Pedagogical strategies and technologies for peer assessment in Massively Open Online Courses (MOOCs)

Peer assessment has been mooted as an effective strategy for scaling­-up higher education and its core values to the proportions envisaged in the idea of Massively Open Online Courses (MOOCs). If this is to become reality, what role will academic technologies play? What technologies will we need to provide? What learning design strategies and patterns will those technologies need to enable? This paper aims to explore the potential role of peer assessment in MOOCs, so as to get an informed sense of technology requirements. However, as will be seen, three of the four elements in the title “pedagogical strategies and technologies for peer assessment in MOOCs” vary radically for both practical and philosophical reasons, with significant implications for technology requirements. Worse still, the picture is evolving in non­linear relation to new technologies and MOOC initiatives. An overview of the various trends and differences is useful, but not conclusive. At points in the text learning design strategies, patterns and technologies are mentioned as possible ways in which peer assessment in MOOCs of various kinds might be implemented. These cases are highlighted in bold so as to stand out. They are also, in some cases, developed into simple design patterns, described in Appendix A. It should be noted, however, that they should be read within the wider pedagogical contexts within which they appear in the main body of the text

Immersive Virtual Reality Education Application – Four Development Iterations along Design Science Research Methodology

Peer reviewe

Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment

[ES] Esta tesis documenta el progreso hacia un modelo de aprendizaje de lenguas online. A pesar de las recientes innovaciones en el aprendizaje online, se necesita un conocimiento más profundo de lo que significa aprender online para poder garantizar que la experiencia del aprendizaje de lenguas sea mejor para todos. Los estudiantes a menudo se sienten abrumados con la tecnología a expensas de una pedagogía adecuada. Esta tesis explora la naturaleza de aprender una lengua online. El estudio investiga cómo los recientes avances tecnológicos han propiciado que el aprendizaje de una lengua se esté transformando, pasando de ser una actividad presencial a ser una actividad online. En el proceso de cambio a un entorno online, los profesores deben aprender nuevas formas de interactuar con los alumnos y compartir conocimientos. Esto significa que debemos volver a pensar cómo adquirirá el alumno las competencias lingüísticas. Esta tesis sostiene que analizar las opiniones de los estudiantes es un paso esencial hacia el diseño y desarrollo de un modelo de aprendizaje de idiomas online. La tesis comienza con la revisión de la literatura existente relacionada con el aprendizaje y la tecnología online (tecnologías multimedia, aprendizaje asistido por ordenador, la relación entre la lingüística de corpus y el aprendizaje de lenguas online, el uso de tecnologías móviles, el uso de juegos, la simulación y la realidad virtual, el impacto de las redes sociales). Para la metodología, hemos utilizado un diseño mixto cuasi experimental. Hemos recogido datos de varias fuentes y los hemos analizado para disponer de la información necesaria para así poder diseñar un modelo de aprendizaje de lenguas online. En primer lugar, se ha llevado a cabo una investigación inicial en el aula para descubrir y analizar algunas ideas básicas que los estudiantes tienen sobre el uso de herramientas para el aprendizaje de idiomas online. En segundo lugar, hemos examinado los contenidos y la estructura de los libros de texto electrónicos como representativos de una especie de paso intermedio hacia un curso de aprendizaje de idiomas online. En tercer lugar, hemos analizado Massive Open Online Courses. En cuarto lugar, ofrecemos un análisis sobre el diseño adecuado y apropiado de cuestionarios. A continuación, presentamos el razonamiento en el que basamos los tres cuestionarios utilizados en nuestra investigación. El primer cuestionario se centraba principalmente en el papel de Internet como herramienta de aprendizaje de idiomas. En el segundo cuestionario los alumnos tuvieron que evaluar sitios web para el aprendizaje de idiomas. En nuestro tercer cuestionario abordamos la cuestión de las actividades de aprendizaje de idiomas. El cuestionario pretendía descubrir las opiniones de los estudiantes sobre diferentes tipos de actividades de aprendizaje de idiomas, que iban desde actividades cortas, tradicionales, formales a actividades de mayor duración tipo proyecto. El Capítulo IV está dedicado principalmente a valorar los resultados del análisis de nuestra investigación inicial en el aula, el análisis de los libros de texto electrónicos y sus correspondientes plataformas online, el análisis de los MOOC para el aprendizaje de idiomas y el análisis de las respuestas de los alumnos a los tres cuestionarios. El Capítulo V presenta un modelo de aprendizaje de idiomas online. Esta investigación contribuye a mejorar la experiencia de aprendizaje de idiomas online al hacer explícitos los pasos que se deben seguir para desarrollar un curso de idiomas online impulsado por la pedagogía y fundamentado en las tecnologías más recientes. El modelo puede convertirse en una herramienta de toma de decisiones (una guía y lista de verificación para el diseño de cursos de idiomas online). Además, contribuye a la discusión sobre la mejor manera de integrar herramientas, tareas y aprendizaje de lenguas, una parte fundamental del proceso de apr[CA] Esta tesi documenta el progrés cap a un model d'aprenentatge del llengües en línia. A pesar de les recents innovacions en l'aprenentatge en línia, és necessari un coneixement més profund del que significa aprendre en línia per tal de poder garantir que l'experiència de l'aprenentatge de llengües siga millor per a tots. Els estudiants sovint se senten desbordats davant la tecnologia a falta d'una pedagogia adequada. Esta tesi explora la naturalesa d'aprendre una llengua en línia. L'estudi investiga com els recents avanços tecnològics han propiciat que l'aprenentatge d'una llengua passe de ser una activitat presencial a ser una activitat en línia. En el procés de canvi a un entorn en línia, els professors han d'aprendre noves formes d'interactuar amb els alumnes i compartir coneixements. Açò significa que hem de tornar a pensar com adquirirà l'alumne les competències lingüístiques. Esta tesi sosté que una anàlisi de les opinions dels estudiants és un pas essencial cap al disseny i desenvolupament d'un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. La tesi comença amb la revisió de la literatura existent relacionada amb l'aprenentatge i la tecnologia en línia (tecnologies multimèdia, aprenentatge assistit per ordinador, la relació entre la lingüística de corpus i l'aprenentatge de llengües en línia, l'ús de tecnologies mòbils, l'ús de jocs, la simulació i la realitat virtual, l'impacte de les xarxes socials). Per a la metodologia, s'ha usat un disseny mixt quasi experimental. S'han recollit dades de fonts diverses i les hem analitzat per tal de disposar de la informació necessària per poder dissenyar un model d'aprenentatge de llengües en línia. En primer lloc, hem dut a terme una investigació inicial en l'aula per tal de descobrir i analitzar algunes idees bàsiques que els estudiants tenen sobre l'ús de ferramentes per a l'aprenentatge d'idiomes en línia. En segon lloc, hem examinat els continguts i l'estructura dels llibres de text electrònics com representatius d'una espècie de pas intermedi cap a un curs d'aprenentatge d'idiomes en línia, ja que molts d'estos llibres de text vénen acompanyats d'una plataforma en línia. En tercer lloc, hem analitzat Massive Open Online Courses. En quart lloc, fem una anàlisi sobre quin és el disseny adequat per als qüestionaris. A continuació, presentem el raonament en què basem els tres qüestionaris emprats en la nostra investigació. El primer qüestionari se centrava principalment en el paper d'Internet com a ferramenta d'aprenentatge d'idiomes. En el segon qüestionari els alumnes havien d'avaluar llocs web per a l'aprenentatge d'idiomes. En el nostre tercer qüestionari abordàvem la qüestió de les activitats de l'aprenentatge d'idiomes. El qüestionari pretenia descobrir les opinions dels estudiants sobre diferents tipus d'activitats d'aprenentatge d'idiomes, que anaven des d'activitats curtes, tradicionals, formals a activitats de major duració tipus projecte. El Capítol IV està dedicat principalment a valorar els resultats de l'anàlisi de la nostra investigació inicial en l'aula, l'anàlisi dels llibres de text electrònics i les seues corresponents plataformes en línia, l'anàlisi dels MOOC per a l'aprenentatge d'idiomes i l'anàlisi de les respostes dels alumnes als tres qüestionaris. El Capítol V presenta un model d'aprenentatge d'idiomes en línia. Esta investigació contribueix a millorar l'experiència d'aprenentatge d'idiomes en línia en fer explícits els passos que s'han de seguir per a desenvolupar un curs d'idiomes en línia impulsat per la pedagogia i fonamentat en les tecnologies més recents. El model pot convertir-se en una ferramenta de presa de decisions (una guia i llista de verificació per al disseny de cursos d'idiomes en línia). A més a més, contribueix al debat sobre la millor forma d'integrar ferramentes, tasques i aprenentatge de llengües, una part fonamental del procés d'aprenentatge en lí[EN] This thesis documents the progress towards a model of online language learning. Despite the recent innovations in online learning, greater in-depth knowledge of what it means to learn online is needed to ensure a better language learning experience for everyone. Learners are often overwhelmed with technology at the expense of proper pedagogy. This thesis explores the nature of learning a language online. My research investigates how recent technological advances have meant that learning a language is transforming from being a face-to-face classroom activity to an online activity. In the process of changing to an online environment, teachers are having to learn new ways of interacting with students and sharing knowledge. This means that we need to re-think how a learner is going to acquire a language. This thesis holds the view that an analysis of learner opinions is an essential step towards the design and development of a model of online language learning. The thesis begins by reviewing the existing literature related to online language learning and technology (multimedia technologies, computer assisted language learning, the relationship between corpus linguistics and online language learning, the use of mobile technologies, the use of gaming, simulation and virtual reality, the impact of social networking). For the methodology, we used a mixed quasi-experimental design. We collected data from various sources and analysed it to provide us with the necessary information to be able to design a model of online language learning. Firstly, we carried out some initial classroom research to discover and analyse some basic ideas that students have about the use of tools for online language learning. The objective of this initial classroom research was to try to become familiar with the type of tools they used and what language skills they thought they would develop with these tools. Secondly, we examined the contents and structure of e-textbooks as representative of a kind of halfway house to an online language learning course as many of these e-textbooks come accompanied by an online platform. Thirdly, we analysed Massive Open Online Courses: their impact on online learning and online language learning. Fourthly, we provide a discussion about appropriate and suitable questionnaire design. This includes discussion of the questionnaire design process. Then, we present the thinking behind the three questionnaires used in our research. The first questionnaire focussed mostly on the role of the internet as a language learning tool. It tried to elicit from students what they know about online learning in general and, more particularly, online language learning. Our second questionnaire was a questionnaire where students had to evaluate language learning websites. Our third questionnaire covered the issue of language learning activities, where the questionnaire aimed to discover student opinions about different kinds of language learning activities, which ranged from formal, traditional, short activities to longer project type activities. Chapter IV is mainly concerned with discussing results from the analysis of our initial classroom research, analysis of e-textbooks and their associated online platforms, analysis of MOOCs for language learning and analysis of learner responses to three questionnaires. Chapter V presents a model of online language learning. This research contributes to enhancing the online language learning experience by making explicit the steps that need to be taken to construct an online language course which is driven by pedagogy and informed by the latest technologies. The model can become a decision-making tool (a guide and checklist for designing online language courses). Furthermore, it contributes to the discussion of how best to combine tools, tasks and language acquisition, a fundamental part of the online learning process.Galstyan Sargsyan, R. (2019). Towards the Development of an Effective Online Language Learning Model in a University Environment [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/117609TESI

Immersive virtual environments and embodied agents for e-learning applications

Massive Open Online Courses are a dominant force in remote-learning yet suffer from persisting problems stemming from lack of commitment and low completion rates. In this initial study we investigate how the use of immersive virtual environments for Power-Point based informational learning may benefit learners and mimic traditional lectures successfully. We examine the role of embodied agent tutors which are frequently implemented within virtual learning environments. We find similar performance on a bespoke knowledge test and metrics for motivation, satisfaction, and engagement by learners in both real and virtual environments, regardless of embodied agent tutor presence. Our results raise questions regarding the viability of using virtual environments for remote-learning paradigms, and we emphasise the need for further investigation to inform the design of effective remote-learning applications

The Future Affordances of Digital Learning and Teaching within The School of Education

This report illustrates the discussion outcome on digital education within the University of Glasgow School of Education. It is not a strategy document but it does explore the conditions for nurturing digital culture and how these can be channelled into a strategy on digital learning and teaching. The report is based on a review of literature and on a number of local, national and international case study vignettes

European Distance and E-Learning Network (EDEN). Conference Proceedings

Erasmus+ Programme of the European UnionThe powerful combination of the information age and the consequent disruption caused by these unstable environments provides the impetus to look afresh and identify new models and approaches for education (e.g. OERs, MOOCs, PLEs, Learning Analytics etc.). For learners this has taken a fantastic leap into aggregating, curating and co-curating and co-producing outside the boundaries of formal learning environments – the networked learner is sharing voluntarily and for free, spontaneously with billions of people.Supported by Erasmus+ Programme of the European Unioninfo:eu-repo/semantics/publishedVersio

Gamification: a key determinant of massive open online course (MOOC) success

Massive open online courses (MOOCs), contribute significantly to individual empowerment because they can help people learn about a wide range of topics. To realize the full potential of MOOCs, we need to understand their factors of success, here defined as the use, user satisfaction, along the individual and organizational performance resulting from the user involvement. We propose a theoretical framework to identify the determinants of successful MOOCs, and empirically measure these factors in a real MOOC context. We put forward the role of gamification and suggest that, together with information system (IS) theory, gamification proved to play a crucial role in the success of MOOCs.info:eu-repo/semantics/acceptedVersio

Intelligent recruitment: how to identify, select, and retain talents from around the world using artificial intelligence.

This research analyzes how digital technologies contribute to improving the successive stages of the recruitment process: identifying, selecting, and retaining talented people. E-recruitment is an emerging and polymorphous phenomenon that starts with identification of candidates on social networks, continues through gamification of recruitment and job interviews with chatbots, and ends by matching a candidate and a job using artificial intelligence. These technologies are particularly useful for social businesses looking to recruit not only skilled people, but above all employees who have behaviors and values that match their mission. The methodology is based on grounded theory, participant observation, and qualitative data collection. A multiple case study is designed to analyze, compare, and combine several technologies dedicated to recruitment: (1) a social network with LinkedIn, (2) a MOOC with Udacity, (3) a serious game called Reveal from L'Oréal, (4) a chatbot called Ari from TextRecruit, and (5) a massive data analysis matching system with Randstad.tech. The discussion examines the respective performance and limits of these tools and their convergence via a progressive integration that leads to an uberization of recruitment. Managerial recommendations are formulated to support recruiters in their adoption of e-recruitment