Indoeuropeïtzació al paleolític? Algunes reflexions sobre la "Teoria della continuità" de Mario Alinei

Aquest article pretén ésser una avaluació crítica d'algunes de les moltes aportacions que Mario Alinei ha intentat de formular en les seves obres recents sobre l'origen de les llengües indoeuropees. Enfront de visions anteriors, que situaven l'arribada dels indoeuropeus a l'eneolític o, com a molt, al neolític, Alinei ha proposat que els indoeuropeus foren, en realitat, els primers pobladors d'Europa en el Paleolític. Aquesta anomenada “Teoria della Continuità” ve acompanyada per una sèrie de teories complementàries que tenen a veure amb la naturalesa del canvi lingüístic, l'origen del llenguatge humà, l'evolució del lèxic, la geografia lingüística, la interpretació de les dades arqueològiques, etc. En el nostre article només són tractats aquells aspectes més directament relacionats amb la lingüística indoeuropea i amb la lingüística històrica. Per bé que Alinei fa reflexions molt interessants sobre el canvi lingüístic, val a dir que determinades concepcions contingudes a la seva obra —com ara el seu excessiu estatisme de les llengües o la relació entre tipus de llengua i progressos en la indústria lítica prehistòrica— són molt discutibles. Pel que fa a la tesi central d'Alinei —la continuïtat des del Paleolític—, ensopega amb una greu dificultat: obliga a tractar com a préstecs aquells mots tradicionalment reconstruïts per a l'indoeuropeu que fan referència a nocions inexistents al paleolític, quan des del punt de vista formal no es distingeixen d'aquells altres que Alinei considera propis de l'indoeuropeu en època paleolítica.This article is intended to be a critical evaluation of some of the many contributions Mario Alinei has tried to make in his recent work on the origin of the Indo-European languages. Contrary to his earlier visions, which placed the arrival of the Indo-Europeans in the Aeneolithic or Neolithic period at most, Alinei has proposed that the Indo-Europeans were actually the first settlers in Europe in the Palaeolithic age. This so-called “Teoria della Continuità” is accompanied by a series of complementary theories related to the nature of linguistic change, the origin of human language, the evolution of the lexicon, linguistic geography, the interpretation of archaeological data, etc. Our articles addresses only the aspects most directly related to Indo-european linguistics and to historical linguistics. Although some of Alinei's reflections on linguistic change are very interesting, it should be said that certain conceptions in his work —such as the excessive immobility of languages or the relationship between types of language and progress in the prehistoric lithic industry – are very debatable. Alinei's core theory – continuity from the Palaeolithic—, runs into a serious difficulty: it obliges us to deal with words traditionally reconstructed for Indo-European, referring to notions that did not exist in the Palaeolithic as loans, when from the formal standpoint they are indistinguishable from those Alinei sees as being Indo-European in the Palaeolithic period

The Romani voiceless palatal fricative š in Iberian Romani dialects

The object of this paper is to analyse a rather puzzling question posed by the treatment of Common Romani š (and also of an earlier ž, in the very few examples of this sound) in the Iberian (Para-) Romani dialects. I shall centre my attention on (Para)-Romani dialects in contact with Romance Languages. Data from Basque Romani will be left for further research.L'objectiu d'aquest article és analitzar el problema força desconcertant que planteja el tractament del romaní comú š (i també d'un anterior ž, en els poquíssims exemples d'aquest so) en els dialectes (para-)romanís ibèrics. Centrarem l'atenció en els dialectes (para-)romanís en contacte amb llengües romàniques. Les dades del romaní basc seran deixades per a una recerca posterior.El objetivo de este artículo es analizar el problema bastante desconcertante que plantea el tratamiento del romaní común š (y también de un anterior ž, en los escasísimos ejemplos de este sonido) en los dialectos (para-)romanís ibéricos. Centraremos la atención en los dialectos (para-)romanís en contacto con lenguas románicas. Los datos del romaní vasco se dejarán para una investigación posterior

Catalan Romani (caló català) in the work of Juli Vallmitjana: an initial appraisal

Summary: The Catalan writer Juli Vallmitjana i Colomines (1873–1937) made extensive use of Catalan Gypsies as the topic of some of his plays and novels. It is clear that he had close contact with Gypsy people, and that this contact resulted in an interest for the Romani speech of Catalonia (caló català). He introduced Caló words in dramatic works, and words and dialogues in his novel Sota Montjuïc, which constitutes an interesting source of this language, but his chief contribution is a remarkable list of words and phrases in an appendix on Caló català that was included in the first edition of Sota Montjuïc. All these materials have not been analyzed in depth until now: In his study on Catalan Romani, Frederick George Ackerley only accounts for some Caló words contained in a work of Vallmitjana.      Vallmitjana is practically the only source for filling the gap between the earliest written sources of Catalan Romani (in the first half of the 19th century) and the present attestations of this dialect, now on the verge of extinction. In this paper, I offer a first appraisal of all these Romani materials recorded by the Catalan writer. [Keywords: Catalan Romani; Catalan Gypsies; Romani language; Gypsy language

Indoeuropeïtzació al paleolític? Algunes reflexions sobre la "Teoria della continuità" de Mario Alinei

This article is intended to be a critical evaluation of some of the many contributions Mario Alinei has tried to make in his recent work on the origin of the Indo-European languages. Contrary to his earlier visions, which placed the arrival of the Indo-Europeans in the Aeneolithic or Neolithic period at most, Alinei has proposed that the Indo-Europeans were actually the first settlers in Europe in the Palaeolithic age. This so-called Teoria della Continuità is accompanied by a series of complementary theories related to the nature of linguistic change, the origin of human language, the evolution of the lexicon, linguistic geography, the interpretation of archaeological data, etc. Our articles addresses only the aspects most directly related to Indo-european linguistics and to historical linguistics. Although some of Alineis reflections on linguistic change are very interesting, it should be said that certain conceptions in his work such as the excessive immobility of languages or the relationship between types of language and progress in the prehistoric lithic industry are very debatable. Alineis core theory continuity from the Palaeolithic, runs into a serious difficulty: it obliges us to deal with words traditionally reconstructed for Indo-European, referring to notions that did not exist in the Palaeolithic as loans, when from the formal standpoint they are indistinguishable from those Alinei sees as being Indo-European in the Palaeolithic period.Aquest article pretén ésser una avaluació crítica d'algunes de les moltes aportacions que Mario Alinei ha intentat de formular en les seves obres recents sobre l'origen de les llengües indoeuropees. Enfront de visions anteriors, que situaven l'arribada dels indoeuropeus a l'eneolític o, com a molt, al neolític, Alinei ha proposat que els indoeuropeus foren, en realitat, els primers pobladors d'Europa en el Paleolític. Aquesta anomenada Teoria della Continuità ve acompanyada per una sèrie de teories complementàries que tenen a veure amb la naturalesa del canvi lingüístic, l'origen del llenguatge humà, l'evolució del lèxic, la geografia lingüística, la interpretació de les dades arqueològiques, etc. En el nostre article només són tractats aquells aspectes més directament relacionats amb la lingüística indoeuropea i amb la lingüística històrica. Per bé que Alinei fa reflexions molt interessants sobre el canvi lingüístic, val a dir que determinades concepcions contingudes a la seva obra com ara el seu excessiu estatisme de les llengües o la relació entre tipus de llengua i progressos en la indústria lítica prehistòrica són molt discutibles. Pel que fa a la tesi central d'Alinei la continuïtat des del Paleolític, ensopega amb una greu dificultat: obliga a tractar com a préstecs aquells mots tradicionalment reconstruïts per a l'indoeuropeu que fan referència a nocions inexistents al paleolític, quan des del punt de vista formal no es distingeixen d'aquells altres que Alinei considera propis de l'indoeuropeu en època paleolítica