Nolasc Acarín et al., La Sanidad hoy : apuntes críticos y una alternativa. (Barcelona: Avance, 1975), 11 1 pp

Obra ressenyada: Nolasc ACARÍN [et al.], La Sanidad hoy : apuntes críticos y una alternativa. Barcelona: Avance, 1975

Reivindicació d'un home de bé: Alexandre Mèliz. Secretari de l'Ajuntament de Canet en temps difícils

Aquest article pretén recordar alguns dels fets ocorreguts a Canet en plena Guerra Civil (1936-39), fets dolorosos dels que el Sr. Alexandre Mèliz en va haber de donar fe, a desgrat seu, per la seva condició de secretari municipal de l'Ajuntament de Canet.Havent estat localitzat a l'Arxiu Municipal un escrit personal del Sr. Mèlix, en el que ell justifica les seves actuacions durant la Guerra Civil, qualificades pel bàndol vencedor de la guerra d'antipatriotes i contràries al Glorioso Alzamiento Nacional. Veurem aquelles actuacions i la justificació que es va haber de preparar ell mateix en plena postguerra i en un ambient hostil

Algunes històries del Temps de Mar

L'autor fa un resum del que va representar l'evolució de la navegació a Canet de Mar. Del segle XV al XIX. Tant pel comerç de cabotatge com de la navegació transatlàntica, i de la construcció nava

Òbits a Canet de Mar durant la Guerra de Successió

L'Autor publica el llistat dels òbits ocorreguts a Canet durant els anys que va durar la guerra de Successió, el 1705 al 1714. Les dades han estat extretes de l llibre d'Òbits de la Parròquia, document sacramental que complimentava el rector un cop havia oficiat la cerimonia religiosa de cada enterrament, anotant la identificació del difunt, la data, nom i cognom, professió, edat, i algunes dades personals, quan eren conegudes pel rector. Aquestes notes ens permeten copsar els casos de violència dels dos últims anys del setge borbònic contra Barcelona

El temple de Barcelona dedicat a l'emperador August

En el tema d'avui, donarem una ullada al temple que la Barcelona antiga va dedicar a l'emperador August, en aquells temps quan la Colònia de Barcino era un assentament de les legions romanes, en la seva expansió de domini sobre les pobles ibèrics de la península. També comentarem el fet que, a començaments del segle XX, les restes arqueològiques del temple d'August, havien de ser traslladades a la Casa Forta de Canet o castell de Santa Florentina. Afortunadament, però, no es va arribar a realitzar aquest projecte, perquè, malgrat que als canetencs avui dia ens ompliria de goig poder gaudir del monument, estic convençut que el millor emplaçament per aquests i en general la majoria de monuments, és el seu propi lloc d'origen, a no ser que hi hagi causes majors que justifiquin el traslla