Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Marie-Françoise DURAND ; Philippe COPINSCHI ; Benoît MARTIN ; Delphine PLACIDI, Atlas de la globalización. València: Publicacions de la Universitat de València, 2008

Ressenyes

Index de les obres ressenyades: Frédéric DENHEZ, Atlas du changement climatique : du global au local, changer les comportaments. Kirstin DOW ; Thomas DOWNING, The atlas of climate change: Mapping the world's greatest challeng

Impetus and resistance to changing work-related mobility patterns in Catalonia : the role of the social actors and participation

Transport accounting and accountability, in addition to traditional infrastructure costs (i.e. vehicle and service operation), now include sustainability considerations: costs in terms of the environment, society and time spent in transit. This new perspective has highlighted the elevated expense of current daily mobility models in Western society, which are based on massive use of the car. We can see a willingness in present political agendas to change this mobility model for one which would reduce these high costs. These are primarily based on positive discrimination policies towards non-motorised and collective transport models which are reinforced by territorial management policies that promote proximity to the work place and services, as well as the use of high-capacity public transport means. Mobility model studies have generally tended to approach this topic from the perspective of actions taken by public administrations (i.e. providing more public transport vehicles or alternative criteria for managing parking spaces), overlooking the many and varied contributions by representatives of non-public administration organisations that play an active role in generating daily mobility. Therefore, in this paper we look at the contributions of these organisations to this changing model. The particular focus of our analysis is the largest trade union in Catalonia, Comissions Obreres, and its role in shaping a new scenario for work-related mobility, seen as an organisation that not only makes claims and negotiates with public administrations and employers' associations, but also propagates new mobility models among its own member

L'accessibilitat als polígons industrials : una assignatura pendent

Àngel Cebollada reflexiona sobre l'assignatura pendent de l'accessibilitat als polígons industrials. A partir de la constatació que la relocalització de la indústria a les perifèries urbanes s'ha fet sense tenir en compte les necessitats d'accessibilitat del personal treballador, dibuixa una situació resultant amb dèficits molt greus d'oferta de transport col·lectiu i on el cotxe és, ara per ara, l'instrument que millor hi garanteix l'accés. Com a vies de correcció o redreçament s'assenyala la posada en pràctica dels nous instruments previstos per la llei de mobilitat de Catalunya: molt especialment, els plans de mobilitat a polígons industrials i la figura del gestor de la mobilitat

Aproximación a los procesos de exclusión social a partir de la relación entre el territorio y la movilidad cotidiana

Este artículo analiza la relación existente entre la movilidad cotidiana y la exclusión social. El modelo de movilidad hegemónico basado en el uso del coche se revela como selectivo, puesto que su utilización es desigual según la adscripción social de los individuos. Mujeres, jóvenes e inmigrantes son tres de los colectivos con unos índices de motorización menores. La menor disponibilidad de vehículo privado reduce las posibilidades de uso de la ciudad a estos colectivos. En este contexto, las características del territorio urbano se revelan determinantes para extender la igualdad de oportunidades de uso de la ciudad. Se establecen tres categorías de territorio según su capacidad de inclusión social: incluyentes, semiincluyentes y excluyentes. Finalmente, la exclusión del mercado laboral resultado del déficit de accesibilidad ilustra la desigualdad de oportunidades de los colectivos menos motorizados y la importancia de las características urbanas en la búsqueda de mayores cotas de inclusión social.Aquest article analitza la relació existent entre la mobilitat quotidiana i l'exclusió social. El model de mobilitat hegemònic basat en l'ús del cotxe es mostra com una posició selectiva que la seva utilització és desigual segons l'adscripció social dels individus. Les dones, els joves i els immigrants són tres dels col·lectius amb uns índexs de motorització més baixos. La disponibilitat menor del vehicle privat redueix les possibilitats d'ús de la ciutat per part d'aquests col·lectius. En aquest context, les característiques del territori urbà esdevenen determinants per estendre la igualtat d'oportunitats d'ús de la ciutat. Segons la seva capacitat d'integració social, s'estableixen tres categories del territori: incloent, semiincloent i excloent. Finalment, l'exclusió del mercat de treball resultant dels dèficits en l'accessibilitat, il·lustra la desigualtat d'oportunitats dels col·lectius menys motoritzats i la importància de les característiques urbanes en la recerca de quotes més elevades d'integració social.Cet article analyse le rapport existant entre la mobilité au quotidien et l'exclusion sociale. Le modèle de mobilité hégémonique qui se base en l'utilisation de la voiture se manifeste comme une position sélective autant que son utilisation est inégal selon l'adhésion sociale des individus; les femmes, les jeunes et les immigrants se trouvent parmi les collectifs avec un index plus bas de motorisation. La mineure disponibilité des véhicules privés réduit les possibilités en l'utilisation du village a ces collectifs. Dans ce contexte, les caractéristiques du territoire urbain se révèlent déterminantes afin d'étendre l'égalité d'opportunités en l'utilisation du village. Selon leur capacité d'intégration sociale, on peut établir trois catégories du territoire: incluent, demi-incluent et excluent. Finalement, l'exclusion du marché du travail résultante des déficits en l'accessibilité illustre l'inégalité d'opportunités des collectifs moins motorisés aussi que l'importance des caractéristiques urbaines à la recherche de plus grandes cotes d'intégration sociale.This article analyses the existing relationship between daily mobility and social exclusion. The hegemonic mobility model based on the use of the car proves to be discriminatory since its use varies according to the social group an individual belongs to; women, young adults and immigrants are the three social groups with the lowest car ownership rates. The relatively low rate of car ownership among these social groups means that their possibilities for making use of what the city offers are limited. In this context, urban territory characteristics prove to be determining factors to extend equality of opportunity for making use of the city. Three territorial categories are established according to their social integration capacity: inclusive, semi-inclusive and exclusive. Finally, labour market exclusion, the direct result of the lack of accessibility, illustrates the inequality of opportunity experienced by these groups with lower car ownership rates and the importance of urban characteristics in the search for higher levels of social integration

Protein nanomechanics in biological context.

How proteins respond to pulling forces, or protein nanomechanics, is a key contributor to the form and function of biological systems. Indeed, the conventional view that proteins are able to diffuse in solution does not apply to the many polypeptides that are anchored to rigid supramolecular structures. These tethered proteins typically have important mechanical roles that enable cells to generate, sense, and transduce mechanical forces. To fully comprehend the interplay between mechanical forces and biology, we must understand how protein nanomechanics emerge in living matter. This endeavor is definitely challenging and only recently has it started to appear tractable. Here, I introduce the main in vitro single-molecule biophysics methods that have been instrumental to investigate protein nanomechanics over the last 2 decades. Then, I present the contemporary view on how mechanical force shapes the free energy of tethered proteins, as well as the effect of biological factors such as post-translational modifications and mutations. To illustrate the contribution of protein nanomechanics to biological function, I review current knowledge on the mechanobiology of selected muscle and cell adhesion proteins including titin, talin, and bacterial pilins. Finally, I discuss emerging methods to modulate protein nanomechanics in living matter, for instance by inducing specific mechanical loss-of-function (mLOF). By interrogating biological systems in a causative manner, these new tools can contribute to further place protein nanomechanics in a biological context.We have received funding from the Ministerio de Ciencia e Innovación through grant EIN2019-102966 and the European Research Council (ERC) under the European Union’s Horizon 2020 research and innovation program (grant agreement No. [101002927]) to develop mechanical loss-of-function tools.S

How to get to build your own lab

N

From single molecules to heart disease

N

L'accessibilitat als polígons industrials : una assignatura pendent

Àngel Cebollada reflexiona sobre l’assignatura pendent de l’accessibilitat als polígons industrials. A partir de la constatació que la relocalització de la indústria a les perifèries urbanes s’ha fet sense tenir en compte les necessitats d’accessibilitat del personal treballador, dibuixa una situació resultant amb dèficits molt greus d’oferta de transport col•lectiu i on el cotxe és, ara per ara, l’instrument que millor hi garanteix l’accés. Com a vies de correcció o redreçament s’assenyala la posada en pràctica dels nous instruments previstos per la llei de mobilitat de Catalunya: molt especialment, els plans de mobilitat a polígons industrials i la figura del gestor de la mobilitat.The article by Àngel Cebollada is about the unresolved matter of the accessibility to industrial estates. Given the acknowledgement that the relocation of industries to the urban periphery has occurred without taking into account the workers’ accessibility needs, a resulting situation characterized by a severe shortage of collective transport offer, in which the car appears as the most effective mean, is outlined. As a way to correct or straighten it, the author points out the implementation of the Catalan Mobility Law instruments, particularly the Mobility Plans for industrial estates and the figure of the Mobility Manager.Àngel Cebollada reflexiona sobre la asignatura pendiente de la accesibilidad a los polígonos industriales. A partir de la constatación de que la relocalización de la industria en las periferias urbanas se ha hecho sin tener en cuenta las necesidades de accesibilidad del personal que trabaja, dibuja una situación resultante con déficits muy graves de oferta de transporte colectivo y donde el coche es, hoy por hoy, el instrumento que mejor garantiza el acceso. Como vías de corrección se señalan la puesta en práctica de los nuevos instrumentos previstos por la Ley de Movilidad de Cataluña, muy especialmente los planes de movilidad a polígonos industriales y la figura del gestor de la movilidad

"It shouldn’t smell like latin language at all". Pedro Simón Abril’s translation of Cicero’s "Letters to Friends" (1589)

En este artículo se examinan los principales recursos técnicos de los que se sirve el humanista Pedro Simón Abril en su traducción de las Epistulae ad familiares de Cicerón (1589), la primera versión completa de esta colección epistolar en España. A través del presente análisis se puede observar cómo estas técnicas de traducción no sólo son fruto de su habilidad y de su experiencia como traductor, sino que responden además a una labor previa de reflexión teórica y a una concepción de la traducción como un proceso esencialmente creativo. Esta necesidad de adaptarse al gusto literario del público lector explica algunas de las características de lengua y estilo de la versión de Simón Abril. Y será en estas cualidades artísticas en las que radique la clave de su éxito y su vigencia por espacio de más de cuatro siglos.The aim of this paper is to revisit the main techniques used by Pedro Simón Abril in his translation of Cicero’s Epistulae ad familiares (1589), the first version of this epistolary collection in Spain. By means of this analysis it can observed that these techniques of translation are the result not only of his skill and translating experience, but also that they respond to a prior work of theoretical reflection and an idea of translation as an essentially creative process. What is more, his adaptation to the literary taste of his readers explains certain peculiarities of the language and the style ofAbril’s translation.And precisely these artistic qualities are the key for the success and the survival of his translation along the last four centuries