Estat de la qüestió dels inicis de la ramaderia a Catalunya. La Prehistòria.

Per estudiar els primers passos de les economies productives a casa nostra, en aquest cas la ramaderia, només ens podem basar en l'estudi de les restes procedents dels jaciments arqueològics, atesa la lògica manca de documentació escrita. Això, en principi, no ha de suposar cap trasbals important; de vegades fins i tot el fet de comptar exclusivament amb aquest tipus de dades ha obligat els investigadors de la Prehistòria a aprofitar al màxim un tipus d'informació, l'arqueològica, que molts cops és obviada (gairebé negligida!) per altres investigadors que tenen la sort de poder accedir a la informació escrita. És precisament d'aquesta necessitat, i alhora afany, d'obtenir informació de la més mínima resta que en el camp de I'arqueologia han anat creixent darrerament una sèrie de disciplines que la complementen. Aquest és el cas de l'Arqueozoologia, una disciplina que estudia les restes animals dels contextos arqueològics per tal d'esbrinar aspectes del comportament humà

Reflexiones en torno a la cultura material : nuevas aproximaciones

Para cualquier arqueólogo, la cultura material representa la base de toda investigación ya que es la documentación prioritaria sobre la cual construye sus teorías e interpretaciones. En los últimos años, algunos antropólogos como Appadurai o Kopitoff han propuesto una nueva lectura de cómo analizar la cultura material en el ámbito de la etnografía. Algunas de sus propuestas, debidamente adaptadas, permiten una reflexión más amplia sobre el estudio de la cultura material, que proponemos aquí.The material culture represents for any archaeologist the basis for all research, since it is the key documentation on which theories and interpretations are built. In the last years, anthropologists such as Appadurai or Kopitoff put forward a new way of analysis on material culture in the field of ethnography. Sorne of their proposals, previously adapted, allow a wider reflection on the study of material culture, which we suggest here

La ramaderia de caire domèstic a València d'Àneu (s. XVII-XVIII). Contrastació de l'arqueologia amb la documentació escrita.

El present article vol sumar-se a l'homenatge al nostre mestre, el professor Emili Giralt i Raventós, que vam conèixer durant el IV Col·loqui d'Història Agrària dels Paisos Catalans, celebrat el 1997 i que se centrava en el tema de la història de la ramaderia i la veterinaria. En rebre la invitació per a col·laborar-hi vam creure que el treball que desenvolupem era molt escaient, en tant que coincideix amb les seves tres principals línies d'investigació, cronològicament, temàticament i geogràficament parlant: L'Edat moderna i contemporania, la historia agraria i els Paisos Catalans

Datos para una aproximación a las prácticas culinarias en la antigua ciudad de Dertosa: el solar de la Costa dels Capellans núm. 5, Tortosa (Baix Ebre)

Ens proposem aprofundir en el tema de las pràctiques culinàries i del consum alimentari, durant el s. I dC en la ciutat de Dertosa, a partir de les dades obtingudes durant les intervencions efectuades al llarg dels primers anys de la dècada dels anys vuitanta, en el nucli antic de Tortosa, especialment en La Costa dels Capellans, núm. 5. Malgrat que el sondeig practicat en aquest solar afectés un espai molt reduït, de poc més de 12,5 m2, s�hi va recuperar una gran concentració de restes, principalment de ceràmica i fauna. Després d�un estudi exhaustiu de tot el conjunt, interpretem que més aviat es podria tractar d�una acumulació de materials, que deurien procedir d�un abocador de caràcter domèstic proper, que hem datat en època flàvia (anys 70-100 dC) i que hauria estat alterat a causa de moviments artificials de terres. Tot i que a partir d�aquelles dates, a Tortosa s�hagin dut a terme noves actuacions urbanes molt més extenses, aquest registre encara avui, representa el més important testimoni corresponent a les primeres fases d�ocupació, documentades en aquesta ciutat, almenys en relació amb la seva fundació en època roman

From sacred symbolism to luxury display and consumption: The peacock in medieval Catalonia- Data from zooarchaeological, iconographic and literay evidences.

[eng] This work presents the first remains of a peacock (Pavo cristatus Linnaeus 1758) discovered in an archeological context in Catalonia. It is a well-preserved animal (14 remains of an adult female) located in medieval levels—datable to the 13th century (1210–1278 cal. AD) at the site of Carrer de Sotstinent Navarro, in the city of Barcelona. We present the study of the remains of this animal together with that of the other birds recovered from the same excavation. In addition, by referring to iconographic and literary sources, some reflections are made on the species in Catalonia in medieval times. The interpretation of the remains could range from a symbolic religious use of the animal to a more profane one, as an element of identification of social status and economic ostentation, in the field of gastronomy or as an ornamental animal. The study of the remains and their archeological context seem to support this last hypothesis

Antiguas excavaciones, nuevas respuestas. El yacimiento epimagdaleniense de la Cova del Clot de l'Hospital (Roquetes, Baix Ebre)

El objetivo de este trabajo ha sido estudiar los materiales obtenidos con las excavaciones de Francesc Esteve Gálvez en la Cova del Clot de l’Hospital (Bajo Ebro), yacimiento de finales del Pleistoceno-inicios del Holoceno, descubierto por él mismo el año 1945. La representación de raspadores, truncaduras, buriles y laminitas de dorso, entre otros tipos, permite atribuirlo al Epimagdaleniense, atribución corroborada por dos fechas radiocarbónicas sobre huesos de fauna: 11.115 y 10.045 BP. De esta forma, este yacimiento se suma a un numeroso conjunto de yacimientos del período citado, conocidos en las provincias de Tarragona y de Castellón de la Plana. Así mismo, el estudio de los restos faunísticos ha determinado que fue ocupado por un grupo de cazadores que explotaron sus alrededores, abruptos y montañosos, como territorio estacional de caza de la cabra montés