David Sales o Joan Rosenthal

Incerta glòria de Joan Sales és una reconeguda obra mestra de la literatura del segle XX. El 1991 fou traduida a l'anglès per David Rosenthal, un notable traductor del català. Aquest article aprofundeix en les raons per les quals la traducció de Rosenthal mai no trobà un editor important.Joan Sales's novel Incerta glòria [Uncertain Glory] is an acknowledged masterpiece of XXth century literature. In 1991 it was translated into English by David Rosenthal, a well-known translator of Catalan fiction. This paper delves into the reasons why the Rosenthal translation never found its way into the hands of a major publisher

«Quelcom neix en tota mort…»

El poeta, dramaturg, novel·lista, memorialista i traductor Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) pot ser considerat la primera i principal baula entre la literatura catalana i l'Alta Modernitat anglesa i nord-americana. Hom troba l'Alta Modernitat de T. S. Eliot, Ezra Pound, William Carlos Williams, Wallace Stevens o de Marianne Moore en la vasta producció literària de Bartra, de tres maneres diferents: com una influència directa en la seva obra original en vers i en prosa, en els mecanismes paratextuals i en les connexions intertextuals pregonament significatives, i en les seves nombroses traduccions. La seva obra pionera, Una antologia de la lírica nord-americana (1951), una visió general de la poesia nord-americana, de Walt Whitman fins a Peter Vierick, pot ser considerada el pòrtic català a la poesia nord-americana moderna, l'Alta Modernitat inclosa.The poet, playwright, novelist, memoirist and translator, Agustí Bartra (Barcelona, 1908-Terrassa, 1982) can be considered the first and foremost link between Catalan literature and English and American High Modernity. The High Modernity of T. S. Eliot, Ezra Pound, William Carlos Williams, Wallace Stevens or Marianne Moore can be seen in three distinct ways in Bartra's vast literary output: as a direct influence on his original work in verse and prose; in paratextual devices and deeply significant intertextual links; and in his numerous translations. His pioneering work, «Una antologia de la lírica nord-americana» (1951), a survey of American poetry from Walt Whitman to Peter Vierick, can be considered the Catalan gateway to modern American poetry, High Modernity included

Agustí Bartra i Albert Camus: Sic et Non

En el marc conceptual de la tradicional relació fructífera entre literatura i filosofia al llarg dels segles, una anàlisi intertextual entre el poema «Sísif», del poeta català modern Agustí Bartra (1908-1982), publicat al seu darrer poemari El gall canta per tots dos (1982), i l'assaig Le mythe de Sisyphe. Essai sur l'absurde (1942), d'Albert Camus. A partir del poema de Bartra, basat en el pensament de Camus, es fa un resseguiment històric de la relació intel·lectual i literària entre l'obra de Bartra i Camus al llarg d'una mica més de quatre dècades, una relació extraordinàriament enriquidora i no exempta de punts de conflicte i desacord.Within the conceptual framework of the traditionally fruitful relationship between literature and philosophy down through the centuries, an intertextual analysis between the poem «Sísif» [«Sisyphus»] by modern Catalan poet Agustí Bartra (1908-1982), published in his last collection of verse El gall canta per tots dos [The cock crows for the two of us] (1982), and the essay Le mythe de Sisyphe. Essai sur l?absurde (1942) by Albert Camus. Through Bartra?s poem based on Camus?s thought, a historical survey is made of the enriching intellectual and literary relationship between Bartra and Camus sustained over a little more than four decades and not exempt of points of conflict and disagreement

Amorgós i la tradició del poema llarg modern

«Amorgós i la tradició del poema llarg modern» presenta una proposta dʹuna nova lectura de la gran obra de Nikos Gatsos (1911-1992), anant més enllà dels tòpics establerts per la recepció crítica des de 1943, associant el poema amb lʹAlta Modernitat i La terra eixorca de T. S. Eliot per veure el seu intens treball artístic, la seva profunditat, universalitat i complexitat, i el seu lligam absolut amb la resta de la producció del poeta