que anomenem com a “cognitive in-operation network Planning”. En aquesta tesi ens centrem en l’estudi de mecanismes que permetin establir “el cognitive in-operation network Planning” en xarxes de core. En particular, ens centrem en reconfigurar dinàmicament topologies de xarxa virtual (VNT) a la capa MPLS, cobrint una sèrie d’objectius detallats. Primer comencem estudiant mecanismes pel modelat de fluxos de tràfic de xarxa, des del seu monitoritzat i transformació fins a l’estimació de models predictius de tràfic. Posteriorment, i mitjançant aquests models predictius, tractem un esquema cognitiu per adaptar periòdicament la VNT utilitzant matrius de tràfic basades en predicció de parells origen-destí (OD). Aquesta optimització, anomenada VENTURE, és resolta eficientment fent servir heurístiques dedicades i és posteriorment avaluada sota escenaris de tràfic de xarxa dinàmics. A continuació, estenem VENTURE considerant la dinamicitat dels fluxos de tràfic de xarxes de metro, el qual representa un escenari rellevant de dinamicitat de tràfic. Aquesta extensió involucra millores per coordinar els operadors de metro i core amb l’objectiu d’aconseguir una ràpida adaptació de models de tràfic OD. Finalment, proposem dues arquitectures de xarxa necessàries per aplicar els mecanismes anteriors en entorns experimentals, emprant protocols estat-de-l’art com són OpenFlow i IPFIX. La metodologia emprada per avaluar el treball anterior consisteix en una primera avaluació numèrica fent servir un simulador de xarxes íntegrament dissenyat i desenvolupat per a aquesta tesi. Després d’aquesta validació basada en simulació, la factibilitat experimental de les arquitectures de xarxa proposades és avaluada en un entorn de proves distribuït

Criticality Aware Soft Error Mitigation in the Configuration Memory of SRAM based FPGA

Efficient low complexity error correcting code(ECC) is considered as an effective technique for mitigation of multi-bit upset (MBU) in the configuration memory(CM)of static random access memory (SRAM) based Field Programmable Gate Array (FPGA) devices. Traditional multi-bit ECCs have large overhead and complex decoding circuit to correct adjacent multibit error. In this work, we propose a simple multi-bit ECC which uses Secure Hash Algorithm for error detection and parity based two dimensional Erasure Product Code for error correction. Present error mitigation techniques perform error correction in the CM without considering the criticality or the execution period of the tasks allocated in different portion of CM. In most of the cases, error correction is not done in the right instant, which sometimes either suspends normal system operation or wastes hardware resources for less critical tasks. In this paper,we advocate for a dynamic priority-based hardware scheduling algorithm which chooses the tasks for error correction based on their area, execution period and criticality. The proposed method has been validated in terms of overhead due to redundant bits, error correction time and system reliabilityComment: 6 pages, 8 figures, conferenc

Partially reconfigurable SDR solution on FPGA

Abstract. Software-defined radios (SDR) have become more common in order to answer the increasing complexity of wireless communication standards. The flexibility offered by SDR technology in return makes it possible to create and implement even more complex standards so there exists a mutual evolution cycle. One of the technological opportunities pursued on SDR is changing the waveforms on the fly. The standards challenge the SDR development. Computing throughput needs to be high enough, the end product has to be energy efficient, and all of this must be accomplished as cheaply as possible. SDRs have a wide range of implementation opportunities from complete software designs to more hardware oriented with higher level software control. The extreme ends of these approaches suffer from energy dissipation and design cost issues, respectively. The compromises include application specific architectures and reconfigurable hardware. Solutions vary from software to hardware between cases and depending on the needs. This thesis concentrates on investigating partial reconfigurability on a field-programmable gate array (FPGA) in an SDR application. Based on the results, partial reconfigurability is an attractive mean to bolster SDR functionalities. Although the energy efficiency of the employed FPGA solution is inferior to using an application-specific integrated circuit (ASIC), the flexibility and cost of design set them apart. This study focuses on partial reconfiguration on Xilinx FPGA devices but it may show benefits for other devices that can utilize partial reconfiguration on their designs.Osittain uudelleenohjelmoitava ohjelmistoradio FPGA-piirillä. Tiivistelmä. Ohjelmistoradiot ovat yleistyneet entistä kehittyneempien langattomien kommunikointimenetelmien myötä ja tarpeesta vastata näiden vaatimuksiin. Samalla ohjelmistoradioiden joustavuus mahdollistaa uusien ja kompleksisempien standardien kehittämisen. Tätä voi pitää molemminpuolisena kehityssyklinä. Aaltomuotojen nopea vaihtaminen lennosta ohjelmistoradion ollessa käytössä on yksi kehityksen alla oleva teknologia. Kommunikointistandardit haastavat ohjelmistoradioiden kehityksen erilaisilla vaatimuksillaan. Esimerkiksi laskentatehon tulee olla korkea, lopputuotteen energiatehokas ja tämän tulee tapahtua mahdollisimman edullisesti. Ohjelmistoradioiden toteutukset vaihtelevat aina vahvoista ohjelmistopohjaisista arkkitehtuureista enemmän laitteistoon tukeutuviin versioihin. Ääripäissä tässä spektrissä ohjelmistoihin perustuvat toteutukset eivät ole riittävän energiatehokkaita ja laitteistoratkaisujen hinnat nousevat helposti korkealle. Keskitien ratkaisuja ovat sovelluskohtaiset arkkitehtuurit ja uudelleen ohjelmoitavat laitteistot. Implementaatiot vaihtelevat ohjelmisto-laitteisto skaalalla riippuen tarpeesta ja tilanteesta. Tämä opinnäytetyö keskittyy tutkimaan osittaista uudelleenohjelmoimista FPGA-piireillä ohjelmistoradion yhteydessä. Tulosten perusteella osittainen uudelleen ohjelmointi on houkutteleva tapa tehostaa ohjelmistoradioita. Vaikka FPGA-piirien energiatehokkuus ei ole yhtä hyvä kuin ASIC-toteutusten, niiden joustavuus ja suunnittelukustannukset ovat paremmat. Vaikka tämä työ keskittyy osittaiseen uudelleenohjelmointiin Xilinxin FPGA-piireillä, voi siitä olla hyötyä muissa tutkimuksissa ja laitteissa

NoC Emulation based on Partial Reconfiguration

This paper studies the possibly of using partial reconfiguration for achieving acceleration of the emulation process of Systems on Chip based on Networks on Chip (NoC). The main advantage of using partial reconfiguration is that re-synthesis of the systems is not required and thus the emulation process can be accelerated. The paper focuses on the description of a method for building partial runtime reconfigurable systems and its application for building a NoC emulation framework. The paper also includes a brief description of all the building elements of the emulation framework and a use case that demonstrates the advantages of the use of partial reconfiguration for emulation

From MARTE to dynamically reconfigurable FPGAs : Introduction of a control extension in a model based design flow

System-on-Chip (SoC) can be considered as a particular case of embedded systems and has rapidly became a de-facto solution for implement- ing these complex systems. However, due to the continuous exponential rise in SoC's design complexity, there is a critical need to find new seamless method- ologies and tools to handle the SoC co-design aspects. This paper addresses this issue and proposes a novel SoC co-design methodology based on Model Driven Engineering (MDE) and the MARTE (Modeling and Analysis of Real-Time and Embedded Systems) standard proposed by OMG (Object Management Group), in order to raise the design abstraction levels. Extensions of this standard have enabled us to move from high level specifications to execution platforms such as reconfigurable FPGAs; and allow to implement the notion of Partial Dy- namic Reconfiguration supported by current FPGAs. The overall objective is to carry out system modeling at a high abstraction level expressed in UML (Unified Modeling Language); and afterwards, transform these high level mod- els into detailed enriched lower level models in order to automatically generate the necessary code for final FPGA synthesis

New Fault Detection, Mitigation and Injection Strategies for Current and Forthcoming Challenges of HW Embedded Designs

Tesis por compendio[EN] Relevance of electronics towards safety of common devices has only been growing, as an ever growing stake of the functionality is assigned to them. But of course, this comes along the constant need for higher performances to fulfill such functionality requirements, while keeping power and budget low. In this scenario, industry is struggling to provide a technology which meets all the performance, power and price specifications, at the cost of an increased vulnerability to several types of known faults or the appearance of new ones. To provide a solution for the new and growing faults in the systems, designers have been using traditional techniques from safety-critical applications, which offer in general suboptimal results. In fact, modern embedded architectures offer the possibility of optimizing the dependability properties by enabling the interaction of hardware, firmware and software levels in the process. However, that point is not yet successfully achieved. Advances in every level towards that direction are much needed if flexible, robust, resilient and cost effective fault tolerance is desired. The work presented here focuses on the hardware level, with the background consideration of a potential integration into a holistic approach. The efforts in this thesis have focused several issues: (i) to introduce additional fault models as required for adequate representativity of physical effects blooming in modern manufacturing technologies, (ii) to provide tools and methods to efficiently inject both the proposed models and classical ones, (iii) to analyze the optimum method for assessing the robustness of the systems by using extensive fault injection and later correlation with higher level layers in an effort to cut development time and cost, (iv) to provide new detection methodologies to cope with challenges modeled by proposed fault models, (v) to propose mitigation strategies focused towards tackling such new threat scenarios and (vi) to devise an automated methodology for the deployment of many fault tolerance mechanisms in a systematic robust way. The outcomes of the thesis constitute a suite of tools and methods to help the designer of critical systems in his task to develop robust, validated, and on-time designs tailored to his application.[ES] La relevancia que la electrónica adquiere en la seguridad de los productos ha crecido inexorablemente, puesto que cada vez ésta copa una mayor influencia en la funcionalidad de los mismos. Pero, por supuesto, este hecho viene acompañado de una necesidad constante de mayores prestaciones para cumplir con los requerimientos funcionales, al tiempo que se mantienen los costes y el consumo en unos niveles reducidos. En este escenario, la industria está realizando esfuerzos para proveer una tecnología que cumpla con todas las especificaciones de potencia, consumo y precio, a costa de un incremento en la vulnerabilidad a múltiples tipos de fallos conocidos o la introducción de nuevos. Para ofrecer una solución a los fallos nuevos y crecientes en los sistemas, los diseñadores han recurrido a técnicas tradicionalmente asociadas a sistemas críticos para la seguridad, que ofrecen en general resultados sub-óptimos. De hecho, las arquitecturas empotradas modernas ofrecen la posibilidad de optimizar las propiedades de confiabilidad al habilitar la interacción de los niveles de hardware, firmware y software en el proceso. No obstante, ese punto no está resulto todavía. Se necesitan avances en todos los niveles en la mencionada dirección para poder alcanzar los objetivos de una tolerancia a fallos flexible, robusta, resiliente y a bajo coste. El trabajo presentado aquí se centra en el nivel de hardware, con la consideración de fondo de una potencial integración en una estrategia holística. Los esfuerzos de esta tesis se han centrado en los siguientes aspectos: (i) la introducción de modelos de fallo adicionales requeridos para la representación adecuada de efectos físicos surgentes en las tecnologías de manufactura actuales, (ii) la provisión de herramientas y métodos para la inyección eficiente de los modelos propuestos y de los clásicos, (iii) el análisis del método óptimo para estudiar la robustez de sistemas mediante el uso de inyección de fallos extensiva, y la posterior correlación con capas de más alto nivel en un esfuerzo por recortar el tiempo y coste de desarrollo, (iv) la provisión de nuevos métodos de detección para cubrir los retos planteados por los modelos de fallo propuestos, (v) la propuesta de estrategias de mitigación enfocadas hacia el tratamiento de dichos escenarios de amenaza y (vi) la introducción de una metodología automatizada de despliegue de diversos mecanismos de tolerancia a fallos de forma robusta y sistemática. Los resultados de la presente tesis constituyen un conjunto de herramientas y métodos para ayudar al diseñador de sistemas críticos en su tarea de desarrollo de diseños robustos, validados y en tiempo adaptados a su aplicación.[CA] La rellevància que l'electrònica adquireix en la seguretat dels productes ha crescut inexorablement, puix cada volta més aquesta abasta una major influència en la funcionalitat dels mateixos. Però, per descomptat, aquest fet ve acompanyat d'un constant necessitat de majors prestacions per acomplir els requeriments funcionals, mentre es mantenen els costos i consums en uns nivells reduïts. Donat aquest escenari, la indústria està fent esforços per proveir una tecnologia que complisca amb totes les especificacions de potència, consum i preu, tot a costa d'un increment en la vulnerabilitat a diversos tipus de fallades conegudes, i a la introducció de nous tipus. Per oferir una solució a les noves i creixents fallades als sistemes, els dissenyadors han recorregut a tècniques tradicionalment associades a sistemes crítics per a la seguretat, que en general oferixen resultats sub-òptims. De fet, les arquitectures empotrades modernes oferixen la possibilitat d'optimitzar les propietats de confiabilitat en habilitar la interacció dels nivells de hardware, firmware i software en el procés. Tot i això eixe punt no està resolt encara. Es necessiten avanços a tots els nivells en l'esmentada direcció per poder assolir els objectius d'una tolerància a fallades flexible, robusta, resilient i a baix cost. El treball ací presentat se centra en el nivell de hardware, amb la consideració de fons d'una potencial integració en una estratègia holística. Els esforços d'esta tesi s'han centrat en els següents aspectes: (i) la introducció de models de fallada addicionals requerits per a la representació adequada d'efectes físics que apareixen en les tecnologies de fabricació actuals, (ii) la provisió de ferramentes i mètodes per a la injecció eficient del models proposats i dels clàssics, (iii) l'anàlisi del mètode òptim per estudiar la robustesa de sistemes mitjançant l'ús d'injecció de fallades extensiva, i la posterior correlació amb capes de més alt nivell en un esforç per retallar el temps i cost de desenvolupament, (iv) la provisió de nous mètodes de detecció per cobrir els reptes plantejats pels models de fallades proposats, (v) la proposta d'estratègies de mitigació enfocades cap al tractament dels esmentats escenaris d'amenaça i (vi) la introducció d'una metodologia automatitzada de desplegament de diversos mecanismes de tolerància a fallades de forma robusta i sistemàtica. Els resultats de la present tesi constitueixen un conjunt de ferramentes i mètodes per ajudar el dissenyador de sistemes crítics en la seua tasca de desenvolupament de dissenys robustos, validats i a temps adaptats a la seua aplicació.Espinosa García, J. (2016). New Fault Detection, Mitigation and Injection Strategies for Current and Forthcoming Challenges of HW Embedded Designs [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/73146TESISCompendi

Network Security Automation

L'abstract è presente nell'allegato / the abstract is in the attachmen

In-operation planning in flexgrid optical core networks

New generation applications, such as cloud computing or video distribution, can run in a telecom cloud infrastructure where the datacenters (DCs) of telecom operators are integrated in their networks thus, increasing connections' dynamicity and resulting in time-varying traffic capacities, which might also entail changes in the traffic direction along the day. As a result, a flexible optical technology able to dynamically set-up variable-capacity connections, such as flexgrid, is needed. Nonetheless, network dynamicity might entail network performance degradation thus, requiring re-optimizing the network while it is in operation. This thesis is devoted to devise new algorithms to solve in-operation network planning problems aiming at enhancing the performance of optical networks and at studying their feasibility in experimental environments. In-operation network planning requires from an architecture enabling the deployment of algorithms that must be solved in stringent times. That architecture can be based on a Path Computation Element (PCE) or a Software Defined Networks controller. In this thesis, we assume the former split in a front-end PCE, in charge of provisioning paths and handling network events, and a specialized planning tool in the form of a back-end PCE responsible for solving in-operation planning problems. After the architecture to support in-operation planning is assessed, we focus on studying the following applications: 1) Spectrum fragmentation is one of the most important problems in optical networks. To alleviate it to some extent without traffic disruption, we propose a hitless spectrum defragmentation strategy. 2) Each connection affected by a failure can be recovered using multiple paths to increase traffic restorability at the cost of poor resource utilization. We propose re-optimizing the network after repairing the failure to aggregate and reroute those connections to release spectral resources. 3) We study two approaches to provide multicast services: establishing a point-to-multipoint connections at the optical layer and using multi-purpose virtual network topologies (VNT) to serve both unicast and multicast connectivity requests. 4) The telecom cloud infrastructure, enables placing contents closer to the users. Based on it, we propose a hierarchical content distribution architecture where VNTs permanently interconnect core DCs and metro DCs periodically synchronize contents to the core DCs. 5) When the capacity of the optical backbone network becomes exhausted, we propose using a planning tool with access to inventory and operation databases to periodically decide the equipment and connectivity to be installed at the minimum cost reducing capacity overprovisioning. 6) In multi-domain multi-operator scenarios, a broker on top of the optical domains can provision multi-domain connections. We propose performing intra-domain spectrum defragmentation when no contiguous spectrum can be found for a new connection request. 7) Packet nodes belonging to a VNT can collect and send incoming traffic monitoring data to a big data repository. We propose using the collected data to predict next period traffic and to adapt the VNT to future conditions. The methodology followed in this thesis consists in proposing a problem statement and/or a mathematical formulation for the problems identified and then, devising algorithms for solving them. Those algorithms are simulated and then, they are experimentally assessed in real test-beds. This thesis demonstrates the feasibility of performing in-operation planning in optical networks, shows that it enhances the performance of the network and validates the feasibility of its deployment in real networks. It shall be mentioned that part of the work reported in this thesis has been done within the framework of several research projects, namely IDEALIST (FP7-ICT-2011-8) and GEANT (238875) funded by the EC and SYNERGY (TEC2014-59995-R) funded by the MINECO.Les aplicacions de nova generació, com ara el cloud computing o la distribució de vídeo, es poden executar a infraestructures de telecom cloud (TCI) on operadors integren els seus datacenters (DC) a les seves xarxes. Aquestes aplicacions fan que incrementi tant la dinamicitat de les connexions, com la variabilitat de les seves capacitats en el temps, arribant a canviar de direcció al llarg del dia. Llavors, cal disposar de tecnologies òptiques flexibles, tals com flexgrid, que suportin aquesta dinamicitat a les connexions. Aquesta dinamicitat pot degradar el rendiment de la xarxa, obligant a re-optimitzar-la mentre és en operació. Aquesta tesis està dedicada a idear nous algorismes per a resoldre problemes de planificació sobre xarxes en operació (in-operation network planning) per millorar el rendiment de les xarxes òptiques i a estudiar la seva factibilitat en entorns experimentals. Aquests problemes requereixen d’una arquitectura que permeti desplegar algorismes que donin solucions en temps restrictius. L’arquitectura pot estar basada en un Element de Computació de Rutes (PCE) o en un controlador de Xarxes Definides per Software. En aquesta tesis, assumim un PCE principal encarregat d’aprovisionar rutes i gestionar esdeveniments de la xarxa, i una eina de planificació especialitzada en forma de PCE de suport per resoldre problemes d’in-operation planning. Un cop validada l’arquitectura que dona suport a in-operation planning, estudiarem les següents aplicacions: 1) La fragmentació d’espectre és un dels principals problemes a les xarxes òptiques. Proposem reduir-la en certa mesura, fent servir una estratègia que no afecta al tràfic durant la desfragmentació. 2) Cada connexió afectada per una fallada pot ser recuperada fent servir múltiples rutes incrementant la restaurabilitat de la xarxa, tot i empitjorar-ne la utilització de recursos. Proposem re-optimitzar la xarxa després de reparar una fallada per agregar i re-enrutar aquestes connexions tractant d’alliberar recursos espectrals. 3) Estudiem dues solucions per aprovisionar serveis multicast: establir connexions punt-a-multipunt sobre la xarxa òptica i utilitzar Virtual Network Topologies (VNT) multi-propòsit per a servir peticions de connectivitat tant unicast com multicast. 4) La TCI permet mantenir els continguts a prop dels usuaris. Proposem una arquitectura jeràrquica de distribució de continguts basada en la TCI, on els DC principals s’interconnecten per mitjà de VNTs permanents i els DCs metropolitans periòdicament sincronitzen continguts amb els principals. 5) Quan la capacitat de la xarxa òptica s’exhaureix, proposem utilitzar una eina de planificació amb accés a bases de dades d’inventari i operacionals per decidir periòdicament l’equipament i connectivitats a instal·lar al mínim cost i reduir el sobre-aprovisionament de capacitat. 6) En entorns multi-domini multi-operador, un broker per sobre dels dominis òptics pot aprovisionar connexions multi-domini. Proposem aplicar desfragmentació d’espectre intra-domini quan no es pot trobar espectre contigu per a noves peticions de connexió. 7) Els nodes d’una VNT poden recollir i enviar informació de monitorització de tràfic entrant a un repositori de big data. Proposem utilitzar aquesta informació per adaptar la VNT per a futures condicions. La metodologia que hem seguit en aquesta tesis consisteix en formalitzar matemàticament els problemes un cop aquests son identificats i, després, idear algorismes per a resoldre’ls. Aquests algorismes son simulats i finalment validats experimentalment en entorns reals. Aquesta tesis demostra la factibilitat d’implementar mecanismes d’in-operation planning en xarxes òptiques, mostra els beneficis que aquests aporten i valida la seva aplicabilitat en xarxes reals. Part del treball presentat en aquesta tesis ha estat dut a terme en el marc dels projectes de recerca IDEALIST (FP7-ICT-2011-8) i GEANT (238875), finançats per la CE, i SYNERGY (TEC2014-59995-R), finançat per el MINECO.Postprint (published version