Els acords d’acció exterior de la Generalitat en el nou marc estatutari

Una de les novetats introduïdes per l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 –i per la major part de les reformes estatutàries portades a terme entre 2006 i 2007– ha estat el reconeixement exprés de la capacitat de la Generalitat de Catalunya per a subscriure acords de cooperació exterior. Aquests acords, si bé havien constituït ja una pràctica consolidada i reconeguda tant a nivell doctrinal com jurisprudencial, mancaven d’un reconeixement legislatiu exprés que garantís la seguretat jurídica dels actes realitzats per les CCAA en la aplicació. El nou marc estatutari dels acords autonòmics d’acció exterior suposa un canvi qualitatiu i quantitatiu en la concepció mateixa de l’autonomia. Es proposa aquí abordar el nou règim derivat de l’EAC de 2006, tenint present la perspectiva de la globalització de les relacions internacionals. A aquests efectes, es realitza un estudi del nou marc estatutari en dues parts. En la primera, s’analitza l’article 195 de l’Estatut, que regula de forma específica els acords d’acció exterior de la Generalitat de Catalunya i planteja que s’hi apliquin els principis de lleialtat institucional i bilateralitat. En la segona, s’examina el règim jurídic aplicable als acords d’acció exterior, concretament, la seva denominació, tramitació, dret aplicable i sistema de solució de diferències. Completa aquesta anàlisi una breu referència a la regulació en l’Estatut dels acords d’acció exterior dels ens locals.Una de las novedades introducidas por el Estatuto de Autonomía de Cataluña de 2006 –y por la mayor parte de las reformas estatutarias llevadas a cabo entre 2006 y 2007– ha sido el reconocimiento expreso de la capacidad de la Generalitat de Cataluña para suscribir acuerdos de cooperación exterior. Tales acuerdos, si bien habían constituido ya una práctica consolidada y reconocida tanto a nivel doctrinal como jurisprudencial, carecían de un reconocimiento legislativo expreso que garantizara la seguridad jurídica de los actos realizados por las CCAA en aplicación de los mismos. El nuevo marco estatutario de los acuerdos autonómicos de acción exterior supone un cambio cualitativo y cuantitativo en la concepción misma de la autonomía. Se propone aquí abordar el nuevo régimen derivado del EAC de 2006, teniendo presente la perspectiva de la globalización de las relaciones internacionales. A tales efectos, se realiza un estudio del nuevo marco estatutario en dos partes. En la primera, se analiza el artículo 195 del Estatuto, precepto que regula de forma específica los acuerdos de acción exterior de la Generalitat de Cataluña y plantea la aplicación a los mismos de los principios de lealtad institucional y bilateralidad. En la segunda, se examina el régimen jurídico aplicable a los acuerdos de acción exterior, concretamente, su denominación, tramitación, derecho aplicable y sistema de solución de diferencias. Completa este análisis una breve referencia a la regulación en el Estatuto de los acuerdos de acción exterior de los entes locales.The 2006 Catalan Statute of Autonomy explicitly recognizes the legal capacity of the Catalan government to subscribe agreements of cooperation with foreign institution as part of its foreign affairs’ policy. The recognition of such a legal capacity is a novelty in itself since, although such agreements were an already consolidated practice supported both by the opinion of constitutional experts and by several rulings of the Constitutional Court, they lacked of any legal bases. This novelty introduced by the 2006 Catalan Statute sets up a new framework for the establishment of agreements as a part of the Autonomous Communities foreign affairs’ policy that has been broadly adopted by most of the new statutes approved between 2006 and 2007, and, that, from a Spain-as-a-whole perspective, implies a modification of the very conception of political self-government. This article explores this new legal framework taking into account the context of the globalization of international relations. In this sense, the new framework can be understood as a new instrument for the Autonomous Communities to have access and to play a role within the globalized and interconnected international context. The article is divided into two sections. In the first one, it analyses, from a constitutional law approach, the content of the Catalan Statute’s article that defines the capacity of the Catalan government for subscribing agreements with foreign institutions (article 195). In the second part, the article turns to examine the juridical regime of these agreements, that is, their denomination, procedure, applicable law and settlement of disputes

L'evolució del règim general de foment de l'estudi en el sistema educatiu espanyol i el traspàs de les beques i dels ajuts a la Generalitat de Catalunya

A Catalunya, tant el Parlament com el Govern han considerat prioritàries les polítiques de foment de l’estudi, i han mantingut una intensa activitat per assolir el ple reconeixement de les competències estatutàries i perquè s’efectuïn les adaptacions necessàries del règim general de beques i ajuts, per tal que esdevingui un instrument de garantia real que permeti compensar els dèficits històrics que pateixen els estudiants catalans. La Generalitat ha reclamat històricament el traspàs de serveis en aquesta matèria tan important, i quan s’ha requerit ha portat la iniciativa en la conflictivitat competencial. L’abast de les competències estatals i autonòmiques es va concretar doctrinalment en la STC 188/2001 que va suposar un impuls, encara que amb molts matisos, a les aspiracions de Catalunya. Han transcorregut nou anys des de la sentència i més de dotze de les primeres aproximacions al traspàs, sense que les reivindicacions de Catalunya hagin quedat resoltes; continua oberta la negociació a la Comissió Mixta de Transferències, i els avenços en l’autonomia de gestió són fruit de la col•laboració entre administracions i no de l’exercici efectiu de la titularitat de la competència. Al marge d’aquesta situació, el règim de foment general de l’estudi en el sistema educatiu espanyol ha anat evolucionant, tant en la seva configuració jurídica com en una més gran especialització i diversificació de l’oferta, a la qual s’han incorporat els préstecs, per aproximació als models seguits en els països més avançats. Catalunya precisa, però, un marc regulatori estatal més obert, que permeti l’adaptació real a les seves necessitats socioeconòmiques, territorials i culturals; i també una dotació econòmica suficient per dur a terme les seves pròpies polítiques públiques. Aquest article tracta resumidament el marc regulatori, competencial i doctrinal aplicable al foment general de l’estudi; exposa els aspectes més destacables de l’evolució del traspàs de serveis i efectua una aproximació a la problemàtica del present i a les expectatives de futur.In Catalonia both the Parliament and the Government consider policies to foster education as a priority, and have made every effort to ensure the full recognition of statutory powers and that the necessary adaptations be made to the general system of scholarships and grants, so that it may become a true instrument of guarantee to enable the historical deficits our students suffer to be made up for. Historically, the Government of Catalonia has demanded the transfer of services in this important area, and, when necessary, has led conflicts concerning areas of power. The scope of state and autonomous community power was specified doctrinally in Constitutional Court Sentence 188/2001, which provided a boost, albeit with many nuances, for the aspirations of Catalonia. It has been over nine years since that sentence and more than twelve since the transfer was first approached, and Catalonia’s demands are still to be fulfilled. Negotiations continue in the Mixed Transfer Commission, and advances in self-administration are the result of collaboration between government agencies and not of the effective exercise of power. This situation aside, the general funding of education within the Spanish education system has evolved, both in its legal makeup and in greater specialisation and diversification of the courses on offer, and loans have been included, by approximation to the models used in more advanced countries. However, Catalonia requires a more open state regulatory framework that enables real adaptation to its socioeconomic, territorial and cultural needs; and also sufficient funding to be able to implement its own public policies. This article summarises the regulatory, authoritative and doctrinal framework applied to the general funding of education; sets out the most outstanding aspects of the evolution of the transfer of services and provides an approach to current problems and to future prospects.En Cataluña, tanto el Parlamento como el Gobierno han considerado prioritarias las políticas de fomento del estudio, y han mantenido una intensa actividad para alcanzar el pleno reconocimiento de las competencias estatutarias y para que se efectúen las adaptaciones necesarias del régimen general de becas y ayudas, a fin de que llegue a ser un instrumento de garantía real que permita compensar los déficits históricos que soportan los estudiantes catalanes. La Generalitat ha reclamado históricamente el traspaso de servicios en esta importante materia, y cuando se ha requerido ha conducido la iniciativa a la conflictividad competencial. El alcance de las competencias estatales y autonómicas fue concretado doctrinalmente en la STC 188/2001 que supuso un impulso, aunque con muchos matices, a las aspiraciones de Cataluña. Han transcurrido nueve años desde la sentencia y más de doce de las primeras aproximaciones al traspaso, sin que las reivindicaciones de Cataluña hayan quedado resueltas; continúa abierta la negociación en la Comisión Mixta de Transferencias, y los avances en la autonomía de gestión son fruto de la colaboración entre administraciones y no del efectivo ejercicio de la titularidad de la competencia. Al margen de esta situación, el régimen del fomento general del estudio en el sistema educativo español ha ido evolucionando, tanto en su configuración jurídica como en una mayor especialización y diversificación de la oferta, a la que se han incorporado los préstamos, por aproximación a los modelos seguidos en los países más avanzados. Cataluña precisa, sin embargo, un marco regulador estatal más abierto, que permita la adaptación real a sus necesidades socioeconómicas, territoriales y culturales; y también una dotación económica suficiente para llevar a cabo sus propias políticas públicas. Este artículo trata resumidamente el marco regulador, competencial y doctrinal aplicable al fomento general del estudio; expone los aspectos más destacables de la evolución del traspaso de servicios y efectúa una aproximación a la problemática del presente y a las expectativas de futuro

Noves tècniques contra el fracàs escolar

Durant el curs 2010-2011, el grup de recerca DIM-UAB va realitzar quatre investigacions en què es van experimentar noves tècniques didàctiques dirigides a facilitar als estudiants els seus aprenentatges, per tal d'augmentar el seu rendiment acadèmic i contribuir a disminuir el fracàs escolar. Aquestes investigacions, dirigides pel Dr Pere Marquès, es van desenvolupar a partir de convenis de col·laboració amb diferents empreses.Durante el curso 2010-2011 el grupo de investigación DIM-UAB realizó cuatro investigaciones en las que se experimentaron nuevas técnicas didácticas dirigidas a facilitar a los estudiantes sus aprendizajes, con el fin de aumentar su rendimiento académico y contribuir a disminuir el fracaso escolar. Estas investigaciones, dirigidas por el Dr. Pere Marqués, se desarrollaron a partir de convenios de colaboración con distintas empresas

Crònica legislativa de Catalunya

Resum de les disposicions sobre matèria lingüística publicades en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya durant l'any 2013

L’autogovern i la llibertat religiosa

Els canvis que la Constitució espanyola de 1978 va produir en la distribució territorial del poder –es va passar d’un sistema molt centralitzat a un sistema regit pel principi de descentralització– i en el reconeixement de llibertats i drets entre els quals hi ha la llibertat religiosa s’analitzen en aquest article des del punt de vista de les actuacions concretes dutes a terme a Catalunya en aquest àmbit