Vocals tòniques del lleidatà en entorns multilingües

En aquest estudi analitzo les realitzacions de les vocals tòniques del lleidatà emeses per adolescents que segueixen l'ESO i el batxillerat en centres d'educació secundària de Lleida i que tenen el català, el romanès i l'àrab com a L1.This study analyses the stress placed on vowels in the Lleida variety of Catalan by L1 Catalan, Rumanian and Arabic speaking adolescents enrolled in the secondary schools of Lleida

Algunes consideracions generals sobre l'anàlisi acústica de [e] i [a] àtones

Aquest treball és una petita contribució a l'estudi espectrogràfic del vocalisme àton del català nord- occidental. Concretament, se centra en les vocals [a] i [e] en posició pretònica inicial absoluta i, a través de la comparació amb anàlisis vocàliques del català i d'altres llengües romàniques, estableix una connexió entre el vocalisme tònic i l'àton del català nord-occidental i detalla alguns efectes que produeix la coarticulació

Apunts sobre la percepció de fricatius i africats en lleidatà

L'objectiu d'aquest treball és analitzar la percepció de la variabilitat observada en lleidatà entre: 1) africats i fricatius alveolopalatals sords i sonors en posició inicial i postconsonàntica i 2) presència o absència d'aproximant en fricatius alveolopalatals sonors i sords. S'han estudiat 39 parlants del dialecte lleidatà: a) 19 escolars (11 nens i 8 nenes de 9 a 10 anys, nascuts entre 1998 i 1999), i b) 20 universitaris (12 noies i 8 nois de 18 a 20 anys, nascuts entre 1988 i 1990). Les dades obtingudes es poden resumir de la següent manera: (1) les fricatives i africades sordes en posició inicial i postconsonàntica i també les fricatives sordes amb presència i absència d'aproximant es perceben i es discriminen millor que les sonores; (2) les consideracions subjectives dels parlants mostren que en les sibilants sonores hi ha una al·lofonia poc perceptible que es pot explicar per raons internes; l'alternança entre fricatives i africades sordes és força perceptible i la inseguretat lingüística que mostren els entrevistats en valorar aquestes consonants està determinada per l'edat; en les fricatives sordes, la presència o absència de iod és percebuda per gairebé tots els enquestats i la variabilitat entre aquestes formes no s'accepta

Rules and phonetics: an updated look

L’article consta de dues parts ben diferenciades: en la primera s’analitza l’abast conceptual de la normativa fonètica, es descriuen els centres codificadors, els referents normatius i els criteris de codificació que s’han utilitzat per construir la normativa fonètica del català, així com les iniciatives que s’han desenvolupat per complementar i adaptar la norma fonètica a necessitats concretes dels usuaris de la llengua; també s’analitzen diversos estudis de sociofonètica amb la finalitat de descriure tendències generals en l’ús fonètic, social i dialectal del català, que han de ser a la base de qualsevol proposta normativa. En la segona part de l’article es presenten els resultats d’un estudi pilot sobre l’impacte de la normativa fonètica en cinquanta-quatre catalanoparlants provinents de Lleida, Barcelona i Girona, que s’han sotmès a una prova de producció i a una altra de valoració subjectiva de diversos fenòmens fonètics. Els resultats obtinguts han permès observar quatre comportaments diferenciats: 1) consciència i/o assimilació de les propostes normatives, 2) manca de consciència del que diu la norma o rebuig implícit de la normativa, 3) dubtes al voltant de la normativa i 4) autovaloracions de la normativa. L’estudi pilot permet corroborar la idea que la normativa de la llengua catalana ha d’apostar per integrar la variació fonètica i dialectal de la llengua.This article is comprised of two distinct parts. The first one analyzes the conceptual scope of the phonetic rules. It describes the codifying centres, the normative referents, and the codification criteria that have been used to construct the phonetic rules of Catalan. It also describes the initiatives that have been carried out to complement and adapt the phonetic rules to the concrete needs of the language users, and it analyzes different sociophonetic studies with the aim of describing general trends in the phonetic, social, and dialectal use of Catalan, which have to be at the basis of any normative proposal. The second part of the article presents the results of a pilot study on the impact of the phonetic rules on 54 Catalan speakers from Lleida, Barcelona and Girona, who have undergone a production test and a test on subjective evaluation of different phonetic phenomena. The results obtained have allowed for the observation of four differentiated behaviours: 1) awareness and/or assimilation of the normative proposals, 2) lack of awareness of what the rules say or implicit rejection of the rules, 3) questions concerning the rules, and 4) self-assessments of the rules. The pilot study corroborates the idea that the Catalan language rules have to aim at integrating phonetic and dialectal variation in the language into them

Descripció fonètica i fonètica experimental catalana: comentaris a l'obra de Pere Barnils

[cat] Aquest article presenta una anàlisi crítica d'una part de l'obra de Barnils realitzada de 1912 a 1917 entre París i Barcelona. S'analitza la metodologia, els resultats i la transcendència de vuit estudis que, sens dubte, han tingut un paper decisiu en la fonètica catalana tant pel que fa a la metodologia com als resultats. Els treballs comentats són els que segueixen: 'Études de prononciations catalanes à l'aide du palais artifficiel'. Révue de Phonétique (1912)II:50-68. 'Études de prononciations catalanes'. Révue de Phonétique (1913)III:268-278. 'Sobre la quantitat de les vocals tòniques'. Estudis Romànics (1916)I:15-26. 'L'articulació de la K i la G mallorquines', Butlletí de Dialectologia Catalana (1915)III: 73-79. 'Les consonants dites semi-sordes' Estudis Romànics (1916)I:7-14. 'Nasalitat i nasals' Estudis Fonètics (1917)I:201-211. 'La consonant r' Estudis Fonètics (1917)I:211-221. 'Sobre l'articulació de p, t, k' Estudis Fonètics (1917)I:221-236. [eng] This paper presents a critical analysis of a part of a scientific work performed by Barnils from 1912 to 1917 in Paris and Barcelona. It analyses the methodology, the results and the most important conclusions of eight studies that have to be considered decisive in Catalan phonetics. These studies are: 'Études de prononciations catalanes à l'aide du palais artifficiel'. Révue de Phonétique (1912)II:50-68. 'Études de prononciations catalanes'. Révue de Phonétique (1913)III:268-278. 'Sobre la quantitat de les vocals tòniques'. Estudis Romànics (1916)I:15-26. 'L'articulació de la K i la G mallorquines', Butlletí de Dialectologia Catalana (1915)III: 73-79. 'Les consonants dites semi-sordes' Estudis Romànics (1916)I:7-14. 'Nasalitat i nasals' Estudis Fonètics (1917)I:201-211. 'La consonant r' Estudis Fonètics (1917)I:211-221. 'Sobre l'articulació de p, t, k' Estudis Fonètics (1917)I:221-236

Existeix la vocal neutra en català nord-occidental? Caracterització acústica d'algunes vocals àtones emeses a la televisió de Lleida

In Catalan dialectology, the presence of the central vowel schwa is considered a key feature that distinguishes Eastern Catalan from the Western Catalan. The article deals with the question to what extent Western Catalan's Lleida dialect, under the influence of Barcelona's Eastern Catalan prestige variety, nevertheless begins to integrate this sound, which is actually foreign there. The analysis is based on empirical material obtained from television broadcasts by local Lleida TV. Here, the relevant vowel phonemes are examined phonetically for their formant frequencies. It is shown that although centralisation phenomena can certainly be observed, Lleidatan has on the whole remained true to its Western Catalan character.In Catalan dialectology, the presence of the central vowel schwa is considered a key feature that distinguishes Eastern Catalan from the Western Catalan. The article deals with the question to what extent Western Catalan's Lleida dialect, under the influence of Barcelona's Eastern Catalan prestige variety, nevertheless begins to integrate this sound, which is actually foreign there. The analysis is based on empirical material obtained from television broadcasts by local Lleida TV. Here, the relevant vowel phonemes are examined phonetically for their formant frequencies. It is shown that although centralisation phenomena can certainly be observed, Lleidatan has on the whole remained true to its Western Catalan character