La investigació mediàtica a l'Amèrica Llatina completa un cicle

Durant els últims quaranta anys, la investigació mediàtica a l'Amèrica Llatina ha demostrat un compromís notablement consistent amb l'anàlisi crítica, i ha aconseguit respondre a les demandes de les circumstàncies polítiques de cada període. Al mateix temps, ha completat un cicle: de la investigació aplicada al desenvolupament dels mitjans (applied media development research) dels anys 1950 i 1960, fins a la recerca aplicada al desenvolupament dels mitjans dels 1990. Examinant les orientacions de la recerca en comunicació a Llatinoamèrica en quaranta anys, aquestes dues tendències -d'una banda, l'habilitat a comprometre's amb l'activisme polític i, de l'altra, el més recent retorn a una disciplina més aplicada- semblen sorgir més com a resultat de les canviants relacions entre els mitjans i l'Estat llatinoamericà, que no pas del fracàs o d'una intuïció crítica especial dels intel·lectuals llatinoamericans. Aquest article explora aquesta relació i el tipus de recerques mediàtiques que genera.Over the last forty years media research in Latin America has maintained a strikingly consistent relation with critical analysis, and has been able to respond to the demands of the political circumstances of each period. At the same time, it has completed a cycle: from the applied media development research of the 1950s and 1960s, to that of the 1990s. An examination of the orientation of communications research in Latin America over this forty year period indicates that two tendencies -the ability to take a politically active stand, and the more recent return to a more applied discipline-, stem more from the changing relationships between the media and the Latin American state than from failure or from any particular critical intuition on the part of Latin American intellectuals. This article explores this relation and the type of media research which it gave rise to

El Comtat Yoknapatawpha a la Mediterrània: Barcelona, Capital Literària de les lletres catalanes i del Tercer Món (1962-1975)

Sobre el rerafons d'una quasi total hegemonia de les normes i pràctiques acadèmiques anglosaxones dins de la disciplina de la geografia internacional, un nombre creixent de veus crítiques fora de l'àmbit anglosaxó reclamen una major atenció a les qüestions contextuals i de diversitat lingüística en aquest camp. En cap altre àmbit es fa notar tant aquest sentiment d'exclusió i marginació com en els molts intents frustrats per part de geògrafs no-anglosaxons de publicar en les revistes geogràfiques en anglès. Aquest article suggereix que l'estat actual de la qüestió d'aquest debat s'enfronta a un cert bloqueig conceptual; donat que les autoanomenades veus “perifèriques” de la geografia internacional semblen no poder reconciliar la tensió existent entre la crida per una major sensibilitat en la producció del coneixement amb l'ansietat de no caure en un provincialisme d'una tradició purament local o nacional. Oferim aquí un esbós del que pot ser una visió alternativa en les pràctiques de la publicació dins de la disciplina, on l'autor fa una anàlisi geohistòrica de la indústria editorial barcelonesa durant un període crucial de la transició sociopolítica i de resistència cultural antifranquista. Aprofundint així en la geohistòria d'aquell milieu urbà – industrial (1962-75); l'autor revela com la capital catalana es va convertir, durant un moment breu encara que amb grans repercussions futures, en el centre de un món, lligant no només Amèrica Llatina amb la península Ibérica, sinó articulant gran part del anomenat nord i sud. La saviesa política i geogràfica derivada d'aquesta anàlisi demostra que la tasca de construir una veritable geografia internacional podria ser més complexa que el que els seus promotors volen reconèixer

DVD i pel·lícules

Abstract not availabl

El món obscur i la música en els mites andins

Més enllà del seu valor prestigiós o merament quotidià, la música té en les principals tradicions un valor iniciàtic, ja que connecta amb allò obscur, amb l'ocult. La música diu l'absència i el misteri, i dóna veu a allò que està en silenci. Les històries de la música com a energia que ens connecta amb l'altre o amb la matèria mateixa del món estan moltes vegades en els mites musicals presents en totes les tradicions i, en aquest treball, la investigadora Helena Usandizaga del Departament de Filologia Espanyola de la UAB compara algunes històries de la tradició occidental amb les històries mítiques andines per veure després la seva projecció en tres autors literaris.Más allá de su valor prestigioso o meramente cotidiano, la música tiene en las principales tradiciones un valor iniciático, puesto que conecta con lo oscuro, con lo oculto. La música dice la ausencia y el misterio, y da voz a aquello que está en silencio. Las historias de la música como energía que nos conecta con lo otro o con la materia misma del mundo están muchas veces en los mitos musicales presentes en todas las tradiciones, y en este trabajo la investigadora Helena Usandizaga del Departamento de Filología Española de la UAB compara algunas historias de la tradición occidental con las historias míticas andinas para ver luego su proyección en tres autores literarios

Deu anys d’immigració d’alumnat estranger a les Illes Balears: la creació d’un sistema educatiu multicultural

La celebració del desè aniversari de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears és una bona ocasió per recapitular els deu estudis que s’hi han recollit relatius a la presència, l’evolució i els impactes d’alumnat estranger als centres educatius no universitaris de les Illes Balears (2004-2013) . El creixement espectacular i continu de l’alumnat estranger durant els cursos previs a la crisi de 2008 ha preocupat la societat, l’Administració educativa i sobretot determinats centres educatius i professionals d’ensenyament, per la seva condició de responsables de donar resposta a la recepció i integració de la majoria d’alumnes estrangers. Farem el balanç de l’estat de la qüestió amb l’ajut d’una sèrie d’indicadors que s’han utilitzat al llarg dels diferents estudis anuals i, per tant, les conclusions tindran un caire més objectiu i permetran, a qui pertoqui, prendre mesures correctores. Finalment, com s’ha fet en els cursos anteriors, presentam les dades corresponents al darrer curs, 2012- 2013, per facilitar la continuïtat d’aquests estudis.La celebración del décimo aniversario del Anuari de l’Educació de les Illes Balears es una buena ocasión para recapitular los diez estudios que se han recogido relativos a la presencia, la evolución y los efectos del alumnado extranjero en los centros educativos no universitarios de las Illes Balears (2004-2013). El crecimiento espectacular y continuado del alumnado extranjero durante los cursos previos a la crisis de 2008 ha preocupado a la sociedad, a la Administración educativa y sobre todo a determinados centros educativos y profesionales de enseñanza, por su condición de responsables de dar respuesta a la recepción e integración de la mayoría de alumnos extranjeros. Haremos el balance del estado de la cuestión con la ayuda de una serie de indicadores que se han utilizado a lo largo de los diferentes estudios anuales y, por lo tanto, las conclusiones tendrán un matiz más objetivo y permitirán, a quien corresponda, tomar medidas correctoras. Por último, como se ha hecho en los cursos anteriores, presentamos los datos correspondientes al último curso, 2012-2013, para facilitar la continuación de estos estudios

Pissarra 1995, no. 77

Abstract not availabl