723 research outputs found
El pastor com a model de la “mentalitat primitiva” en el fons documental de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya
Aquest text té com a finalitat presentar la recerca sobre el món ramader a Catalunya que va dur a terme l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC) en les primeres dècades del segle XX, tasca que va aconseguir formar un fons documental -manuscrit i gràfic- que, per desgràcia, en una part substancial es va perdre durant la Guerra Civil espanyola. El treball de l’AEFC fou meritori en el seu moment ja que obrí la recerca etnogràfica catalana i hispànica a noves temàtiques i metodologies. Aquest treball, però, vol aproximar-se a la consideració -social i intel⋅lectual- que tenia l’ofici de pastor en les esmentades dècades; en aquest sentit, solament cal recordar com eren representats els pastors en la tragèdia d’Edip Rey: uns éssers sense importància, que vivien en un medi ferèstec i aïllat, solitaris i ocults en les seves cabanes..
El Mediterrani, l’Alguer i l’etnografia catalana noucentista: una recerca etnogràficolingüística a l’Alguer (1922)
D'ençà el restabliment de la Generalitat de Catalunya (980) en el
marc de l'anomenat Estat de les Autonomies que fixa la Constitució Espanyola
de 1978, el Mediterrani ha estat un referent, de primer ordre, en
els discursos i en les argumentacions de bona part de la classe política
catalana. Aquest interès no és nou ; com és ben conegut, ja en el segle
XIX i, especialment, en les primeres dècades del seglel XX, les reflexions,
comentaris, estudis i iniciatives foren moltes en aquests mateix sentit. Aquest breu treball vol presentar aquest aspecte i, sobretot, com aquesta preocupació va dur a l'Alguer a diversos estudiosos catalans a l'inici
dels anys vint per tal de cercar dades etnogràfiques i lingüístiques,
iniciativa que volia aconseguir confirmar els lligams amb la Mediterrània
i ratificar la presència i herència històriques catalanes en diversos
territoris, com l'Alguer.Peer reviewe
El Mediterrani, l'Alguer i l'etnografia catalana noucentista: una recerca etnogràfico-lingüística a l'Alguer (1922)
A far data dalla reincorporazione della Generalità di Catalogna (1980) nel quadro dello Stato delle Autonomie previsto dalla Costituzione Spagnola del 1978, il Mediterraneo è stato un referente di primo piano nei discorsi di buona parte della classe politica catalana. Questo interesse non è nuovo; come è ben risaputo, gia nel Secolo XIX e, specialmente, nelle prime decadi del XX, molteplici furono le riflessioni, i commenti, gli studi, le iniziative in questa medesima direzione. In questo breve lavoro I'autore vuole presentare questo aspetto e, soprattutto, come questa preoccupazione ha portato ad Alghero diversi studiosi catalani all'inizio degli anni venti col fine di cercare informazioni etnografiche e linguistiche, allo scopo di rinsaldare i legami con il Mediterraneo e ratificare la presenza e l'eredita storiche catalane nei diversi territori, come Alghero
Felip Pedrell i l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya
Com ja s'ha assenyalat en diverses ocasions, la preocupació per la recerca i promoció de la investigació etnomusicològica va ser important en la trajectòria de Felip Pedrell. En base a aquesta afirmació, la present comunicació vol aprofundir en un aspecte poc conegut del personatge: la seva participació a l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya (AEFC), participació que, encara que no va ser gaire important, ens parla de la contribució fonamental de Pedrell entorn d'allò que podríem anomenar "espai epistèmic", de l'etnomusicologia hispana, és a dir, els parimetres, formals i conceptuals, en què es va desenvolupar la recerca etnomusicològica, en aquest cas, a Catalunya.Peer reviewe
- …