145 research outputs found

    La importancia del marabout en la educación de la sociedad senegalesa

    Get PDF
    En este artículo nos centramos en la figura del marabout al descubrir su relevancia en la sociedad senegalesa en el transcurso de un proyecto que emprendimos en Senegal para conocer sobre el terreno los distintos aspectos del impacto de la emigración en un país de origen como éste que aporta un alto contingente de inmigrantes a España. La investigación principal analizaba las causas que generan la emigración y los modos en que ésta se realiza y ha concluido con la publicación de un libro, pero al margen de ésta, nos dimos cuenta de que había un personaje, el marabout, cuyas múltiples facetas vertebraban en cierta manera el fenómeno de la migración. Este artículo es el resultado del trabajo empírico que realizamos en Senegal durante el mes de marzo de 2009 y para el que seguimos una perspectiva cualitativa; concretamente, realizamos un trabajo de campo que consistió en acompañar y en observar a distintos marabouts(5) y en entrevistarles tanto a ellos como a otras personas(5 entrevistas más) que podían facilitarnos información sobre las tareas que realizan y la relevancia social que tienen en Senegal. Así, conocimos el sistema de las cofradías religiosas y el poder que ejercen en ellas los marabouts, las dos funciones(curanderos/hechiceros y maestros/ profesores) que realizan dentro de la comunidad y la distinción entre los verdaderos y los falsos marabouts

    Del Programa d'Educació Compensatòria al nou Pla per a la Llengua i la Cohesió Social

    Get PDF
    El Programa d'Educació Compensatòria va ser el fruit emblemàtic de la política reformista empresa el 1983 en el camp pedagògic. Es tractava d'un discurs destinat a corregir les desigualtats socials i assolir quotes més elevades de justícia social. Actualment, en el context català ha estat considerat necessari un doble canvi, davant el ràpid increment de la població escolar procedent de la immigració i l'aparició de noves formes d'exclusió social: per una banda, una adequada integració educativa, social i cultural de tot l'alumnat independentment del seu origen i condició, i, per l'altra, la consolidació de la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament i com a element de cohesió social en un marc plurilingüe.The Compensatory Education Programme was the emblematic result of the reformist policy adopted in 1983 in the field of education. It was a discourse aimed at correcting social inequalities and producing higher levels of social justice. Nowadays, in the Catalan context, a double change has been considered necessary, given the rapid increment in the immigrant-origin school population and the appearance of new forms of social exclusion. On one hand, this takes the form of adequate educational, social and cultural integration of all students independently of their origins and condition and, on the other, the consolidation of Catalan as a vehicular language in teaching and as an element of social cohesion in a multilingual framework

    La figura del mediador intercultural a les institucions escolars catalanes : perfils real i ideal segons els propis actors

    Get PDF
    A Catalunya, en els darrers anys, han anat proliferant una sèrie de «professionals» que realitzen, amb més o menys adequació a la definició teòrica, la funció de mediadors interculturals. Primerament, es tractava de gitanos, però darrerament, fruit de l'increment de la presència d'infants d'origen immigrant a les escoles catalanes, s'ha vist créixer el nombre i el protagonisme dels estrangers pel reconeixement que se'ls ha donat des de l'Administració i des de les institucions. Els mediadors han intentat intervenir en qüestions com ara la participació dels pares d'origen minoritari, l'adaptació del currículum a la diversitat cultural, la negociació de conflictes culturals, la desescolarització, l'absentisme i l'abandonament escolar dels alumnes durant el període d'escolarització obligatòria, la traducció lingüística i la interpretació sociocultural, etc. Concretament, la nostra recerca ha consistit en vint-i-set entrevistes en profunditat a mediadors interculturals de tot Catalunya.En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de «profesionales» que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. En primera instancia, se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la Administración y las instituciones. Los mediadores han intentado intervenir en cuestiones como la participación de los padres de origen minoritario, la adaptación del currículo a la diversidad cultural, la negociación de conflictos culturales, la desescolarización, el absentismo y el abandono escolar de los alumnos durante el período de la escolarización obligatoria, la traducción lingüística y la interpretación sociocultural, etc. Concretamente, nuestra investigación ha consistido en veintisiete entrevistas en profundidad a mediadores interculturales de toda Cataluña.In recent years in Catalonia, there has been a proliferation of a series of «professionals» who carry out, more or less in accordance with the theoretical definition, the function of intercultural mediators. At first, they were gypsies, however, recently, as a result of the increase in the presence of immigrant origin children in Catalan schools, the number and the role of foreigners has increased as a result of the recognition they have received from the administration and the institutions. The intercultural mediators have tried to intervene in questions such as the participation of parents of immigrant or minority origins in the schools, the adaptation of the curriculum to the cultural diversity, negotiation in cultural conflicts, enrolment in schools, absenteeism and abandoning of pupils during the compulsory schooling period, linguistic translation and socio-cultural interpretation, etc. This latter consisted of in-depth interviews with mediators, a total 27, the empirical research work covered all Catalonia

    Mediació intercultural i institucions escolars : l'exemple del Quebec

    Get PDF
    L'increment de la multiplicitat cultural ha comportat que, en diversos països, s'elaborin diferents actuacions per aproximar posicions i millorar la comunicació entre progenitors i professionals de les institucions escolars, així com per facilitar l'adaptació del currículum a la diversitat cultural. Una de les opcions preses, amb cert èxit però no exempta d'errors, és la dels anomenats «mediadors interculturals». Una societat on aquesta figura, amb els noms d'agents de liaison i de milieu, s'ha desenvolupat és el Quebec. L'estudi dels seus encerts i limitacions, específicament a les institucions escolars, creiem que pot ser un referent a partir del qual cal reflexionar, atès el notable increment d'aquesta pràctica a Catalunya.The increase of the cultural diversity has behaved that, in different countries, different performances are elaborated to approach positions and to improve the communication between progenitors and professionals of the school institutions, as well as to facilitate the adaptation of the curriculum to the cultural diversity. One of the chosen options, with certain success but it doesn't exempt of errors, it is that of the compound numbers intercultural mediators. A society where this figure, with the names agents de liaison and of milieu, it has been developed it is the Quebec. The study of their successes and limitations, specifically in the school institutions, we believe that it can be a with respect to leaving of the one which to meditate given the notable increment of this practice in Catalonia

    Les relations école – familles immigrées au Québec et en Catalogne

    Get PDF
    Cet article est une synthèse faite sur les relations école-familles immigrées au Québec et en Catalogne. Les auteures ont une longue expérience de collaboration dans ce domaine. Sont présentées les difficultés réelles ou projetées de ces relations. Les recherches recensées explorent la problématique selon des enjeux sociétaux relatifs à la diversité ethnoculturelle dans les deux contextes (en particulier à l’école), du point de vue du profil socioéconomique des familles, à travers la réalité de la communication avec l’école et le suivi scolaire fait par les parents. Les auteures ont questionné la manière dont la formation initiale des enseignants, au Québec et en Catalogne, intègre la problématique de la diversité ethnoculturelle, donc les relations école-familles immigrées, à travers ses curricula. En conclusion, des idées directrices de l’interculturel sont présentées, une modalité de formalisation de la diversité pour sa reconnaissance et sa prise en compte effective dans les politiques et les pratiques, pour une synergie entre l’école, la communauté et différents partenaires afin de soutenir les familles immigrées dans l’actualisation de leur capital socioculturel et l’engagement dans la scolarité de leurs enfants.This article is a synthesis on relationships between schools and immigrant families in Québec and Catalonia. The authors, who have extensive experience in this field, present the real or projected difficultieswithin these relationships. The research the authors collected explores the problembased on societal issues related to ethnocultural diversity in both contexts (particularly at the school), in terms of the families’ socio-economic profile, the reality of communication with the school, and the parents’ scholastic follow-up. The authors question how the teacher’s initial training, both in Québec and Catalonia, integrated the problem of cultural diversity, and thus the relationships between the school and immigrant families. In conclusion, the article presents guideline ideas for interculturalismgeared to formalizing the diversity so that it can be effectively recognized and considered in policies and practices, encouraging synergy between the school, the community and different partners in order the help immigrant families actualize their social capital and involvement in their children’s education.Este artículo es una síntesis de las relaciones escuela – familias inmigrantes en Quebec y en Cataluña. Las autoras poseen una larga experiencia de colaboración en dicho campo. Se presentan las dificultades reales o proyectadas de dichas relaciones. Las investigaciones inventariadas exploran la problemática a partir de los retos sociales relacionados con la diversidad etnocultural en los dos contextos (particularmente en las escuelas), desde el punto de vista del perfil socioeconómico de las familias, a través de la realidad de la comunicación con la escuela y del seguimiento escolar que los padres realizan. Las autoras cuestionan la manera en que la formación inicial de los maestros, en Quebec y en Cataluña, integra la problemática de la diversidad etnocultural y por lo tanto las relaciones escuela – familias inmigrantes, a través sus curricula. En conclusión, se presentan las ideas directrices de lo intercultural, una modalidad de la formalización de la diversidad a través de su reconocimiento y de su aceptación en las políticas y en las practicas, gracias a la sinergia entre la escuela, la comunidad y los diversos partenarios con el fin de apoyar las familias inmigrantes en la actualización de su capital sociocultural y de su compromiso con la escolaridad de sus hijos
    • …
    corecore