Compostos polifluorats en l'estabilització de nanopartícules metàl·liques : (Pd(o), Au(o), Ru(o) i Pt(o)) /

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzadaDes de fa alguns anys, les nanopartícules metàl·liques estan despertant un gran interès en la comunitat científica per les seves propietats electròniques, catalítiques, magnètiques i òptiques a nivell nanotecnològic. Són partícules aïllades amb mides entre 1 i 100 nm, gotims d'àtoms envoltats d'una capa estabilitzadora que evita la seva aglomeració. En el nostre grup d'investigació, s'havia descobert que compostos polifluorat simples, tals com: 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctil)fenil)-1,4-pentadien-3-ona (dba-RF), 2,4,6-tris(perfluorooctil)anilina, 1,4-bis(perfluorooctil)benzè, 11H,11H,12H,12H,13H, 13H,14H,14H,15H,15H,16H,16H-perfluorohexacosà(tribloc) o la 1H,1H-perfluorooctil amina, estabilitzaven nanopartícules de pal·ladi(0) i en el cas de la dba-RF, les nanopartícules eren actives en reaccions de Suzuki i Mizoroki-Heck, sota condicions de catàlisi bifàsica fluorada, podent-se recuperar i reutilitzar. Els precedents aquí descrits ens van conduir a plantejar-nos com objectiu d'una primera part de la present Tesi Doctoral millorar el mètode de perfluoroalquilació de compostos aromàtics per preparar els estabilitzants polifluorats. El mètode utilitzat consisteix en la perfluoroalquilació directa d'anilines amb iodur de perfluorooctil en presència d'òxid de coure(I) en DMSO a 130ºC, on l'òxid actua de promotor i de base neutralitzant. Però és un mètode exclusiu per anilines i presenta limitacions amb fenols, anisoles i metilendiamines. Així, varem assajar la mateixa reacció de perfluoroalquilació d'anilines amb altres espècies com a promotors de la reacció, entre ells: sals solubles de coure(I) i els òxids de plata(I) i plom(II). Les espècies assajades promogueren la reacció de perfluoroalquilació, en presència de carbonat potàssic, però en cap cas millorant els rendiments i conversions que s'obtenien amb l'òxid de coure(I). Tampoc es va aconseguir generalitzar el mètode per altres substrats. Com a segon objectiu ens varem proposar estudiar i millorar el mètode, descobert amb anterioritat en el grup, de preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) estabilitzades pels compostos polifluorats anteriorment anomenats; així com estendre l'ús d'aquests compostos per estabilitzar nanopartícules d'altres metalls (or(0), ruteni(0) i platí(0)). En primer lloc, varem sintetitzar els estabilitzants polifluorats mitjançant els mètodes descrits. Observàrem que la síntesi de 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctil)fenil)-1,4-pentadien-3-ona (dba-RF), tenia problemes de reproductibilitat. Es dugueren a terme vies alternatives per la seva preparació que tampoc van resoldre el problema. La preparació de nanopartícules de pal·ladi(0) es duia a terme per reducció del complex format entre el clorur de pal·ladi(II) i el clorur sòdic con metanol a 60ºC, en presència dels estabilitzants polifluorats. L'adició d'acetat sòdic produeix la precipitació de les nanopartícules sense aglomeració. Es varen aconseguir nanopartícules més petites utilitzant isopropanol com a reductor. També s'han realitzat estudis dels materials sòlids polifluorats utilitzats per difracció de raig X en pols i càlculs de mecànica molecular preliminars, arribant a la hipòtesi d'una estabilització per atrapament per part dels compostos polifluorats amb estructura cristal·lina ordenada. Aquests mateixos compostos polifluorats simples estabilitzen nanopartícules d'or(0) de diàmetres amb un rang entre 2.5 i 40 nm, obtingudes per reducció a temperatura ambient de l'àcid tetracloroàuric amb metanol en medi bàsic. A continuació es van assajar els nostres estabilitzants amb ruteni(0) pel mètode de reducció del lligand i separació del complex organometàl·lic, descomponent el complex Ru(COD(COT) amb hidrogen en presència dels compostos polifluorats en un dissolvent apropiat. Es va dur a terme la reacció en utilitzant diferents dissolvents, diferents quantitats i tipus d'estabilitzants així com temperatures de reacció. Amb la 2,4,6-tris(perfluorooctil)anilina i la 1H,1H,2H,2H-tetrahidroperfluorodecilamina s'obtingueren nanopartícules molt petites (3 nm de diàmetre) monodisperses, homogènies en forma, sense aglomeració i, sorprenentment, en el cas de la amina aquestes s'autoorganitzaren en agregats esfèrics regulars d'uns 70 nm. En el cas de platí(0), també s'obtingueren nanopartícules molt petites estabilitzades pels mateixos productes fluorats a través de l'aproximació organometàl·lica partint de Pt2(dba)3 com precursor. Es va observar autoorganització tubular en el cas de l'amina aromàtica i autoorganització esfèrica en el cas de l'amina alifàtica. Resumint, la tesis descriu la preparació i caracterització exhaustiva (TEM, HRTEM, SEM-FEG, SAXS, WAXS, microanàlisi, IR, UV-Vis, RMN, ED, p-XRD, TGA) de nanopartícules de diferents metalls (Pd, Au, Ru i Pt) estabilitzades per compostos polifluorats senzills.During these last years, the interest on metallic nanoparticles has increased in the scientific community, because of their electronic, catalytic, magnetic and optic properties at nanotechnological level. Nanoparticles are isolated particles with a size between 1 and 100 nm, clusters of atoms surrounded by a stabilizing shield that avoids their agglomeration. In our research group we have discovered that some heavily fluorinated compounds such as: 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctyl)phenyl)-1,4-pentadien-3-one (dba-RF), 2,4,6-tris(perfluorooctyil)aniline, 1,4-bis(perfluorooctyl)benzene, 11H,11H,12H,12H,13H, 13H,14H,14H,15H,15H,16H,16H-dodecahydroperfluorohexacosane (triblock) or 1H,1H-dihydroperfluorooctilamine, stabilized palladium(0) nanoparticles and those stabilized by dba-RF catalysed Suzuki and Mizoroki-Heck reactions under fluorous biphasic phase conditions. They could be recovered and reused. With these precedents we tried to improve the research group's perfluoroalkylation method of aromatic compounds to prepare polyfluorinated stabilizers as a first objective. The method used consists of a direct perfluoroalkylation of anilines with perfluorooctyl iodide in the presence of copper(I) oxide in DMSO at 130ºC, where the oxide acts as promoter and base. But this is a method exclusive for anilines and presents some limitations with phenols, anisoles and methilendiamines. In that way, we tested the same reaction of anilines perfluoroalkylation with other species as promoters: copper(I) soluble salts, silver(I) oxide and lead(II) oxide. These species promoted the reaction, in the presence of potassium carbonate, but without improving the yields and conversions obtained with copper(I) oxide. In addition, the method couldn't be extended to other substrates. As a second objective, we studied and improved the preparation method of palladium(0) nanoparticles stabilized by the polyfluorinated compounds. Also we extended their use to stabilize nanoparticles of other metals (gold(0), ruthenium(0) and platinum(0)). First, we synthesized the stabilizing agents by the described methology. We observed that the synthesis of 1,5-bis(4,4'-bis(perfluorooctyl)phenyl)-1,4-pentadien-3-one (dba-RF) presented problems of reproducibility. Alternative synthetic ways were tested without solving the problem. Palladium(0) nanoparticles were prepared by palladium chloride reduction with methanol at 60ºC, in the presence of the polyfluorinated compounds. The sodium acetate addition induced the precipitation of the material without agglomeration. When isopropanol was used, instead of methanol, smaller nanoparticles were obtained. Otherwise, some powder X-ray diffraction studies and theoretical calculations on the polifluorinated solid materials were realized. From these studies we came to the hypothesis of entrappment stabilization of nanoparticles by our fluorinated compounds. The same simple polyfluorinated compounds stabilized gold(0) nanoparticles of 2.5-40 nm size range, obtained by reduction of tetrachloroauric acid with methanol in basic media. Later on, the stabilizers were also tested in ruthenium(0) nanoparticles preparation using the known method of Bruno Chaudret and collaborators. This consists of the decomposition of Ru(COD)(COT) with hydrogen in the presence of our polyfluorinated compounds in an appropriated solvent. Different stabilizer quantities, solvents and temperatures were tested. The smallest nanoparticles (about 3 nm), monodispersed and none aggregated, were obtained using 2,4,6-tris(perfluorooctyl)aniline and the 1H,1H,2H,2H-tetrahydroperfluorodecilamine. In the last case the nanoparticles self-assembled in 70 nm spherical and regular aggregates. With platinum(0), smaller nanoparticles were also obtained by the organometallic approach stabilized by the same fluorinated products. In that case, they self-assembled in a tubular way (using the aromatic amine) or in a spherical way (aliphatic amine). In summary, this thesis describes the preparation and the exhaustive characterization (by TEM, HRTEM, SEM-FEG, SAXS, WAXS, microanalysis, IR, UV-Vis, RMN, ED, p-XRD, TGA) of different metal nanoparticles (Pd, Au, Ru and Pt) stabilized by our simple polyfluorinated compounds

Intraindividual Variation in Nuclear DNA Content in Durvillaea Antarctica (Chamisso) Hariot, Macrocystis pyrifera (Linnaeus) C. Agardh and Lessonia spicata (Suhr) Santelices (Phaeophyceae)

Macrocystis C. Agardh, Durvillaea Bory and Lessonia Bory are three brown seaweeds genera of commercial importance for Chilean fishermen. Macrocystis pyrifera (Linnaeus) C. Agardh (Laminariales, Laminariaceae) is one of the world's most ecologically and economically important seaweed collected in Chile for alginate extraction; and as food for abalone aquaculture, Lessonia spicata (Suhr) Santelices (Laminariales, Lessoniaceae) represents more than 70% of the total brown seaweeds annual landing in Chile; and Durvillaea antarctica (Chamisso) Hariot (Fucales, Durvillaeaceae) is consumed as food, being considered very healthy because of its iodine content. Despite the economic importance of these species their nuclear DNA content is unknown until this moment. The present research was initiated to determine the nuclear DNA content and the intraindividual ploidy level variation in these seaweeds. The DNA-localizing fluorochrome DAPI (4',6-diamidino-2-phenylindole) and red blood cell (chicken erythrocyte) standard were used to estimate the nuclear DNA contents by image analysis. Durvillaea antarctica presented lower 2C DNA (1.2 pg) content and narrower range of DNA contents (1C-2C) than the Laminariales, which showed higher 2C DNA contents (1.4 -1.5 pg) and a wider range of ploidy level, achieving up to 4C in L. spicata and up to 8C in M. pyrifera. This higher ploidy levels observed would be related with the more complex cortical organization in the Laminariales than D. antarctica. 1C nuclei were only found in mature antheridia (D. antarctica) and sporangia (M. pyrifera and L. spicata). The 2C values observed for the taxa assessed were in the range of other previously published Fucales and Laminariales

Smn-deficiency increases the intrinsic excitability of motoneurons

During development, motoneurons experience significant changes in their size and in the number and strength of connections that they receive, which requires adaptive changes in their passive and active electrical properties. Even after reaching maturity, motoneurons continue to adjust their intrinsic excitability and synaptic activity for proper functioning of the sensorimotor circuit in accordance with physiological demands. Likewise, if some elements of the circuit become dysfunctional, the system tries to compensate for the alterations to maintain appropriate function. In Spinal Muscular Atrophy (SMA), a severe motor disease, spinal motoneurons receive less excitation from glutamatergic sensory fibers and interneurons and are electrically hyperexcitable. Currently, the origin and relationship among these alterations are not completely established. In this study, we investigated whether Survival of Motor Neuron (SMN), the ubiquitous protein defective in SMA, regulates the excitability of motoneurons before and after the establishment of the synaptic contacts. To this end, we performed patch-clamp recordings in embryonic spinal motoneurons forming complex synaptic networks in primary cultures, and in differentiated NSC-34 motoneuron-like cells in the absence of synaptic contacts. Our results show that in both conditions, Smn-deficient cells displayed lower action potential threshold, greater action potential amplitudes, and larger density of voltage-dependent sodium currents than cells with normal Smn-levels. These results indicate that Smn participates in the regulation of the cell-autonomous excitability of motoneurons at an early stage of development. This finding may contribute to a better understanding of motoneuron excitability in SMA during the development of the disease.This study was supported by Fundación Tatiana Pérez de Guzmán el Bueno, the Spanish Ministry of Science and Innovation/FEDER (BFU2013-43763-P and BFU2016-78934-P), Instituto de Salud Carlos III, Fondo de Investigaciones Sanitarias (PI14/00060), Unión Europea, Fondo Europeo de Desarrollo Regional (FEDER) ‘‘Una manera de hacer Europa’’ and Generalitat de Catalunya (SGR740)

Pedagogia musical a Catalunya durant la Segona república, 1931-1939

Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2015-2016, Tutor: Jaume Carbonell i GubernaAra ja, després d’haver sobrepassat de llarg el primer decenni del segle XXI, pot tenir quelcom d’interès interpel·lar-nos sobre com s’abordava a Catalunya la pedagogia musical fa més de cent anys, i més concretament, durant el període de la República entre els anys 1931 i 1939. Cal però, revisar primer com es conformà el context històric i cultural d’aquella època, els personatges que hi varen intervenir, pedagogs, músics o persones vinculades a l’estructura musical del país, així com els fets i conseqüències que en derivaren i repercutiren en l’ensenyament del món musical, o com també ho feren en el món pedagògic en general

A new tool for the paediatric HIV research:general data from the Cohort of the SpanishPaediatric HIV Network (CoRISpe)

There are approximately from 1,100 to 1,200 HIV-infected children in a follow-up in Spain. In 2008 an open, multicentral, retrospective and prospective Cohort of the Spanish Paediatric HIV Network (CoRISpe) was founded. The CoRISpe is divided into the node 1 and node 2 representing geographically almost the whole territory of Spain. Since 2008 seventy-five hospitals have been participating in the CoRISpe. All the retrospective data of the HIV-infected children have been kept in the CoRISpe since 1995 and prospective data since 2008. In this article we are going to present the notion of CoRISpe, its role, the structure, how the CoRISpe works and the process how a child is transferred from Paediatric to Adults Units. The main objective of the CoRISpe is to contribute to furthering scientific knowledge on paediatric HIV infection by providing demographic, sociopsychological, clinical and laboratory data from HIV-infected paediatric patients. Its aim is to enable high-quality research studies on HIV-infected children