15 research outputs found

    Un programa de atenci贸n multidisciplinar al paciente con hepatitis cr贸nica C mejora la eficacia del tratamiento con peginterferon alfa-2a y ribavirina

    Get PDF
    La adherencia al tratamiento antiviral de la hepatitis cr贸nica C (HCC) es una variable importante en la obtenci贸n de la respuesta viral sostenida (RVS). El objetivo de este trabajo es evaluar el impacto de un programa de atenci贸n multidisciplinar (PAM) en la adherencia y eficacia del tratamiento de la HCC. Se incluyeron 447 pacientes tratados con peginterfer贸n-alfa-2a y ribavirina y se clasificaron en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo Validaci贸n-PAM (2007-2009, n=169). La adherencia y los porcentajes de RVS fueron superiores en los pacientes incluidos en los grupos PAM (94.6% y 77.1%) y Validaci贸n-PAM (91.7% y 74.6%) en comparaci贸n con el grupo control (78.9% y 61.9%) (p 0.05 para todos los casos).L'adher猫ncia al tractament antiviral de la hepatitis cr貌nica C (HCC) es una variable important en l'assoliment de la resposta viral sostinguda (RVS). L'objectiu d'aquest treball es avaluar l'impacte d'un programa d'atenci贸 multidisciplinari (PAM) en l'adher猫ncia i efic脿cia del tractament de la HCC. Es varen incloure 447 pacients tractats amb peginterfer贸-alfa-2a i ribavirina i es varen classificar en tres grups: grup control (2003-2004, n=147), grup PAM (2005-2006, n=131) o grup Validaci贸-PAM (2007-2009, n=169). L'adher猫ncia i el percentatges de RVS varen ser superiors en els pacients inclosos en els grups PAM (94.6% i 77.1%) i Validaci贸-PAM (91.7% i 74.6%) en comparaci贸 amb el grup control (78.9% i 61.9%) (p 0.05 per a tots els casos)

    El cumplimiento terap茅utico en el tratamiento de la hepatitis C cr贸nica. Evaluaci贸n de la adherencia e importancia del abordaje multidisciplinar

    Get PDF
    El virus de la hepatitis C (VHC) en una causa bien establecida de enfermedad hep谩tica a nivel mundial, incluyendo cirrosis hep谩tica (CH) y carcinoma hepatocelular (CHC). Hasta el a帽o 2011, el tratamiento de elecci贸n para los pacientes con hepatitis C cr贸nica (HCC) ha sido la combinaci贸n de peginterfer贸n (PegIFN) y ribavirina (RBV). Desde 2011, la adici贸n de los inhibidores de los inhibidores de la proteasa (IPs) de primera generaci贸n, boceprevir (BOC) y telaprevir (TVR) en la terapia triple, increment贸 las tasas de RVS hasta un 70% en pacientes genotipo 1, aproximadamente. La adherencia al tratamiento antiviral con PegIFN y RBV es una variable importante en la obtenci贸n de la respuesta viral sostenida (RVS). En los 煤ltimos a帽os se han llevado a cabo estudios, en poblaciones espec铆ficas de pacientes, que demuestran que intervenciones espec铆ficas pueden mejorar la adherencia y eficacia del tratamiento antiviral. Por otra parte, BOC y TVR son inhibidores potentes del CYP3A4, lo que predispone la aparici贸n de interacciones farmacol贸gicas (IFs) durante el tratamiento. El objetivo principal de esta tesis es evaluar el impacto de un programa de atenci贸n multidisciplinar (PAM), formado por hepat贸logos, enfermeras, un farmac茅utico, un psiquiatra y un psic贸logo, en la mejora de la adherencia y eficacia del tratamiento antiviral. En el primer estudio se analiz贸 el impacto del PAM en la adherencia y la eficacia del tratamiento con PegIFN y RBV. Adem谩s, se realiz贸 un an谩lisis de coste-efectividad mediante un modelo de Markov. Se incluyeron 447 pacientes distribuidos en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo validaci贸n-PAM (2007-2009, n=169). Los resultados confirmaron un porcentaje de adherencia y RVS mayor para los pacientes del grupo PAM (94,6% y 77,1%) y validaci贸n-PAM (91,7% y 74,6%) en comparaci贸n con el grupo control (78,9% y 61,9%) (P<0,05 en todos los casos). El PAM fue el principal factor predictivo de RVS en pacientes con genotipo 1. La evaluaci贸n farmacoecon贸mica demostr贸 que la estrategia del PAM es m谩s eficiente y menos cara que la convencional, para todos los genotipos. En el segundo estudio, se evalu贸 la prevalencia de las IFs potenciales, el manejo de la medicaci贸n habitual de los pacientes, as铆 como el impacto de las IFs en la adherencia y eficacia del tratamiento antiviral en pacientes monoinfectados por el VHC y coinfectados VIH/VHC tratados con BOC o TVR. De los 108 pacientes incluidos, 70 (64,8%) presentaron al menos una IF, 45 (54,2%) pacientes monoinfectados por el VHC y 25 (100%) pacientes coinfectados VIH/VHC (p<0,01). La modificaci贸n del tratamiento habitual se realiz贸 en 38 (35,2%) pacientes. La adherencia y la RVS fueron superiores en pacientes sin IFs (86,8%) y (67,6%), en comparaci贸n con aquellos pacientes con IFs (62,8%) (P=0,021) y (47,2%) (P=0,097), respectivamente. Los resultados obtenidos en esta tesis demuestran que el tratamiento con PegIFN y RBV en un entorno multidisciplinar, mejora el cumplimiento y la eficiencia en comparaci贸n con una estrategia convencional. Los nuevos tratamientos antivirales suponen un reto en la prevenci贸n de IFs en los pacientes con HCC, sobre todo en aquellos con coinfecci贸n VIH/VHC.Hepatitis C virus (HCV) is a major cause of liver disease worldwide, including cirrhosis and hepatocellular carcinoma (HCC). Until 2011, the standard therapy for patients with chronic hepatitis C (CHC) was the combination of pegylated interferon (PegIFN) and ribavirin (RBV). Since 2011, the addition of the first generation protease inhibitors (PIs), boceprevir (BOC) and telaprevir (TVR) in triple therapy increased SVR in genotype-1 infected patients up to 70%, approximately. Adherence to antiviral treatment with PegIFN and RBV is important to achieve sustained viral response (SVR). Recent studies have shown a significant increase of adherence and effectiveness with the implementation of some specific interventions. On the other hand, BOC and TVR are substrates and inhibitors of cytochrome P450 3A4 (CYP3A4), predisposing drug-drug interactions (DDIs). The main objective of this thesis was to evaluate the impact of a multidisciplinary support program (MSP), including hepatologists, nurses, a pharmacist, a psychiatrist and a psychologist in adherence and efficacy of antiviral treatment. In the first study, we assessed the impact of a MSP on the adherence and efficacy to antiviral treatment with PegIFN and RBV. In addition, a cost-effectiveness analysis was performed (Markov Model). The 447 patients included, were distributed into 3 groups: control group (2003-2004, n=147), MSP group (2005-2006, n=131) and MSP-validation group (2007-2009, n=169). Adherence and SVR rates were higher in the MSP group (94.6% and 77.1%) and MSP-validation group (91.7% and 74.6%) compared to controls (78.9% and 61.9%) (P<0.05 in all cases). The MSP was the main predictive factor of SVR in patients with genotype 1. The MSP was more efficient and less expensive in all genotypes compared to conventional care. In the second study, we evaluated the prevalence of potential DDIs, the management of outpatient medication and the impact on adherence and efficacy to antiviral treatment in HCV-monoinfected patients and HIV/HCV-coinfected patients receiving BOC or TVR. At least one potential DDI was found in 70 (64.8%) patients, 45 (54.2%) being HCV-monoinfected and 25 (100%) being HIV/HCV-coinfected (p<0.01). Baseline treatment modifications were required in 38 (35.2%) patients. Adherence and SVR12 were higher in patients without DDIs (86,8%) and (67,6%) compared to those with DDIs (62.8%) (P=0.021) and (47.2%) (P=0.097), respectively. The results confirm that antiviral treatment with PegIFN and RBV in a MSP setting increases adherence and treatment efficiency compared to the conventional approach. New antiviral treatments for CHC patients, represent a challenge in DDIs prevention, especially for HIV/HCV-coinfected patients

    Un programa de atenci贸n multidisciplinar al paciente con hepatitis cr贸nica C mejora la eficacia del tratamiento con peginterferon alfa-2a y ribavirina.

    No full text
    La adherencia al tratamiento antiviral de la hepatitis cr贸nica C (HCC) es una variable importante en la obtenci贸n de la respuesta viral sostenida (RVS). El objetivo de este trabajo es evaluar el impacto de un programa de atenci贸n multidisciplinar (PAM) en la adherencia y eficacia del tratamiento de la HCC. Se incluyeron 447 pacientes tratados con peginterfer贸n-alfa-2a y ribavirina y se clasificaron en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo Validaci贸n-PAM (2007-2009, n=169). La adherencia y los porcentajes de RVS fueron superiores en los pacientes incluidos en los grupos PAM (94.6% y 77.1%) y Validaci贸n-PAM (91.7% y 74.6%) en comparaci贸n con el grupo control (78.9% y 61.9%) (p<0.05 para todos los casos).L鈥檃dher猫ncia al tractament antiviral de la hepatitis cr貌nica C (HCC) es una variable important en l'assoliment de la resposta viral sostinguda (RVS). L'objectiu d'aquest treball es avaluar l'impacte d'un programa d'atenci贸 multidisciplinari (PAM) en l鈥檃dher猫ncia i efic脿cia del tractament de la HCC. Es varen incloure 447 pacients tractats amb peginterfer贸-alfa-2a i ribavirina i es varen classificar en tres grups: grup control (2003-2004, n=147), grup PAM (2005-2006, n=131) o grup Validaci贸-PAM (2007-2009, n=169). L'adher猫ncia i el percentatges de RVS varen ser superiors en els pacients inclosos en els grups PAM (94.6% i 77.1%) i Validaci贸-PAM (91.7% i 74.6%) en comparaci贸 amb el grup control (78.9% i 61.9%) (p<0.05 per a tots els casos)

    El Cumplimiento terap茅utico en el tratamiento de la hepatitis C cr贸nica : evaluaci贸n de la adherencia e importancia del abordaje multidisciplinar /

    Get PDF
    El virus de la hepatitis C (VHC) en una causa bien establecida de enfermedad hep谩tica a nivel mundial, incluyendo cirrosis hep谩tica (CH) y carcinoma hepatocelular (CHC). Hasta el a帽o 2011, el tratamiento de elecci贸n para los pacientes con hepatitis C cr贸nica (HCC) ha sido la combinaci贸n de peginterfer贸n (PegIFN) y ribavirina (RBV). Desde 2011, la adici贸n de los inhibidores de los inhibidores de la proteasa (IPs) de primera generaci贸n, boceprevir (BOC) y telaprevir (TVR) en la terapia triple, increment贸 las tasas de RVS hasta un 70% en pacientes genotipo 1, aproximadamente. La adherencia al tratamiento antiviral con PegIFN y RBV es una variable importante en la obtenci贸n de la respuesta viral sostenida (RVS). En los 煤ltimos a帽os se han llevado a cabo estudios, en poblaciones espec铆ficas de pacientes, que demuestran que intervenciones espec铆ficas pueden mejorar la adherencia y eficacia del tratamiento antiviral. Por otra parte, BOC y TVR son inhibidores potentes del CYP3A4, lo que predispone la aparici贸n de interacciones farmacol贸gicas (IFs) durante el tratamiento. El objetivo principal de esta tesis es evaluar el impacto de un programa de atenci贸n multidisciplinar (PAM), formado por hepat贸logos, enfermeras, un farmac茅utico, un psiquiatra y un psic贸logo, en la mejora de la adherencia y eficacia del tratamiento antiviral. En el primer estudio se analiz贸 el impacto del PAM en la adherencia y la eficacia del tratamiento con PegIFN y RBV. Adem谩s, se realiz贸 un an谩lisis de coste-efectividad mediante un modelo de Markov. Se incluyeron 447 pacientes distribuidos en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo validaci贸n-PAM (2007-2009, n=169). Los resultados confirmaron un porcentaje de adherencia y RVS mayor para los pacientes del grupo PAM (94,6% y 77,1%) y validaci贸n-PAM (91,7% y 74,6%) en comparaci贸n con el grupo control (78,9% y 61,9%) (P 0,05 en todos los casos). El PAM fue el principal factor predictivo de RVS en pacientes con genotipo 1. La evaluaci贸n farmacoecon贸mica demostr贸 que la estrategia del PAM es m谩s eficiente y menos cara que la convencional, para todos los genotipos. En el segundo estudio, se evalu贸 la prevalencia de las IFs potenciales, el manejo de la medicaci贸n habitual de los pacientes, as铆 como el impacto de las IFs en la adherencia y eficacia del tratamiento antiviral en pacientes monoinfectados por el VHC y coinfectados VIH/VHC tratados con BOC o TVR. De los 108 pacientes incluidos, 70 (64,8%) presentaron al menos una IF, 45 (54,2%) pacientes monoinfectados por el VHC y 25 (100%) pacientes coinfectados VIH/VHC (p 0,01). La modificaci贸n del tratamiento habitual se realiz贸 en 38 (35,2%) pacientes. La adherencia y la RVS fueron superiores en pacientes sin IFs (86,8%) y (67,6%), en comparaci贸n con aquellos pacientes con IFs (62,8%) (P=0,021) y (47,2%) (P=0,097), respectivamente. Los resultados obtenidos en esta tesis demuestran que el tratamiento con PegIFN y RBV en un entorno multidisciplinar, mejora el cumplimiento y la eficiencia en comparaci贸n con una estrategia convencional. Los nuevos tratamientos antivirales suponen un reto en la prevenci贸n de IFs en los pacientes con HCC, sobre todo en aquellos con coinfecci贸n VIH/VHCHepatitis C virus (HCV) is a major cause of liver disease worldwide, including cirrhosis and hepatocellular carcinoma (HCC). Until 2011, the standard therapy for patients with chronic hepatitis C (CHC) was the combination of pegylated interferon (PegIFN) and ribavirin (RBV). Since 2011, the addition of the first generation protease inhibitors (PIs), boceprevir (BOC) and telaprevir (TVR) in triple therapy increased SVR in genotype-1 infected patients up to 70%, approximately. Adherence to antiviral treatment with PegIFN and RBV is important to achieve sustained viral response (SVR). Recent studies have shown a significant increase of adherence and effectiveness with the implementation of some specific interventions. On the other hand, BOC and TVR are substrates and inhibitors of cytochrome P450 3A4 (CYP3A4), predisposing drug-drug interactions (DDIs). The main objective of this thesis was to evaluate the impact of a multidisciplinary support program (MSP), including hepatologists, nurses, a pharmacist, a psychiatrist and a psychologist in adherence and efficacy of antiviral treatment. In the first study, we assessed the impact of a MSP on the adherence and efficacy to antiviral treatment with PegIFN and RBV. In addition, a cost-effectiveness analysis was performed (Markov Model). The 447 patients included, were distributed into 3 groups: control group (2003-2004, n=147), MSP group (2005-2006, n=131) and MSP-validation group (2007-2009, n=169). Adherence and SVR rates were higher in the MSP group (94.6% and 77.1%) and MSP-validation group (91.7% and 74.6%) compared to controls (78.9% and 61.9%) (P 0.05 in all cases). The MSP was the main predictive factor of SVR in patients with genotype 1. The MSP was more efficient and less expensive in all genotypes compared to conventional care. In the second study, we evaluated the prevalence of potential DDIs, the management of outpatient medication and the impact on adherence and efficacy to antiviral treatment in HCV-monoinfected patients and HIV/HCV-coinfected patients receiving BOC or TVR. At least one potential DDI was found in 70 (64.8%) patients, 45 (54.2%) being HCV-monoinfected and 25 (100%) being HIV/HCV-coinfected (p 0.01). Baseline treatment modifications were required in 38 (35.2%) patients. Adherence and SVR12 were higher in patients without DDIs (86,8%) and (67,6%) compared to those with DDIs (62.8%) (P=0.021) and (47.2%) (P=0.097), respectively. The results confirm that antiviral treatment with PegIFN and RBV in a MSP setting increases adherence and treatment efficiency compared to the conventional approach. New antiviral treatments for CHC patients, represent a challenge in DDIs prevention, especially for HIV/HCV-coinfected patients

    Comparison of Surgical Risk Scores in a European Cohort of Patients with Advanced Chronic Liver Disease

    No full text
    Patients with advanced chronic liver disease (ACLD) or cirrhosis undergoing surgery have an increased risk of morbidity and mortality in contrast to the general population. This is a retrospective, observational study to evaluate the predictive capacity of surgical risk scores in European patients with ACLD. Cirrhosis was defined by the presence of thrombocytopenia with 2, a nodular liver edge seen via ultrasound, transient elastography of >15 kPa, and/or signs of portal hypertension. We assessed variables related to 90-day mortality and the discrimination and calibration of current surgical scores (Child-Pugh, MELD-Na, MRS, NSQIP, and VOCAL-Penn). Only patients with ACLD and major surgeries included in VOCAL-Penn were considered (n = 512). The mortality rate at 90 days after surgery was 9.8%. Baseline disparities between the H. Mar and VOCAL-Penn cohorts were identified. Etiology, obesity, and platelet count were not associated with mortality. The VOCAL-Penn showed the best discrimination (C-statistic90D = 0.876) and overall predictive capacity (Brier90D = 0.054), but calibration was not excellent in our cohort. VOCAL-Penn was suboptimal in patients with diabetes (C-statistic30D = 0.770), without signs of portal hypertension (C-statistic30D = 0.555), or with abdominal wall (C-statistic30D = 0.608) or urgent (C-statistic180D = 0.692) surgeries. Our European cohort has shown a mortality rate after surgery similar to those described in American studies. However, some variables included in the VOCAL-Penn score were not associated with mortality, and VOCAL-Penn鈥檚 discriminative ability decreases in patients with diabetes, without signs of portal hypertension, and with abdominal wall or urgent surgeries. These results should be validated in larger multicenter and prospective studies

    Un programa de atenci贸n multidisciplinar al paciente con hepatitis cr贸nica C mejora la eficacia del tratamiento con peginterferon alfa-2a y ribavirina

    No full text
    La adherencia al tratamiento antiviral de la hepatitis cr贸nica C (HCC) es una variable importante en la obtenci贸n de la respuesta viral sostenida (RVS). El objetivo de este trabajo es evaluar el impacto de un programa de atenci贸n multidisciplinar (PAM) en la adherencia y eficacia del tratamiento de la HCC. Se incluyeron 447 pacientes tratados con peginterfer贸n-alfa-2a y ribavirina y se clasificaron en tres grupos: grupo control (2003-2004, n=147), grupo PAM (2005-2006, n=131) y grupo Validaci贸n-PAM (2007-2009, n=169). La adherencia y los porcentajes de RVS fueron superiores en los pacientes incluidos en los grupos PAM (94.6% y 77.1%) y Validaci贸n-PAM (91.7% y 74.6%) en comparaci贸n con el grupo control (78.9% y 61.9%) (p 0.05 para todos los casos).L'adher猫ncia al tractament antiviral de la hepatitis cr貌nica C (HCC) es una variable important en l'assoliment de la resposta viral sostinguda (RVS). L'objectiu d'aquest treball es avaluar l'impacte d'un programa d'atenci贸 multidisciplinari (PAM) en l'adher猫ncia i efic脿cia del tractament de la HCC. Es varen incloure 447 pacients tractats amb peginterfer贸-alfa-2a i ribavirina i es varen classificar en tres grups: grup control (2003-2004, n=147), grup PAM (2005-2006, n=131) o grup Validaci贸-PAM (2007-2009, n=169). L'adher猫ncia i el percentatges de RVS varen ser superiors en els pacients inclosos en els grups PAM (94.6% i 77.1%) i Validaci贸-PAM (91.7% i 74.6%) en comparaci贸 amb el grup control (78.9% i 61.9%) (p 0.05 per a tots els casos)

    Linezolid dosing in patients with liver cirrhosis: standard dosing risk toxicity

    No full text
    BACKGROUND: Limited data regarding altered linezolid pharmacokinetics in patients with liver cirrhosis are available. The objective of this study was to evaluate the pharmacokinetics, efficacy and safety of linezolid in cirrhotic patients. METHODS: A case-control 1:1 study of patients undergoing linezolid therapeutic drug monitoring was conducted between January 2015 and June 2017. Cases with liver cirrhosis were matched with controls by age, body weight, comorbidities, renal function, and intensive care unit (ICU) admission. RESULTS: Fifty-two patients were included, 26 in each group. Patients with Child-Pugh Scores A, B, and C were 1 (3.8%), 13 (50.0%), and 12 (46.2%), respectively. Cases had higher median linezolid trough plasma concentrations than controls [20.6 (17.4) versus 2.7 (11.3); P < 0.001)] and more frequently achieved an optimal pharmacodynamic index [26 (100%) versus 16 (61.5%); P = 0.002]. In addition, potentially toxic concentrations and treatment discontinuation due to overexposure and hematological toxicity were also more frequently seen in cirrhotic patients. Overall clinical cure rate was high (67.4%), and in-hospital mortality was 28.8%. No differences in clinical outcomes were observed between both groups. CONCLUSIONS: Linezolid showed a high clinical cure rate. Nevertheless, plasma concentrations and treatment discontinuation due to hematological toxicity were higher in cirrhotic patients. Liver cirrhosis may influence linezolid pharmacokinetics and question the use of standard doses. Therapeutic drug monitoring of linezolid would be valuable in these patients
    corecore