Validity of ICD-9 and ICD-10 codes used to identify acute liver injury: a study in three European data sources

This is the peer reviewed version of the following article: Forns, J. [et al.]. Validity of ICD-9 and ICD-10 codes used to identify acute liver injury: a study in three European data sources. "Pharmacoepidemiology and drug safety", 6 Juny 2019, vol. 28, núm. 7, p. 965-975, which has been published in final form at 10.1002/pds.4803. This article may be used for non-commercial purposes in accordance with Wiley Terms and Conditions for Self-Archiving."Purpose Validating cases of acute liver injury (ALI) in health care data sources is challenging. Previous validation studies reported low positive predictive values (PPVs). Methods Case validation was undertaken in a study conducted from 2009 to 2014 assessing the risk of ALI in antidepressants users in databases in Spain (EpiChron and SIDIAP) and the Danish National Health Registers. Three ALI definitions were evaluated: primary (specific hospital discharge codes), secondary (specific and nonspecific hospital discharge codes), and tertiary (specific and nonspecific hospital and outpatient codes). The validation included review of patient profiles (EpiChron and SIDIAP) and of clinical data from medical records (EpiChron and Denmark). ALI cases were confirmed when liver enzyme values met a definition by an international working group. Results Overall PPVs (95% CIs) for the study ALI definitions were, for the primary ALI definition, 84% (60%-97%) (EpiChron), 60% (26%-88%) (SIDIAP), and 74% (60%-85%) (Denmark); for the secondary ALI definition, 65% (45%-81%) (EpiChron), 40% (19%-64%) (SIDIAP), and 70% (64%-77%) (Denmark); and for the tertiary ALI definition, 25% (18%-34%) (EpiChron), 8% (7%-9%) (SIDIAP), and 47% (42%-52%) (Denmark). The overall PPVs were higher for specific than for nonspecific codes and for hospital discharge than for outpatient codes. The nonspecific code “unspecified jaundice” had high PPVs in Denmark. Conclusions PPVs obtained apply to patients using antidepressants without preexisting liver disease or ALI risk factors. To maximize validity, studies on ALI should prioritize hospital specific discharge codes and should include hospital codes for unspecified jaundice. Case validation is required when ALI outpatient cases are considered.Peer ReviewedPostprint (author's final draft

Exercise-based interventions to enhance long-term sustainability of physical activity in older adults: a systematic review and meta-analysis of randomized clinical trials

Older adults; Physical activity; AdherenceAdultos mayores; Actividad física; AdherenciaAdults majors; Activitat física; AdherènciaExercise is a form of physical activity (PA). PA is an important marker of health and quality of life in older adults. The purpose of this study was to conduct a systematic review of the literature to assess the effect of exercise-based interventions on an at least six-month follow up PA measure, and to describe the specific strategies implemented during the intervention to strengthen the sustainability of PA in community-dwelling 65+ year-old adults. We registered and conducted a systematic review and meta-analysis (PROSPERO: CRD42017070892) of randomized clinical trials (RCT). We searched three electronic databases during January 2018 to identify RCT assessing any type of exercise-based intervention. Studies had to report a pre-, post-, and at least 6-month post-intervention follow-up. To be included, at least one PA outcome had to be assessed. The effect of exercise-based interventions was assessed compared to active (e.g., a low-intensity type of exercise, such as stretching or toning activities) and non-active (e.g., usual care) control interventions at several time points. Secondary analyses were conducted, restricted to studies that reported specific strategies to enhance the sustainability of PA. The intervention effect was measured on self-reported and objective measures of time spent in PA, by means of standardized mean differences. Standardized mean differences of PA level were pooled. Pooled estimates of effect were computed with the DerSimonian–Laird method, applying a random effects model. The risk of bias was also assessed. We included 12 studies, comparing 18 exercise intervention groups to four active and nine non-active control groups. Nine studies reported specific strategies to enhance the long-term sustainability of PA. The strategies were mostly related to the self-efficacy, self-control, and behavior capability principles based on the social cognitive theory. Exercise interventions compared to active control showed inconclusive and heterogeneous results. When compared to non-active control, exercise interventions improved PA time at the six-months follow up (standardized mean difference (SMD) 0.30; 95%CI 0.15 to 0.44; four studies; 724 participants; I2 0%), but not at the one- or two-years follow-ups. No data were available on the mid- and long-term effect of adding strategies to enhance the sustainability of PA. Exercise interventions have small clinical benefits on PA levels in community-dwelling older adults, with a decline in the observed improvement after six months of the intervention cessation.The present study was funded by United States Department of Health & Human Services National Institutes of Health (NIH), USA, and NIH National Institute on Aging (NIA), USA, (K24 AG057728)

Presenting signs and patient co-variables in Gaucher disease : outcome of the Gaucher Earlier Diagnosis Consensus (GED-C) Delphi initiative

© 2018 The Authors. Internal Medicine Journal by Wiley Publishing Asia Pty Ltd on behalf of Royal Australasian College of Physicians.Background: Gaucher disease (GD) presents with a range of signs and symptoms. Physicians can fail to recognise the early stages of GD owing to a lack of disease awareness, which can lead to significant diagnostic delays and sometimes irreversible but avoidable morbidities. Aim: The Gaucher Earlier Diagnosis Consensus (GED-C) initiative aimed to identify signs and co-variables considered most indicative of early type 1 and type 3 GD, to help non-specialists identify ‘at-risk’ patients who may benefit from diagnostic testing. Methods: An anonymous, three-round Delphi consensus process was deployed among a global panel of 22 specialists in GD (median experience 17.5 years, collectively managing almost 3000 patients). The rounds entailed data gathering, then importance ranking and establishment of consensus, using 5-point Likert scales and scoring thresholds defined a priori. Results: For type 1 disease, seven major signs (splenomegaly, thrombocytopenia, bone-related manifestations, anaemia, hyperferritinaemia, hepatomegaly and gammopathy) and two major co-variables (family history of GD and Ashkenazi-Jewish ancestry) were identified. For type 3 disease, nine major signs (splenomegaly, oculomotor disturbances, thrombocytopenia, epilepsy, anaemia, hepatomegaly, bone pain, motor disturbances and kyphosis) and one major co-variable (family history of GD) were identified. Lack of disease awareness, overlooking mild early signs and failure to consider GD as a diagnostic differential were considered major barriers to early diagnosis. Conclusion: The signs and co-variables identified in the GED-C initiative as potentially indicative of early GD will help to guide non-specialists and raise their index of suspicion in identifying patients potentially suitable for diagnostic testing for GD.Peer reviewedFinal Published versio

Línia d'actuació 2. Un sistema més orientat als malalts crònics

Polítiques de salut; Planificació sanitària; Pla de salut de CatalunyaPolíticas de salud; Planificación sanitaria; Plan de salud de CatalunyaHealth policies; Health planning; Health plan of CataloniaL’Organització Mundial de la Salut defineix la malal­tia crònica com aquella que té una llarga durada i és de progressió generalment lenta. D’altra banda, segons la Comissió Europea, la malaltia crònica és una malaltia d’evolució llarga que sovint comporta discapacitat o com­plicacions que poden afectar l’autonomia i la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Enfront d’aquesta realitat, és necessari plantejar-se com oferir un model d’atenció que sigui més resolutiu en la prevenció i el tractament de les malalties cròniques, avançant vers un model d’atenció integral i integrat, basat en les pràctiques col·laboratives entre els diversos professionals i organitzacions que treballen en diferents àmbits assistencials.La Organización Mundial de la Salud define la enfermedad crónica como aquella que tiene una larga duración y es de progresión generalmente lenta. Por otra parte, según la Comisión Europea, la enfermedad crónica es una enfermedad de evolución larga que a menudo conlleva discapacidad o complicaciones que pueden afectar la autonomía y la calidad de vida de las personas que la padecen. Frente a esta realidad, es necesario plantearse como ofrecer un modelo de atención que sea más resolutivo en la prevención y el tratamiento de las enfermedades crónicas, avanzando hacia un modelo de atención integral e integrado, basado en las prácticas co laborativa entre los diversos profesionales y organizaciones que trabajan en diferentes ámbitos asistenciales.The World Health Organization defines chronic illness like that which has a long duration and is usually slow progression. On the other hand, according to the European Commission, the chronic disease is a disease of long evolution that often involves disability or complications that can affect the autonomy and the quality of life of the people who suffer it. Against this reality, it is necessary to consider how to offer a model of attention that is more resolute in the prevention and treatment of chronic diseases, moving toward a comprehensive and integrated care model, Laboratories among the various professionals and organizations that work in different healthcare areas

Les TIC i el projecte epSOS: disseny d'un marc d'avaluació

epSOS; TIC; eSalutepSOS; TIC; eSaludepSOS; ITCs; mHealthL’epSOS (European Patient Smart Open Services) és un projecte emmarcat dins del programa ICT PSP de la Comissió Europea. L’epSOS és un pilot a gran escala amb la participació de 27 beneficiaris de 12 estats membres. L’objectiu del projecte és desenvolupar un marc pràctic d’e-Salut i una infraestructura de TIC que permeti l’accés segur dels pacients a la informació en salut, específicament pel que fa a la història clínica i a la recepta electrònica entre els diferents sistemes sanitaris europeus garantint que la informació que es genera en qualsevol sistema es podrà interpretar a un altre país amb independència de la tecnologia, idioma i model.El epSOS (European Patient Smart Open Services) es un proyecto enmarcado dentro del programa ICT PSP de la Comisión Europea. El epSOS es un piloto a gran escala con la participación de 27 beneficiarios de 12 estados miembros. El objetivo del proyecto es desarrollar un marco práctico de e-Salud y una infraestructura de TIC que permita el acceso seguro de los pacientes a la información en salud, específicamente en cuanto a la historia clínica ya la receta electrónica entre los diferentes sistemas sanitarios europeos garantizando que la información que se genera en cualquier sistema se podrá interpretar a otro país con independencia de la tecnología, idioma y modelo.the epSOS (European Patient Smart Open Services) is a project framed within the ICT PSP program of the European Commission. EpSOS is a large-scale pilot with the participation of 27 beneficiaries from 12 member states. The objective of the project is to develop a practical framework of e-Health and an ICT infrastructure that allows the patient's safe access to information in health, specifically regarding the clinical history and the electronic prescription between the different systems European sanitary services guaranteeing that the information generated in any system can be interpreted in another country, regardless of technology, language and model

Línia d'actuació 1. Objectius i programes de salut

Polítiques de salut; Planificació sanitària; Pla de salut de CatalunyaPolíticas de salud; Planificación sanitaria; Plan de salud de CatalunyaHealth policies; Health planning; Health plan of CataloniaLa salut és un dels principals components que contribueixen al benestar, a la qualitat de vida de la població i al desenvolupament i la riquesa d’un país. Aconseguir més salut i millor qualitat de vida i mantenir la sostenibilitat del sistema sanitari és la finalitat de les estratègies que desenvolupa aquest Pla de salut. D’acord amb el que estableix la LOSC, a partir de la valoració de la situació de l’estat de salut i els serveis, el Departament de Salut estableix les prioritats, formula els objectius de salut i serveis a mig i llarg termini, marca les estratègies i els projectes per assolir-los i fixa els criteris i els indicadors per a l’avaluació i el seu seguiment periòdic.La salud es uno de los principales componentes que contribuyen al bienestar, a la calidad de vida de la población y el desarrollo y la riqueza de un país. Conseguir más salud y mejor calidad de vida y mantener la sostenibilidad del sistema sanitario es la finalidad de las estrategias que desarrolla este Plan de salud. De acuerdo con lo establecido en la LOSC, a partir de la valoración de la situación del estado de salud y los servicios, el Departamento de Salud establece las prioridades, formula los objetivos de salud y servicios a medio y largo plazo, marca las estrategias y los proyectos para alcanzarlos y fija los criterios y los indicadores para la evaluación y su seguimiento periódico.Health is one of the main components that contribute to the welfare, the quality of life of the population and the development and wealth of a country. Achieving more health and better quality of life and maintaining the sustainability of the health system is the purpose of the strategies developed by this Health Plan. In accordance with what the LOSC establishes, based on the assessment of the state of health and services, the Department of Health establishes the priorities, formulates the health and services objectives in the medium and long term, brand the strategies and the projects to achieve them and sets the criteria and the indicators for the evaluation and their periodic follow-up

Impacte de la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris en la presa de decisions informades i la capacitació. Resposta a un qüestionari

Impacte de la Recerca en Salut; Avaluació de la recerca; Programes de recercaImpacto de la Investigación en Salud; Evaluación de la investigación; Programas de investigaciónImpact of Health Research; Research evaluation; Research programsDes del 1996 l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS) ha gestionat la Convocatòria de Recerca Clínica i en Serveis Sanitaris. Aquesta ha tingut com a objectius omplir buits de coneixement en el nostre context i ajudar a la presa de decisions informades dins del sector sanitari. Amb la voluntat d’avaluar l’acompliment d’aquests objectius i després d’una dècada d’experiència, l’Agència ha promogut el projecte ISOR [Impacte Social de la Recerca], per tal d’avaluar l’impacte de la recerca finançada en diferents fases. En una primera, es va analitzar un nivell d’impacte, l’avenç del coneixement, identificant beneficis pròpiament científics segons indicadors d’activitat, qualitat, abast i estructura/context. En una segona fase, ha centrat l’atenció en l’impacte relacionat amb la presa de decisions informades, un dels objectius explícits de la Convocatòria, i la capacitació d’equips i institucions.Desde 1996 la Agencia de Información, Evaluación y Calidad en Salud (AIAQS) ha gestionado la Convocatoria de Investigación Clínica y en Servicios Sanitarios. Esta ha tenido como objetivos llenar vacíos de conocimiento en nuestro contexto y ayudar a la toma de decisiones informadas dentro del sector sanitario. Con la voluntad de evaluar el cumplimiento de estos objetivos y después de una década de experiencia, la Agencia ha promovido el proyecto ISOR [Impacto Social de la Investigación], para evaluar el impacto de la investigación financiada en diferentes fases. En una primera, se analizó un nivel de impacto, el avance del conocimiento, identificando beneficios propiamente científicos según indicadores de actividad, calidad, alcance y estructura / contexto. En una segunda fase, ha centrado la atención en el impacto relacionado con la toma de decisiones informadas, uno de los objetivos explícitos de la Convocatoria, y la capacitación de equipos e instituciones.Since 1996, the Agency for Information, Assessment and Quality in Health (AIAQS) has managed the Call for Clinical Research and Health Services. This has been aimed at filling knowledge gaps in our context and helping to make informed decisions within the health sector. With the aim of evaluating the achievement of these objectives and after a decade of experience, the Agency has promoted the ISOR project [Social Impact of Research], in order to evaluate the impact of the research financed in different phases. In the first one, a level of impact, the advance of knowledge, was analyzed, identifying the scientific benefits themselves, indicators of activity, quality, scope and structure / context. In a second phase, it focused attention on the impact related to informed decision making, one of the explicit goals of the Call, and the training of teams and institutions

Context de partida: els reptes del sistema sanitari de Catalunya

Gestió sanitària; Planificació sanitària; Sistema sanitariHealth management; Health planning; Health systemGestión sanitaria; Planificación sanitaria; Sistema sanitarioTot i que el punt de partida és bo pel que fa als resultats en salut i nivells d’eficiència, els reptes envers el futur són estructurals i requereixen d’una transformació profunda del sistema. En aquest sentit, molts dels països del nostre entorn també han iniciat reformes. En el nostre cas, el Pla de salut és l’instrument del canvi que permetrà realitzar aquesta transformació.Aunque el punto de partida es bueno en cuanto a los resultados en salud y niveles de eficiencia, los retos hacia el futuro son estructurales y requieren de una transformación profunda del sistema. En este sentido, muchos de los países de nuestro entorno también han iniciado reformas. En nuestro caso, el Plan de Salud es el instrumento del cambio que permitirá realizar esta transformación.Since the starting point is good with regard to health outcomes and levels of efficiency, the challenges facing the future are structural and require a profound transformation of the system. In this regard, many of the countries around us have also begun reforms. In our case, the Health Plan is the instrument of change that will allow this transformation

Newly Diagnosed and Growing Subependymal Giant Cell Astrocytoma in Adults With Tuberous Sclerosis Complex: Results From the International TOSCA Study.

The onset and growth of subependymal giant cell astrocytoma (SEGA) in tuberous sclerosis complex (TSC) typically occurs in childhood. There is minimal information on SEGA evolution in adults with TSC. Of 2,211 patients enrolled in TOSCA, 220 of the 803 adults (27.4%) ever had a SEGA. Of 186 patients with SEGA still ongoing in adulthood, 153 (82.3%) remained asymptomatic, and 33 (17.7%) were reported to ever have developed symptoms related to SEGA growth. SEGA growth since the previous scan was reported in 39 of the 186 adults (21%) with ongoing SEGA. All but one patient with growing SEGA had mutations in TSC2. Fourteen adults (2.4%) were newly diagnosed with SEGA during follow-up, and majority had mutations in TSC2. Our findings suggest that surveillance for new or growing SEGA is warranted also in adulthood, particularly in patients with mutations in TSC2

Línia d'actuació 6. Nou model de contractació de l'atenció sanitària més enfocat a resultats en salut

Health policies; Health planning; Health plan of CataloniaPolítiques de salut; Planificació sanitària; Pla de salut de CatalunyaPolíticas de salud; Planificación sanitaria; Plan de salud de CatalunyaCal fer modificacions i adaptacions en els instruments de contraprestació per tal d’alinear els incentius amb els objectius establerts en el bloc de transformació del model d’atenció, prioritzant i incentivant: - La prestació d’una atenció més resolutiva que fomenti que els pacients siguin atesos en el nivell més adequat. - La promoció de la coordinació i el treball en xarxa dels diferents proveïdors, de manera que s’introdueixin canvis en el model d’atenció, especialment en els casos de cronicitat i d’alta complexitat. - El disseny d’un sistema d’incentius que no estigui tan condicionat per l’estructura existent sinó per les necessitats de les persones, per tal de contribuir a la finalitat de fomentar una atenció centrada en els pacients.Hay que hacer modificaciones y adaptaciones en los instrumentos de contraprestación para alinear los incentivos con los objetivos establecidos en el bloque de transformación del modelo de atención, priorizando e incentivando: - La prestación de una atención más resolutiva que fomente que los pacientes sean atendidos en el nivel más adecuado. - La promoción de la coordinación y el trabajo en red de los diferentes proveedores, por lo que se introduzcan cambios en el modelo de atención, especialmente en los casos de cronicidad y de alta complejidad. - El diseño de un sistema de incentivos que no esté tan condicionado por la estructura existente sino por las necesidades de las personas, a fin de contribuir a la finalidad de fomentar una atención centrada en los pacientes.Modifications and adaptations must be made in the consideration instruments in order to align the incentives with the objectives established in the model of attention, prioritizing and encouraging model block: - Providing more resolute attention that encourages patients to be treated at the most appropriate level. - The promotion of coordination and the networking of different providers, so that changes in the model of care are introduced, especially in cases of chronicity and high complexity. - The design of an incentive system that is not so conditioned by the existing structure but rather by the needs of the people, in order to contribute to the purpose of promoting patient-centered attention