The Relationship between Critical Thinking and Gender in Second Language Learning

This study investigated the relationship between critical thinking and gender in second language learning. To do this, thirty students who participated in a TOEFL preparation course at Shokouh English language institute, Mashhad, Iran, were selected as the participants. Limbach, Waugh, and Duran’s model of critical thinking was used as a guiding framework for teaching critical skills to the participants over the course of ten sessions. The model involved five steps: (a) determining and discovering learning objectives; (b) teaching through questioning; (c) practicing before assessing; (d) reviewing, refining and improving; and (e) providing feedback. To examine the development of critical thinking skills among the participants, a critical thinking questionnaire was designed. Results of the data analysis revealed a poor level of critical thinking among the learners, and showed that males and females were not significantly different from each other in applying critical thinking skills

Comparing the therapeutic effects of three herbal medicine (cinnamon, fenugreek, and coriander) on hemoglobin A1C and blood lipids in type II diabetic patients

BACKGROUND: Cinnamon, fenugreek and coriander are among those herbs that are probably effective in lowering glucose; however, different results have been found in observed studies, and the effectiveness of these herbs is still controversial. This study was designed to compare the effects of three herbs of cinnamon, fenugreek and coriander on hemoglobin A1C (HbA1C) and blood lipids in type II diabetic patients. METHODS: This was a double-blind randomized controlled trial study and 150 non-insulin dependent diabetic patients were recruited in the study. Five similar concolor 500mg capsules containing cinnamon, fenugreek, coriander, -a mixture of three herbs-, and placebo were prescribed two capsules every 12 hours. Variables of HbA1C, fasting blood glucose, cholesterol and triglyceride were tested after 6 weeks. Data were analyzed by chi-square, Fisher’s exact test, Mann-Whitney test and one way analysis of variance (one-way ANOVA). RESULTS: There was no statistical significant difference between the intervention and placebo groups regarding basic characteristics. Man age of patients was 53.76 ± 8.74 years and the disease duration was 8.00 ± 5.66 years. Mean fasting blood sugar (FBS) and HbA1C was 189.4 ± 51.05 mg/dl and 9.2 ± 1.42 percent, respectively. CONCLUSION: In type II diabetic patients, herbal medicines of cinnamon, fenugreek, and coriander and their mixture with a daily dosage of 2 g did not have any stronger effect than the placebo on lowering blood glucose, HbA1C, and blood lipids; it might be the result of several factors including prescribing little amounts of medicine, short period of intervention, and ineffectiveness of the mentioned herbs.

Numerical analysis of soil bearing capacity by changing soil characteristics

In this research work by changing different parameters of soil foundation like density, cohesion and foundation depth and width of square foundation at angle of friction of 0° to 50° with increment of 5°, numerically safe bearing capacity of soil foundation is calculated and it is attempted to assess economical dimension of foundation as well as understanding variation range of bearing capacity at different degree. It could help of civil engineering in design of foundations at any situation

Bearing capacity of mixed soil model

The main objective of this research is the improvement of red soil by the addition of construction materials. This method could provide a scientific way to create a soil foundation with sufficient stability against geo-technical problems or instabilities. Laboratory tests have been conducted to characterize the behavior of red soil when amended with different types of gravels, soils and sand under compacted conditions with Optimum Moisture Content (OMC). Safe bearing capacity of all models have been calculated to identify the best and worst soil mixed model

Salivary and serum anti-desmoglein 1 and 3 ELISA and indirect immunofluorescence in pemphigus vulgaris: Correlations with serum ELISA, indirect immunofluorescence and disease severity

Anti-desmoglein (anti-Dsg) ELISA and indirect immunofluorescence (IIF) are used for the diagnosis of pemphigus vulgaris (PV). The value of salivary ELISA, serum ELISA, and IIF in the diagnosis of PV, and the correlation of salivary anti-Dsg1 and anti-Dsg3 ELISA with serum ELISA, serum and salivary IIF titers, and disease severity in patients with PV were evaluated. Fifty newly diagnosed patients with PV were enrolled in the study. Demographic data and disease-severity scores were recorded for each patient. Anti-Dsg1 and anti-Dsg3 ELISA and IIF were performed on both serum and salivary samples. Given the cut-off value of 20 RU/mL for Dsg1 and Dsg3, serum Dsg1 and Dsg3 ELISA were positive in 41 (82%) and 40 (80%) patients, and saliva Dsg1 and the Dsg3 ELISA were positive in 2 (4%) and 3 (6%) patients, respectively. Using the cut-off value of 13.4 RU/mL and 7.7 RU/mL for Dsg3 and Dsg1 salivary ELISA, 25 (50%) and 23 (46%) patients tested positive for Dsg3 and Dsg1, respectively. Serum IIF results were positive in 35 (70%) patients, and salivary IIF results were positive in 16 (32%) patients. Salivary anti-Dsg1 and anti-Dsg3 showed moderate correlations with the total pemphigus disease area index (PDAI) score (r=0.466, P&lt;0.001), (r=0.459, P&lt;0.001), respectively. A moderate correlation between serum IIF and salivary IIF was also detected (r=0.413, P&lt;0.001). Salivary anti-Dsg1 and anti-Dsg3 ELISA could be used as a safe and noninvasive method for the diagnosis of PV under certain circumstances, especially in children or elderly patients. Salivary ELISA is superior to salivary IIF. </p

Salivary and serum anti-desmoglein 1 and 3 ELISA and indirect immunofluorescence in pemphigus vulgaris: Correlations with serum ELISA, indirect immunofluorescence and disease severity

Anti-desmoglein (anti-Dsg) ELISA and indirect immunofluorescence (IIF) are used for the diagnosis of pemphigus vulgaris (PV). The value of salivary ELISA, serum ELISA, and IIF in the diagnosis of PV, and the correlation of salivary anti-Dsg1 and anti-Dsg3 ELISA with serum ELISA, serum and salivary IIF titers, and disease severity in patients with PV were evaluated. Fifty newly diagnosed patients with PV were enrolled in the study. Demographic data and disease-severity scores were recorded for each patient. Anti-Dsg1 and anti-Dsg3 ELISA and IIF were performed on both serum and salivary samples. Given the cut-off value of 20 RU/mL for Dsg1 and Dsg3, serum Dsg1 and Dsg3 ELISA were positive in 41 (82%) and 40 (80%) patients, and saliva Dsg1 and the Dsg3 ELISA were positive in 2 (4%) and 3 (6%) patients, respectively. Using the cut-off value of 13.4 RU/mL and 7.7 RU/mL for Dsg3 and Dsg1 salivary ELISA, 25 (50%) and 23 (46%) patients tested positive for Dsg3 and Dsg1, respectively. Serum IIF results were positive in 35 (70%) patients, and salivary IIF results were positive in 16 (32%) patients. Salivary anti-Dsg1 and anti-Dsg3 showed moderate correlations with the total pemphigus disease area index (PDAI) score (r=0.466, P&lt;0.001), (r=0.459, P&lt;0.001), respectively. A moderate correlation between serum IIF and salivary IIF was also detected (r=0.413, P&lt;0.001). Salivary anti-Dsg1 and anti-Dsg3 ELISA could be used as a safe and noninvasive method for the diagnosis of PV under certain circumstances, especially in children or elderly patients. Salivary ELISA is superior to salivary IIF. </p

Dynamic routing and spectrum allocation in elastic optical networks

Triggered by emerging services such as high-definition video distribution or social networking, the IP traffic volume has been exponentially increasing to date. Furthermore, the traffic growth rate will not stop here due to the day by day technology advances. For example, new hardware advances such as multicore processing, virtualization and network storage will support new generation e-Science and grid applications, requesting data flows of 10 Gb/s up to terabit level. In response to these large capacity and diverse traffic granularity needs of the future Internet, the Elastic Optical Network (EON) architecture has been proposed. By breaking the fixed-grid spectrum allocation limit of conventional Wavelength Division Multiplexing (WDM) networks, EONs increase the flexibility in the connection provisioning. To do so, depending on the traffic volume, an appropriate-sized optical spectrum is allocated to a connection in EONs. Furthermore, unlike the rigid optical channels of conventional WDM networks, a lightpath can expand or contract elastically to meet different bandwidth demands in EONs. In this way, incoming connection requests can be served in a spectrum-efficient manner. This technological advance poses additional challenges on the networking level, specifically on the efficient connection establishment. The Routing and Spectrum Allocation (RSA) problem in elastic optical networks has grabbed a lot of attention lately, putting more emphasis on dynamic network scenarios. There, connection arrival and departure processes are random and the network has to accommodate incoming traffic in real time. Despite all efforts at studying the dynamic RSA problem from different perspectives, there are still some issues which need to be addressed. This thesis is devoted to the study of three still open issues in the EONs literature, 1) dynamic source aggregation of sub-wavelength connections, 2) correlation between traffic granularity and defragmentation periodicity and 3) using spectrum fragmentation to better allocate time-varying connections. The first issue deals with the possibility of aggregation of same source but different destination sub-wavelength connections in EONs, aiming to obtain both transmitter and spectrum usage savings. A novel algorithm for dynamic source aggregation of connections is proposed. Moreover, a novel node architecture enabling the realization of the proposed source aggregation scheme in a cost-effective way is introduced. A considerable improvement in the network spectrum utilization, as well as a significant reduction in the number of necessary transmitters per node is shown. The spectral fragmentation problem in elastic optical networks is addressed with the second issue. A correlation between the optimal (i.e., minimum) spectrum defragmentation periodicity in the network with the granularity of the supported traffic is investigated. A novel algorithm for efficient spectrum defragmentation is proposed, aiming to consolidate the available fiber spectrum as much as possible, while limiting the number of re-allocated active connections. It is shown that the spectral defragmentation periodicity can be effectively configured by having knowledge of the offered traffic granularity. The last issue is about lightpath adaptation under time variable traffic demands in EONs. Specifically, the possibility of utilizing the spectral fragmentation to increase the spectrum allocation capabilities of EONs is explored. In this context, a heuristic Spectrum Allocation (SA) algorithm, which intentionally increases the spectral fragmentation in the network is proposed and validated. In the proposal, the spectrum assigned to each new connection is in the middle of the largest free spectral void over the route, aiming to provide considerable spectral space between adjacent connections. These free spectral spaces are then used to allocate time-varying connections without requiring any lightpath re-allocation.Degut a l'augment de serveis emergent com la distribució de vídeo d'alta definició les xarxes socials, el volum de tràfic IP ha crescut de manera exponencial durant els darrers temps. S'espera que aquest creixement no s'aturi sinó que continui de manera imparable degut als constants avenços tecnològics. Alguns exemples d’això poden ser els processadors multi-nucli, la virtualització o el "cloud computing" que donaran suport a una nova generació de e-Science i d'aplicacions Grid per les quals caldran flux de dades des de 10 Gb/s fins al Terabit per segon. La conseqüència esperable és que els operadors de xarxes de telecomunicacions requeriran una nova generació de transport òptic en el futur proper, per donar servei a aquests grans i heterogenis volums de trafic d'una manera econòmicament eficient i escalable. Com a resposta a les creixents necessitats de capacitat i de diferents granularitats de tràfic de la Internet del Futur s'ha proposat l'arquitectura coneguda com "Elastic Optical Network" (EON). Trencant el rígid entramat de les xarxes WDM tradicionals, on s'ha de reservar tot un canal òptic per a cada comunicació, mitjançant les EON s'aconsegueix incrementar la flexibilitat en l'aprovisionament de connexions. per fer-ho, depenent del volum de tràfic s'assigna la quantitat adient de l'espectre òptic a cada connexió. I, anant encara un pas més enllà, per desfer la rigidesa dels canals convencionals de les xarxes amb multiplexació per divisió en longitud d'ona (WDM), les connexions òptiques en les EON poden expandir-se o contraure's de manera elàstica segons els requeriments d'ample de banda en cada moment. D'aquesta manera, les peticions de connexió que arriben poden ésser servides de manera eficient pel que fa a l'espectre que utilitzen. Aquest avenç tecnològic implica però alguns reptes a nivell de xarxa, especialment pel que fa a l'establiment eficient de les connexions. De manera similar a com succeeix en les xarxes WDM, una connexió ha d'ocupar la mateixa part de l'espectre en tots els links que la conformen, acomplint el principi de "continuïtat en l'espectre". A més a més, tot l'ample de banda de la connexió ha d'estar assignat de manera adjacent, acomplint el principi de "contigüitat en l'espectre". Per aconseguir aquests objectius, el problema de l'encaminament i assignació de l'espectre (RSA) ha merescut una gran atenció dels investigadors en els darrers anys, amb especial èmfasi a escenaris dinàmics, és a dir, en la fase d’operació de la xarxa. En aquest cas, els processos d'arribada i mort de les connexions són aleatoris i la xarxa ha d'acomodar en temps real el tràfic ofert. Tot i els grans esforços dedicats a aquest tema, queden encara alguns punts a resoldre. Aquesta Tesi està dedicada a alguns d'aquests temes oberts en l'àmbit de les xarxes EON: 1) l’agregació dinàmica de connexions de granularitat inferior a la longitud d'ona, 2) la correlació entre la granularitat del tràfic i les polítiques de desfragmentació de l'espectre, i, 3) utilitzar la fragmentació espectral per a una millor assignació de connexions d'ample de banda canviant en el temps. El primer tòpic analitza la possibilitat d'agregar connexions originades a la mateixa font però amb diferents destinacions dins d'una EON, amb l'objectiu d'estalviar recursos tant pel que fa a nombre d'equips transmissor utilitzats com a l'espectre utilitzat. S'ha proposat un nou algorisme que millora ambdós paràmetres, així com una arquitectura pels nodes de la xarxa que permet utilitzar l'algorisme d’agregació proposat de manera eficient des del punt de vista del cost. S'aconsegueix una considerable millora pel que fa a la utilització de l'espectre a més d'una significativa reducció en el nombre de transmissors per node que es requereixen. El problema de la fragmentació espectral en les EONs s'ataca en la segona aportació d'aquesta Tesi. S'ha aconseguit demostrar la correlació entre l’òptima (és a dir mínima) periodicitat de les accions de desfragmentació i la granularitat del tràfic suportat. S'ha proposat un nou algorisme per a una desfragmentació eficient, l'objectiu del qual és consolidar l'espectre disponible en les fibres tan com sigui possible, al mateix temps que es redueix el nombre de connexions que has de ser reubicades en la xarxa. Es demostra que, en una EON, es pot configurar de manera òptima la periodicitat de les desfragmentacions si es coneix la granularitat de les connexions a transportar. Finalment, en el tercer gran apartat de la Tesi, s'estudia la possibilitat d'utilitzar la fragmentació espectral en les EON per a una millor assignació dels recursos quan el tràfic és variant en el temps. En aquest context, s'ha proposat i validat un algorisme d’assignació de l'espectre (SA) que incrementa de manera intencionada la fragmentació espectral de la xarxa. En aquesta proposta, l'espectre assignat a cada nova connexi_o s'ubica al bell mig del buit espectral més gran que es troba en tota la ruta, amb l'objectiu de deixar tan espai com sigui possible entre les diferents connexions. Aquest espai és després utilitzat per a connexions que requereixen, al llarg de la seva existència, més espectre del que se'ls ha assignat inicialment (incrementen el seu ample de banda). Els resultats obtinguts mitjançant simulacions mostren significants millores en termes de Probabilitat de Bloqueig (BP) en la xarxa quan s'utilitza l'algorisme proposat. Després d'una introducció a la Tesi, el Capítol 2 ofereix una revisió de l’evolució de les xarxes òptiques de transport, tot introduint el concepte de xarxa òptica elàstica (EON). El Capítol 3 se centra en l'estudi dels mètodes d'encaminament i assignació de longitud d'ona en xarxes WDM convencionals, i la seva evolució cap al problema de l’assignació d'espectre (RSA) en EONs. El Capítol 4 detalla els estudis i les contribucions fetes en el tema d’agregació de connexions de granularitat inferior a la longitud d'ona en EONs. L'algorisme proposat, així com l'arquitectura de node que permet aplicar-lo es presenten en aquest Capítol. El problema de la fragmentació espectral en EONs i llurs solucions es revisen a fons en el Capítol 5. La correlació entre la periodicitat de les desfragmentacions espectrals i la granularitat del tràfic ofert s'estudien aquí. El Capítol 6 detalla el problema de servir connexions variants en el temps en EONs. Algunes polítiques proposades fins ara es revisen, i tot seguit se'n proposa una que, en certs aspectes, millora les prèvies. Finalment, cal destacar que aquest treball ha rebut el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, a través d'una beca FI-AGAUR, i que s'ha realitzat en el marc del projecte del Ministerio de Educación Ciencia y Deporte espanyol ELASTIC (TEC2011-27310).Debido al aumento de servicios emergentes como la distribución de video de alta definición o las redes sociales, el volumen de tráfico IP ha crecido de manera exponencial durante los últimos tiempos. Se espera que este crecimiento no se pare sino que continúe de manera imparable debido a los constantes adelantos tecnológicos. Algunos ejemplos de esto pueden ser los procesadores multi-núcleo, la virtualización o el "cloud computing" que darán servicio a una nueva generación de aplicaciones de e-Science y de Grid para las cuáles serán necesarios flujos de datos desde 10 Gb/s hasta Terabits por segundo. La consecuencia esperable es que los operadores de redes de telecomunicaciones requerirán una nueva generación de transporte óptico en el futuro cercano, para dar servicio a estos grandes y heterogéneos volúmenes de tráfico de una manera económicamente eficiente y escalable. Como respuesta a las crecientes necesidades de capacidad y de diferentes granularidades de tráfico de la Internet del Futuro, se ha propuesto la arquitectura conocida como "Elastic Optical Network" (EON). Rompiendo el rígido entramado de las redes con multiplexación por división en longitud de onda (WDM) tradicionales, donde se tiene que reservar todo un canal óptico para cada comunicación, mediante las EON se consigue incrementar la flexibilidad en el aprovisionamiento de conexiones. Para hacerlo, dependiendo del volumen de tráfico se asigna la cantidad adecuada del espectro óptico a cada conexión. Y, yendo todavía un paso más allá, para deshacer la rigidez de los canales convencionales de las redes WDM, las conexiones ópticas en las EON pueden expandirse o contraerse de manera elástica según los requerimientos de ancho de banda en cada momento. De este modo, las peticiones de conexión que llegan pueden ser servidas de manera eficiente en cuanto al espectro que utilizan. Este adelanto tecnológico implica sin embargo algunos retos a nivel de red, especialmente en lo que se refiere al establecimiento eficiente de las conexiones. De manera similar a como sucede en las redes WDM, una conexión debe ocupar la misma parte del espectro en todos los links que la conforman, cumpliendo el principio de "continuidad espectral". Además, todo el ancho de banda de la conexión tiene que estar asignado de manera adyacente, cumpliendo el principio de "contigüidad espectral". Para conseguir estos objetivos, el problema del encaminamiento y asignación del espectro (RSA) ha merecido una gran atención de los investigadores en los últimos años, con especial énfasis en escenarios dinámicos, es decir, en la fase de operación de la red. En este caso, los procesos de llegada y finalización de las conexiones son aleatorios y la red tiene que acomodar en tiempo real el tráfico ofrecido. A pesar de los grandes esfuerzos dedicados a este tema, quedan todavía algunos puntos a resolver. Esta Tesis está dedicada a algunos de estos temas abiertos en el ámbito de las redes EON: 1) la agregación dinámica de conexiones de granularidad inferior a la longitud de onda, 2) la correlación entre la granularidad del tráfico y las políticas de desfragmentación del espectro, y, 3) utilizar la fragmentación espectral para una mejor asignación de conexiones de ancho de banda variante en el tiempo. El primer tópico analiza la posibilidad de agregar conexiones originadas en la misma fuente pero con diferentes destinos dentro de una EON, con el objetivo de ahorrar recursos tanto en cuanto a número de equipos transmisores utilizados como en el espectro utilizado. Se ha propuesto un nuevo algoritmo que mejora ambos parámetros, así como una arquitectura para los nodos de la red que permite utilizar el algoritmo de agregación propuesto de manera eficiente desde el punto de vista del coste. Se consigue una considerable mejora en cuanto a la utilización del espectro además de una significativa reducción en el número de trasmisores por nodo que se requieren. El problema de la fragmentación espectral en las EONs se ataca en la segunda aportación de esta Tesis. Se ha conseguido demostrar la correlación entre la óptima (es decir, mínima) periodicidad de las acciones de desfragmentación y la granularidad del tráfico soportado. Se ha propuesto un nuevo algoritmo para una desfragmentación eficiente, el objetivo del cual es consolidar el espectro disponible en las fibras tanto como sea posible, al mismo tiempo que se reduce el número de conexiones que deben ser reubicadas en la red. Se demuestra que, en una EON, se puede configurar de manera óptima la periodicidad de las desfragmentaciones si se conoce la granularidad de las conexiones a transportar. Finalmente, en el tercer gran apartado de la Tesis, se estudia la posibilidad de utilizar la fragmentación espectral en las EON para una mejor asignación de los recursos cuando el tráfico es variante en el tiempo. En este contexto, se ha propuesto y validado un algoritmo de asignación del espectro (SA) que incrementa de manera intencionada la fragmentación espectral de la red. En esta propuesta, el espectro asignado a cada nueva conexión se ubica en medio del vacío espectral más grande que se encuentra en toda la ruta, con el objetivo de dejar tanto espacio como sea posible entre las diferentes conexiones. Este espacio es después utilizado para conexiones que requieren, a lo largo de su existencia, más espectro del que se les ha asignado inicialmente (incrementan su ancho de banda). Los resultados obtenidos mediante simulaciones muestran significantes mejoras en términos de Probabilidad de Bloqueo (BP) de la red cuando se utiliza el algoritmo propuesto. Después de una introducción a la Tesis, el Capitulo 2 ofrece una revisión de la evolución delas redes ópticas de transporte, introduciendo el concepto de red óptica elástica (EON). El Capítulo 3 se centra en el estudio de los métodos de encaminamiento y asignación de longitud de onda en redes WDM convencionales, y su evolución hacia el problema de la asignación de espectro (RSA) en EONs. El Capítulo 4 detalla los estudios y las contribuciones hechas en el tema de agregación de conexiones de granularidad inferior a la longitud de onda en EONs. El algoritmo propuesto, así como la arquitectura de nodo que permite aplicarlo, se presentan en este Capitulo. El problema de la fragmentación espectral en las EONs y sus soluciones se revisan a fondo en el Capitulo 5. La correlación entre la periodicidad de las desfragmentaciones espectrales y la granularidad del tráfico ofrecido se estudian aquí. El Capitulo 6 detalla el problema de servir conexiones variantes en el tiempo en EONs. Algunas políticas propuestas hasta ahora se han revisado, y a continuación se propone una que, en algunos aspectos, mejora las previamente publicadas. Finalmente, hay que destacar que este trabajo ha recibido el apoyo del Gobierno de la Generalitat de Catalunya, a través de una beca FI-AGAUR, y que se ha realizado en el marco del proyecto ELASTIC (*TEC2011-27310), del Ministerio de Educación Ciencia y Deporte Español

The Effects of a Course of Motor Activities Along with Music on the Balance, Running Speed and Agility in Children with Autism

Background and aims: Autism is one of the most common disorders affecting children. People with Autism disorder have problems with many motor skills, such as balance and walking speed. This study was aimed to investigate the effect of a period of motor activities along with music on balance performance and running speed in the children between 6 to 9 years old suffering from autism disorder. Methods: This study was a semi-experimental research. Among children with autism disorders in care centers of autistic children in 2017 in Isfahan, 16 children were selected using screening tests. They were randomly divided into two groups (interventional and control) and in each group 8 patients using the Bruninx Oseretsky test as a pre-test, after assessing balance performance and running speed and agility. Then, the interventional group performed motor activities along with music for 8 weeks and 3 sessions per week. Finally, all subjects were subjected to post-test using balance performance and running speed. In order to investigate the natural distribution of data, Shapiro Wilco test was used and the covariance analysis by SPSS 21 was used for the research hypothesis. Results: The findings of this study showed that the groups were homogeneous in terms of age, IQ and severity of autism. The findings of this study also showed that motor activities along with music in the interventional group was effective on the balance performance, running speed and agility of children suffering from autism disorder and they were significantly improved compared with the control group (P=0.001). Conclusion: According to the results, motor activity can be considered with music to improve balance performance, speed and agility in children with Autism disorder. Hence, the use of motor activity along with music is suggested as a suitable interventional method for children with Autism disorder

System architecture and deployment scenarios for SESAME: small cEllS coordinAtion for Multi-tenancy and Edge services

The surge of the Internet traffic with exabytes of data flowing over operators’ mobile networks has created the need to rethink the paradigms behind the design of the mobile network architecture. The inadequacy of the 4G UMTS Long term Evolution (LTE) and even of its advanced version LTE-A is evident, considering that the traffic will be extremely heterogeneous in the near future and ranging from 4K resolution TV to machine-type communications. To keep up with these changes, academia, industries and EU institutions have now engaged in the quest for new 5G technology. In this paper we present the innovative system design, concepts and visions developed by the 5G PPP H2020 project SESAME (Small cEllS coordinAtion for Multi-tenancy and Edge services). The innovation of SESAME is manifold: i) combine the key 5G small cells with cloud technology, ii) promote and develop the concept of Small Cells-as-a-Service (SCaaS), iii) bring computing and storage power at the mobile network edge through the development of non-x86 ARM technology enabled micro-servers, and iv) address a large number of scenarios and use cases applying mobile edge computing