França i Catalunya al segle XVII Identitats, contraidentitats i ideologies a l'època moderna (1640-1700)

Consultable des del TDXTítol obtingut de la portada digitalitzada"Aquesta tesi ha estat realitzada en cotutela entre la Universitat de Toulouse- Le Mirail (França) i la Universitat Autònoma de Barcelona" Al llarg del segle XVII, nombroses guerres van enfrontar França i Espanya, modificant la relació de forces entre ambdues potències. El regne de França, particularment sota la batuta de Lluís XIV, es va imposar políticament i militarment a una Espanya cada vegada més feble, que no atorgava una sortida a la seva pluralitat institucional. Catalunya fou un dels exemples més evidents: jugà la carta de França contra Castella el 1640 (revolta dels Segadors) fins que el 1659 (tractat dels Pirineus) Espanya acabà cedint el Rosselló i part de Cerdanya a França, tot i que va recuperar el control sobre la resta de Catalunya. Entre algunes de les conseqüències, destaquen: l'exili del personal polític català, que més s'havia compromès i implicat en la guerra contra Castella, cap a Perpinyà; la posada en marxa de l'administració francesa al Rosselló; i el creixement del sentiment antifrancès a Catalunya. En definitiva, la implicació francesa en els problemes de Catalunya provocà l'afirmació d'una identitat catalana definida segons alguns criteris concrets (geografia, política, justícia, etc.), davant d'una contraidentitat francesa, reforçada per la guerra i la pressió militar constant."This Thesis has been done in codirection between the University of Toulouse- Le Mirail (France) and the Autonoma's University of Barcelona" During the 17th century, many conflicts took place in Europe, mostly between France and Spain, which lead to a shift in political powers. Indeed, the French Kingdom, and particularly under the reign of Louis XIV, expanded over a declining Spain which was trying to solve its internals conflicts. Catalonia is the most obvious example of this expansion: it joined France in its fight against Castilla in 1640 (Revolt of Segadors) until Spain left Roussillion and half Cerdanya to France in 1659 (Peace of Pyrenees) and recuperated the control over Barcelona. As a consequence, many politicians had to move to Perpignan, Roussillion got deeply transformed and anti-French feelings grew among Catalan people. A Catalan identity emerged from these new elements, defined by geographic, legal and political elements, against a strong French identity, reinforced by a permanent military pressure on Catalonia until the end of the century

Literatura política i 'opinió pública' a la Catalunya en guerra del segle XVII

Aquest article tracta d’exposar un panorama sobre l’interès i l’ús de la «literatura política» en la historiografia actual. També intenta veure com els textos més populars eren alhora textos de consum habitual en l’àmbit en què circulaven, específicament al segle XVII. L’ús en aquest moment de l’època moderna evoca una importància creixent de l’«opinió pública» i la força del seu impacte, especialment en períodes de guerra. I tot i que aquests textos no poden ser llegits per tothom, arriben a ser prou coneguts gràcies a altres fórmules de difusió. L’explicació es fa mostrant-ne els instruments, els actors de creació i, finalment, els que foren actors d’opinió. El text que aquí es presenta lliga la historiografia en general, relacionant la història política amb la història de la cultura i la literatura, i viceversa

Psico(socio)logía e identidad de la frontera en la época moderna

El contenido de este trabajo es el resultado de unas reflexiones basadas en la lectura variada de textos contemporáneos y otros no tanto, así como en una densa investigación de archivo. Aunque sigue siendo difícil elaborar un estado de la cuestión sobre la frontera, se ha establecido una nueva mirada (no)conflictiva y sus caras complementarias: fronteras territoriales y tierras de frontera se unen a conceptos de frontera y psicología social, un indicador para abrir un debate reflexivo sobre las fronteras. El trabajo gira alrededor de tres ejes: pensar la frontera; resiliencia e identidad de la frontera; y tres modelos de frontera en la época moderna con sus coincidencias.El contingut d'aquest treball és el resultat d'unes reflexiones basades en la lectura variada de textos contemporanis i altres no tant, així com en una densa investigació d'arxiu. Tot i que segueix sent difícil elaborar un estat de la qüestió sobre la frontera, s'ha establert una nova mirada (no)conflictiva i les seves cares complementàries: fronteres territorials i terres de frontera s'uneixen a conceptes de frontera i psicologia social, un indicador per tal d'obrir un debat reflexiu sobre les fronteres. El treball gira al voltant de tres eixos: pensar la frontera; resiliència i identitat de la frontera; i tres models de frontera a l'època moderna amb les seves coincidències.From both a bibliographical analysis and personal work in archives, the author makes some reflections about borderlands. He esteems that a summary about bibliographical studies regarding the frontier is a very difficult one. Notwithstanding, he believes that, nowadays, a new way of analysing the frontier has been established. This new way consists on a new non based on wars approach that considers, joined together, borderlands, frontiers and social psychology as the new branches of that approach. Consequently, this paper aims to cover up three fields. It aims to focus on the frontier as a concept, it tries to establish the identity and the resilience of that frontier and it wants to present three models of frontier and the consequences of those models in the early modern ages

Aspectes de la relació identitària de Catalunya amb França a l'època de Lluís XIV

Analitzant la repercussió de la presència francesa a Catalunya en certs moments clau des de l'inici de l'època moderna (sobretot al Rosselló), l'autor estudia de quina manera l'existència d'un conflicte francocatalà marca les arrels d'una identitat col·lectiva catalana. La política de Lluís XIV a Europa, i particularment a Catalunya, fa confluir elements de discòrdia presents a la societat catalana -guerra, poder, religió, identitat, etc.-, una sèrie de fets transversals que podria haver portat a la germinació d'aquesta identitat o, encara més, a la formació d'una consciència col·lectiva catalana.Analizando la repercusión de la presencia francesa en Cataluña en ciertos momentos clave desde principios de la época moderna (sobretodo en el Rosellón), el autor estudia cómo la existencia de un conflicto franco-catalán sienta las raíces de una identidad colectiva catalana. La política de Luis XIV en Europa, y en particular en Cataluña, hace confluir elementos de discordia presentes en la sociedad catalana -guerra, poder, religión, identidad, etc.-, una serie de hechos transversales que podría haber llevado a la germinación de esa identidad o, más aún, a la formación de una conciencia colectiva catalana.Analyzing French presence in Catalonia in very important moments according to some political principles of Modern Age, the author studies how the existence of a French-Catalan conflict rooted the Catalan identity

Controlar la frontera en Cataluña. Fortificar y dominar el espacio en la época moderna

El texto aborda la evolución del análisis historiográfico que se ha llevado a cabo sobre la Cataluña moderna entre finales del siglo XVI y principios del XVIII. Aunque la frontera moderna de Cataluña puede ser múltiple, nos centramos esencialmente en aquella que va desde el Valle de Arán hasta el Mediterráneo. El texto abre con una primera reflexión sobre el camino hacia el cambio de modelo, luego evoca los efectos de las guerras con Francia, con algunos ejemplos concretos, como el de Cerdaña, y, por último, expone la realidad percibida y llevada a cabo con la nueva "fortificación" de la frontera catalana a finales del siglo XVII, cuando el control de Francia se hace evidente.The text addresses the evolution of the historiographical analysis that of modern Catalonia between the end of the 16th and the beginning of the 18th century. Although the modern border of Catalonia may be multiple, the focus will essentially be upon the border that runs from the Arán Valley to the Mediterranean. The text opens with an initial reflection on the path towards a change of model, before evoking the effects of the wars with France, with some specific examples, such as that of Cerdanya, and finally presenting the reality perceived and manifested with the new "fortification" of the Catalan border at the end of the 17th century, when French control became evident

Memòria personal : una altra manera de llegir la història

El llibre proposa el consens assolit entre les diverses fórmules que s'han afirmat amb més o menys fortuna els darrers temps al voltant de la literatura personal, aquella del "jo", autobiogràfica, dietarística. Memòria personal entre històri