Els negocis dels pakistanesos al barri del Raval a Barcelona. Motius i estratègies per a l’autoocupació.

Treballs Finals del Màster Oficial de Recerca en Sociologia, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2012, Tutora: Dra. Marisol GarcíaL’emprenedoria immigrant avui ja és una realitat a moltes ciutats d’Europa. Ja sigui per les oportunitats que ofereix la societat d’acollida com per la necessitat d’incorporar-se al mercat laboral, el nombre d’immigrants que decideix establir un negoci és cada cop més notable. El col·lectiu pakistanès, a diferència d’altres grups, destaca per tenir un gran volum de persones autoocupades i un percentatge creixent d’autònoms registrats a la seguretat social. El barri del Raval disposa d’una gran activitat residencial i comercial arribant a acollir 244 establiments pakistanesos, més del doble que el 2001. El model del mixed embeddedness com a marc analític i la complementarietat de dades quantitatives i qualitatives permeten explorar els motius que porten a l’autoocupació i l’ús de recursos i estratègies que ho fan possible. L’activitat comercial preexistent, la presència d’una normativa relativament permissiva, la projecció turística de la ciutat, el context de crisi i l’establiment de la comunitat pakistanesa al barri són alguns dels elements que conformen una estructura d’oportunitats favorable a l’obertura de comerços immigrants. Els recursos ètnics informacionals, materials i basats en l’experiència són utilitzats com a estratègies per superar els obstacles en l’activitat empresarial. Els valors culturals entorn l’autoocupació associats a l’adquisició d’estatus vers la comunitat i la societat d’acollida operen com a característiques distintives del grup i com a motiu extra per establir un negoci propi. Els resultats d’aquesta recerca contribueixen al debat teòric sobre l’empresariat ètnic i aporten un cas empíric que no només contrasta amb la realitat del nord d’Europa, sinó que mostra un escenari alternatiu a altres ciutats sud-europees

How to manage migrations in Latin America? The Spanish case as a model to follow

This research paper focuses on the key challenge that poses the sudden and massive reception of immigrants to build inclusive societies that guarantee peaceful coexistence between natives and newcomers. Some Latin American countries are experiencing unexpected changes in population models, resulting in receiving states of international migration flows. Yet, both the underdevelopment of legislation on immigration and the absence of public integration policies show the need to pursue successful management models as an example. This paper presents an analysis of the Spanish case study between 1998 and 2008, highlighting the driving factors that enabled the integration of newcomers in that decade. Considering the cultural proximity to Latin America and other matching contextual aspects, the article concludes with some recommendations for adopting similar migration and integration policies inspired by the Spanish case.Este artículo de investigación se centra en el desafío que plantea la recepción masiva y repentina de inmigrantes para construir sociedades inclusivas que garanticen la coexistencia pacífica entre los nativos y los recién llegados. Algunos países de América Latina están experimentando cambios inesperados en sus modelos de población, habiéndose convertido en receptores de flujos migratorios internacionales. Sin embargo, tanto la falta de desarrollo en las legislaciones migratorias como la ausencia de políticas públicas de integración de inmigrantes en la región han revelado la urgencia de buscar modelos de gestión que hayan resultado exitosos y que puedan ser trasladables. Este artículo presenta un análisis del caso español entre 1998 y 2008, destacando aquellos aspectos que fueron clave para que la integración de millones de migrantes internacionales se diera de forma pacífica y cohesionada. Teniendo en cuenta la proximidad cultural con América Latina y otros factores contextuales coincidentes, el artículo concluye que el modelo español es un ejemplo a tener en cuenta y proporciona algunas recomendaciones para la construcción de políticas públicas de integración.Este artigo de pesquisa concentra-se no desafio colocado pela recepção massiva e súbita de imigrantes para construir sociedades inclusivas que garantam a coexistência pacífica entre nativos e recém-chegados. Alguns países latino-americanos estão experimentando mudanças inesperadas em seus modelos populacionais, tendo se tornado receptores de fluxos migratórios internacionais. No entanto, tanto a falta de desenvolvimento da legislação migratória quanto a ausência de políticas públicas para a integração de imigrantes na região revelam a urgência de buscar modelos de gestão que tenham sido bem-sucedidos e possam ser transferidos. Este artigo apresenta uma análise do caso espanhol entre 1998 e 2008, destacando os aspectos fundamentais para a integração de milhões de migrantes internacionais de maneira pacífica e coesa. Levando em conta a proximidade cultural com a América Latina e outros fatores contextuais coincidentes, o artigo conclui que o modelo espanhol é um exemplo a ser levado em conta e fornece algumas recomendações para a construção de políticas públicas de integração

Pakistani businesses in Barcelona: motivations for entrepreneurship

L’emprenedoria immigrant ja és una realitat a moltes ciutats d’Europa. Barcelona no n’és una excepció: les iniciatives comercials liderades per comunitats migrades és un fenomen creixent —reforçat pel context de crisi—, que s’incorpora al teixit comercial preexistent i fa visible la diversitat cultural present a l’espai urbà. El col·lectiu pakistanès, a diferència d’altres grups d’immigrants instal·lats a Catalunya, destaca perquè té un gran volum de persones autoocupades que regenten petits negocis i treballen per compte propi. Aquest article contribueix a entendre millor les motivacions dels pakistanesos a l’hora d’emprendre una activitat comercial, des de l’anàlisi del model del mixed embeddedness i a partir d’un estudi al barri del Raval de la ciutat de Barcelona. Concretament, s’analitza de quina manera interactuen les característiques pròpies del grup amb les estructures socioeconòmiques i politicoinstitucionals del context d’acollida. A través d’un disseny metodològic mixt, s’ha pogut generar informació quantitativa gràcies a l’elaboració d’un cens de tots els establiments pakistanesos al Raval (244) i informació qualitativa obtinguda a partir d’observació participanti entrevistes en profunditat.Paraules clau: empresariat ètnic; immigració; Pakistan; Espanya; crisi.Immigrant entrepreneurship is an important feature of life in many European cities today. Barcelona is not an exception: the entrepreneurial initiatives led by migrant communities are a growing phenomenon – reinforced by the context of crisis – which becomes a part of the existing commercial landscape and highlights cultural diversity in the urban space. The Pakistani community, unlike other immigrant groups settled in Catalonia, stands out for having a large number of self-employed people who run small businesses. This paper contributes to a better understanding of the motivations that Pakistanis have to start up a business, applying the mixed embeddedness theoretical approach on the basis of a specific case in the Raval neighbourhood of Barcelona. In particular, it analyses how the characteristics of this group interact with the socio-economic and politico-institutional structures of the reception-related context. Thanks to a mixed methods design, this study has generated quantitative data by making a census of all the Pakistani establishments in the Raval (244), and qualitative data by participant observation and in-depth interviews.Keywords: ethnic entrepreneurship; immigrants; Pakistan; Spain; crisis

How to manage migrations in Latin America? The Spanish case as a model to follow

This research paper focuses on the key challenge that poses the sudden and massive reception of immigrants to build inclusive societies that guarantee peaceful coexistence between natives and newcomers. Some Latin American countries are experiencing unexpected changes in population models, resulting in receiving states of international migration flows. Yet, both the underdevelopment of legislation on immigration and the absence of public integration policies show the need to pursue successful management models as an example. This paper presents an analysis of the Spanish case study between 1998 and 2008, highlighting the driving factors that enabled the integration of newcomers in that decade. Considering the cultural proximity to Latin America and other matching contextual aspects, the article concludes with some recommendations for adopting similar migration and integration policies inspired by the Spanish case.Este artículo de investigación se centra en el desafío que plantea la recepción masiva y repentina de inmigrantes para construir sociedades inclusivas que garanticen la coexistencia pacífica entre los nativos y los recién llegados. Algunos países de América Latina están experimentando cambios inesperados en sus modelos de población, habiéndose convertido en receptores de flujos migratorios internacionales. Sin embargo, tanto la falta de desarrollo en las legislaciones migratorias como la ausencia de políticas públicas de integración de inmigrantes en la región han revelado la urgencia de buscar modelos de gestión que hayan resultado exitosos y que puedan ser trasladables. Este artículo presenta un análisis del caso español entre 1998 y 2008, destacando aquellos aspectos que fueron clave para que la integración de millones de migrantes internacionales se diera de forma pacífica y cohesionada. Teniendo en cuenta la proximidad cultural con América Latina y otros factores contextuales coincidentes, el artículo concluye que el modelo español es un ejemplo a tener en cuenta y proporciona algunas recomendaciones para la construcción de políticas públicas de integración.Este artigo de pesquisa concentra-se no desafio colocado pela recepção massiva e súbita de imigrantes para construir sociedades inclusivas que garantam a coexistência pacífica entre nativos e recém-chegados. Alguns países latino-americanos estão experimentando mudanças inesperadas em seus modelos populacionais, tendo se tornado receptores de fluxos migratórios internacionais. No entanto, tanto a falta de desenvolvimento da legislação migratória quanto a ausência de políticas públicas para a integração de imigrantes na região revelam a urgência de buscar modelos de gestão que tenham sido bem-sucedidos e possam ser transferidos. Este artigo apresenta uma análise do caso espanhol entre 1998 e 2008, destacando os aspectos fundamentais para a integração de milhões de migrantes internacionais de maneira pacífica e coesa. Levando em conta a proximidade cultural com a América Latina e outros fatores contextuais coincidentes, o artigo conclui que o modelo espanhol é um exemplo a ser levado em conta e fornece algumas recomendações para a construção de políticas públicas de integração

Seasonal agricultural workers in a pandemic: new faces of an old problem

Los temporeros agrícolas en España son noticia año tras año. En 2020, los mismos problemas se repitieron una y otra vez, agravados por el contexto de la pandemia del COVID-19. Este artículo analiza cuatro casos que fueron noticia: las condiciones de los asentamientos irregulares en Andalucía; la situación de las temporeras marroquíes contratadas en origen que quedaron atrapadas en Huelva; las duras condiciones laborales del campo a la luz de la muerte de un solicitante de asilo en Lorca; y la presencia de temporeros en las calles de Lleida, que generó nuevamente un debate sobre sus condiciones de alojamiento en medio de los primeros brotes de COVID-19 del verano. El objetivo final del artículo es ilustrar con casos concretos problemas estructurales que vienen de lejos y, con ello, apuntar posibles soluciones a corto, medio y largo plazo.Year after year Spain’s seasonal agricultural workers are in the news. In 2020, exacerbated by the COVID-19 pandemic, the same problems were repeated over and over again. This paper analyses four cases that made the news: the conditions of the informal settlements in Andalusia; the Moroccan temporary workers hired in their country of origin who ended up trapped in Huelva; the death of an asylum seeker in Lorca and what it reveals about harsh rural working conditions; and seasonal workers living on the street in Lleida, which once again prompted debate overtheir housing conditions in the midst of the first COVID-19 outbreaks of the summer. The final objective of the paper is to use specific cases to illustrate longstanding structural problems and suggest possible solutions in the short, medium and long term. >> The full text articles of this issue are available only in Spanish languag

L'Empresariat ètnic des de l'enfocament del mixed embeddedness : els negocis pakistanesos a la ciutat de Barcelona /

Premi Extraordinari de Doctorat concedit pels programes de doctorat de la UAB per curs acadèmic 2016-2017Des de l'últim quart del segle XX, un dels canvis rellevants que ha patit el mercat laboral a Europa i als EUA ha estat l'emergència de negocis i establiments comercials regentats per immigrants i minories ètniques a les ciutats post-industrials i cosmopolites. Barcelona no és cap excepció. Gràcies a la seva internacionalització, l'elevat flux de moviments migratoris i la presència d'un teixit comercial dinàmic, se situa en una posició privilegiada a l'hora d'afavorir l'emergència de negocis ètnics. D'entre els diferents grups d'estrangers, el col·lectiu pakistanès destaca per un doble patró: és el primer grup extracomunitari de la ciutat en nombre de residents, i alhora, és un dels més emprenedors. Tot i això, a dia d'avui encara és un col·lectiu força desconegut. L'hermetisme de la comunitat i les especificitats del modus operandi dels seus negocis, no només susciten una sèrie d'estereotips i rumors entre la població local, sinó que fan difícil l'aproximació científica a aquest objecte d'estudi. A tal efecte, aquesta tesi doctoral té com a finalitat analitzar els factors que expliquen el desenvolupament i consolidació d'una economia ètnica pakistanesa en temps de crisi (post 2008), així com les lògiques de funcionament intern dels seus negocis i la diversitat inherent al col·lectiu d'empresaris que els regenten. A través de l'enfocament teòric del mixed embeddedness (Kloosterman, van der Leun i Rath 1999), s'examina la interacció entre els factors associats a l'oferta (el col·lectiu pakistanès) i a la demanda (l'estructura d'oportunitats de la ciutat), des d'un model d'anàlisi multinivell que integra tant el marc macro-estructural, com les característiques dels negocis (nivell meso) i les dels empresaris (nivell micro). Seguint un disseny metodològic mixt, que combina tècniques quantitatives i qualitatives, els resultats d'aquest estudi revelen que l'èxit de la implantació comercial dels pakistanesos s'explica per la imbricació mixta entre una estructura d'oportunitats favorable, amb poques barreres d'entrada, i les xarxes comunitàries del col·lectiu per les quals circulen recursos i capitals en clau transnacional.Over the last quarter of the 20th century one of the major changes affecting labour market in Europe and the USA has been the emergence of businesses and commercial establishments run by immigrants and ethnic minorities in post-industrial and cosmopolitan cities. In this regard Barcelona is no exception. The internationalisation of the city combined with high levels of migration alongside the presence of a dynamic commercial fabric have created favourable opportunity structures, which has encouraged the emergence of ethnic businesses. Among the different groups of foreigners, the Pakistani community stands out for two reasons: they are the most populous community in the city from outside the EU, and; they are one of the most entrepreneurial groups. Despite this little is known about this group. The enclosed character of the community and the particular modus operandi of its businesses, not only raise a number of stereotypes and rumours among the local population, but contribute to limit access to the group for academic researchers. To this end, this PhD thesis aims to analyse factors that explain the development and consolidation of the Pakistani ethnic economy since crisis (post 2008), as well as the logics of the internal functioning of its businesses and the internal diversity of the entrepreneurial community that runs them. Through the theoretical approach of 'mixed embeddedness' (Kloosterman, van der Leun and Rath 1999), the interaction between the factors associated with the supply-side (the Pakistani entrepreneurs) and the demand-side (the opportunity structure of the city) are examined from a multilevel analysis model. This approach integrates the macro-structural framework, as well as the characteristics of businesses (meso level) and those of the businessmen (micro level) and contributes to the further theoretical development of mixed embededdness. Following a mixed methodological design, which combines quantitative and qualitative techniques, the results of this study reveal that the success of the Pakistani commercial establishments in the city is explained by its mixed embeddedness between a favourable opportunity structure, with few entry barriers, and the networks of the group through which resources and capitals circulate on a transnational basis