Macroeconomic Effects of Catalan Fiscal Deficit with the Spanish State (2002-2010) (?)

Catalonia yearly contributes to the Spanish State solidarity interterritorial redistribution funds: in 2001 a 8’9% of Catalan GDP, considering the difference between what the Spanish State collect in taxes and what it expends and invests in Catalonia. Because of these yearly fiscal deficit with Spain, Catalonia is loosing its capacity to grow faster and the opportunity to converge more quickly with the EU core regions. In this paper, using a VAR model it is simulated which could be the Catalan GDP growth in the period 2002-2010, if there were a reduction of the yearly Catalan contribution to the Spanish State: the results obtained show that Catalan GDP would easily reach at 2010 the GDP per capita level of the most developed EU regions.

Cicle econòmic en la manufactura catalana (1983-1995): convergència microeconòmica amb Europa i influència de la política monetària en el marge empresarial a partir de la base de dades comunitària B.A.C.H.

[cat] A) Capítol 1. Com a inici del treball es presenta una síntesi de les principals teories que sobre el cicle econòmic han estat formulades. Seguidament, s'hi descriuen algunes de les relacions que s'han observat entre el cicle econòmic, el marge empresarial i la política monetària (amb una extensió referida al tipus de canvi). Tot resumint, s'ha teoritzat fins ara que el benefici és clarament procíclic, que el tipus, d'interès es relaciona inversament amb el benefici (i també amb el cicle), que el tipus de canvi serveix de mecanisme de transmissió del cicle econòmic a escala internacional i que els preus industrials no són inflacionistes.B) Capítol 2. Aquesta part descriptiva comença amb un breu estat de situació de la manufactura catalana, en tant que objecte de l'estudi. Tot seguit, es presenten les dues bases de dades fetes servir en aquest capítol. La primera prové de la Central de Balanços del Banc d'Espanya, que realitza unes consolidacions comptables del Balanç de Situació i del Compte de Pèrdues i Guanys de totes les empreses que anualment hi col·laboren. Atesa la importància de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat, la Direcció General de Programació Econòmica de la Conselleria d'Economia i Finances (en col.laboració amb el Departament d'Economia de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona), elabora des de 1983 les mateixes consolidacions per a l'empresa catalana (el resultat n'és l' "Informe anual de l'empresa catalana"). La segona base de dades és la comunitària B.A.C.H. ("Bank for the Accounts of Companies Harmonised"), que homologa els estats financers dels diversos Bancs Centrals europeus, per tal de fer possible les comparacions entre els diferents països col·laboradors. En aquest segon capítol ha estat feta l'adaptació dels estats financers agregats de l'empresa catalana al format del projecte B.A.C.H. en els tretze anys considerats (aquesta adaptació ha estat feta per sectors i subsectors d'activitat, dimensió i titularitat de les empreses).L'estudi i les comparacions de les diferents ràtios inclouen l'anàlisi de la rendibilitat i dels seus principals determinants (el marge brut, en tant que invers del cost laboral unitari, i la productivitat del capital); la gestió dels actius (referida als comptes d'existències i tresoreria, així com també als del grup 4 del Pla General Comptable) i l'anàlisi de l'estructura financera (amb especial èmfasi en l'autofinançament i en les despeses financeres). Dels resultats, eh destaca que la major part de les ràtios de la manufactura catalana presenten una major oscil·lació que les ràtios europees (augmenten més i disminueixen més en les expansions i recessions, respectivament: aquest seria el fonament del perquè s'observa el mateix comportament en termes de magnituds agregades en l'àmbit macroeconòmic). O bé que l'autofinançament és sempre superior en l'empresa catalana, per bé que les despeses financeres en el període 1991-93 més que duplicaren les europees.En darrer terme, s'hi presenta un estudi de la convergència microeconòmica, tot establint paral.lelismes entre els àmbits d'anàlisi microeconòmic i macroeconòmic: així, s'observa que en els períodes en què hi ha convergència macroeconòmica (aproximació entre el PIB per habitant a Europa) coincideixen justament amb els què s'observa convergència en l'àmbit empresarial (aproximació entre les rendibilitats de l'actiu net de les empreses manufactureres europees).C) Capítol 3. A partir de la informació referida a la rendibilitat de l'actiu net de l'explotació de la empresa manufacturera, disponible en un període de tretze anys per a cinc països europeus, es pretén de quantificar la influència que hi hagjn pogut exercir diferents variables de l'àmbit macroeconòmic en el període 1983-1995. Així doncs, en el model teòric proposat s'han considerat com a variables explicatives de la rendibilitat la producció industrial, els preus industrials (tant de la producció final com de les matèries primeres), el tipus d'interès i el tipus de canvi. Els models economètrics resultants, que han estat estimats a partir d'un model inicial de variables fictícies multiplicatives, han permès de contrastar diverses hipòtesis teòriques. D'aquestes en destaquen dues: primera, els elevats tipus d'interès i l'apreciat tipus de canvi de la pesseta (resultat de l'entrada massiva de capital estranger) perjudicaven greument la rendibilitat de les empreses O. Muns, 1993); i segona, la política del ministre Solchaga del període 1988-1993, que hauria provocat un efecte expulsió d'inversió privada i exportacions per part de la despesa pública, perjudicava més l'economia catalana que la de la resta de l'Estat (J. Trigo, 1992).Els resultats obtinguts permeten d'establir una clara relació positiva entre la producció industrial i la rendibilitat (a escala europea); una neutralitat d'efectes dels preus industrials sobre la mateixa (també per a tots els països europeus); una significació dels preus de les matèries primeres significativa només en la rendibilitat alemanya; una relació negativa entre el tipus d'interès i la rendibilitat (amb desiguals impactes entre les manufactures catalana i de la resta d'Espanya enfront d'una mateixa política monetària) i, darrerament, una relació negativa entre l'apreciació del tipus de canvi i la rendibilitat (també amb desiguals impactes entre les dues manufactures ibèriques considerades).[eng] a) First chapter: there is a business cycles survey, and also a research about the relationships which have been defined between the business cycle, the profitability of the enterprises and the monetary policy (with an extension for the exchange rate).b) Second chapter: there are presented the two data base used in the thesis: the first one, coming from the Spanish Central Bank, with the separated information for the Catalan enterprises; and the second one, the E.U. data base B.A.CH. ("Bank for the Accounts of Companies Harmonised"), which homologue the financial aggregated accounts of the enterprises of different countries, collected yearly by the European Central Banks (it allows making comparisons between countries). The thesis includes the adaptation of the Catalan financial aggregated accounts to the B.A.C.H.'s formats. It is also ana1ysed the ratios of profitability, return on assets and financial structure in the Catalan manufacturing industry in the period 1983-1995 (including comparisons with the European enterprises). Finally, it has been studied the microeconomic convergence for the European manufacturing industry.c) Third chapter: it is presented the theoretical model used for the empirical analysis. Due to the information referred to the Net Operating Assets Profitability of the manufacturing industry, which is disposable for thirteen years and five countries, it is tried to quantify the influence that some macroeconomic variables could have had over it. According to the model it has been considered as profitability's explicative variables the manufacturing production, the industrial prices (the output and the row materials ones), the interest rate and the exchange rate. The different econometric equations have been estimated considering an initial multiplicative dummies variables model. The results obtained allow to establish a positive relationship between the industrial production and the profitability and a neutral effect of the industrial prices on it (both in an European scale); a significant influence of the row materials prices only significant in the German profitability¡ and finally, a negative relationship between the interest rate and the exchange rate (appreciation) and the profitability (both with different effects between the Catalan and the Spanish manufacturing profitabilities in front of the same monetary policy)

National Identity and the Preference for State Opting-Out in the Basque Country

We argue that preferences for secession are the expression of a common unobserved mechanisms determining national identity. This paper examines the hypothesis of independence of both preferences for secession (independent Euskadi) and Basque national identity in the light of Akerloff and Kranton (2000). We deal with psychological determinants of individuals' national identity formation as well as those that influence the propensity of individuals to support the secession of their perceived ¿imagined community¿ or nation.. We undertake econometric survey analysis for the Basque Country using a bivariate probit model and publicly available data from the Spanish Centre for Sociological Research. Our results provide robust evidence of a common determination of national identity and political preferences for the secession of the Basque Country consistently with Akerloff and Kranton model.- En aquest article argumentem que les preferències per un estat independent són l'expressió de factors comuns d'inobservables associats a la identitat nacional. Examinem el paper de la identitat per explicar un fenòmen de cauire político-econòmic: el suport a la secessió. En particular, analitzem empíricament la hipòtesi d'independència de la identitat nacional basca i la preferència respecte d'un Euskadi independent seguint Akerlof i Kranton (2000). Fem una anàlisi que inclou alguns determinants econòmics de la formulació de la identitat nacional (de la seva respectiva "comunitat imaginaria" o nació) i del suport per la independència. Hem fet servir una modelització econometrica que segueix un probit bivariant així com una base de dades fetes públiques pel Centre d'Investigacions Sociològiques . Els nostres resultats indiquen una evidència robusta de la formació simultània entre les preferències per la independència del País Basc i la identitat nacional basca

National Identity and the Preference for State Opting-Out in the Basque Country

We argue that preferences for secession are the expression of a common unobserved mechanisms determining national identity. This paper examines the hypothesis of independence of both preferences for secession (independent Euskadi) and Basque national identity in the light of Akerloff and Kranton (2000). We deal with psychological determinants of individuals' national identity formation as well as those that influence the propensity of individuals to support the secession of their perceived ¿imagined community¿ or nation.. We undertake econometric survey analysis for the Basque Country using a bivariate probit model and publicly available data from the Spanish Centre for Sociological Research. Our results provide robust evidence of a common determination of national identity and political preferences for the secession of the Basque Country consistently with Akerloff and Kranton model.- En aquest article argumentem que les preferències per un estat independent són l'expressió de factors comuns d'inobservables associats a la identitat nacional. Examinem el paper de la identitat per explicar un fenòmen de cauire político-econòmic: el suport a la secessió. En particular, analitzem empíricament la hipòtesi d'independència de la identitat nacional basca i la preferència respecte d'un Euskadi independent seguint Akerlof i Kranton (2000). Fem una anàlisi que inclou alguns determinants econòmics de la formulació de la identitat nacional (de la seva respectiva "comunitat imaginaria" o nació) i del suport per la independència. Hem fet servir una modelització econometrica que segueix un probit bivariant així com una base de dades fetes públiques pel Centre d'Investigacions Sociològiques . Els nostres resultats indiquen una evidència robusta de la formació simultània entre les preferències per la independència del País Basc i la identitat nacional basca