Estratègies públiques i privades en R+D+I: una visió global del sistema de R+D+I a Catalunya

En els darrers anys, el creixement global de la productivitat, el factor que impulsa el creixement econòmic a llarg termini, ha estat molt moderat a Catalunya. Diversos factors poden contribuir a explicar-ho, un dels quals és l'evolució de la capacitat d'innovació en el conjunt del sistema econòmic. D'altra banda, la constant evolució de l'entorn econòmic internacional i dels avenços científics i tecnològics accentuen la necessitat de desenvolupar de manera sostinguda la capacitat d'innovar, a tots els països i sectors. Per tant, cal preguntar si les estratègies públiques i privades de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya són les desitjables per assolir un nivell de creixement econòmic sostingut. Identificar els possibles obstacles o colls d'ampolla que frenen el desenvolupament d'aquesta capacitat requereix disposar de bons indicadors dels diferents components del sistema d'innovació, d'un marc d'anàlisi adient i d'evidència empírica. L'objectiu aquí és presentar unes pinzellades sobre l'estat actual dels diferents components del sistema d'innovació a Catalunya i identificar-ne alguns reptes.In the last few years, overall global productivity has fallen particularly in Catalonia. Many factors can contribute to explaining this, and one of them is the evolution of innovation capacity in the economic system overall. On the other hand, the evolution of the international economy leads to a situation where innovation in all countries and industries became necessary. Hence, one must wonder whether the public and private research, development and innovation strategies in Catalonia are capable of generating a high level of economic growth. Productivity problems where inefficacy may arise must be indentified in order to reduce it. This article intends to provide some ideas on the innovation system in Catalonia

Estratègies públiques i privades en R+D+I: una visió global del sistema de R+D+I a Catalunya

En els darrers anys, el creixement global de la productivitat, el factor que impulsa el creixement econòmic a llarg termini, ha estat molt moderat a Catalunya. Diversos factors poden contribuir a explicar-ho, un dels quals és l'evolució de la capacitat d'innovació en el conjunt del sistema econòmic. D'altra banda, la constant evolució de l'entorn econòmic internacional i dels avenços científics i tecnològics accentuen la necessitat de desenvolupar de manera sostinguda la capacitat d'innovar, a tots els països i sectors. Per tant, cal preguntar si les estratègies públiques i privades de recerca, desenvolupament i innovació a Catalunya són les desitjables per assolir un nivell de creixement econòmic sostingut. Identificar els possibles obstacles o colls d'ampolla que frenen el desenvolupament d'aquesta capacitat requereix disposar de bons indicadors dels diferents components del sistema d'innovació, d'un marc d'anàlisi adient i d'evidència empírica. L'objectiu aquí és presentar unes pinzellades sobre l'estat actual dels diferents components del sistema d'innovació a Catalunya i identificar-ne alguns reptes.In the last few years, overall global productivity has fallen particularly in Catalonia. Many factors can contribute to explaining this, and one of them is the evolution of innovation capacity in the economic system overall. On the other hand, the evolution of the international economy leads to a situation where innovation in all countries and industries became necessary. Hence, one must wonder whether the public and private research, development and innovation strategies in Catalonia are capable of generating a high level of economic growth. Productivity problems where inefficacy may arise must be indentified in order to reduce it. This article intends to provide some ideas on the innovation system in Catalonia

Innovation, public support and productivity in Colombia

We investigate the association between perceived barriers to innovation and the allocation of public support for innovation in manufacturing and service industries in Colombia, as well as the potential heterogeneity of returns to innovation across the firm-level productivity distribution. We extend the CDM recursive system by including an equation for the allocation of direct support and using quantile regression methods to estimate the productivity equation. We find some differences across manufacturing and service industries. Financing constraints are correlated with obtaining public support in manufacturing and in some services, but in knowledge intensive services (KIS) barriers associated with regulations are more significant. The introduction of innovations increases mostly the productivity of firms below the median of the productivity distribution, especially in services. Increasing human capital would boost productivity of firms in all industries, providing support to the hypothesis that human capital is indeed a bottleneck for productivity growth across the board in Colombia. We conclude that addressing factors that hinder innovation by low productivity firms in all service industries could significantly contribute to increasing productivity and reduce its dispersion

¿Todos los caminos llevan a Roma? Incentivos fiscales, ayudas directas y la inversión empresarial en I+D

Zer neurriraino bete dezakete zuzeneko laguntzek eta enpresetako I+Grako pizgarri fiskalek jakintzaren arloko inbertsio pribatuaren helburua? Lotuta al dago bi laguntzak jasotzea haiek existitzea justifikatzen duten merkatuaren balizko akatsekin? Enpresa berek baliatzen al dituzte tresna horiek denboran zehar? Espainiako industria-enpresei buruzko bi datu-base erabilita, gure ikerketan aurkitu dugu desberdintasun nabarmenak daudela kenkari fiskaletarako eta zuzeneko laguntzatarako sarbidean eragiten duten aldagaien artean. Horretaz gain, haien erabileran jarraikitasun handia antzeman dugu. Gure emaitzek zalantzan jartzen dute berrikuntza handiagoa sustatzeko tresna horien eraginkortasuna, bereziki pizgarri fiskalena, ez datozenean politika osagarriez lagunduta.¿Hasta qué punto las ayudas directas y los incentivos fiscales a la I+D empresarial pueden cumplir el objetivo de aumentar la inversión privada en conocimiento? ¿Está relacionada la recepción de ambas ayudas con los posibles fallos de mercado que justifican la existencia de las mismas? ¿Tienden a aprovechar estos instrumentos a lo largo del tiempo las mismas empresas? Utilizando dos bases de datos de empresas industriales españolas, en nuestra investigación encontramos que existen diferencias significativas entre las variables que inciden en el acceso a deducciones fiscales y a ayudas directas; también detectamos una persistencia elevada en su uso. Nuestros resultados cuestionan la efectividad de estos instrumentos para estimular una mayor innovación, especialmente de los incentivos fiscales, si no van acompañados por otras políticas complementarias.To what extent can direct support and tax incentives for business R&D reach the goal of increasing private investment in knowledge? Is reception of each type of support related to the potential market failures that justify their existence? Do the same firms benefit from them over time or is there renewal? We analyze two data sets of Spanish industrial companies and find that there are significant differences between the variables that influence access to tax deductions and to direct support. We also detect a high level of persistence in their use. These findings call into question the effectiveness of these instruments, as designed, in stimulating more innovation, especially in the case of tax incentives, if they are not conducted jointly with other, complementary policies

Los servicios y las políticas de estímulo a la I+D : un estudio comparativo entre sectores e instrumentos

¿Siguen las empresas de servicios el mismo patrón de participación en las políticas públicas de estímulo a la I+D que las empresas manufactureras? ¿Es necesario diseñar políticas distintas atendiendo al sector productivo? En este artículo pretendemos dar algunas respuestas a partir de la evidencia empírica obtenida con una muestra de empresas de ambos sectores. Para ello comparamos el uso de incentivos fiscales y ayudas directas en ambos sectores y su asociación con determinadas características empresariales. Los principales resultados apuntan a que no existe un sesgo en beneficio del sector manufacturero, y que las principales diferencias entre empresas residen principalmente en sus capacidades para el desarrollo de actividades de I+D.Do service and manufacturing firms differ in their access to public policies supporting R&D? Does each industry need a different innovation policy? In this paper we provide some empirical evidence that may contribute to answer these questions. We compare the use of tax incentives and direct support in both industries, and their correlation with some firm features. Our results hint that these policies do not particularly favor manufacturing firms, and that the main differences across firms' access arise mostly from differences in human capital and firm capabilities

Who participates in R&D subsidy programs? The case of spanish manufacturing firms

Empirical evidence on the effectiveness of R&D subsidies to firms has produced mixed results so far. One possible explanation is that firms and project selection rules may be quite heterogeneous both across agencies and across industries, leading to different outcomes in terms of the induced additional private effort. Here we focus on the participation stage. Using a sample of Spanish firms, we test for differences across agencies and industries. Our results suggest that firms in the same industry face different hurdles to participate in different agencies' programs, that participation patterns may reflect a combination of agency goals, and that patterns differ across high-tech and low-tech industries

Subsidizing innovation over the business cycle

We investigate whether the impact of direct support for business investment in R&D and innovation varies over the business cycle. We address several questions: whether firms that obtain public support in a recession differ from firms that obtain it during expansions; whether the impact of support is smaller in recessions than in expansions, and whether effects vary with the treatment pattern. Using firm-level data from Spain during the period 2005 to 2014, we combine propensity score matching and difference-in-differences methods to estimate firms' response to direct support in different phases of the cycle. Two findings stand out. First, while the impact of support on monetary investment in innovation is pro-cyclical, it is countercyclical in terms of the employee-time allocation to innovation activities. Second, the additionality of a one-year treatment is smaller than that of longer treatments, or repeate program participation. Firms receiving public support during the recession have assigned more employee time to innovation activities than a matched control group, preventing a decline of knowledge capital during the big recessio

La Situació de la innovació a Catalunya: fets i reptes

En aquest estudi s'analitza la importància de la innovació a Catalunya des d'un punt de vista de les polítiques públiques, així com des de la perspectiva de les empreses i dels centres públics de recerca. S'analitza el sector mitjançant la clàssica anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats). Catalunya es troba, doncs, en una etapa de plena consolidació i aplicació del sistema R+D, en què es necessitarà una implicació i un suport màxims de tots els agents implicats (Administració, empreses i centres de recerca).This study analyses the importance of innovation in Catalonia in terms of public policies and the business standpoint. The sector is studied by using the classic SWOT analysis (Strengths, Weaknesses, Opportunities and Threats). So Catalonia is currently consolidating and applying the Research and Development system, where the utmost commitment and support of the agents involved is required