Antropologia i arqueologia dels enterraments de l'exterior de l'Església de Bellpuig (Artà)

L’excavació arqueològica efectuada a l’exterior del mur meridional de l’església de Bellpuig (Artà) ha permès identificar un total de cinc (5) fosses excavades a la roca. En tots els casos s’identifiquen més d’un individu per fossa i es constata l’aprofitament de les tombes al llarg del temps. La primera estimació indica l’existència d’un nombre mínim de vint-i-quatre (24) individus que representen totes les categories de rang d’edat i sexe. S’argumenta l’existència d’una fossa dissenyada originalment amb dues cambres superposades; en la part superior es dipositaria l’individu (o individus) i la part inferior serviria d’ossera al llarg del temps.The archaeological dig carried out outside the southern wall of the church of Bellpuig (Artà, Mallorca) has identified altogether five (5) tombs dug out of the rock. In all cases, repeated burials have been identified at different time intervals. The results so far show that twenty-four (24) individuals (minimum number of individuals -MNI) from all age levels and genders were buried in this area along time. It is argued that one tomb was designed with two overlapped chambers; individuals would be deposited in the upper part (primary burial) and the bottom part would serve as an ossuar

Una Arqueometria del Canvi Tecnològic: Producció i consum d’àmfores durant el canvi d’Era en la zona nord de la costa catalana

Aquesta tesi representa un model teòric i metodològic per a l’estudi del canvi tecnològic en Arqueologia. El marc teòric, que rep el nom d’Arqueometria del canvi tecnològic, té els seus fonaments en la teoria de la dissonància cognitiva procedent de la Psicologia social. D’altra banda, el marc metodològic es basa en l’aplicació de tècniques arqueomètriques. El cas d’estudi el representa el canvi en el disseny dels primers tipus d’àmfora romana produïts al nord de la província romana Hispania Tarraconensis.This thesis presents a theoretical and methodological model to study technological change processes. The model is based on cognitive dissonance theory which is used as an interpretative framework in the change of the designs of the first Roman amphorae types produced along the Hispania Tarraconensis Roman province during the change of the Era

Caracteritació de models funcionals d'àmfores romanes mitjançant Finite Element Analysis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Laboratory of Archaeometry del National Centre of Scientific Research “Demokritos” d’Atenes, Grècia, entre juny i setembre 2006. Aquest estudi s’emmarca dins d’un context més ampli d’estudi del canvi tecnològic que es documenta en la producció d’àmfores de tipologia romana durant els segles I aC i I dC en els territoris costaners de Catalunya. Una part d’aquest estudi contempla el càlcul de les propietats mecàniques d’aquestes àmfores i la seva avaluació en funció de la tipologia amforal, a partir de l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF). L’AEF és una aproximació numèrica que té el seu origen en les ciències d’enginyeria i que ha estat emprada per estimar el comportament mecànic d’un model en termes, per exemple, de deformació i estrès. Així, un objecte, o millor dit el seu model, es dividit en sub-dominis anomenats elements finits, als quals se’ls atribueixen les propietats mecàniques del material en estudi. Aquests elements finits estan connectats formant una xarxa amb constriccions que pot ser definida. En el cas d’aplicar una força determinada a un model, el comportament de l’objecte pot ser estimat mitjançant el conjunt d’equacions lineals que defineixen el rendiment dels elements finits, proporcionant una bona aproximació per a la descripció de la deformació estructural. Així, aquesta simulació per ordinador suposa una important eina per entendre la funcionalitat de ceràmiques arqueològiques. Aquest procediment representa un model quantitatiu per predir el trencament de l’objecte ceràmic quan aquest és sotmès a diferents condicions de pressió. Aquest model ha estat aplicat a diferents tipologies amforals. Els resultats preliminars mostren diferències significatives entre la tipologia pre-romana i les tipologies romanes, així com entre els mateixos dissenys amforals romans, d’importants implicacions arqueològiques.Report for the scientific sojourn at the Laboratory of Archaeometry of the National Centre of Scientific Research “Demokritos” of Athens, Greece, from June to Setember 2006. The work program forms part of an ongoing research project focused on the technological change observed on the Roman amphorae production (s. I BC- I AD) recovered along the Catalan coast. Within the framework of this project mechanical behaviour of these amphorae is studied. First, the basic mechanical properties are determined, that is the fracture strength and toughness of the ceramic material. This study was initiated during our first stage at Demokritos: BE20500496. Second, these properties are evaluated taking into account the shape of the vessel as a whole. This approach is performed by means of Finite Element Analysis (FEA). FEA is a numerical approach originating from engineering sciences, which was implemented in order to estimate performance of a model in terms of e.g. deformation and stress. An object, or rather its model, is divided in sub-domains, the so-called finite elements, to which the respective material properties are attributed. These finite elements are connected and form a mesh with constraints, which can be defined. In the case that loads are applied to the model, the behaviour of the object can be estimated by a set of linear equations based on the performance of the finite elements, providing an approximate solution for the partial differential equations, which are describing structural deformation. Therefore this computer simulation helps to understand functionality of ancient vessels and other ceramic objects. Furthermore, this approach represents a quantitative model for predicting the failure of vessels under almost any possible loading conditions. The model has been applied to different amphorae types. The results so far have revealed important differences among the pre-Roman and the Roman types and among the three Roman designs as well, of important archaeological implications

Una arqueometria del canvi tecnològic: producció i consum d'àmfores durant el canvi d'era en la zona nord de la costa catalana

L’objectiu de la recerca és definir un marc teòric i metodològic per a l’estudi del canvi tecnològic en Arqueologia. Aquest model posa èmfasi en caracteritzar els compromisos que configuren una tecnologia i avaluar-los en funció dels factors de situació —tècnics, econòmics, polítics, socials i ideològics. S’ha aplicat aquest model a un cas d’estudi concret: la producció d’àmfores romanes durant el canvi d’Era en la província Tarraconensis. L’estudi tecnològic dels envasos s’ha realitzat mitjançant diverses tècniques analítiques: Fluorescència de raigs X (FRX), Difracció de raigs X (DRX), Microscòpia òptica (MO) i Microscòpia electrònica de rastreig (MER). Les dades obtingudes permeten, a més, establir els grups de referència per a cada centre productor d’àmfores i, així, identificar la provinença dels individus recuperats en els centres consumidors. Donat que les àmfores en estudi són artefactes dissenyats específicament per a ser estibats en una nau i servir com a envàs de transport, l’estudi inclou la caracterització de les propietats mecàniques de resistència a la fractura i de tenacitat. En aquest sentit, i per primera vegada, s’ha aplicat l’Anàlisi d’Elements Finits (AEF) per a conèixer el comportament dels diferents dissenys d’àmfora en ésser sotmesos a diverses forces d’ús. L’AEF permet simular per ordinador les activitats en què les àmfores haurien participat durant el seu ús i avaluar-ne el seu comportament tècnic. Els resultats mostren una gran adequació entre les formulacions teòriques i el programa analític implementat per a aquest estudi. Respecte el cas d’estudi, els resultats mostren una gran variabilitat en les eleccions tecnològiques preses pels ceramistes de diferents tallers, però també al llarg del període de funcionament d’un mateix taller. L’aplicació del model ha permès proposar una explicació al canvi de disseny de les àmfores romanes.The main goal of this research is to develop a theoretical and methodological framework in order to study technological change from Archaeology. The model focuses on the set of compromises shaping a technology and its evaluation along the situational factors ―technical, economical, political, social, and ideological. This framework is illustrated with a specific study-case: the amphorae production during the change of the Era in the Tarraconensis Roman province. The technological study has been carried out by a combination of techniques: X-Ray Fluorescence (XRF), X-Ray Diffraction (XRD), Optical Microscopy (OM), and Scanning Electron Microscopy (SEM). The data set obtained by this analytical programme is also used in the formation of the reference groups of each amphora workshop. This procedure enables to establish the specific provenance of the amphorae recovered at consumption centers. Taking into consideration that amphorae were specifically designed as transport containers, the mechanical properties of fracture strength and toughness have also been calculated. In this regard, and for the very first time, Finite Element Analysis (FEA) has been applied as an approach to the mechanical performance of the different amphora designs. FEA is a computer simulation that enables the prediction of vessel failure under any loading condition tanking into consideration the mechanical properties of the ceramic as well as the shape of the vessel

L'anàlisi arqueomètrica i implicacions estadístiques en l'estudi ceràmic

En aquest text ens centrarem en els fonaments de la metodologia arqueomètrica referent a la caracterització de ceràmiques arqueològiques, així com en la manera en què el treball posterior a qualsevol excavació (inventari del material, interpretació del jaciment) pot condicionar la síntesi d"aquesta caracterització

Disseny amforal i canvi tecnològic al voltant del canvi d'era: L'aportació de l'Anàlisi d'Elements Finits

[spa] Mediante el Análisis de Elementos Finitos es posible evaluar un diseño cerámico en función de su tipologia y de las propiedades mecánicas del material. Su aplicación permite considerar los factores tecnológicos que puedan haber condicionado el cambio de una tipologia cerámica. Este análisis se ilustra con los primeros tipos anfóricos romanos producidos en la actual Cataluña (Dressel 1, Tarraconense 1 y Pascuai 7).[eng] Finite Element Analysis enables to evaluate ponery design taking into account the mechanical properlies of the material as well as the shape of the vessel. Therefore technological features in diachronic studies of typological change of ancient ceramics can be assessed. The method is illustrated with the first Rornan amphorae types from nowadays Catalonia (Dressel 1, Tarraconense I and Pascual 1)[fra] L'Analyse des Élément Finies permet d'évaluer le dessin d'une céramique en fonction des propriétés mécaniques du matérielle et de son typologie. Alors, les facteurs technologiques peuvent être considérés dans l'etude diachronique des changements de la typologie des cérarniques. Cette méthode est illustrée avec les premiers types d'amphores romaines mises a l'actuelle Catalogne (Dressel 7, Tarraconense 1 et Pascual 1)

L'anàlisi arqueomètrica i implicacions estadístiques en l'estudi ceràmic

En aquest text ens centrarem en els fonaments de la metodologia arqueomètrica referent a la caracterització de ceràmiques arqueològiques, així com en la manera en què el treball posterior a qualsevol excavació (inventari del material, interpretació del jaciment) pot condicionar la síntesi d"aquesta caracterització