Josefina Carrera i Sabaté

Carrera i Sabaté, Josefina

Hemeroteca Cientifica Catalana

Tesi Doctoral de Montserrat Adam i Aulinas. —El Català Septentrional de transició:nova visió des de la morfologia, sota la direcció del Dr. Joan Veny i Clar. Universitat de Bar-celona, llegida el 25 de setembre de 2002.Aconseguir aportar dades rellevants a la configuració dialectal del català no és una con-clusió freqüent en treballs de doctorat. L’autora d’aquesta tesi, a través d’un estudi minuciós,rigorós i molt exhaustiu ha sabut caracteritzar acuradament la zona nord del català centralmitjançant les dades que li ha proporcionat l’anàlisi detallada de la morfologia verbal i no-minal de 31 localitats de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà i el Plade l’Estany.L’objectiu inicial de la tesi ha estat analitzar les característiques lingüístiques del catalàseptentrional de transició, avaluar-ne les particularitats en relació amb els dialectes propers ivalorar l’adequació d’aquest nom a la realitat dialectal analitzada.La metodologia se centra plenament en la geografia lingüística per tal com la utilitzacióde mapes qualitatius i quantitatius es troba a la base de l’estudi: En els mapes qualitatius hi te-nen cabuda resultats obtinguts del treball de camp realitzat per l’autora i dades provinents delsestudis sobre morfologia verbal d’Alcover; també s’hi presenten l’abast dialectal dels dife-rents trets morfològics estudiats, les isoglosses de determinats morfemes segons els discursosanalitzats i les isoglosses que connecten els morfemes. D’altra banda, els mapes quantitatiuscontenen informació sobre la productivitat d’un morfema en les diferents poblacions analitza-des o en una determinada zona; i finalment, altres grups de mapes aborden la recapitulació i lainterpretació conjunta de les dades des dels vessants qualitatiu i quantitatiu. La innovació mésrellevant d’aquesta metodologia és l’ús d’un programari específic per a la confecció de mapesa partir d’una base de dades realitzada per l’autora en dBase IV.En cada població els informants analitzats, fills de catalanoparlants i nascuts entre 1939 i1949, han estat 3 i s’han estudiat a través de tres tipus de discurs: 1) un qüestionari de 710 pre-guntes de morfologia verbal i nominal, 2) una conversa dirigida i 3) parla espontània. La fo-calització lingüística del treball s’ha centrat en la morfologia verbal, tant regular com irregu-lar, i els fenòmens analitzats s’han escollit tenint en compte les constatacions d’Alcover deprincipis del segle XX que permetien diferenciar la zona analitzada i el català central. Amb elpropòsit de contrastar diacrònicament i sincrònica dades morfològiques que oposaven la par-la nord del català central amb el mateix català central s’ha analitzat la morfologia verbal tantdes de la morfologia (producció dels morfemes de persona-nombre, de mode-temps, vocaltemàtica, extensió velar), com des de la caracterització fonològica (epítesi de [k] i [t] i de [ə]),passant per algunes particularitats lèxiques (final d’arrel lèxica en /w/, /b/ i /j/). D’altra banda,el treball es veu completat amb l’anàlisi de diferents característiques nominals, com ara la pèr-dua de /n/ en mots en plural, el final del lexema en /w/ d’alguns possessius i de mots comblau/a, i la no addició del morf /a/ en seqüències com la meu camisa.Cadascun d’aquests fenòmens ha estat tractat individualment a través de: 1) un estudi bi-bliogràfic referit a la zona analitzada que compara el fenomen en qüestió interdialectalment,2) la presentació de les particularitats de cada cas segons les dades obtingudes de l’entrevista,3) unes conclusions sobre la utilització de la morfologia analitzada al llarg del segle XX i 4) do-cumentació cartogràfica detallada. En algun cas, endemés, s’hi troben comentaris lingüísticsaddicionals.Un capítol a part constitueix l’agrupació tipològica dels diferents fenòmens analitzats, laqual permet establir una organització espacial del territori en quatre parts, que passa per laconsideració de les característiques que formen àrea de continuïtat amb el rossellonès, les prò-pies de la zona, les que presenten continuïtat amb el català nord-occidental i amb el rosse-llonès, i les que només mostren continuïtat amb el català nord-occidental. Tot plegat permetCRÒNICA 465arribar a concloure que al nord del català central es poden establir dues àrees dialectals, una deles quals (la del centre i est) constitueix un subdialecte del català central. Aquest subdialecteabraça l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Ripollès (amb alguns matisos), elBaix Empordà, el Gironès i la Selva, i conté trets propis rellevants diferents del rossellonès,que s’han mantingut al llarg del segle XX. Cal afegir que aquest subdialecte conté trets autòc-tons, que l’autora qualifica de «gironins», i trets de transició al rossellonès.Tal com ja he esmentat, aquesta tesi constitueix una aportació cabdal dins de la dialecto-logia catalana. Esperem que d’ara endavant sigui un referent imprescindible en els estudis dia-lectals sobre el català. [J. Ca.]* * *V Trobada del grup de recerca «L’histoire du portugais du Brésil». —La 5ème ren-contre du groupe de recherche «L’histoire du portugais du Brésil» (V Seminario para a histó-ria do português brasileiro) a eu lieu à Ouro Preto (Minas Gerais / Brésil), pendant trois joursde travail intensif, du 14 au 16 octobre 2002. Au cours de ces congrès, organisés régulièrementdepuis 1997, différents groupes de travail locaux présentent les fruits de leur recherche et endébattent. Les résultats des rencontres précédentes peuvent être consultés dans différentes pu-blications.4Ce que ce projet a de particulièrement attrayant, c’est qu’il tente de mener à bien unesynthèse de différentes ébauches d’idées. Les participants discutent en effet autant de faitsfonctionnels ou formels que de faits socio-historiques et d’analyse du discours, et l’organisa-tion des groupes locaux permet, lors de ces rencontres, de dégager points communs et diffé-rences entre ces domaines. Depuis la deuxième rencontre (Campinas 1998), grâce à une con-vention germano-brésilienne, des chercheurs allemands prennent aussi part au congrès.Le congrès de 2002 comptait tout juste 40 participants parmi lesquels deux Allemands, re-groupant trois générations de chercheurs brésiliens, ce qui témoigne d’une tradition bien or-ganisée en matière de recherche et d’une continuité dans le plaisir d’innover. Ces rencontressont intéressantes non seulement pour la philologie romane, mais aussi pour la linguistique gé-nérale, en ce sens, qu’elles essaient de mettre en corrélation des questions sur la descriptionformelle de la langue et des interrogations d’ordre fonctionnel, ainsi que la théorie de gram-maticalisation ou encore des points de vue socio-historiques.L’histoire du portugais du Brésil constitue depuis toujours un domaine de la philologie ro-mane malheureusement peu connu, et ce malgré la fascination que cette langue peut exercer sil’on considère certaines de ses évolutions linguistiques. Cette «envoûtement», par une combi-naison de facteurs très complexes, peut conduire à la découverte de phénomènes d’une partextraordinaires, mais d’autre part aussi parfaitement comparables à ceux d’autres langues ro-manes (avant tout du français).A Ouro Preto ont été présentés de nouveaux corpora de projets locaux, des études sur lagrammaticalisation de différents phénomènes ainsi que de nouveaux résultats en recherche so-cio-historique. Soulignons ici particulièrement la découverte d’un corpus assez étendu de pro-CRÒNICA4664. Cf. CASTILHO, Ataliba TEIXEIRA DE (org.) 1998: Para a história do português brasileiro, Vol. I: Primei-ras ideias, São Paulo: Humanitas; MATTOS E SILVA, Rosa Virgínia (org.) 2001: Para a história do português brasi-leiro, Vol. II: Primeiros estudos, 2 vols. São Paulo: Humanitas; Alkmim, Tania Maria (org.). Para a história doportuguês brasileiro, Vol. III: Novos Estudos, São Paulo: Humanitas 2002; DUARTE, Maria Eugênia LAMOGLIA /CALLOU, Dina (org.) 2002: Para a história do português brasileiro, Vol. IV: Notícias de corpora e outros estu-dos, Rio de Janeiro: Faperj.

Tesi Doctoral de Montserrat Adam i Aulinas

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38497/38480

Tesi Doctoral de Montserrat Adam i Aulinas

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana