Les traduccions de poesia d'El Mall : un balanç

L'article valora la importància històrica de les Edicions del Mall dins el sistema literari i editorial català dels anys setanta i vuitanta, i en especial la quantitat i qualitat de la poesia estrangera traduïda en les col·leccions «Llibres del Mall» i «Poesia del segle xx». També fa un repàs dels títols principals, amb una atenció especial a la varietat de tradicions nacionals que representaven, i al prestigi dels traductors i dels prologuistes dels volums. Finalment, s'estudien amb detall el model d'edició de poesia que l'editorial va convertir en un referent i la seva aposta per una línia poètica -en sintonia amb la dels autors catalans joves del grup- que dins la poesia traduïda va promoure el cànon romàntic i simbolista i les seves derivacions primordialment europees.The aim of this article is to highlight the historical importance which the published works of El Mall had in the Catalan literary and publishing context of the 70s and 80s, and especially underline the most remarkable quality and quantity of the translated poetry of foreign authors as they appeared in the collections «Llibres del Mall» and «Poesia del segle xx». The main titles of the collection will be considered, taking into account the diversity of national traditions that they represented, also making reference to the relevance of the prestige of the translators and of the authors of prefaces. Moreover, the paper sets out to carefully study the editing style for poetry, which turned into a well-known referent, and point out how the choice of titles promoted the symbolist and romantic canon, and its primarily European derivations, at the same time that the young poets of the group embraced it as well

Les lliçons d’Auden. Homenatge en el centenari del naixement del poeta anglès W. H. Auden (1907-1973)

De cara a assajar l'influx d'W.H. Auden en la poesia catalana, Pere Ballart comenta cinc poemes de cinc autors catalans, sobre els quals l'obra del poeta novaiorquès ha influït de formes diverses i amb matisos diferents. Per al primer, Gabriel Ferrater, evidencia la influència directa acarant fragments del seu "Poema inacabat" al "New Year Letter" audenià; connecta, així mateix, "A la memòria de W.B. Yeats" amb "Fossar de la Pedrera", de Marta Pessarrodona; "Elogi de la pedra calcària" amb "Cisterna", de Narcís Comadira; "El primer ha d'anar primer" amb "Capsa de mistos", de Francesc Parcerisas; i "L'escut d'Aquil·les" amb "Els malsons de l'escut", de Jordi Julià

Poesia i modernitat : una lectura de 'Coral romput' /

Després d'una sumària descripció general del poema, amb menció de les seves seccions, aspectes formals i temàtics i efecte global, Pere Ballart analitza vint trets característics que fan del poema un exponent de la lírica moderna: situació d'enunciació del poema; autoconsciència del poeta; representació de la simultaneïtat del real; afany totalitzador de la visió; concepció de la paraula poètica com a mitjà de coneixement; discontinuïtat del discurs; liquidació del concepte tradicional de mímesi; incorporació de l'actual i el quotidià; plasmació de l'experiència urbana; èmfasi en la dificultat de les relacions humanes; recurs al mite; sentiment d'insatisfacció; consciència social del jo poètic; dialogisme; ús de l'analogia com a expedient objectivador; revisió crítica de la tradició; ironia com a fre al sentimentalisme; superació dicotomia culte/popular; intertextualitat; i assumpció de la dificultat com a valor estètic

Gabriel Ferrater

De Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) es podria fer el mateix elogi, senzill i profund, que va dedicar ell un dia al gran escriptor valencià Joan Fuster: el d'haver estat «un literat capaç de pensar». Perquè, al llarg dels seus cinquanta anys de vida, el qui havia de ser el poeta més extraordinari i influent de la segona meitat del segle XX a Catalunya, no va fer altra cosa que endinsar-se, pacient i metòdic, mogut per una curiositat incaducable, en les més diverses disciplines intel·lectuals (de la crítica a la pintura, de la matemàtica a la lingüística) fins a haver-ne après, desentrellats del tot, els seus mecanismes essencials

De la ironia com a figuració literària /

Caracterització retòrica de la ironia en el marc de la teoria literària. S'estableix una caracterització estructural dels constituents del fenomen irònic, i una tipologia de les seves variants estilístiques a partir del recurs de contrast o contradicció

Hereus de J. Alfred Prufrock: la filial catalana /

La traducció del text complet del 'Prufrock' és una versió de Parcerisas publicada a 'Els Marges'Ballart estudia l'assimilació, per part de la cultura catalana, d'un dels referents de la tradició poètica moderna: el poema de T.S. Eliot "The Love Song of J.Alfred Prufrock" per tal demostrar com el drama psicològic del 'Prufrock' és el de l'home i la dona contemporanis. A la primera part de l'article estudia els motius pels quals aquest ha estat considerat el primer poema contemporani: un esquema narratiu allunyat de les convencions simbolistes, el recurs al monòleg dramàtic, un nou repertori iconogràfic més científic, l'alt grau de penetració psicològica, la despersonalització provocada per la vida metropolitana, el registre convencional, l'estil semàntic discontinu, etc. per acabar demostrant, a partir de tots aquests exemples, una fallida de l'idealisme romàntic i una nova concepció poètica. A la segona part, estudia la continuïtat del 'Prufrock' d'Eliot -pel que fa al tema, l'actitud i la forma- a tres poemes catalans: "L'heroi en el desert" de Josep Carner, on destaca una mateixa experiència de vida despersonalitzadora però un valor final diferent; "Diumenge" de Gabriel Ferrater, on presenta la dissolució del drama individual a la col·lectivitat, a un "nosaltres" mediocre; i "Remolcadors entre la boira" de Joan Margarit, on mostra l'ideal enfonsat, víctima el mateix home