Introducció

Dins la secció: "Dossier : Món rural i paisatge a l'època roman

Els espais altimontans pirenaics orientals a l'Antiguitat : 10 anys d'estudis en arqueologia del paisatge del GIAP-ICAC

En aquest treball s'ofereix una panoràmica dels estudis realitzats pel Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) als espais altimontans pirenaics orientals en els darrers 10 anys. Des d'un enfocament multidisciplinari en el marc de l'arqueologia del paisatge, els resultats obtinguts permeten trencar amb la visió tradicional d'aquestes àrees muntanyenques a l'Antiguitat, mostrant la seva intensa explotació i una forta antropització que ja comença en el període Neolític.This work offers an overview about the studies conducted by the Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) in the Eastern Pyrenees high mountain areas during the last ten years. From a multidisciplinary approach within the framework of landscape archaeology, the results obtained make it possible to break with the traditional vision of these mountainous areas in antiquity, showing their intense exploitation and strong anthropization, already beginning in the Neolithic period

Paisatge històric a la muntanya de Montjuïc: resultats del projecte La Satalia

És un treball d’arqueologia del paisatge enfocat des del punt de vista de la geografia històrica i adreçat als especialistes, als gestors del territori, als interessats en la història de Barcelona i al públic en general, editat per Josep Maria Palet, director de l’ICAC i cap de l’equip de recerca GIAP. El llibre ofereix material gràfic inèdit amb reconstruccions històriques molt ajustades a l’estat de la recerca per a les fases romana, tardoromana i medieval. A més, es presenta en tres llengües ―català, castellà i anglès― i en format digital. Es tracta d’un treball interdisciplinari centrat en aspectes morfològics, històrics i naturals del paisatge; en l’ocupació i explotació de la muntanya de Montjuïc; i en la seva transformació al llarg del temps. Per dur-lo a terme ha calgut aplicar noves tecnologies digitals a l’anàlisi arqueomorfològica, en concret Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG). Ha comptat amb la intervenció d’un ampli equip d’investigadors, coordinat per Josep Maria Palet i amb la participació d’Hèctor A. Orengo (GIAP-ICAC), Aureli Álvarez, Ramón Julià i Santiago Riera-Mora, entre altres autors. El llibre compta amb una presentació de Jordi Bolòs i un preàmbul de Carme Miró i Alaix, responsable del Pla Barcino (Servei d’Arqueologia de Barcelona). La publicació es el resultat de la col·laboració de tres institucions de recerca: l’ICAC, el SERP (Seminari d’Estudis i Recursos Prehistòrics) de la UB i l’ICTJA (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera) que forma part del CSIC

La inscripción catastral de Ilici. Ensayo de interpretación

Recientemente acaba de publicarse un corpus de epigrafia de llici, Lucentum, Allon y Dianium en el que se recoge una interesante inscripción en bronce que contienen el esquema de reparto de una de las centurias del catastro de Illici (Corell, 1999). La inscripción apareció durante la campaña de excavaciones realizadas en la Alcudia en el año 1996 y ya teníamos noticia de ella pues fue presentada por Chao, Mesa y Serrano en un congreso celebrado en Sevilla

Revisión del catastro romano de Illici (Elche)

En el presente trabajo se ha realizado un estudio del catastro romano del Ager de Illici (Elche), analizando su incidencia en el paisaje, su importancia histórica así como en que medida se ha conservado hasta nuestros días. Además este estudio ha permitido experimentar una metodología de trabajo dirigida al análisis rápido y sistemático de la morfología histórica del territorio en relación a otros elementos del paisaje, que ha permitido evaluar el potencial arqueológico de la zona. El análisis arqueomorfológico del Llano de Elche, junto al estudio metrológico y a la red viaria, han demostrado la existencia en esta zona de una ordenación de carácter ortogonal que presenta una orientación de 7,50 respecto al N geográfico y que responde a un módulo de 710 metros de lado, que es compatible a una centuriatio romana