El quart boom? Tendències de consum de recursos naturals a les Illes Balears

Neus ANDREU, Macià BLÁQUEZ, Sofia LÓPEZ, Llorenç MAS, Jaume MATEU, Felip MORRELL, Ivan MURRAY, Glòria TRUYOLS Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les illes Balears. Centre d'Investigació i Tecnologies Turístique de les illes Balears [email protected], [email protected] EL QUART BOOM? TENDÈNCIES DE CONSUM DE RECURSOS NATURALS A LES ILLES BALEARS RESUM La dialèctica entre el desenvolupament econòmic, l'especialització turística i la conservació dels recursos naturals té un immillorable laboratori a les Illes Balears. Als anys seixanta s'inicia el primer boom turístic, i a partir de llavors succeeixen els booms, interromputs per períodes de recessió. Com a mesura de les disjuncions entre el model econòmic i el límit dels ecosistemes s'han definit els indicadors de sostenibilitat, amb l'objectiu de mesurar l'eficiència posant en relació l'augment del creixement econòmic amb els costos ambientals. S'han escollit variables relacionades amb el consum dels recursos naturals i la producció de residus durant el període 1989-2000, per definir les seves tendències i projecció futura, a paritr de tècniques de regressió linial, i s'han ponderat en relació amb el PIB i l'índex de pressió humana (IPH). La tendència estimada per al quart boom es dirigeix cap a un procés de desmaterialització local de l'economia, amb l'exportació de les externalitats negatives de l'activitat econòmica cap a altres territoris i en formes de contaminació no tan visibles com els impactes territorials de la urbanització. Paraules clau: Illes Balears, sostenibilitat, eficiència, PIB, recursos natural

Vigilancia de la tuberculosis en las Islas Baleares y caracterización de los casos infradeclarados entre los años 2005 y 2007

ResumenEstudio descriptivo de los casos de tuberculosis detectados por el Sistema de Vigilancia Epidemiológica en Baleares, en el trienio de 2005 a 2007. El objetivo fue caracterizar los casos infradeclarados en términos sociodemográficos y de su contacto con la atención primaria de salud. Globalmente, la infradeclaración de la tuberculosis se sitúa en torno al 20%. Las características que resultan significativas en el análisis multivariado son la marginalidad social (alcoholismo, usuarios de drogas por vía parenteral o indigencia) (odds ratio ajustada [ORa]:2,6 [1,2-5,3]), el contacto con la atención primaria (ORa:3,2 [1,4-7,1]) y la tuberculosis extrapulmonar (ORa:5,5 [3,2-9,6]). Se recomienda reforzar la notificación de los especialistas hospitalarios mediante la adecuación informática de la historia clínica hospitalaria, y se observa que la información obtenida desde la informatización de la historia en atención primaria resulta de utilidad para mejorar la vigilancia epidemiológica de la tuberculosis.AbstractWe performed a descriptive study of tuberculosis cases detected by the Epidemiological Surveillance System in the Balearic Islands in the triennium 2005-2007. Our goal was to characterize underreported cases in sociodemographic terms and their contact with primary care. Overall, underreporting of tuberculosis was approximately 20%. Significant factors in multivariate analysis were social marginality (consisting of alcoholism, intravenous drug use or indigence) (aOR: 2.6 [1.2 to 5.3]), contact with primary care (aOR: 3.2 [1.4 to 7.1]), and extrapulmonary tuberculosis (aOR: 5.5[3.2-9.6]). We recommend strengthening notification by hospital specialists through the use of hospital electronic records. Our findings show that the information obtained from the primary care computerized history is helpful in improving the epidemiological surveillance of tuberculosis

[Tuberculosis surveillance in the Balearic Islands and characteristics of unreported cases from 2005 to 2007].

We performed a descriptive study of tuberculosis cases detected by the Epidemiological Surveillance System in the Balearic Islands in the triennium 2005-2007. Our goal was to characterize underreported cases in sociodemographic terms and their contact with primary care. Overall, underreporting of tuberculosis was approximately 20%. Significant factors in multivariate analysis were social marginality (consisting of alcoholism, intravenous drug use or indigence) (aOR: 2.6 [1.2 to 5.3]), contact with primary care (aOR: 3.2 [1.4 to 7.1]), and extrapulmonary tuberculosis (aOR: 5.5[3.2-9.6]). We recommend strengthening notification by hospital specialists through the use of hospital electronic records. Our findings show that the information obtained from the primary care computerized history is helpful in improving the epidemiological surveillance of tuberculosis

El quart boom?: Tendències de consum de recursos naturals a les Illes Balears

La dialèctica entre el desenvolupament econòmic, l'especialització turística i la conservació dels recursos naturals té un immillorable laboratori a les Illes Balears. Als anys seixanta s'inicia el primer boom turístic, i a partir de llavors succeeixen els booms, interromputs per períodes de recessió. Com a mesura de les disjuncions entre el model econòmic i el límit dels ecosistemes s'han definit els indicadors de sostenibilitat, amb l'objectiu de mesurar l'eficiència posant en relació l'augment del creixement econòmic amb els costos ambientals. S'han escollit variables relacionades amb el consum dels recursos naturals i la producció de residus durant el període 1989-2000, per definir les seves tendències i projecció futura, a paritr de tècniques de regressió linial, i s'han ponderat en relació amb el PIB i l'índex de pressió humana (IPH). La tendència estimada per al quart boom es dirigeix cap a un procés de desmaterialització local de l'economia, amb l'exportació de les externalitats negatives de l'activitat econòmica cap a altres territoris i en formes de contaminació no tan visibles com els impactes territorials de la urbanització

Brote de norovirus en Mallorca asociado al consumo de ostras Norovirus outbreak in Majorca (Spain) associated with oyster consumption

Se describe la investigación de un brote de gastroenteritis por norovirus asociado al consumo de ostras. Se encuestaron 346 expuestos (266 afectados). Solamente se enviaron 14 muestras de heces de pacientes al Centro Nacional de Microbiología. Se mandaron ostras recogidas en el lugar de producción al Centro Nacional de Alimentación. Las ostras cumplían los parámetros microbiológicos de calidad aplicables antes de la comercialización, que no incluyen investigación de virus. El análisis epidemiológico asoció la aparición de la enfermedad al consumo de ostras (odds ratio [OR]=60,4; intervalo de confianza del 95% [IC95%]: 26,2-139,3) y de navajas (OR=3,13; IC95%: 1,4-6,9). Los análisis microbiológicos identificaron norovirus en los afectados, pero no en las ostras que habían estado sometidas a un tiempo mayor de depuración que las consumidas. Es necesario un control riguroso de los alimentos de especial riesgo para la transmisión de norovirus y disponer de recursos de laboratorio para investigar brotes alimentarios por norovirus.<br>We describe investigation into an outbreak of norovirus gastroenteritis associated with oyster consumption. A survey was conducted in 346 exposed persons, 266 of whom were cases. Only 14 feces samples from patients were sent to the National Microbiology Laboratory. Oysters collected at the production site were sent to the National Food Center. The oysters met the microbiological quality standard required before sale, which did not include virus investigation. Epidemiological analysis showed an association between gastroenteritis and consumption of oysters (OR=60.4; 95% CI: 26.2-139.3) and razor shells (OR=3.13; 95% CI: 1.4-6.9). Microbiological analysis confirmed norovirus in affected individuals but not in the oysters that had been tested after a longer purification period than those consumed. Food with a special risk of norovirus transmission should be strictly monitored. Investigators should dispose of the necessary laboratory resources to study food-borne norovirus outbreaks

Brote de gripe por virus pandémico (H1N1) 2009 en una residencia para personas discapacitadas psíquicas en las Islas Baleares

Fundamentos: La temporada gripal 2009-2010 ha sido más corta y benigna de lo esperado. Desde enero de 2010 los sistemas de vigilancia de gripe indicaban unas tasas de incidencia muy bajas sin detección de circulación del virus. En este contexto, un hospital comunicó una sospecha de brote de enfermedad respiratoria grave, cuya etiología resultó ser gripe (H1N1) 2009. Describimos el brote y las actuaciones de Salud Pública para su control. Métodos: Estudio descriptivo de un brote epidémico por virus gripal pandémico en una residencia para discapacitados mentales. Establecimiento de vigilancia activa. La definición de caso de gripe fue muy sensible para detectar los nuevos casos al inicio, tratarlos precozmente y minimizar la transmisión. Se adoptaron medidas de contención de la infección por virus gripal. Resultados: De 38 casos detectados 7 (todos con factores de riesgo) sufrieron complicaciones graves. No hubo defunciones. La tasa global de ataque fue del 35,2%. Los primeros casos eran trabajadores. Los casos en residentes se acumularon en el pico del brote y entre trabajadores la presentación fue más dispersa. Ninguno de los trabajadores y sólo tres residentes habían sido vacunados. Conclusiones: El brote se inició en los trabajadores de la residencia, a partir de los cuales se difundió a las personas residentes. Destacamos la necesidad de cumplir las recomendaciones de vacunación, no sólo de las personas con factores de riesgo, sino también muy especialmente de los trabajadores en contacto con aquello