El dietarisme i els blocs digitals en català: una cruïlla creativa

Una de las manifestaciones literarias que mayor protagonismo ha adquirido durante el último tercio del siglo XX y principios del nuevo milenio ha sido la escritura dietarística y, posteriormente, la práctica de los blogs (con diferencias evidentes, pero con puntos de contacto indiscutibles). En el presente artículo nos planteamos observar en qué medida el formato digital del blog ha influido en la práctica del dietarismo catalán contemporáneo y si, por contra, los cambios se han producido en sentido inverso, y el dietarismo ha podido condicionar la naturaleza de la blogosfera en catalán. Con este propósito estudiamos dos dietarios que mantienen una estrecha vinculación con los blogs. Por una parte, Adrada, del poeta Jaume Subirana, que es el resultado de una selección de las entradas del blog: Flux; y por otra, la bloguización del clásico del dietarismo catalán: el Quadern gris, de Josep Pla, que la asociación Xarxa de Mots puso en marcha en 2008 a través del BloQG.One of most outstanding literary practices of 20th century’s last thirty years and the beginning of the new millennium has been the writing of diaries and, later, the emergence of blogs (evidently different, but with indisputable characteristics in common). In this article we aim to analyze how blogs’ digital support has influenced the practice of contemporary Catalan autobiographical literature, and consider if, instead, it is traditional autobiographical writing which has conditioned Catalan blogosfera in any way. So, we study two diaries that have a close relationship with blogs. On the one hand, poet Jaume Subirana’s Adrada, which is the result of a selection of the entries of his blog Flux; and on the other, the process by which a classic Catalan diary, Josep Pla’s Quadern gris (Grey Notebook), has been transformed into a blog by the association Xarxa de Mots, which started this project in 2008 through the bloQG

Carmelina Sánchez-Cutillas’ Matèria de Bretanya in the context of contemporany autobiographic literature

En aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar Matèria de Bretanya dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de Matèria de Bretanya amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb Matèria de Bretanya i arriba fins a l’actualitat.This paper aims to set, interpret and evaluate Matèria de Bretanya among the latest Catalan autobiographical literature. To do so, I will begin by discussing the problematic and always controversial issue of this work’s genre. In order to show Matèria de Bretanya’s affiliation to memoirs without wandering around sterile theories, I will try to relate Sánchez-Cutillas’ story with some contemporary works, especially Valencian ones, that highlight the existence of a very particular line of autobiographical writing begining with Matèria de Bretanya and reaching to present times

Blogs and reading: a critical analysis of research articles

La blogosfera literaria se ha transformado en los últimos años. El período de mayor efervescencia durante la primera década del milenio ha dado paso a una migración hacia otras plataformas y redes sociales. Este artículo analiza las investigaciones publicadas entre 2000-2020 en revistas internacionales indexadas en Scopus WoS, y ERIC, así como en otras como Google Scholar y LISA sobre el blog literario y su función como prescriptor de lecturas. Nuestro objetivo es analizarlo como agente que participa en la constitución del canon literario. La revisión bibliográfica permite observar los temas que han despertado el interés de la crítica internacional sobre los blogs literarios: perfil de blogueros y lectores, caracterización discursiva de las reseñas de blogs, debate sobre la convivencia o competencia entre la crítica literaria amateur y la profesional y relación entre los blogs y la compra de libros.The literary blogosphere has undergone a transformation in recent years. Its most effervescent period, the first decade of the millennium, has given way to a migration towards other platforms and social networks. This article analyses research on literary blogs and their role in prescribing readings. The research included in the study was published between 2000-2020 in international journals indexed in Scopus, WOS and ERIC, as well as in Google Scholar, LISA and other databases. The objective is to analyze the literary blog as an agent that takes part in constituting the literary canon. Through the literature review, we observe the topics that have aroused the interest of international researchers with regards to literary blogs: profiling of bloggers and readers, discursive characterization of blog reviews, debate on the coexistence of or competition between amateur and professional literary criticism, and the relationship between blogging and buying books.Este artículo se ha realizado en el marco del proyecto de investigación: «El canon literario no académico: construcción, características, responsables, selección y recepción en los epitextos públicos virtuales» PID2019-105879RB-I00, Programa Estatal de Generación de Conocimiento y Fortalecimiento Científico y Tecnológico del Sistema de I+D+i y de I +D+i Orientada a los Retos de la Sociedad. España (Convocatoria 2019)

Les formes de la memòria en l’obra autobiogràfica de Josep Piera: entre El cingle verd i la Puta postguerra

L’obra narrativa de Josep Piera es basteix sobre la recreació de la memòria personal. La publicació del dietari El cingle verd (1982) suposa un punt d’inflexió en la trajectòria del poeta valencià i representa l’inici d’una nova etapa creativa on el record i l’experiència autobiogràfica esdevenen l’essència del seu univers literari. El propòsit del nostre article és posar de relleu l’absoluta llibertat amb què vehicula la matèria dels seus records i analitzar de quina manera discorre dins dels diferents gèneres de l’escriptura autobiogràfica: des de l’escriptura del present que podem reconéixer tant en el dietari com en El temps feliç (2001) fins arribar a la narració retrospectiva de les memòries en Puta postguerra (2007); episodis d’una autobiografia parcial i fragmentària que reconstrueixen el temps mític de la infantesa i l’efervescent joventut de l’escriptor.La obra narrativa de Josep Piera se construye sobre la recreación de la memoria personal. La publicación del dietario El risco verde (1982) supone un punto de inflexión en la trayectoria del poeta valenciano y representa el inicio de una nueva etapa creativa donde el recuerdo y la experiencia autobiográfica acontecen la esencia de su universo literario. El propósito de nuestro artículo es poner de relevo la absoluta libertad con que vehicula la materia de sus recuerdos y analizar de qué manera discurre dentro de los diferentes géneros de la escritura autobiográfica: desde la escritura del presente que podemos reconocer tanto en el dietario como en El tiempo feliz (2001) hasta llegar a la narración retrospectiva de las memorias en Puta posguerra (2007); episodios de una autobiografía parcial y fragmentaria que reconstruyen el tiempo mítico de la niñez y la efervescente juventud del escritor.Josep Piera’s fiction is built on the recreation of his own memory. The publication of the diary El cingle verd (1982) represents a turning point in the history of the Valencian poet and the beginning of a new era where creative autobiographical memory and experience become the essence of his literary world. The purpose of our paper is to highlight the absolute freedom with which conveys the material of his memories, and analyze how it shows in the different autobiographical genres: from the writing of the present that we recognize both in the diary and in El temps feliç (2001) to the retrospective narration of memories in Puta postguerra (2007); episodes of a partial and fragmentary autobiography that reconstruct the myth of childhood and the efervescent youth of the writer

La proposta autobiogràfica d’Isabel-Clara Simó

Els racons de la memòria (2009) esdevé una obra singular dins la trajectòria literària d’Isabel-Clara Simó que contribueix a perfilar la seua imatge pública, la seua identitat literària, a través d’un retrat que defuig fer del jo el centre de la narració per a ocupar-se dels altres. En aquest estudi l’analitzem en el context de la literatura autobiogràfica catalana -des dels seus paràmetres crítics-, i també en relació amb la resta de l’obra assagística de l’autora.Els racons de la memòria (2009) is unique among Isabel-Clara Simó’s literary work, and it has contributed to shaping her public image, her literary identity, by painting a portrait that avoids making the self the center of the narrative and instead puts focus on others. In the present study, we consider this in the context of autobiographical Catalan literature—from a critical point of view—and in relation to the rest of the author’s essay work

Des de la perifèria: la construcció d’un símbol a través de la biografia de Raimon, de Joan Fuster

In 1964 Editorial Alcides published a biography of songwriter and singer Raimon written by Joan Fuster. This publication started the singer’s career within Catalonia and other Catalan-speaking regions. Therefore, in this article, I analyze the role and impact that this biography had on the construction of Valencian identity, since, from the periphery (Xàtiva, País Valencià), it became the center of a cultural movement called La Nova Cançó – which, in turn, helped to relaunch Catalan national identity. More concretely, and following initial, well-regarded scholarship (mainly the classical studies by Dosse and Madelénat), I examine the mechanisms and main features of the biographical genre used to construct Raimon’s identity

Les formes de la memòria en l’obra autobiogràfica de Josep Piera: entre El cingle verd i la Puta postguerra

L’obra narrativa de Josep Piera es basteix sobre la recreació de la memòria personal. La publicació del dietari El cingle verd (1982) suposa un punt d’inflexió en la trajectòria del poeta valencià i representa l’inici d’una nova etapa creativa on el record i l’experiència autobiogràfica esdevenen l’essència del seu univers literari. El propòsit del nostre article és posar de relleu l’absoluta llibertat amb què vehicula la matèria dels seus records i analitzar de quina manera discorre dins dels diferents gèneres de l’escriptura autobiogràfica: des de l’escriptura del present que podem reconéixer tant en el dietari com en El temps feliç (2001) fins arribar a la narració retrospectiva de les memòries en Puta postguerra (2007); episodis d’una autobiografia parcial i fragmentària que reconstrueixen el temps mític de la infantesa i l’efervescent joventut de l’escriptor.La obra narrativa de Josep Piera se construye sobre la recreación de la memoria personal. La publicación del dietario El risco verde (1982) supone un punto de inflexión en la trayectoria del poeta valenciano y representa el inicio de una nueva etapa creativa donde el recuerdo y la experiencia autobiográfica acontecen la esencia de su universo literario. El propósito de nuestro artículo es poner de relevo la absoluta libertad con que vehicula la materia de sus recuerdos y analizar de qué manera discurre dentro de los diferentes géneros de la escritura autobiográfica: desde la escritura del presente que podemos reconocer tanto en el dietario como en El tiempo feliz (2001) hasta llegar a la narración retrospectiva de las memorias en Puta posguerra (2007); episodios de una autobiografía parcial y fragmentaria que reconstruyen el tiempo mítico de la niñez y la efervescente juventud del escritor.Josep Piera’s fiction is built on the recreation of his own memory. The publication of the diary El cingle verd (1982) represents a turning point in the history of the Valencian poet and the beginning of a new era where creative autobiographical memory and experience become the essence of his literary world. The purpose of our paper is to highlight the absolute freedom with which conveys the material of his memories, and analyze how it shows in the different autobiographical genres: from the writing of the present that we recognize both in the diary and in El temps feliç (2001) to the retrospective narration of memories in Puta postguerra (2007); episodes of a partial and fragmentary autobiography that reconstruct the myth of childhood and the efervescent youth of the writer

Noves formes d’opressió, noves formes de rebel·lió, a través de la narrativa valenciana (Totes les cançons parlen de tu i Primavera encesa)

Aquest article planteja una reflexió sobre les noves formes de control i opressió en el món actual (globalitzat, virtual) i les diferents respostes que la societat ha generat per a deslliurar-se’n o, si més no, per protestar, a partir de l’anàlisi de dues novel·les valencianes recents: Primavera encesa, de Vicent Borràs, i Totes les cançons parlen de tu, de Xavi Sarrià.This paper presents a reflection about new shapes of control and repression in the world current (global and virtual) and the reactions different that society has generated to protest or to free, through the analysis of two Valencian novels recent: Primavera encesa (2013), of Vicent Borràs, and Totes les cançons parlen de tu (2014), of Xavi Sarrià

Public reading policies and research. The design of the Valencian Reading Plan

Para determinar con exactitud qué acciones deben ser consideradas prioritarias en el diseño de las políticas públicas de lectura es necesario contar, en primer lugar, con equipos de investigación que aporten datos concretos que aseguren su éxito; en segundo lugar, con metodologías para su diseño, seguimiento y evaluación; en tercer lugar, con protocolos para su mejora y, finalmente, con indicadores para la medición de los objetivos y los resultados. Este artículo resume y reflexiona sobre los retos que enfrentan las políticas de lectura a partir de la revisión de las principales investigaciones e informes institucionales sobre el tema y describe el proceso de trabajo, las metodologías utilizadas y las líneas de acción prioritarias propuestas para el Plan Valenciano de Lectura. En resumen, se trata del proceso de trabajo emprendido por un grupo de investigación para asesorar a la administración en la puesta en marcha de un Plan de Lectura.In order to exactly determine which actions should be imperative for public reading promotion policies, it is necessary to have, first, research teams that provide specific data to ensure its success; secondly, methodologies to design, monitor and evaluate them; thirdly, protocols to improve them and, finally, indicators to measure its objectives and results. This paper summarizes and reflects on the challenges that the reading policies may face from the review of the main research and institutional reports on the subject, and describes the work process, the methodologies used and the priority lines of action proposed for the Valencian Reading Plan. In summary, it is all about the work process undertaken by a research group to advise the administration on the implementation of a Reading Plan