Les senyories en la reforma agrària de la Segona República. Supervivència o exhumació?

Aquest article estudia el suposat radicalisme, assenyalat per Malefakis i per altres historiadors, que va comportar la recuperació de la qüestió de les senyories en els plans de reforma agraria de la Segona República un segle després de la revolució liberal. El perquè de la inclusió de «les terres de les antigues senyories', no contemplades com a tals en el primer projecte de la Comissió Tecnica Agraria, no sembla una qüestió suficientment aclarida pels historiadors. Al contrari del que moltes vegades es pensa, no fou un assumpte sobrevingut, pero tampoc un objectiu establert amb anterioritat en les propostes de reforma agraria a Espanya

Comparació dels sistemes de dispensació de medicaments veterinaris francès i espanyol

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

Situació actual del galgo a Espanya

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223

L'autonomia universitària a Espanya avui: entre el mite i la realitat

El actual e intenso proceso de transformación que vive la universidad española conforme a un nuevo paradigma en el marco del Espacio Europeo de la Educación Superior y a la búsqueda de la internacionalización, la «excelencia» y una mayor integración con el sistema productivo mediante el incremento de su capacidad competitiva y la eficacia en el cumplimiento de las funciones que le asigna la reciente legislación sobre investigación y economía sostenible incide fuertemente, y de manera compleja, sobre la autonomía universitaria, que necesita ser reajustada a la vista de esos nuevos retos, objetivos y funciones. Se analiza en este trabajo cómo la autonomía universitaria queda concretada en nuestro sistema, concluyendo que ni es nula o irrelevante, ni tampoco todo lo sustantiva que debiera ser, al menos, sobre todo, en el plano de la capacidad de autoorganización y financiación para estar en condiciones adecuadas de perseguir sus funciones tradicionales y, de manera particular, las nuevas que les vienen asignadas por un nuevo derecho, plasmado en la Ley de economía sostenible y la Ley de la ciencia, la tecnología y la innovación, que busca enfáticamente su competitividad, eficiencia y mayor integración en el sistema productivo.The Spanish university system is undergoing intense transformation. This transformation is in line with a new paradigm in the framework of the European Higher Education Area and the quest for internationalization, “excellence” and better integration in the system of production. Such integration is achieved through an increase in competitive capacity and efficiency in the performance of the functions assigned to universities by the recent legislation on research and the sustainable economy. This transformation is having a strong but complex influence on university autonomy, which needs to be readjusted in view of those new challenges, objectives and functions. This paper analyzes how university autonomy is a specific part of our system. The conclusion is that university autonomy is neither non-existent or irrelevant, but on the other hand, neither is it as significant it should be. This is the case at least - and above all - with respect to universities´ capacity to organize themselves and obtain sufficient funding in order to adequately perform their traditional functions, and particularly, the new functions assigned under a new type of law. This jurisprudence is reflected in the Sustainable Economy and the Science, Technology and Innovation Acts. This new area of law is clearly aimed at achieving competitiveness, efficiency and a greater integration of Spanish universities in the production system.L’actual i intens procés de transformació que viu la universitat espanyola, conforme a un nou paradigma en el marc de l’Espai Europeu de l’Educació Superior i la recerca de la internacionalització, incideixen considerablement, i de manera complexa, en l’autonomia universitària que necessita ser reajustada per assolir l’«excel·lència» i una major integració amb el sistema productiu mitjançant l’increment de la seva capacitat competitiva i l’eficàcia en el compliment de les funcions que li assigna la recent legislació sobre investigació i economia sostenible. Aquest treball analitza de quina manera l’autonomia universitària queda concretada en el nostre sistema. L’anàlisi conclou que ni és nul·la ni irrellevant, però tampoc no és tan fonamental com hauria de ser. Si més no pel que fa a la capacitat d’autoorganització i finançament, a l’hora de disposar de les condicions òptimes per a assolir tant les funcions tradicionals com les noves, que són fruit d’un nou dret plasmat en la Llei d’economia sostenible i en la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, que busca emfàticament la competitivitat, l’eficiència i una major integració en el sistema productiu

La relació entre política familiar i estructura social : el cas espanyol

L'article parteix de la relació de bidireccionalitat que existeix entre política social i estructura social. El seu objectiu principal és considerar la importància de la política familiar en el procés de configuració de les esferes de l'estructura social i dels eixos de desigualtat. Al mateix temps s'analitza de quina manera la mateixa estructura social espanyola pot condicionar els continguts de la política familiar. Els procediments «familiaritzadors» que caracteritzen la política familiar espanyola contribueixen a la dualització social i al reforçament de les desigualtats de gènere, tant en l'àmbit productiu com en el reproductiu. A l'inrevés, una sèrie de condicionants de l'estructura social canvis demogràfics, culturals i socials repercuteixen en la política familiar i evidencien el gran abisme que hi ha entre la seva actual concepció i la realitat social.El artículo parte de la relación de bidireccionalidad que existe entre política social y estructura social. Su principal objetivo es abordar la importancia de la política familiar en el proceso de configuración de las esferas de la estructura social y de los ejes de desigualdad. Al mismo tiempo, se pretende analizar de qué manera la propia estructura social española puede condicionar los contenidos de la política familiar. Los procedimientos «familiarizadores» que caracterizan la política familiar española contribuyen a la dualización social y al reforzamiento de las desigualdades de género, tanto en el ámbito productivo como en el reproductivo. En el sentido inverso, una serie de condicionantes de la estructura social -cambios demográficos, culturales y sociales- repercuten en la política familiar y evidencian el gran abismo que existe entre su actual concepción y la realidad social.The article takes the bidirectionality between social policy and social structure as a starting point. Its main objective is to analize how family policy conformes the spheres of social structure and the different types of inequalities. At the same time, we discuss how social structure itself can influence the design of family policy. Thus, the «familiarization» procedures that caracterize Spanish family policy contribute to social duality and reinforce gender inequalities, in both productive and reproducive spheres. On the other hand, demographic, cultural and social changes in social structure impact on family policy and show a deep rift between its contents and social reality

Elaboració d'un dictamen jurídic relatiu a un cas de dret de família

Treballs Finals del Màster d'Advocacia, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutora: Gemma Rubio Gimen

Els animals en el món de l'espectacle

Treball presentat a l'assignatura de Deontologia i Veterinària Legal (21223