Metabolites in milk after enrofloxacin treatment and their persistence to temperature

In this work, metabolomic profile changes in milk from cows affected by mastitis and treated with enrofloxacin (ENR) have been studied using LC-HRMS techniques. Principal component analysis was applied to the obtained results, and the interest was focused on changes affecting compounds without a structural relationship to ENR. Most of the compounds, whose concentrations were modified as a result of the pharmacological treatment and/or the pathological status, were related to amino acids and peptides. Compounds that may become possible biomarkers for either disease or treatment have been detected. Additionally, the alterations caused by thermal processes, such as those applied to milk before consumption, on the identified metabolites have also been considered

Effect of diverse cooking treatments on enrofloxacin residues and its metabolites in chicken tissues by LC-MS

Although safety delays are established in the introduction into the market of the products derived from medicated animals, residues of drugs and their metabolites may remain in the edible meat and reach the food chain. In this context, the aim of this work is to evaluate the effect of common domestic cooking procedures, such as boiling (100 °C) and grilling (250 °C), on the fate of enrofloxacin (ENR) residues and its metabolites, present in liver and muscle tissues of chicken previously medicated with enrofloxacin. Although it is generally accepted a thermal degradation for enrofloxacin when cooking, a decrease in content, unaffected or even increased content is observed depending on the considered metabolite. This latter observation can be the result of either the actual thermal degradation of a structurally close precursor or an artifact resulting from the thermal modification of the matrix (muscle or liver). Nevertheless, it is clear that their global content is considerably low with respect to the remaining content of the administered ENR

Multi-omic profiling of a newly isolated Oxy-PAH degrading specialist from PAH-contaminated soil reveals bacterial mechanisms to mitigate the risk posed by polar transformation products

Polar biotransformation products have been identified as causative agents for the eventual increase in genotoxicity observed after the bioremediation of PAH-contaminated soils.Their further biodegradation has been described under certain biostimulation conditions; however, the underlying microorganisms and mechanisms remain to be elucidated. 9,10-Anthraquinone (ANTQ), a transformation product from anthracene (ANT), is the most commonly detected oxygenated PAH (oxy-PAH) in contaminated soils. Sand-in-liquid microcosms inoculated with creosote-contaminated soil revealed the existence of a specialized ANTQ degrading community, and Sphingobium sp. AntQ-1 was isolated for its ability to grow on this oxy-PAH. Combining the metabolomic, genomic, and transcriptomic analyses of strain AntQ-1, we comprehensively reconstructed the ANTQ biodegradation pathway. Novel mechanisms for polyaromatic compound degradation were revealed, involving the cleavage of the central ring catalyzed by Baeyer−Villiger monooxygenases (BVMO). Abundance of strain AntQ-1 16S rRNA and its BVMO genes in the sandin-liquid microcosms correlated with maximum ANTQ biodegradation rates, supporting the environmental relevance of this mechanism. Our results demonstrate the existence of highly specialized microbial communities in contaminated soils responsible for processing oxy-PAHs accumulated by primary degraders. Also, they underscore the key role that BVMO may play as a detoxification mechanism to mitigate the risk posed by oxy-PAH formation during bioremediation of PAH-contaminated soils

Interacció secundària-universitat en l'àmbit de la nutrició i de la ciència i tecnologia alimentària

Presentem un programa pilot dirigit a promoure la interacció entre diferents nivells educatius (batxillerat, CFGS i universitaris) així com per donar a conèixer els graus que es fan al Campus de l'Alimentació de Torribera (UB): Nutrició Humana i Dietètica i Ciència i Tecnologia dels Aliments. El programa es basa en activitats pràctiques per a estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau superior i en activitats adreçades a promoure treballs de recerca en el camp de l'alimentació

Síntesi de nous anàlegs conformacionalment restringits de fàrmacs adrenèrgics monofenòlics

Els 2-amino-1,2,3,4-tetrahidro-1-naftols poden considerar-se com anàlegs cíclics semirígids de les ariletanolamines adrenèrgiques, de les que deriven per incorporació de dos àtoms de carboni entre l'anell aromàtic i la posició alfa respecte a l'àtom de nitrogen. En el cas de la noradrenalina, o dels seus derivats N-alquilats, la modificació pot donar lloc a dos tipus d'estructures isòmeres no equivalents, segons quina sigui la posició "orto" de l'anell aromàtic que intervé en la formació del nou anell. Existeixen alguns precedents bibliogràfics de l'aplicació d'aquesta modificació a ariletanolarnines. Aixi, quan es va aplicar a la noradrenalina, o als seus derivats, s'obtingué, en un cas, un producte amb els hidroxils fenòlics situats en les posicions 6 i 7 que va resultar inactiu com a agonista beta-adrenèrgic. En canvi, els productes hidroxilats sobre les posicions 5 i 6 resultaren potents conl agonistes beta-adrenèrgics. Aquests productes estan mancats d'activitat alfa-adrenèrgica. En tots els casos es va veure que els productes d'estereoquímica "trans" eren molt més actius que els "eis". Per tal de determinar la importància de la posició dels grups hidroxil fenòlics per la interacció amb els receptors adrenèrgics, hem aplicat l'anterior modificació a fàrmacs agonistes monofenòlics, com són l'octopanlina i el metaraminol. Amb la síntesi i posterior assaig farrnacològic dels productes "1" a "6" pretenem trobar alguna relació que ens permeti deduir quina serà la disposició adoptada per l'anell aromàtic de la noradrenalina o de la isoprenalina en la interacció amb els receptors alfa i beta, respectivament. En tots els casos s'ha partit de la tetralona amb la substitució adient, obtinguda segons els mètodes ja descrits a la bibliografia. En una primera fase es va procedir a introduir l'àtom de nitrógeno; per fer-ho es disposava de dos mètodes diferents. El primer d'ells consisteix en la transposició denominada de Neber de l'O-tosilat d'oxima de la cetona de partida en medi alcalí d'etòxld potàssic. Després de la hidròlisi de l'azirina que resulta amb àcid clorhídric s'obté una alfa-aminocetona protegida en forma d'hidroclorur. L'altre mètode per a la introducció del nitrogen consisteix en la reacció de la cetona de partida amb un nitrit orgànic en rnedi alcalí de "t"-butòxid potàssic. Així s'obté una oximinocetona. Posteriorment es realitzen les modificacions funcionals convenients fins arribar als aminoalcohols desitjats. Els compostos isopropilats sobre el grup amino s'otingueren per tractament de l'amina primària amb acetona i posterior reducció amb borohidrur sòdic. Els productes finals de tipus fenòlic s'obtingueren per desprotecció dels èters benzílics per hidrogenòlisi en medi neutre a 200 psi de pressió d'hidrogen. La determinació de la configuració dels compostos es va realitzar en base a les dades de RMN. Quant a la conformació dels de l'estudi dels valors de constants d'acoblament protons de la zona alifàtica de la molècula es dedueix que el grup hidroxil es disposa pseudoequatorial i el grup amina equatorial. Aquesta disposició per als grups OH/NH permet l'establiment d'un pont d'hidrogen que estabilitza la conformació. La conformació coincideix amb l'obtinguda a partir d'estudis de difracció de raigs X per la isoprenalina. Com que no s'ha establert inequivocament si ariletanolamines i ariloxipropanolamines interaccionen de la mateixa manera amb el receptor beta, com a segon objectiu de la Tesi es dissenyen les estructures "41" i "42", combinación molecular del prenalterol (ariloxipropanolamina) amb el rimiterol (ariletanolamina) per tal d'estudiar si ambdós tipus de molècules estan sotmesos a les mateixes relacions estructura-activitat. RESULTATS D'ACTIVITAT FARMACOLÒGI('iA Els compostos "32" i "33" s'assajaren com a alfa i beta adrenèrgics en aorta, aurícula esquerra i tràquea de cobai, respectivament. Amb anterioritat als assaigs es reserpinitzaren els animals per evitar el possible efecte indrecte tant de partons com productes problema. Els valors d"activitat obtinguts semblen indicar que el neurotransmissor, la noradrenalina, adoptaria una conformació que disposés un dels hidroxils fenòlics oposat respecte al benzílic en interactuar el receptor beta. Per la interacción amb el receptor alfa, l'anell aromàtic del neurotransmissor hauria de girar 180°. Quant als productes assajats, assenyalen el guany en selectivitat que suposa la pèrdua de l'hidroxil en posició 6 respecte a productes dienòlics ja descrits en la bibliografia. El producte que pot presentar un interès més gran és el "33ª2, que podria constItuir-se en nou cap de sèrie per a l'obtenció de broncodilatadors exempts d'acció sobre el cor. Pel que fa als productes "41" i "42" s'assajaren només com a beta-adrenèrgics. Dels resultats sembla deduir-se que la modificació molecular és vàlida per.a les ariletanolamines, com el rimiterol, i que els comunica selectivitat beta-2, no és aplicable a les ariloxipropanolamines. D'altra banda, amb la síntesi de productes en què el grup hidroxil ocupa diferents posicions en l'anell aromàtic, es pretenia veure si la posició d'aquest és tan important com per als compostos de tipus aminotetrahidronaftol. Si Comparem les activitats dels compostos "eritro-41" i "eritro-42" s'observa la pèrdua d'activitat per canvi de posición del grup, però a més de ser poc significativa té caracter contrari al dels altres compostos en què l'important és l'hidroxil en "meta" respecte a la cadena. Per tant podem afirmar que l'anell aromàtic en ariletanolamines i ariloxipropanolamines agonistes no juga el mateix paper a l'hora d'interactuar amb el receptor beta

Implementació de la ludificació com a eina de millora de l'assignatura de química dels aliments a través d'un entorn personal d'aprenentatge interactiu: incorporació de l'eina h5p.

Projecte: 2020PID-UB/010“Química dels Aliments” és una assignatura obligatòria de 6 crèdits que es cursa el primer semestre del grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, grau interuniversitari de la UB i la UPC amb la participació del CETT. Té com a objectiu que l’alumne conegui les estructures, reaccions i propietats dels principals grups de compostos d’interès en l’àmbit de l’alimentació, la tecnologia dels aliments i la gastronomia, així com l’adquisició del vocabulari necessari. Aquest projecte d’innovació docent pretén incorporar el joc a l’assignatura de Química dels Aliments amb diferents finalitats. En primer lloc, per incrementar la motivació en els estudiants introduint el joc com a eina per l’exposició i aprenentatge dels continguts. En segon lloc, per potenciar l’aprenentatge dels continguts inicials de l’assignatura i, en tercer lloc, per proporcionar a l’alumnat un recurs d’aprenentatge nou i adaptat a les seves necessitats

First enantioselective synthesis of isagarin, a natural product isolated from Pentas longiflora Oliv.

For the first time, an enantioselective synthesis of both 1R,4S-isagarin 1a and 1S,4R-isagarin 1b was achieved starting from 1,4-dimethoxy-2-vinylnaphtalene 2. The key steps involve a Sharpless asymmetric dihydroxylation and reaction with an acetonylating pyridinium ylid

Interacció secundària-universitat en l'àmbit de la nutrició i de la ciència i tecnologia alimentària

Presentem un programa pilot dirigit a promoure la interacció entre diferents nivells educatius (batxillerat, CFGS i universitaris) així com per donar a conèixer els graus que es fan al Campus de l'Alimentació de Torribera (UB): Nutrició Humana i Dietètica i Ciència i Tecnologia dels Aliments. El programa es basa en activitats pràctiques per a estudiants de batxillerat i de cicles formatius de grau superior i en activitats adreçades a promoure treballs de recerca en el camp de l'alimentació