Estimating the threshold of detection on tree crown defoliation using vegetation indices from UAS multispectral imagery

Periodical outbreaks of Thaumetopoea pityocampa feeding on pine needles may pose a threat to Mediterranean coniferous forests by causing severe tree defoliation, growth reduction, and eventually mortality. To cost-effectively monitor the temporal and spatial damages in pine-oak mixed stands using unmanned aerial systems (UASs) for multispectral imagery, we aimed at developing a simple thresholding classification tool for forest practitioners as an alternative method to complex classifiers such as Random Forest. The UAS flights were performed during winter 2017-2018 over four study areas in Catalonia, northeastern Spain. To detect defoliation and further distinguish pine species, we conducted nested histogram thresholding analyses with four UAS-derived vegetation indices (VIs) and evaluated classification accuracy. The normalized difference vegetation index (NDVI) and NDVI red edge performed the best for detecting defoliation with an overall accuracy of 95% in the total study area. For discriminating pine species, accuracy results of 93-96% were only achievable with green NDVI in the partial study area, where the Random Forest classification combined for defoliation and tree species resulted in 91-93%. Finally, we achieved to estimate the average thresholds of VIs for detecting defoliation over the total area, which may be applicable across similar Mediterranean pine stands for monitoring regional forest health on a large scale

Classificació i importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local

En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigació duta a terme a les comunitats indígenes Tsimane' de l'Amazònia boliviana. La investigació estudia la percepció dels indígenes sobre l'etnoclassificació del seu territori. S'estableix una clau de classificació i es determina la importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local. Aquesta informació permetrà integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificació territorial en l'Amazònia Boliviana. L'estudi conclou que la població Tsimane' classifica els elements paisatgístics del seu entorn en 89 taques conformades per una espècies arbòria dominant i que estan incloses en un o més dels nou paisatges identificats: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi', Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi' i Jaman. A partir d'un anàlisi multicriteri s'ha determinat una importància total per cada paisatge segons els següents criteris d'importància: diversitat de taques, activitats econòmiques realitzables, presència espiritual, percepció individual i importància relativa segons els altres paisatges. Així doncs s'ha trobat que el paisatge més important és el Därsi Därä (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres d'altura). També s'han analitzat les dades discernint segons el gènere de l'entrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat més propera.En esta tesis se presentan los resultados de la investigación llevada a cabo en las comunidades indígenas Tsimane' de la Amazonía boliviana. La investigación estudia la percepción de los indígenas sobre la etnoclasificación de su territorio. Se establece una clave de clasificación y se determina la importancia de los elementos paisajísticos del territorio Tsimane' según la percepción local. Esta información permitirá integrar el conocimiento local en los programas de desarrollo integral y de planificación territorial en la Amazonía boliviana. El estudio concluye que la población Tsimane' clasifica los elementos paisajísticos de su entorno en 89 manchas conformadas por una especie arbórea dominante y que están incluidas en uno o más de los nueve paisajes identificados: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi', Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi' i Jaman. A partir de un análisis multicriterio se ha determinado una importancia total para cada paisaje según los siguientes criterios de importancia: diversidad de manchas, actividades económicas realizables, presencia espiritual, percepción individual e importancia relativa según los otros paisajes. De este modo se ha obtenido que el paisaje más importante es el Därsi Därä (bosque primario caracterizado por un estrato arbóreo superior a 50 metros de altura). También se han analizado los datos distinguiendo según el género del entrevistado y según la proximidad de las comunidades estudiadas a la ciudad más cercana.The thesis presents the results of the research conducted in indigenous Tsimane' communities in the Bolivian Amazon. The research studied the indigenous perception of their territorial etnoclassification. We have established a classification key and we have determined the importance of landscape features of Tsimane' territory according to local perceptions. This information will integrate local knowledge into development programs and landscape planning in the Bolivian Amazon. The study concluded that Tsimane' population classifies their landscape elements in 89 spots characterized by a dominant tree specie and are included in one or more of the nine identified landscape: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi', Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi' and Jaman. Using a multi-criteria analysis, we have identified a total importance for each landscape from the following criteria: spots's diversity, feasible economic activities, spiritual presence, individual perception and relative importance as other landscapes. We have obtained that the most important landscape is Därsi Därä (primary forest characterized by a tree stratum greater than 50 meters high. We also examined date according to the interviewed gender and according to the proximity of the communities studied to the nearest town

Assessing global change impacts on fire regimes in Mediterranean ecosystems

Els règims d’incendis estan canviant o s’espera que ho facin sota la influència del canvi global, amb impactes potencialment adversos per als ecosistemes i la societat. L’objectiu principal d’aquesta tesis és incrementar el coneixement que tenim sobre els processos que influencien les dinàmiques del foc a gran escala, i integrar-los en eines de modelització que ens ajudin a predir els impactes del canvi global amb la intenció de dissenyar plans estratègics de gestió. L’aproximació que s’ha seguit es basa en desxifrar els mecanismes que governen diferents tipologies de patrons de propagació del foc i avaluar el dinamisme en l’activitat dels incendis. Un cop identificats, s’integren tots aquests factors en una eina de modelització del paisatge la qual permet estimar els impactes del futur canvi climàtic i de diferents estratègies de gestió sobre el règim d’incendis. Totes aquestes qüestions es testen a Catalunya, una regió Mediterrània (~32,000 km2) densament poblada i que afronta un període de gran incertesa davant del canvi global. Els resultats d’aquesta tesis proporcionen noves evidències dels processos subjacents que governen la dinàmica dels incendis a Catalunya. Amb l’ús de patrons de propagació d’incendis, una classificació àmpliament utilitzada en el món operatiu de l’extinció, he promogut un canvi de paradigma de com els processos ambientals són integrats en les avaluacions de paisatge, ja que els patrons de propagació de foc permeten explicar els mecanismes del règim d’incendis que operen a escala de paisatge. He trobat que la seva ocurrència i propagació depenen de diferents factors ambientals, i que els canvis futurs impactaran de manera idiosincràtica als diferents incendis. L’increment en l’acumulació de combustible degut a l’abandonament rural i unes temperatures més altes, han promogut en els anys 90 l’aparició de nous incendis ‘convectius’, caracteritzats per comportaments extrems. No obstant, els bombers han pogut controlar en l’última dècada els incendis associats a situacions càlides i seques, però no als associats a situacions de vent, fet que ha de servir com a base pels futurs plans de gestió. A més, en aquesta tesis també demostro que el paper de la meteorologia en l’activitat dels incendis és dinàmic: els incendis del passat poden crear períodes de temps on el principal factor limitant per a l’ocurrència d’incendis és la manca de combustible. Si es redueixen els incendis amb l’extinció, allò que realment s’està fent és dependre cada vegada més de fenòmens meteorològics altament incerts. Mitjançant l’anàlisi de les condicions climàtiques futures a Catalunya, també he trobat unes condicions climàtiques noves que podran induir a incendis extrems. Finalment, demostro que l’aplicació de plans de cremes prescrites amb quantitats raonables (15,000 ha/any) pot contrarestar els impactes negatius del foc associats al canvi climàtic i mantenir estats ecològics pre-definits. La gestió dels incendis, doncs, ha de canviar de l’era de l’extinció a l’era de la gestió del règim. Aquesta tesis proporciona evidències quantitatives per a aplicar polítiques de gestió d’incendis eficaces, les quals poden portar-nos cap a una coexistència sostenible amb el foc.Fire regimes are changing or are expected to do so under global change, with potentially adverse impacts on ecosystems and societies. The main objective of this thesis is to gain a better understanding on the processes influencing fire dynamics at large scales, and to integrate them in modelling tools that help us to predict global change impacts and eventually design strategic management plans. The approach followed is based on disentangling the mechanisms driving different fire spread patterns and assessing the dynamism in fire activity. Then, I integrate these drivers in a landscape modelling tool that allows us to estimate the impact of future climate and fire management strategies on fire regimes. All these questions are tested in Catalonia, a highly dense populated Mediterranean region (~32,000 km2) that deals with a period of high uncertainty in the face of global change. The results of this thesis provide new evidence of the underpinning processes that drive wildfire dynamics in Catalonia. By using fire spread patterns, a common classification used by operational services, I have promoted a paradigm shift in how environmental processes are being integrated in landscape assessments, since fire spread patterns unravel fire regime mechanisms operating at these scales. I have found that they rely upon different environmental and anthropic factors, and that future changes will impact the different fires in idiosyncratic manners. Increasing fuel accumulation due to rural abandonment and hotter temperatures has promoted in the 90s the emergence of new ‘convective’ fires, characterized by extreme behaviors. However, fire suppression in the last decade has managed to control wildfires occurring under hot and dry situations, but not under windy ones, which provides key insights into how future planning needs to be conceived. In addition, this thesis also identifies the dynamic role of weather on fire regimes; past fires create time periods in which fuel-limitation becomes the main fire driver. Fire suppression is thus pushing the system towards weather-dependent, highly uncertain conditions. By analyzing future climate conditions in Catalonia, I have also found that novel climates may induce extreme wildfires. Finally, I show that the application of prescribed burning plans under reasonable efforts (~15,000 ha/year) can offset negative fire effects associated with climate change and maintain desired ecological states. All these results reveal that climate change, land-use changes, forest abandonment and fire suppression are simultaneously modifying fire regimes in Catalonia towards a critical situation, and that strategic management plans are needed to override extreme fire impacts associated with climate change. Fire management should shift from a ‘fire suppression’ era to a ‘fire regime management’ era. This thesis provides quantitative evidence to apply efficient science-based fire management policies that may eventually lead to a sustainable coexistence with fire

Proyecto SEVERICAT: Cartografía de severidad de incendios en Catalunya - Metodología y aplicaciones en el ámbito de la Administración”

Conferencia impartida en el Seminario “Avances en el estudio de la severidad de los incendios forestales utilizando técnicas de teledetección

Estimating the threshold of detection on tree crown defoliation using vegetation indices from UAS multispectral imagery

Periodical outbreaks of Thaumetopoea pityocampa feeding on pine needles may pose a threat to Mediterranean coniferous forests by causing severe tree defoliation, growth reduction, and eventually mortality. To cost-effectively monitor the temporal and spatial damages in pine-oak mixed stands using unmanned aerial systems (UASs) for multispectral imagery, we aimed at developing a simple thresholding classification tool for forest practitioners as an alternative method to complex classifiers such as Random Forest. The UAS flights were performed during winter 2017-2018 over four study areas in Catalonia, northeastern Spain. To detect defoliation and further distinguish pine species, we conducted nested histogram thresholding analyses with four UAS-derived vegetation indices (VIs) and evaluated classification accuracy. The normalized difference vegetation index (NDVI) and NDVI red edge performed the best for detecting defoliation with an overall accuracy of 95% in the total study area. For discriminating pine species, accuracy results of 93-96% were only achievable with green NDVI in the partial study area, where the Random Forest classification combined for defoliation and tree species resulted in 91-93%. Finally, we achieved to estimate the average thresholds of VIs for detecting defoliation over the total area, which may be applicable across similar Mediterranean pine stands for monitoring regional forest health on a large scale

Assessing global change impacts on fire regimes in Mediterranean ecosystems /

Els règims d'incendis estan canviant o s'espera que ho facin sota la influència del canvi global, amb impactes potencialment adversos per als ecosistemes i la societat. L'objectiu principal d'aquesta tesis és incrementar el coneixement que tenim sobre els processos que influencien les dinàmiques del foc a gran escala, i integrar-los en eines de modelització que ens ajudin a predir els impactes del canvi global amb la intenció de dissenyar plans estratègics de gestió. L'aproximació que s'ha seguit es basa en desxifrar els mecanismes que governen diferents tipologies de patrons de propagació del foc i avaluar el dinamisme en l'activitat dels incendis. Un cop identificats, s'integren tots aquests factors en una eina de modelització del paisatge la qual permet estimar els impactes del futur canvi climàtic i de diferents estratègies de gestió sobre el règim d'incendis. Totes aquestes qüestions es testen a Catalunya, una regió Mediterrània (̃32,000 km2) densament poblada i que afronta un període de gran incertesa davant del canvi global. Els resultats d'aquesta tesis proporcionen noves evidències dels processos subjacents que governen la dinàmica dels incendis a Catalunya. Amb l'ús de patrons de propagació d'incendis, una classificació àmpliament utilitzada en el món operatiu de l'extinció, he promogut un canvi de paradigma de com els processos ambientals són integrats en les avaluacions de paisatge, ja que els patrons de propagació de foc permeten explicar els mecanismes del règim d'incendis que operen a escala de paisatge. He trobat que la seva ocurrència i propagació depenen de diferents factors ambientals, i que els canvis futurs impactaran de manera idiosincràtica als diferents incendis. L'increment en l'acumulació de combustible degut a l'abandonament rural i unes temperatures més altes, han promogut en els anys 90 l'aparició de nous incendis 'convectius', caracteritzats per comportaments extrems. No obstant, els bombers han pogut controlar en l'última dècada els incendis associats a situacions càlides i seques, però no als associats a situacions de vent, fet que ha de servir com a base pels futurs plans de gestió. A més, en aquesta tesis també demostro que el paper de la meteorologia en l'activitat dels incendis és dinàmic: els incendis del passat poden crear períodes de temps on el principal factor limitant per a l'ocurrència d'incendis és la manca de combustible. Si es redueixen els incendis amb l'extinció, allò que realment s'està fent és dependre cada vegada més de fenòmens meteorològics altament incerts. Mitjançant l'anàlisi de les condicions climàtiques futures a Catalunya, també he trobat unes condicions climàtiques noves que podran induir a incendis extrems. Finalment, demostro que l'aplicació de plans de cremes prescrites amb quantitats raonables (15,000 ha/any) pot contrarestar els impactes negatius del foc associats al canvi climàtic i mantenir estats ecològics pre-definits. La gestió dels incendis, doncs, ha de canviar de l'era de l'extinció a l'era de la gestió del règim. Aquesta tesis proporciona evidències quantitatives per a aplicar polítiques de gestió d'incendis eficaces, les quals poden portar-nos cap a una coexistència sostenible amb el foc.Els règims d'incendis estan canviant o s'espera que ho facin sota la influència del canvi global, amb impactes potencialment adversos per als ecosistemes i la societat. L'objectiu principal d'aquesta tesis és incrementar el coneixement que tenim sobre els processos que influencien les dinàmiques del foc a gran escala, i integrar-los en eines de modelització que ens ajudin a predir els impactes del canvi global amb la intenció de dissenyar plans estratègics de gestió. L'aproximació que s'ha seguit es basa en desxifrar els mecanismes que governen diferents tipologies de patrons de propagació del foc i avaluar el dinamisme en l'activitat dels incendis. Un cop identificats, s'integren tots aquests factors en una eina de modelització del paisatge la qual permet estimar els impactes del futur canvi climàtic i de diferents estratègies de gestió sobre el règim d'incendis. Totes aquestes qüestions es testen a Catalunya, una regió Mediterrània (~32,000 km2) densament poblada i que afronta un període de gran incertesa davant del canvi global. Els resultats d'aquesta tesis proporcionen noves evidències dels processos subjacents que governen la dinàmica dels incendis a Catalunya. Amb l'ús de patrons de propagació d'incendis, una classificació àmpliament utilitzada en el món operatiu de l'extinció, he promogut un canvi de paradigma de com els processos ambientals són integrats en les avaluacions de paisatge, ja que els patrons de propagació de foc permeten explicar els mecanismes del règim d'incendis que operen a escala de paisatge. He trobat que la seva ocurrència i propagació depenen de diferents factors ambientals, i que els canvis futurs impactaran de manera idiosincràtica als diferents incendis. L'increment en l'acumulació de combustible degut a l'abandonament rural i unes temperatures més altes, han promogut en els anys 90 l'aparició de nous incendis 'convectius', caracteritzats per comportaments extrems. No obstant, els bombers han pogut controlar en l'última dècada els incendis associats a situacions càlides i seques, però no als associats a situacions de vent, fet que ha de servir com a base pels futurs plans de gestió. A més, en aquesta tesis també demostro que el paper de la meteorologia en l'activitat dels incendis és dinàmic: els incendis del passat poden crear períodes de temps on el principal factor limitant per a l'ocurrència d'incendis és la manca de combustible. Si es redueixen els incendis amb l'extinció, allò que realment s'està fent és dependre cada vegada més de fenòmens meteorològics altament incerts. Mitjançant l'anàlisi de les condicions climàtiques futures a Catalunya, també he trobat unes condicions climàtiques noves que podran induir a incendis extrems. Finalment, demostro que l'aplicació de plans de cremes prescrites amb quantitats raonables (15,000 ha/any) pot contrarestar els impactes negatius del foc associats al canvi climàtic i mantenir estats ecològics pre-definits. La gestió dels incendis, doncs, ha de canviar de l'era de l'extinció a l'era de la gestió del règim. Aquesta tesis proporciona evidències quantitatives per a aplicar polítiques de gestió d'incendis eficaces, les quals poden portar-nos cap a una coexistència sostenible amb el foc.Fire regimes are changing or are expected to do so under global change, with potentially adverse impacts on ecosystems and societies. The main objective of this thesis is to gain a better understanding on the processes influencing fire dynamics at large scales, and to integrate them in modelling tools that help us to predict global change impacts and eventually design strategic management plans. The approach followed is based on disentangling the mechanisms driving different fire spread patterns and assessing the dynamism in fire activity. Then, I integrate these drivers in a landscape modelling tool that allows us to estimate the impact of future climate and fire management strategies on fire regimes. All these questions are tested in Catalonia, a highly dense populated Mediterranean region (~32,000 km2) that deals with a period of high uncertainty in the face of global change. The results of this thesis provide new evidence of the underpinning processes that drive wildfire dynamics in Catalonia. By using fire spread patterns, a common classification used by operational services, I have promoted a paradigm shift in how environmental processes are being integrated in landscape assessments, since fire spread patterns unravel fire regime mechanisms operating at these scales. I have found that they rely upon different environmental and anthropic factors, and that future changes will impact the different fires in idiosyncratic manners. Increasing fuel accumulation due to rural abandonment and hotter temperatures has promoted in the 90s the emergence of new 'convective' fires, characterized by extreme behaviors. However, fire suppression in the last decade has managed to control wildfires occurring under hot and dry situations, but not under windy ones, which provides key insights into how future planning needs to be conceived. In addition, this thesis also identifies the dynamic role of weather on fire regimes; past fires create time periods in which fuel-limitation becomes the main fire driver. Fire suppression is thus pushing the system towards weather-dependent, highly uncertain conditions. By analyzing future climate conditions in Catalonia, I have also found that novel climates may induce extreme wildfires. Finally, I show that the application of prescribed burning plans under reasonable efforts (~15,000 ha/year) can offset negative fire effects associated with climate change and maintain desired ecological states. All these results reveal that climate change, land-use changes, forest abandonment and fire suppression are simultaneously modifying fire regimes in Catalonia towards a critical situation, and that strategic management plans are needed to override extreme fire impacts associated with climate change. Fire management should shift from a 'fire suppression' era to a 'fire regime management' era. This thesis provides quantitative evidence to apply efficient science-based fire management policies that may eventually lead to a sustainable coexistence with fire

Debate: Investigación actual en severidad: potenciales y limitaciones de la teledetección

Debate celebrado en el Seminario “Avances en el estudio de la severidad de los incendios forestales utilizando técnicas de teledetección

Disentangling the probability of large fire occurrence in Mediterranean forests : management guidelides from a multiscale approach

Fire is one of the main disturbances in Mediterranenan ecosystems. In the recent decades, in Catalonia (NE Spain), the number of fires has decreased while burnt area has increased. This is related to changes in land use, climate and fire suppression policies which influenced horizontal and vertical fuel continuity. From all the factors influencing fire risk only fuel load is manageable by humans. For this reason it is important to understand the role of different land covers and forest structure in fire occurrence. This study aimed to understand the determinants of large fire occurrence at two different scales, 500m and 2000m around the ignition point (local and landscape scale, respectively). A binary logistic regression model was built using ignition points from the period 1989-2012 and considering 1000 control points. Forest structure variables obtained through interpolation techniques throughout Catalonia and land cover types were established as the independent variables at the two considered scales. A risk map for large fire occurrence in Catalonia was also built. Mediterranean pine forests and shrublands were the main variables influencing positively large fire occurrence. Specifically, Mediterranean pine forests with intermediate values of basal area and high understory increased the risk of large fires. Although large fires do not usually start in mixed forests, these forests were important at the scale at the landscape scale (2000m) probably because of their vertical continuity. Results showed that a multiscale management would be necessary which should focus on the landscape mosaic of different land cover types and less fire prone forest structures, particularly considering the uncertainty associated with global change and the large fires' risk increase throughout Catalonia

Classificació i importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local

En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigació duta a terme a les comunitats indígenes Tsimane' de l'Amazònia boliviana. La investigació estudia la percepció dels indígenes sobre l'etnoclassificació del seu territori. S'estableix una clau de classificació i es determina la importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local. Aquesta informació permetrà integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificació territorial en l'Amazònia Boliviana. L'estudi conclou que la població Tsimane' classifica els elements paisatgístics del seu entorn en 89 taques conformades per una espècies arbòria dominant i que estan incloses en un o més dels nou paisatges identificats: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi', Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi' i Jaman. A partir d'un anàlisi multicriteri s'ha determinat una importància total per cada paisatge segons els següents criteris d'importància: diversitat de taques, activitats econòmiques realitzables, presència espiritual, percepció individual i importància relativa segons els altres paisatges. Així doncs s'ha trobat que el paisatge més important és el Därsi Därä (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres d'altura). També s'han analitzat les dades discernint segons el gènere de l'entrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat més propera.En esta tesis se presentan los resultados de la investigación llevada a cabo en las comunidades indígenas Tsimane' de la Amazonía boliviana. La investigación estudia la percepción de los indígenas sobre la etnoclasificación de su territorio. Se establece una clave de clasificación y se determina la importancia de los elementos paisajísticos del territorio Tsimane' según la percepción local. Esta información permitirá integrar el conocimiento local en los programas de desarrollo integral y de planificación territorial en la Amazonía boliviana. El estudio concluye que la población Tsimane' clasifica los elementos paisajísticos de su entorno en 89 manchas conformadas por una especie arbórea dominante y que están incluidas en uno o más de los nueve paisajes identificados: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi', Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi' i Jaman. A partir de un análisis multicriterio se ha determinado una importancia total para cada paisaje según los siguientes criterios de importancia: diversidad de manchas, actividades económicas realizables, presencia espiritual, percepción individual e importancia relativa según los otros paisajes. De este modo se ha obtenido que el paisaje más importante es el Därsi Därä (bosque primario caracterizado por un estrato arbóreo superior a 50 metros de altura). También se han analizado los datos distinguiendo según el género del entrevistado y según la proximidad de las comunidades estudiadas a la ciudad más cercana.The thesis presents the results of the research conducted in indigenous Tsimane' communities in the Bolivian Amazon. The research studied the indigenous perception of their territorial etnoclassification. We have established a classification key and we have determined the importance of landscape features of Tsimane' territory according to local perceptions. This information will integrate local knowledge into development programs and landscape planning in the Bolivian Amazon. The study concluded that Tsimane' population classifies their landscape elements in 89 spots characterized by a dominant tree specie and are included in one or more of the nine identified landscape: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi', Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi' and Jaman. Using a multi-criteria analysis, we have identified a total importance for each landscape from the following criteria: spots's diversity, feasible economic activities, spiritual presence, individual perception and relative importance as other landscapes. We have obtained that the most important landscape is Därsi Därä (primary forest characterized by a tree stratum greater than 50 meters high. We also examined date according to the interviewed gender and according to the proximity of the communities studied to the nearest town

Disentangling the probability of large fire occurrence in Mediterranean forests : management guidelides from a multiscale approach

Fire is one of the main disturbances in Mediterranenan ecosystems. In the recent decades, in Catalonia (NE Spain), the number of fires has decreased while burnt area has increased. This is related to changes in land use, climate and fire suppression policies which influenced horizontal and vertical fuel continuity. From all the factors influencing fire risk only fuel load is manageable by humans. For this reason it is important to understand the role of different land covers and forest structure in fire occurrence. This study aimed to understand the determinants of large fire occurrence at two different scales, 500m and 2000m around the ignition point (local and landscape scale, respectively). A binary logistic regression model was built using ignition points from the period 1989-2012 and considering 1000 control points. Forest structure variables obtained through interpolation techniques throughout Catalonia and land cover types were established as the independent variables at the two considered scales. A risk map for large fire occurrence in Catalonia was also built. Mediterranean pine forests and shrublands were the main variables influencing positively large fire occurrence. Specifically, Mediterranean pine forests with intermediate values of basal area and high understory increased the risk of large fires. Although large fires do not usually start in mixed forests, these forests were important at the scale at the landscape scale (2000m) probably because of their vertical continuity. Results showed that a multiscale management would be necessary which should focus on the landscape mosaic of different land cover types and less fire prone forest structures, particularly considering the uncertainty associated with global change and the large fires' risk increase throughout Catalonia