Durant els últims quaranta anys, la investigació mediàtica a l'Amèrica Llatina ha demostrat un compromís notablement consistent amb l'anàlisi crítica, i ha aconseguit respondre a les demandes de les circumstàncies polítiques de cada període. Al mateix temps, ha completat un cicle: de la investigació aplicada al desenvolupament dels mitjans (applied media development research) dels anys 1950 i 1960, fins a la recerca aplicada al desenvolupament dels mitjans dels 1990. Examinant les orientacions de la recerca en comunicació a Llatinoamèrica en quaranta anys, aquestes dues tendències -d'una banda, l'habilitat a comprometre's amb l'activisme polític i, de l'altra, el més recent retorn a una disciplina més aplicada- semblen sorgir més com a resultat de les canviants relacions entre els mitjans i l'Estat llatinoamericà, que no pas del fracàs o d'una intuïció crítica especial dels intel·lectuals llatinoamericans. Aquest article explora aquesta relació i el tipus de recerques mediàtiques que genera.Over the last forty years media research in Latin America has maintained a strikingly consistent relation with critical analysis, and has been able to respond to the demands of the political circumstances of each period. At the same time, it has completed a cycle: from the applied media development research of the 1950s and 1960s, to that of the 1990s. An examination of the orientation of communications research in Latin America over this forty year period indicates that two tendencies -the ability to take a politically active stand, and the more recent return to a more applied discipline-, stem more from the changing relationships between the media and the Latin American state than from failure or from any particular critical intuition on the part of Latin American intellectuals. This article explores this relation and the type of media research which it gave rise to
