Estimación de la relación magnitud - frecuencia de corrientes de derrubios mediante fotointerpretación. Aplicación a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Pirineo Central)

El desarrollo nuestra sociedad en los últimos tiempos ha producido cambios en la organización territorial. Las zonas montañosas se han convertido en lugares idóneos para el turismo y el ocio. Esto hace que la exposición a los riesgos geológicos sea mayor y por lo tanto haya más posibilidades de que se puedan producir daños tanto materiales como personales. Los movimientos en masa generalmente suceden repentinamente y sin que podamos evitarlos, es por eso que debemos intentar reducir sus efectos en la medida de lo posible. La prevención y la mitigación de riesgos son las principales herramientas para combatir este tipo de procesos. Un conocimiento adecuado de los movimientos en masa así como sus causas, es básico para la adopción de las medidas adecuadas. La definición de la tipología de movimiento en masa es fundamental, dado que sus características y causas pueden ser muy distintas. Por lo tanto debemos estudiarlos separadamente para valorarlos adecuadamente. La presente tesina trata de obtener la relación magnitud-frecuencia de las corrientes de derrubios en la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir de las imágenes disponibles en la zona, tanto en formato papel como digital (1956-1957, 1975, 1982, 2004, 2005, 2008, 2009), se ha generado un inventario de corrientes de derrubios de la zona en el intervalo de 53 años. Seguidamente se ha focalizado en cada corriente de derrubios para analizar los eventos que se han producido durante el periodo del estudio. Para establecer la magnitud de todos los eventos registrados, se ha cuantificado el área de depósito. Posteriormente se ha obtenido el volumen de los eventos a partir de una relación semi-empírica usada frecuentemente. Los episodios torrenciales de lluvia son uno de los principales causantes del aumento de eventos en ciertas épocas, por ejemplo: las lluvias del 1982. La curva magnitud-frecuencia se ha construido a partir de toda la información disponible sobre la actividad y magnitud de las corrientes de derrubios. Los resultados obtenidos muestran la frecuencia de ocurrencia (eventos/año) según las diferentes categorías de magnitud. Como es previsible los eventos pequeños tienen una mayor frecuencia que los eventos de mayor proporción

Passeig ecofisiològic per l'espai i pel temps: l'estudi de les alteracions produïdes pels canvis climàtics i atmosfèrics en l'estructura i el funcionament de les plantes i dels ecosistemes terrestres

Postprint (published version

Passeig ecofisiologic per l'espai i pel temps : l'estudi de les alteracions produides pels canvis climatics i atmosferics en l'estructura i el funcionament de les plantes i dels ecosistemes terrestres

En l'estudi de l'impacte del canvi global sobre les plantes i els ecosistemes és necessari estudiar com els gens, les plantes senceres, les espècies i les comunitats interaccionen amb l'ambient, tot duent a terme estudis ecofisiològics a diferents escales espacials i temporals, des de la molècula fins a l'ecosistema, i des de segons fins a segles. Presentem aquí alguns exemples de l'aplicació de l'ecofisiologia a les diferents escales espacials i temporals implicades en l'agenda del canvi global. Explorem alguns resultats recents que revelen la possibilitat d'estimar mitjançant teledetecció els processos fotosintètics a escala de fulla, coberta i ecosistema mitjançant l'índex de reflectància fotoquímic (PRI), un índex basat en un principi en canvis moleculars dels pigments del cicle de les xantofil·les, que pot acabar ajudant a estimar el balanç local, regional i global del carboni en el context del canvi climàtic. Pel que fa a l'aplicació de l'ecofisiologia a diferents escales temporals d'aquest canvi global, presentem alguns exemples d'estudis paleoecofisiològics (milers d'anys), històrics (segles), observacionals (últims anys i dècades), i simuladors (per a les properes dècades), en els quals abordem les interaccions entre les plantes i els diferents components del canvi global canvis en la concentració atmosfèrica de CO2, ozó, òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils, i altres gasos; canvis climàtics; eutrofització de la biosfera, disminució de l'ozó estratosfèric, canvis d'usos del sòl i pèrdua de biodiversitat). Els canvis biològics són sovint espectaculars. Exemples en tenim en l'avançada primavera biològica, els desplaçaments de la vegetació a les muntanyes, la progressiva eutrofització dels ecosistemes o l'augment de les emissions de compostos orgànics volàtils de les plantes, entre molts d'altres.In the study of human and global change impacts on plants and ecosystems, it is necessary to understand how genes, whole plants, species and communities interact with the environment. With this aim, current ecophysiological studies are conducted at different spatial and temporal scales, from molecule to ecosystem, and from seconds to centuries. We present here some examples of the application of ecophysiology at the different spatial and temporal scales involved in the Global Change agenda.We describe some recent results revealing the possibility of remote sensing estimation of photosynthetic processes at leaf, canopy and ecosystem levels by means of the Photochemical Reflectance Index (PRI), an index based in the molecular changes of xanthophylls cycle pigments that can help to estimate local, regional, and global carbon budget. Regarding the application of ecophysiology at different temporal scales of the Global Change, we present some examples of paloeoecophysiological (thousands of years), historical (centuries), observational (last years and decades), and experimental and modelling (next decades) studies, where we approach the interactions between plants and the different components of the Global Change (changes in atmospheric concentration of CO2, ozone, nitrogen oxides, volatile organic compounds, and other gases; climatic changes; biosphere eutrophication; stratospheric ozone decrease; land use changes; and biodiversity loss). Biological changes are often spectacular. Some examples are biological spring advancements, vegetation shifts in the mountains, ecosystems progressive eutrophication, or increases in the emissions of plants volatile organic compounds, among others

Famílies botàniques de plantes medicinals

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia, Assignatura: Botànica Farmacèutica, Curs: 2013-2014, Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són els recull de 175 treballs d’una família botànica d’interès medicinal realitzats de manera individual. Els treballs han estat realitzat per la totalitat dels estudiants dels grups M-2 i M-3 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos d’abril i maig del curs 2013-14. Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pel professor de l’assignatura i revisats i finalment co-avaluats entre els propis estudiants. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica

Estimación de la relación magnitud - frecuencia de corrientes de derrubios mediante fotointerpretación. Aplicación a la zona del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Pirineo Central)

El desarrollo nuestra sociedad en los últimos tiempos ha producido cambios en la organización territorial. Las zonas montañosas se han convertido en lugares idóneos para el turismo y el ocio. Esto hace que la exposición a los riesgos geológicos sea mayor y por lo tanto haya más posibilidades de que se puedan producir daños tanto materiales como personales. Los movimientos en masa generalmente suceden repentinamente y sin que podamos evitarlos, es por eso que debemos intentar reducir sus efectos en la medida de lo posible. La prevención y la mitigación de riesgos son las principales herramientas para combatir este tipo de procesos. Un conocimiento adecuado de los movimientos en masa así como sus causas, es básico para la adopción de las medidas adecuadas. La definición de la tipología de movimiento en masa es fundamental, dado que sus características y causas pueden ser muy distintas. Por lo tanto debemos estudiarlos separadamente para valorarlos adecuadamente. La presente tesina trata de obtener la relación magnitud-frecuencia de las corrientes de derrubios en la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A partir de las imágenes disponibles en la zona, tanto en formato papel como digital (1956-1957, 1975, 1982, 2004, 2005, 2008, 2009), se ha generado un inventario de corrientes de derrubios de la zona en el intervalo de 53 años. Seguidamente se ha focalizado en cada corriente de derrubios para analizar los eventos que se han producido durante el periodo del estudio. Para establecer la magnitud de todos los eventos registrados, se ha cuantificado el área de depósito. Posteriormente se ha obtenido el volumen de los eventos a partir de una relación semi-empírica usada frecuentemente. Los episodios torrenciales de lluvia son uno de los principales causantes del aumento de eventos en ciertas épocas, por ejemplo: las lluvias del 1982. La curva magnitud-frecuencia se ha construido a partir de toda la información disponible sobre la actividad y magnitud de las corrientes de derrubios. Los resultados obtenidos muestran la frecuencia de ocurrencia (eventos/año) según las diferentes categorías de magnitud. Como es previsible los eventos pequeños tienen una mayor frecuencia que los eventos de mayor proporción

Passeig ecofisiologic per l'espai i pel temps : l'estudi de les alteracions produides pels canvis climatics i atmosferics en l'estructura i el funcionament de les plantes i dels ecosistemes terrestres

En l'estudi de l'impacte del canvi global sobre les plantes i els ecosistemes és necessari estudiar com els gens, les plantes senceres, les espècies i les comunitats interaccionen amb l'ambient, tot duent a terme estudis ecofisiològics a diferents escales espacials i temporals, des de la molècula fins a l'ecosistema, i des de segons fins a segles. Presentem aquí alguns exemples de l'aplicació de l'ecofisiologia a les diferents escales espacials i temporals implicades en l'agenda del canvi global. Explorem alguns resultats recents que revelen la possibilitat d'estimar mitjançant teledetecció els processos fotosintètics a escala de fulla, coberta i ecosistema mitjançant l'índex de reflectància fotoquímic (PRI), un índex basat en un principi en canvis moleculars dels pigments del cicle de les xantofil·les, que pot acabar ajudant a estimar el balanç local, regional i global del carboni en el context del canvi climàtic. Pel que fa a l'aplicació de l'ecofisiologia a diferents escales temporals d'aquest canvi global, presentem alguns exemples d'estudis paleoecofisiològics (milers d'anys), històrics (segles), observacionals (últims anys i dècades), i simuladors (per a les properes dècades), en els quals abordem les interaccions entre les plantes i els diferents components del canvi global canvis en la concentració atmosfèrica de CO2, ozó, òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils, i altres gasos; canvis climàtics; eutrofització de la biosfera, disminució de l'ozó estratosfèric, canvis d'usos del sòl i pèrdua de biodiversitat). Els canvis biològics són sovint espectaculars. Exemples en tenim en l'avançada primavera biològica, els desplaçaments de la vegetació a les muntanyes, la progressiva eutrofització dels ecosistemes o l'augment de les emissions de compostos orgànics volàtils de les plantes, entre molts d'altres.In the study of human and global change impacts on plants and ecosystems, it is necessary to understand how genes, whole plants, species and communities interact with the environment. With this aim, current ecophysiological studies are conducted at different spatial and temporal scales, from molecule to ecosystem, and from seconds to centuries. We present here some examples of the application of ecophysiology at the different spatial and temporal scales involved in the Global Change agenda.We describe some recent results revealing the possibility of remote sensing estimation of photosynthetic processes at leaf, canopy and ecosystem levels by means of the Photochemical Reflectance Index (PRI), an index based in the molecular changes of xanthophylls cycle pigments that can help to estimate local, regional, and global carbon budget. Regarding the application of ecophysiology at different temporal scales of the Global Change, we present some examples of paloeoecophysiological (thousands of years), historical (centuries), observational (last years and decades), and experimental and modelling (next decades) studies, where we approach the interactions between plants and the different components of the Global Change (changes in atmospheric concentration of CO2, ozone, nitrogen oxides, volatile organic compounds, and other gases; climatic changes; biosphere eutrophication; stratospheric ozone decrease; land use changes; and biodiversity loss). Biological changes are often spectacular. Some examples are biological spring advancements, vegetation shifts in the mountains, ecosystems progressive eutrophication, or increases in the emissions of plants volatile organic compounds, among others

New insights into the genetic etiology of Alzheimer’s disease and related dementias

Characterization of the genetic landscape of Alzheimer’s disease (AD) and related dementias (ADD) provides a unique opportunity for a better understanding of the associated pathophysiological processes. We performed a two-stage genome-wide association study totaling 111,326 clinically diagnosed/‘proxy’ AD cases and 677,663 controls. We found 75 risk loci, of which 42 were new at the time of analysis. Pathway enrichment analyses confirmed the involvement of amyloid/tau pathways and highlighted microglia implication. Gene prioritization in the new loci identified 31 genes that were suggestive of new genetically associated processes, including the tumor necrosis factor alpha pathway through the linear ubiquitin chain assembly complex. We also built a new genetic risk score associated with the risk of future AD/dementia or progression from mild cognitive impairment to AD/dementia. The improvement in prediction led to a 1.6- to 1.9-fold increase in AD risk from the lowest to the highest decile, in addition to effects of age and the APOE ε4 allele