Validació d'un qüestionari d'activitat física habitual

La promoció de l'activitat física orientada cap a la salut és una qüestió d'interès a la nostra societat. Les investigacions pretenen definir el tipus, freqüència, durada i intensitat més adients per tal que l'activitat física practicada indueixi una millora en els factors de la condició física relacionats amb la salut. Prèviament a una intervenció que pretengui promocionar la salut és imprescindible una avaluació inicial del nivell de pràctica que presenta la població. En aquest context sorgeix la idea de validar un qüestionari que ens serveixi com a instrument adequat per a l'avaluació. Sobre una mostra de 55 subjectes de 10 anys d'edat es procedeix a obtenir la fiabilitat del qüestionari prèviament dissenyat. Apliquem el mètode test-retest i obtenim un valor en el coeficient de correlació intraclasse de 0,98. Posteriorment, sobre una mostra de 34 subjectes s'aplica un monitor de freqüència cardíaca (Polar PE 4000) durant un dia lectiu. L'endemà els mateixos subjectes realitzen el qüestionari i comparem el registre obtingut pel monitor de freqüència cardíaca i l'obtingut amb el qüestionari, Determinem el coeficient de correlació simple i s'obté un valor de 0,78 (p<O,OO I), Malgrat les limitacions en l'aplicació de qüestionaris sobre nens-es de 10 anys d'edat, l'instrument objecte d'estudi suposa una bona aproximació com a instrument de mesura de l'activitat física habitual. Tanmateix són necessàries més investigacions que aprofundeixin quantitativament i qualitativa en el disseny de qüestionaris d'activitat física per a ser aplicats en nens-es

Validación de un cuestionario de actividad física habitual

La promoción de la actividad física orientada hacia la salud es una cuestión de interés en nuestra sociedad. Las investigaciones pretenden definir el tipo, frecuencia, duración e intensidad mas adecuados para que la actividad física practicada induzca una mejora en los factores de la condición física relacionados con la salud. Previa a una intervención que pretenda promocionar la salud es imprescindible una evaluación inicial del nivel de practica que presenta la población. En este contexto surge la idea de validar un cuestionario que nos sirva como instrumento adecuado para la evaluación. Sobre una muestra de 55 sujetos de 10 años de edad se procede a obtener la fiabilidad del cuestionario previamente diseñado. Aplicamos el método test-retest y obtenemos un valor en el coeficiente de correlación intraclase de 0,98. Posteriormente, sobre una muestra de 34 sujetos se aplica un monitor de frecuencia cardíaca (Polar PE 4000) durante un día lectivo. AI día siguiente los mismos sujetos realizan el cuestionaria y comparamos el registro obtenido por el monitor de frecuencia cardíaca y el obtenido con el cuestionario. Determinamos el coeficiente de correlación simple obteniéndose un valor de 0,78 (p < 0,00 I). A pesar de las limitaciones en la aplicación de cuestionarios sobre niños-as de 10 años de edad, el instrumento objeto de estudio supone una buena aproximación como instrumento de medida de la actividad física habitual. No obstante son necesarias mas investigaciones que profundicen cuantitativa y cualitativamente en el diseño de cuestionarios de actividad física para ser aplicados en niños-as

El grau de satisfacció dels usuaris i la seva relació amb la qualitat del servei, al programa de senderisme de la Diputació de Granada. Anàlisi i estudi dels diferents programes de senderisme a la província de Granada

Els gestors esportius han de garantir l’eficiència i l’eficàcia dels recursos públics assignats als serveis esportius, basant-se en estudis sistemàtics, que impedeixin de deixar coses a l’atzar. De la mateixa manera, les polítiques socials, que permeten aquests serveis, han de garantir la satisfacció de necessitats socials reals i ajustades a cada realitat en particular. Realitat que es viu diferent entre la població d’una Entitat Local, i encara més entre poblacions de diferents Entitats Locals. Per això, el tipus d’informació que cal aplegar és qualitatiu, atès que s’han de conèixer els sentiments, opinions, motius, necessitats, expectatives, desigs per practicar un tipus d’activitat física i/o esport. Caldrà conèixer les eines, els mitjans necessaris per aconseguir aquesta informació. Això permetrà d’assignar recursos i esforços a millorar les característiques a les quals hom atribueix més importància i eliminar els esforços en les valorades com a no importants i que no estan donant satisfacció als senderistes. L’estudi se centra en l’anàlisi de l’oferta pública de 12 Entitats Locals Granadines que ofereixen el servei esportiu de senderisme en la temporada 2002-2003. Es va estudiar, entre d’altres coses, la valoració de qualitat de cada un, i també la satisfacció que reportava als senderistes. Els tres qüestionaris utilitzats van ser els següents: Qüestionari 1. Per estudiar la banda de tolerància de les dimensions de qualitat de cada programa de senderisme per als seus usuaris. Creat i validat en el procés d’investigació. Els instruments que es van utilitzar van ser l’entrevista telefònica i el qüestionari autogestionat per realitzar l’observació sociològica. Per delimitar-ne la llista de dimen­sions de qualitat, es va utilitzar el mètode de l’incident crític. Aquest mètode es basa a identificar sota aquesta terminologia les descripcions, tant positives com negatives, que el client fa sobre el servei. Qüestionari 2. Per conèixer el perfil del senderista granadí. Aquest qüestionari es va desenvolupar a través de preguntes sociodemogràfiques i psicogràfiques. A més a més, es van formular preguntes per conèixer el judici de satisfacció i qualitat global, i preguntes per conèixer la fidelitat del senderista al programa de senderisme que realitzava. Qüestionari 3. Anomenat MODE, per estudiar les motiva­cions esportives que porten el senderista a realitzar l’esport

Bidirectional Associations between Objective Physical Activity and Sleep Patterns in Spanish School Children

We are grateful to Ana Yara Postigo Fuentes for her assistance with the English language. Also, we would like to express our gratitude to the children, parents, teachers and schools for allowing us to carry out this school program, as well as for their involvement and support during the process. Finally, we would also like to express our gratitude to the University of Granada, Research and Knowledge Transfer Fund (PPIT) 2016, Excellence Actions Programme: Scientific Units of Excellence; Scientific Unit of Excellence on Excercise and Health (UCEES), the Regional Ministry of Economy, Knowledge, Enterprise and Universities, and the European Regional Development Fund (ERDF) [SOMM17/6107/UGR].Physical activity (PA) and sleep contribute to better children’s health. Nonetheless, the bidirectional relationship between both of these health-related factors is unclear when using objective measures. The aims of this study were (1) to describe the PA (light PA and moderate-to-vigorous PA (MVPA) and sleep (duration, latency, and efficiency) patterns of children and compare them with recommendations, and (2) to analyze the bidirectional association between PA levels and sleep patterns in 470 Spanish children according to sex (average age of 8.4 (0.4) years, 51.9% boys). A tri-axial accelerometer and sleep logs were used to measure PA (light PA and MVPA) and sleep patterns (duration, latency, and efficiency) in the children for seven consecutive days. Linear mixed models were conducted to analyze the bidirectional association (PA → sleep and sleep → PA) adjusted for the child, the sex, the school, and the day of observation. The results showed that, overall, the children did not meet the sleep duration recommendations per day. Regarding the bidirectional association, increased light PA and MVPA during the day was related to decreased sleep duration but an improvement in sleep efficiency that night. However, sleep duration and sleep efficiency were only related negatively and positively to light PA the following day, respectively. Regarding sex, light PA was associated with decreased sleep duration in both sexes, although the average value was lower in boys. In addition, light PA was also related only to an improvement in sleep efficiency the same night in both sexes, with girls generally having more efficient sleep. More studies in a representative sample of children that use objective measures to corroborate these results are neededEuropean Regional Development Fund (ERDF) [SOMM17/6107/UGR]

Physical activity levels during physical education in Spanish children

Introduction: Physical education (PE) can contribute to total daily physical activity (PA) among children. In consequence, the Spanish Ministry of Education, Culture and Sport has developed 16 teaching units focused on increasing PA levels during PE lessons, called Unidades Didacticas Activas (UDA; Active Teaching Units). Objectives: The goal of this study was to compare whether children participating in UDA lessons spent more time in moderate-to-vigorous physical activity (MVPA) than children participating in traditional lessons. Design: Quasi-experimental design. Methods: A total of 355 children (8-9 years old, 53.9% boys) from 7 schools in Granada participated in the study. Students were divided into two groups: a traditional PE group (n = 204) and a UDA group (n = 151). Time spent in MVPA was assessed using tri-axial accelerometers. Results: Time spent in MVPA was higher in the group engaged in the UDA lessons compared to the group that received traditional lessons (13.6 vs 15.2 minutes, p = .021, Standard Error = 0.27). The percentage of children who met international MVPA recommendations was similar for both groups (UDAs: 12.7% and traditional: 13.2%, p = .504). Conclusions: UDA lessons and their methodology favoured greater participation in MVPA compared to a traditional PE approach. It will be important to change PE methodology (including duration, frequency and focus) to achieve MVPA goals.The author(s) disclosed receipt of the following financial support for the research, authorship, and/or publication of this article: This work was supported by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness [DEP2015-63988-R] and FJHD was supported by a grant from the Spanish Ministry of Education, Culture and Sport [CAST17/00072]

El gènere com a factor de variabilitat en les actituds envers la pràctica d’activitat físicoesportiva

L’orientació de les actituds que els adolescents manifesten envers l’activitat físicoesportiva representa un aspecte de gran importància a l’hora de promocionar-ne la pràctica com a hàbit de vida saludable, funció fonamental en la tasca educativa i, en concret, en l’Educació Física. Hem estudiat l’orientació de les actituds envers la pràctica físicoesportiva en 700 adolescents granadins d’entre 13 i 18 anys, en funció  del sexe, a partir del “qüestionari CAAFS”. Els resultats mostren que els nois tenen nivells actitudinals significativament superiors (p < 0.05) als de les noies, en les actituds orientades tant cap al procés (3,69 i 3,45, respectivament) com cap al resultat (2,45 ells i 2,33 elles). La “millora de l’aparença” (2,71) és la dimensió de l’actitud cap a la que les adolescents granadines manifesten més tendència, i la dimensió “victòria” ho és en el cas dels barons (2,65). Per tant, es pot concloure indicant la necessitat de millorar les actituds envers la pràctica físicoesportiva en les noies i considerar la necessitat de diversificar la pràctica d’acord amb la seva orientació en funció del gènere

Factores personales y ambientales asociados con el desplazamiento activo al colegio de los escolares españoles

The purpose of this study was to analyse the associations of personal and environmental factors with mode of commuting to school in children. A total of 745 schoolchildren (363 girls) aged 6-12 years from the province of Granada (Spain) participated in the study. Participants completed a questionnaire about mode of commuting to school, personal factors (i.e. barriers to walking to school, enjoyment on the way to school, who they go to school with) and environmental factors (i.e. time from house to school, distance to school, and safety on the way). A total of 57.2% children walked to school, 40.3% used the car, 1.2% motorcycled, .7% used the bus and .6% bicycled. Travelling alone to school [Odds ratio (OR), 10.049; 95% confidence interval (CI), 3.950 - 25.567], living close to the school (OR, 16.439; 95%CI, 5.717- 47.271) and perceiving a safe way to school (OR, 2.365; 95%CI, 1.665- 3.360) were associated with active commuting to school

Effectiveness of a Tai-Chi Training and Detraining on Functional Capacity, Symptomatology and Psychological Outcomes in Women with Fibromyalgia

Background. The purpose was to analyze the effects of Tai-Chi training in women with fibromyalgia (FM). Methods. Thirty-two women with FM (mean age, 51.4 ± 6.8 years) attended to Tai-Chi intervention 3 sessions weekly for 28 weeks. The outcome measures were: tenderness, body composition, functional capacity and psychological outcomes (Fibromyalgia impact questionnaire (FIQ), Short Form Health Survey 36 (SF-36)). Results. Patients showed improvements on pain threshold, total number of tender points and algometer score (all P < 0.001). The intervention was effective on 6-min walk (P = 0.006), back scratch (P = 0.002), handgrip strength (P = 0.006), chair stand, chair sit & reach, 8 feet up & go and blind flamingo tests (all P < 0.001). Tai-Chi group improved the FIQ total score (P < 0.001) and six subscales: stiffness (P = 0.005), pain, fatigue, morning tiredness, anxiety, and depression (all P < 0.001). The intervention was also effective in six SF-36 subscales: bodily pain (P = 0.003), vitality (P = 0.018), physical functioning, physical role, general health, and mental health (all P < 0.001). Conclusions. A 28-week Tai-Chi intervention showed improvements on pain, functional capacity, symptomatology and psychological outcomes in female FM patients