Andreu Brosch i Rodoreda

Josefina Carrera-Sabaté

Brosch i Rodoreda, Andreu

Carrera-Sabaté, Josefina

Hemeroteca Cientifica Catalana

656 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664de la Disputatio super aliquibus dubiis quaestionibus Sententiarum Magistri Petri Lombardi deLlull, hi ha també, precisament al verso del darrer foli del text lul·lià, l’íncipit del Speculum anima-rum simplicium.Joan Foguet i Carme Plaza van parlar de «Jacques de Molay i els darrers anys de l’orde delTemple». Entre l’hospitalitat que, l’any 1301, el mestre templer va dispensar a Llull a Limassol, aXipre, i la seva mort a la foguera el 1314, a París, les circumstàncies havien canviat radicalment.S’havien multiplicat les crítiques i acusacions contra el Temple, Molay s’havia negat a propiciar launió dels ordes militars, Felip el Bell havia iniciat el 1307 el procés contra els templers, i quatreanys més tard havien estat condemnats al Concili de Vienne. Entre tots aquests esdeveniments,l’actitud de Llull va ser fluctuant. Així, mentre que al Liber de fine (1305) els mostrava una certasimpatia, al De acquisitione Terrae Sanctae (1309) ja n’assumia la culpabilitat.Finalment, Josep Amengual va reflexionar sobre «L’ortodòxia i l’heterodòxia de RamonLlull». Hi va insistir en la professió de fidelitat constant del beat envers l’Església catòlica. Aques-ta ortodòxia no es contradiu amb els seus contactes amb reformadors, alguns dels quals suspectesd’heterodòxia. Entre aquests, va esmentar l’Orde dels Apòstols, que Llull va acabar blasmant perhipòcrites; els beguins i alguns dels descendents de Jaume II de Mallorca, especialment l’infantFelip; la reina Sança de Nàpols i l’espiritual Angelo Clareno. Després d’analitzar les propostesreformadores que Ramon Llull va incloure al Llibre de contemplació, Amengual va concloure quela reforma que proposava, encarada vers la pau universal, mostrava un abast molt superior a lesd’altres reformadors, més centrats en les crítiques a l’Església.També va ser en el marc de l’Aula lul·liana que es van presentar els tres darrers volums de laNEORL (Nova Edició de les Obres de Ramon Llull). I, aprofitant l’avinentesa, es va estrenar la peçamusical Na Renard, vuit miniatures sobre el Llibre de les bèsties, de Ximo Tarín Micó, compostaper a l’ocasió amb l’objectiu d’il·lustrar els passatges de l’obra llegits pels editors.Joan Santanach i SuñolUniversitat de BarcelonaHomenatge a Lídia Pons i Griera i Joaquim Rafel i Fontanals arran de la seva jubilació(15 de maig de 2014).— El passat 15 de maig de 2014 va tenir lloc a l’aula Capella de la Facultatde Filologia de la Universitat de Barcelona l’acte acadèmic d’homenatge als professors Lídia Ponsi Griera i Joaquim Rafel i Fontanals arran de la seva jubilació al final del curs 2013-2014.Organitzat des del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, amb lacol·laboració del grup de recerca «Llengua i Publicitat», l’acte va comptar amb les intervencions detres ponents convidats, Joan Martí i Castell (membre de la Secció Filològica de l’IEC i catedràticemèrit de la URV de Tarragona), Joan Veny (membre de la Secció Filològica de l’IEC i catedrà-tic emèrit de la UB), Isidor Marí (president de la Secció Filològica de l’IEC), Maria-Rosa Lloret(directora del Departament de Filologia Catalana) i Teresa Español (vicedegana de la Facultat deFilologia), a més del parlament d’Andreu Bosch i Rodoreda, en nom de la comissió organitzadora(formada també perMontserrat AdamAulinas i Josefina Carrera-Sabaté, tots professors del Depar-tament de Filologia Catalana). Els interludis musicals de l’acte van ser interpretats pel grup instru-mental Ventvolguts i la clarinetista Marina Garcia deMateo Soronellas (estudiant del Departamentde Filologia Catalana i membre de l’orquestra de la Universitat de Barcelona), que van delectar elpúblic amb l’Adagio del concert per a clarinet i orquestra de W. A. Mozart en La major; i BertaLunes (veu) i Marina Miralles (piano), presentades per Héctor Mellinas, tots estudiants del Depar-tament de Filologia Catalana de la UB, que van fer les delícies de tots els assistents amb l’excel·lentinterpretació de «Un núvol blanc», de Lluís Llach i «Plomes de paraules», un text original en italià021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 656 10/02/15 17:52Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664CRÒNICA 657de Raffaele Sari Bozzolo, adaptat creativament en alguerès per Franca Masu, amb música de F.Masu i O. del Barba.Va obrir l’acte el parlament de la Dra. Maria-Rosa Lloret, que va destacar l’excel·lent trajectò-ria docent dels dos homenatjats en el si del Departament de Filologia Catalana i els va voler agrairl’alt grau de dedicació, tant des d’un punt de vista docent com investigador. En la mateixa línia,Teresa Español va cloure l’acte i va agrair als homenatjats la seva tasca i, sobretot, la seva implica-ció a la Facultat de Filologia.En nom de la comissió organitzadora, i amb una intervenció especialment enfocada en aspec-tes vivencials, el Dr. Andreu Bosch va destacar dels homenatjats haver estat uns excel·lents profes-sionals, rigorosos, treballadors incansables, dialogants, amb una concepciómoral i cívica elevada,bons didactes, amb amor al país. De manera més singularitzada, i referint-se a Lídia Pons, Boschva posar en relleu les diverses facetes que combina el seu calidoscopi: ser dona, esposa, mare, pro-fessora a la Universitat, les quals l’han convertit en una gran experta a l’hora d’utilitzar mil i unrecursos per tal d’arribar a poder tocar totes les tecles d’un llarg piano personal, familiar i professi-onal. També va remarcar, des de la mirada de la comissió, que el resultat ha estat una melodiaplena d’entusiasme i harmonia i amb una interpretació excel·lent. Pel que fa a Joaquim Rafel,Bosch va citar Zygmunt Bauman, professor emèrit de la Universitat de Leeds i teòric de la moder-nitat líquida, per referir-se a una qualitat en majúscules de Joaquim Rafel: «la felicitat pot derivardel treball ben fet». I és que Joaquim Rafel és un exemple d’acadèmic meticulós, recercador de feinasilenciosa, a voltes silenciada, de projectes lexicogràfics i d’altres que avui batejaríem de projectesd’estructura d’estat.Seguidament va ser el torn de la primera intervenció convidada, «Record i elogi d’una vellaamistat», a càrrec del Dr. Joan Martí i Castell, que va remarcar la intenció explícita de voler-losretre un homenatge des del vessant més humà i de voler mostrar gratitud, d’una manera àmplia, ales famílies dels homenatjats. En aquest pla més personal i afectiu, Martí va subratllar sobre Joa-quim Rafel que «fa 52 anys que sabem qui som i no gaires menys que som amics, que vam deixarde ser simplement companys de curs. Està aviat dit, però estem parlant de més de mig segle».També hi hagué una referència a l’amistat amb Lídia Pons, de qui va recordar les sortides dialecto-lògiques conjuntes, fetes amb el Citroën Stromberg del doctor Badia, un cotxe avui ja model demuseu de l’automòbil. Les seves explicacions sobre els dos homenatjats van arrencar les rialles delpúblic més d’un cop.En la intervenció del Dr. Joan Veny «Contribució de Lídia Pons i Joaquim Rafel al progrés dela geolingüística catalana», l’eminent dialectòleg i romanista va voler destacar, al marge d’aspec-tes personals de Lídia Pons i Joaquim Rafel, les aportacions de tots dos homenatjats en el projectede l’ALDC. Després d’explicar anècdotes molt divertides sobre el periple del projecte esmentat, delqual el propi Veny també va participar, va cloure la seva intervenció destacant la gran tasca de tosdos; «restarà escrita amb lletres d’or en els fastos de la lingüística catalana» va dir, i també va ma-nifestar el convenciment que tots dos continuaran implementant el coneixement científic i norma-tiu del català i els va agrair haver pogut compartir la seva saviesa i amistat.A continuació, Caterina Molina, en nom de les professores del grup de recerca «Llengua iPublicitat» (Glòria Bordons, Elisabet Costa, Dolors Font, Beatriu Guarro, Caterina Martínez, Ca-terina Molina i Rosa Sayós) va presentar l’audiovisual «Lídia Pons. Publicitat». El vídeo, home-natge explícit a la trajectòria de Lídia Pons en l’estudi de la publicitat, va presentar, amb gran dosid’humor, el tarannà de l’homenatjada mitjançant la manipulació d’una part de la publicitat que lapròpia Lídia Pons havia analitzat i estudiat quan era cap del grup.El tercer dels ponents convidats, Isidor Marí, va titular el seu parlament «Lídia Pons i JoaquimRafel: dos pilars en les activitat de la Secció Filològica». Marí va iniciar la seva intervenció lloantla tasca constant d’ambdós en el si de la Secció Filològica i en va destacar el sentit de responsabi-021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 657 10/02/15 17:52658 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664litat, l’autoexigència meticulosa que els caracteritza i l’alt grau d’implicació i identificació enl’activitat de l’Institut. A continuació en va lloar les obres de tots dos de manera individualitzada:de Lídia Pons va ressaltar la publicació Iodització i apitxament al Vallès: interpretació sociolingüís-tica i psicolingüística dels canvis fonètics, i, de Joaquim Rafel, la concepció d’un projecte lexico-gràfic de gran volada: el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, base del Diccionaridel català contemporani o Diccionari descriptiu de la llengua catalana. De Rafel va destacar ha-ver executat de manera admirable el projecte, que va qualificar com una iniciativa descomunal pera una comunitat lingüística com la catalana.Finalment, també els homenatjats van intervenir al final de l’acte. Lídia Pons va mostrar-se,com sempre, generosa i agraïda amb tots els participants i amb la comissió organitzadora, amb elscol·legues del Departament de Filologia Catalana i del grup de recerca «Llengua i Publicitat» de laUB, com també amb la Facultat de Filologia, amb els estudiants i amb els col·legues i familiars assis-tents. Va acabar la presentació explicant una anècdota personal que “poca gent coneixia” sobre com,i gràcies a la lingüística i a Trubetzkoi més concretament, els homenatjats es van conèixer. JoaquimRafel, que també tenia intenció d’explicar la mateixa anècdota, va començar amb un divertimentosobre els detalls d’un amor segellat per la lingüística, divertimento que va continuar desenvolupant,atenent al seu vessant de lexicògraf, quan vametaforitzar l’emotivitat de l’acte a través de desgranarles accepcions de l’entrada de diccionari emoció, especialment amb usos com contenir l’emoció ialtres que van fer somriure el públic assistent. També va reflexionar sobre l’activitat docent i elfuncionament cerebral del professorat, cosa que va contribuir a afirmar la seva saviesa.L’acte va cloure amb una gran ovació per part del públic en reconeixement de la trajectòriaprofessional de Lídia Pons i JoaquimRafel, un reconeixement ple d’emotivitat, gratitud i afectivitat.I és que, tal com assenyalàMontserrat Adam, sumades totes dues, les trajectòries constitueixenmésd’un segle dedicat a la UB i a la llengua catalana. Gràcies, Joaquim i Lídia, per haver-ho fet possible.Andreu Bosch i RodoredaUniversitat de BarcelonaJosefina Carrera-SabatéUniversitat de BarcelonaCol·loqui «Mirades de la ciència sobre el temps» (26 i 27 de maig de 2014). — Elsdies 26 i 27 de maig de 2014 es va celebrar a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el col-loqui «Mirades de la ciència sobre el temps», organitzat per José Enrique Gargallo Gil, amb lacol·laboració deMaria-Reina Bastardas Rufat, Joan Fontana i Tous i Antonio Torres Torres, dins elmarc del projecte ParemioRom (FFI2011-24032): Paremiología romance: refranes meteorológi-cos y territorio.Després de la inauguració oficial, la primera sessió (9 h— 11 h), de les vuit de què constavael programa, presidida per José Enrique Gargallo Gil, es va encetar amb el poeta i assagista Alfon-so Alegre Heitzmann, la intervenció del qual va versar sobre «El poema y la epifanía del tiempo».A continuació, Xosé Afonso Álvarez, membre del projecte ParemioRom, així com investigadordel Centro de Linguística da Universidade de Lisboa, va presentar les directrius de l’esmentatprojecte amb la comunicació: «“Cuan el tiempo ye del tiempo, nunca ye mal tiempo”. El proyec-to ParemioRom».La segona sessió (11:30 h — 14 h), presidida per Maria-Reina Bastardas Rufat, va comptaramb la conferència «El temps psicològic», a càrrec de Joaquim Arnau Querol, professor emèrit delDepartament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UB. Tot seguit, Pere Busquets Buezo,professor de Geologia de la UB, va abordar els «Ritmes dels processos geològics i ritmes de les021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 658 10/02/15 17:52

Homenatge a Lídia Pons i Griera i Joaquim Rafel i Fontanals arran de la seva jubilació (15 de maig de 2014)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

656 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
de la Disputatio super aliquibus dubiis quaestionibus Sententiarum Magistri Petri Lombardi de
Llull, hi ha també, precisament al verso del darrer foli del text lul·lià, l’íncipit del Speculum anima-
rum simplicium.
Joan Foguet i Carme Plaza van parlar de «Jacques de Molay i els darrers anys de l’orde del
Temple». Entre l’hospitalitat que, l’any 1301, el mestre templer va dispensar a Llull a Limassol, a
Xipre, i la seva mort a la foguera el 1314, a París, les circumstàncies havien canviat radicalment.
S’havien multiplicat les crítiques i acusacions contra el Temple, Molay s’havia negat a propiciar la
unió dels ordes militars, Felip el Bell havia iniciat el 1307 el procés contra els templers, i quatre
anys més tard havien estat condemnats al Concili de Vienne. Entre tots aquests esdeveniments,
l’actitud de Llull va ser fluctuant. Així, mentre que al Liber de fine (1305) els mostrava una certa
simpatia, al De acquisitione Terrae Sanctae (1309) ja n’assumia la culpabilitat.
Finalment, Josep Amengual va reflexionar sobre «L’ortodòxia i l’heterodòxia de Ramon
Llull». Hi va insistir en la professió de fidelitat constant del beat envers l’Església catòlica. Aques-
ta ortodòxia no es contradiu amb els seus contactes amb reformadors, alguns dels quals suspectes
d’heterodòxia. Entre aquests, va esmentar l’Orde dels Apòstols, que Llull va acabar blasmant per
hipòcrites; els beguins i alguns dels descendents de Jaume II de Mallorca, especialment l’infant
Felip; la reina Sança de Nàpols i l’espiritual Angelo Clareno. Després d’analitzar les propostes
reformadores que Ramon Llull va incloure al Llibre de contemplació, Amengual va concloure que
la reforma que proposava, encarada vers la pau universal, mostrava un abast molt superior a les
d’altres reformadors, més centrats en les crítiques a l’Església.
També va ser en el marc de l’Aula lul·liana que es van presentar els tres darrers volums de la
NEORL (Nova Edició de les Obres de Ramon Llull). I, aprofitant l’avinentesa, es va estrenar la peça
musical Na Renard, vuit miniatures sobre el Llibre de les bèsties, de Ximo Tarín Micó, composta
per a l’ocasió amb l’objectiu d’il·lustrar els passatges de l’obra llegits pels editors.
Joan Santanach i Suñol
Universitat de Barcelona
Homenatge a Lídia Pons i Griera i Joaquim Rafel i Fontanals arran de la seva jubilació
(15 de maig de 2014).— El passat 15 de maig de 2014 va tenir lloc a l’aula Capella de la Facultat
de Filologia de la Universitat de Barcelona l’acte acadèmic d’homenatge als professors Lídia Pons
i Griera i Joaquim Rafel i Fontanals arran de la seva jubilació al final del curs 2013-2014.
Organitzat des del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, amb la
col·laboració del grup de recerca «Llengua i Publicitat», l’acte va comptar amb les intervencions de
tres ponents convidats, Joan Martí i Castell (membre de la Secció Filològica de l’IEC i catedràtic
emèrit de la URV de Tarragona), Joan Veny (membre de la Secció Filològica de l’IEC i catedrà-
tic emèrit de la UB), Isidor Marí (president de la Secció Filològica de l’IEC), Maria-Rosa Lloret
(directora del Departament de Filologia Catalana) i Teresa Español (vicedegana de la Facultat de
Filologia), a més del parlament d’Andreu Bosch i Rodoreda, en nom de la comissió organitzadora
(formada també perMontserrat AdamAulinas i Josefina Carrera-Sabaté, tots professors del Depar-
tament de Filologia Catalana). Els interludis musicals de l’acte van ser interpretats pel grup instru-
mental Ventvolguts i la clarinetista Marina Garcia deMateo Soronellas (estudiant del Departament
de Filologia Catalana i membre de l’orquestra de la Universitat de Barcelona), que van delectar el
públic amb l’Adagio del concert per a clarinet i orquestra de W. A. Mozart en La major; i Berta
Lunes (veu) i Marina Miralles (piano), presentades per Héctor Mellinas, tots estudiants del Depar-
tament de Filologia Catalana de la UB, que van fer les delícies de tots els assistents amb l’excel·lent
interpretació de «Un núvol blanc», de Lluís Llach i «Plomes de paraules», un text original en italià
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 656 10/02/15 17:52
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
CRÒNICA 657
de Raffaele Sari Bozzolo, adaptat creativament en alguerès per Franca Masu, amb música de F.
Masu i O. del Barba.
Va obrir l’acte el parlament de la Dra. Maria-Rosa Lloret, que va destacar l’excel·lent trajectò-
ria docent dels dos homenatjats en el si del Departament de Filologia Catalana i els va voler agrair
l’alt grau de dedicació, tant des d’un punt de vista docent com investigador. En la mateixa línia,
Teresa Español va cloure l’acte i va agrair als homenatjats la seva tasca i, sobretot, la seva implica-
ció a la Facultat de Filologia.
En nom de la comissió organitzadora, i amb una intervenció especialment enfocada en aspec-
tes vivencials, el Dr. Andreu Bosch va destacar dels homenatjats haver estat uns excel·lents profes-
sionals, rigorosos, treballadors incansables, dialogants, amb una concepciómoral i cívica elevada,
bons didactes, amb amor al país. De manera més singularitzada, i referint-se a Lídia Pons, Bosch
va posar en relleu les diverses facetes que combina el seu calidoscopi: ser dona, esposa, mare, pro-
fessora a la Universitat, les quals l’han convertit en una gran experta a l’hora d’utilitzar mil i un
recursos per tal d’arribar a poder tocar totes les tecles d’un llarg piano personal, familiar i professi-
onal. També va remarcar, des de la mirada de la comissió, que el resultat ha estat una melodia
plena d’entusiasme i harmonia i amb una interpretació excel·lent. Pel que fa a Joaquim Rafel,
Bosch va citar Zygmunt Bauman, professor emèrit de la Universitat de Leeds i teòric de la moder-
nitat líquida, per referir-se a una qualitat en majúscules de Joaquim Rafel: «la felicitat pot derivar
del treball ben fet». I és que Joaquim Rafel és un exemple d’acadèmic meticulós, recercador de feina
silenciosa, a voltes silenciada, de projectes lexicogràfics i d’altres que avui batejaríem de projectes
d’estructura d’estat.
Seguidament va ser el torn de la primera intervenció convidada, «Record i elogi d’una vella
amistat», a càrrec del Dr. Joan Martí i Castell, que va remarcar la intenció explícita de voler-los
retre un homenatge des del vessant més humà i de voler mostrar gratitud, d’una manera àmplia, a
les famílies dels homenatjats. En aquest pla més personal i afectiu, Martí va subratllar sobre Joa-
quim Rafel que «fa 52 anys que sabem qui som i no gaires menys que som amics, que vam deixar
de ser simplement companys de curs. Està aviat dit, però estem parlant de més de mig segle».
També hi hagué una referència a l’amistat amb Lídia Pons, de qui va recordar les sortides dialecto-
lògiques conjuntes, fetes amb el Citroën Stromberg del doctor Badia, un cotxe avui ja model de
museu de l’automòbil. Les seves explicacions sobre els dos homenatjats van arrencar les rialles del
públic més d’un cop.
En la intervenció del Dr. Joan Veny «Contribució de Lídia Pons i Joaquim Rafel al progrés de
la geolingüística catalana», l’eminent dialectòleg i romanista va voler destacar, al marge d’aspec-
tes personals de Lídia Pons i Joaquim Rafel, les aportacions de tots dos homenatjats en el projecte
de l’ALDC. Després d’explicar anècdotes molt divertides sobre el periple del projecte esmentat, del
qual el propi Veny també va participar, va cloure la seva intervenció destacant la gran tasca de tos
dos; «restarà escrita amb lletres d’or en els fastos de la lingüística catalana» va dir, i també va ma-
nifestar el convenciment que tots dos continuaran implementant el coneixement científic i norma-
tiu del català i els va agrair haver pogut compartir la seva saviesa i amistat.
A continuació, Caterina Molina, en nom de les professores del grup de recerca «Llengua i
Publicitat» (Glòria Bordons, Elisabet Costa, Dolors Font, Beatriu Guarro, Caterina Martínez, Ca-
terina Molina i Rosa Sayós) va presentar l’audiovisual «Lídia Pons. Publicitat». El vídeo, home-
natge explícit a la trajectòria de Lídia Pons en l’estudi de la publicitat, va presentar, amb gran dosi
d’humor, el tarannà de l’homenatjada mitjançant la manipulació d’una part de la publicitat que la
pròpia Lídia Pons havia analitzat i estudiat quan era cap del grup.
El tercer dels ponents convidats, Isidor Marí, va titular el seu parlament «Lídia Pons i Joaquim
Rafel: dos pilars en les activitat de la Secció Filològica». Marí va iniciar la seva intervenció lloant
la tasca constant d’ambdós en el si de la Secció Filològica i en va destacar el sentit de responsabi-
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 657 10/02/15 17:52
658 CRÒNICA
Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 37 (2015), p. 629-664
litat, l’autoexigència meticulosa que els caracteritza i l’alt grau d’implicació i identificació en
l’activitat de l’Institut. A continuació en va lloar les obres de tots dos de manera individualitzada:
de Lídia Pons va ressaltar la publicació Iodització i apitxament al Vallès: interpretació sociolingüís-
tica i psicolingüística dels canvis fonètics, i, de Joaquim Rafel, la concepció d’un projecte lexico-
gràfic de gran volada: el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, base del Diccionari
del català contemporani o Diccionari descriptiu de la llengua catalana. De Rafel va destacar ha-
ver executat de manera admirable el projecte, que va qualificar com una iniciativa descomunal per
a una comunitat lingüística com la catalana.
Finalment, també els homenatjats van intervenir al final de l’acte. Lídia Pons va mostrar-se,
com sempre, generosa i agraïda amb tots els participants i amb la comissió organitzadora, amb els
col·legues del Departament de Filologia Catalana i del grup de recerca «Llengua i Publicitat» de la
UB, com també amb la Facultat de Filologia, amb els estudiants i amb els col·legues i familiars assis-
tents. Va acabar la presentació explicant una anècdota personal que “poca gent coneixia” sobre com,
i gràcies a la lingüística i a Trubetzkoi més concretament, els homenatjats es van conèixer. Joaquim
Rafel, que també tenia intenció d’explicar la mateixa anècdota, va començar amb un divertimento
sobre els detalls d’un amor segellat per la lingüística, divertimento que va continuar desenvolupant,
atenent al seu vessant de lexicògraf, quan vametaforitzar l’emotivitat de l’acte a través de desgranar
les accepcions de l’entrada de diccionari emoció, especialment amb usos com contenir l’emoció i
altres que van fer somriure el públic assistent. També va reflexionar sobre l’activitat docent i el
funcionament cerebral del professorat, cosa que va contribuir a afirmar la seva saviesa.
L’acte va cloure amb una gran ovació per part del públic en reconeixement de la trajectòria
professional de Lídia Pons i JoaquimRafel, un reconeixement ple d’emotivitat, gratitud i afectivitat.
I és que, tal com assenyalàMontserrat Adam, sumades totes dues, les trajectòries constitueixenmés
d’un segle dedicat a la UB i a la llengua catalana. Gràcies, Joaquim i Lídia, per haver-ho fet possible.
Andreu Bosch i Rodoreda
Universitat de Barcelona
Josefina Carrera-Sabaté
Universitat de Barcelona
Col·loqui «Mirades de la ciència sobre el temps» (26 i 27 de maig de 2014). — Els
dies 26 i 27 de maig de 2014 es va celebrar a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona el col-
loqui «Mirades de la ciència sobre el temps», organitzat per José Enrique Gargallo Gil, amb la
col·laboració deMaria-Reina Bastardas Rufat, Joan Fontana i Tous i Antonio Torres Torres, dins el
marc del projecte ParemioRom (FFI2011-24032): Paremiología romance: refranes meteorológi-
cos y territorio.
Després de la inauguració oficial, la primera sessió (9 h— 11 h), de les vuit de què constava
el programa, presidida per José Enrique Gargallo Gil, es va encetar amb el poeta i assagista Alfon-
so Alegre Heitzmann, la intervenció del qual va versar sobre «El poema y la epifanía del tiempo».
A continuació, Xosé Afonso Álvarez, membre del projecte ParemioRom, així com investigador
del Centro de Linguística da Universidade de Lisboa, va presentar les directrius de l’esmentat
projecte amb la comunicació: «“Cuan el tiempo ye del tiempo, nunca ye mal tiempo”. El proyec-
to ParemioRom».
La segona sessió (11:30 h — 14 h), presidida per Maria-Reina Bastardas Rufat, va comptar
amb la conferència «El temps psicològic», a càrrec de Joaquim Arnau Querol, professor emèrit del
Departament de Psicologia Evolutiva i de l’Educació de la UB. Tot seguit, Pere Busquets Buezo,
professor de Geologia de la UB, va abordar els «Ritmes dels processos geològics i ritmes de les
021-117666-ESTUDI ROMANIC-Vol 37-13.indd 658 10/02/15 17:52


http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/137944/136616

Homenatge a Lídia Pons i Griera i Joaquim Rafel i Fontanals arran de la seva jubilació (15 de maig de 2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert