Education Signalling and the School-to-work Transition

This paper studies the relation between labour market institutions and educational systems and how this relation may affect youth unemployment rates. By constructing a signalling model in which education can be used as a signal of workers’ unobserved productivity and firms face firing costs, we investigate how the structure of the educational system and the labour market institutions may influence the school-to-work transition of young unexperienced workers. In particular, we find that different educational systems can lead to different youth unemployment rates, even for high-skilled individuals. Besides, the framework presented in this paper allows to understand how the existence of minimum wages affects individual’s education decision and helps to explain some of the observed empirical regularities.Educational systems; youth unemployment; minimum wages.

Cristians, moros i jueus en el regnat de Jaume I

Bo i partint de la dificultat de convivència de cristians, moros i jueus al regne valencià, es descriu la trajectòria d'aquestes societats. De la primera se subratlla la necessitat del rei via parròquies i control de bisbats de consolidar un cristianisme de frontera. Al cap i a la fi la població islàmica mudèjar era superior a la cristiana en la seva llengua, religió i propietats mentre va poder, però va perdre passes amb celeritat. Per la seva banda, el món jueu va ser més ben tractat. L'economia ho facilitava i també certes professions de qualitat com les de trujamà i alfaquí intèrprets i metges. Així la dhimma de tots fou més un mirall que una realitat.This work describes the evolution of the Christian, Moorish and Jewish communities in the Kingdom of Valencia within an approach to the difficulties in the coexistence among the three of them. Focusing on the first community, the Christians, the text highlights how the King wanted to consolidate a so-called border Christianity, with the control of different parishes and episcopates.When it comes to the second one, the Muslims or Mudejars, although they were superior in terms of language, religion and properties, they quickly lost their power. Finally, the third community, the Jews, were better treated. Their economic situation together with high qualified professions such as the alfaquí (doctor) and trujamà (interpreter) made it possible. That is why everyones dhimma was more a mirror than a reality

Bandits, banditry and royal power in Catalonia between the 16th and 17th centuries

This article is a synthesis of a phenomenon – banditry in Catalonia – which peaked in the century and a half between approximately 1500 and 1630. In this article, by ‘banditry’ we mean the kind waged by both the upper classes and nobility and the lower classes. With forerunners in the late Middle Ages, banditry is ultimately part of a history of social transversality in all sectors, which seriously hinderedits official repression – from the Crown to the Diputació del General (General Deputation) – because bandits had infiltrated all the institutions, including the Reial Audiència (Appellate Court). This article then describes the most vivid periods of banditry, its leading personalities or groups, including the nyerros and cadells, and the savage violence that it generated far and wide. Nonetheless, a minimal comparison with broad swaths of the Mediterranean reveals that banditry is not unique to the history of Catalonia

Ressenyes

Antoni SIMON TARRÉS, Del 1640 al 1705: L'autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València : Publicacions de la Universitat de València-Institut d'Estudis Catalans, 2011

Una Aproximació a la crisi de la baixa edat mitjana a Catalunya

Una aproximació a la crisi de la baixa edat mitjana a Catalunya sintetitza les distintes interpretacions que sobre aquesta època s'han fet, incloent el concepte de crisi. Perquè sobre aquest concepte els canvis de perspectiva en els darrers cinquanta i escaig anys han estat immensos, gairebé contraposats. I si aleshores per crisi s'entenia un període allargat, difícil de sortir-se'n d'ell, i amb un abast que recorria quasi totes les àrees històriques, ara el problema s'escurça molt en el temps. Perquè ara vol entendre's com un parèntesi necessari per molt dur i més o menys dilatat que fos, passat el qual un renaixement econòmic, social i cultural s'apropava a Europa i també a Catalunya, malgrat que aquí la Guerra Civil de 1462-1472 i les seves conseqüències posteriors retardaren l'increment tan desitjat. Per tot això, aquest treball subratlla l'obra dels historiadors bàsics en el coneixement de la crisi catalana, ja sigui en els aspectes econòmics i socials, ja en els polítics i institucionals, ja fins i tot en un petit epíleg que hi afegeix l'arribada més tardana a certs llocs cortesans i burocràtics reials d'una llengua castellana que va introduint-se a Catalunya a poc a poc, però presidida de l'aura potencial de la Corona i el regne castellans i amb un suport indirecte de la naixent Inquisició estatal de 1478.An examination of the crisis of the Late Middle Ages in Catalonia reviews the differing interpretations of this period, including the concept of crisis per se because there have been huge, almost opposed changes in perspective regarding this period over the last fifty and a bit years. And if, at that time, crisis was seen as a long period that was difficult to resolve and with a scope that covered almost all historical areas, now this problem has become a lot shorter. Because now it tends to be seen as a necessary parenthesis, no matter how tough or more or less drawn out it may be. Nevertheless, it is a period after which an economic, social and cultural renaissance came to Europe and also to Catalonia, in spite of the fact that, here, the Civil War of 1462-1472 and its later consequences delayed the progress that was so desired. For this reason, this paper underlines the work of those essential historians studying the Catalan crisis, either in terms of its economic or social aspects, its political or institutional aspects or even in a small epilogue. One which adds the later arrival, in certain royal courts and bureaucratic places, of a Castilian language that gradually penetrated Catalonia, presided over by the burgeoning aura of the Castilian crown and kingdom and with indirect support from the nascent Spanish Inquisition of 1478

Un problema de jurisdicciones en la Valencia del rey Católico: de la Gobernación del Reino a la Diputación del General (1493-1499)

Aquest article vol posar en relleu la relació no fàcil entre els ofi cials de la Governació a València i els diputats del General del Regne de València durant la dècada dels anys noranta en el regnat de Ferran el Catòlic. De fet, no és un cas únic. Tots sabem que entre 1487 i 1488 Ferran II va intervenir en el nomenament de diputats i comptador del braç nobiliari tant en la Diputació valenciana com en la catalana i en l’aragonesa. I també coneixem que fi ns a la introducció del sistema d’insaculació en aquestes tres institucions la normalitat —és un dir— no tornà a totes elles. Durant aquest parèntesi problemes de jurisdicció civil i criminal en el cas valencià foren reiteratius, amb signes jurídics, administratius i fi ns i tot violents. Varen ser uns enfrontaments pel poder al regne entre la Governació reial i la Diputació del General. Un fet que a un altre nivell sembla que va tenir ressò en el cas català, com es desprèn d’aquest treball. I no tan sols era una qüestió política, sinó que també hi havia aspectes econòmics, en el cobrament de tot tipus d’impostos i en el rebuig de fer-ho per part de moltes vil·les reials, com va ser el cas de les Barraques dels Reials. Una qüestió que es veu amb molta claredat en el document que es publica íntegre com a apèndixEste artículo pone de relieve la relación, que no fue fácil, entre los ofi ciales de la Gobernación de Valencia y los diputados del General del Reino de Valencia durante la década de 1490 en el reinado de Fernando el Católico. No fue un caso aislado. Como se sabe, en 1487 y 1488 el rey intervino en el nombramiento de diputados y contadores del brazo noble en la Diputación valenciana y asimismo en la catalana y en la aragonesa. También es sabido que la normalidad —si es que la hubo— no volvió a estas tres instituciones hasta la introducción en ellas del sistema insaculatorio. Durante este paréntesis, los problemas de jurisdicción civil y criminal se repitieron en el caso valenciano, con facetas jurídicas, administrativas e incluso de violencia. Se trataba de enfrentamientos entre la Gobernación real y la Diputació del General por el poder en el reino, aspecto que, a otros niveles, parece haber tenido repercusiones en Cataluña, según se desprende de este artículo. Y no era sólo una cuestión política, sino que también tenía aspectos económicos, en el cobro de todo tipo de impuestos y en el rechazo a pagarlos por parte de muchas ciudades reales, como fue el caso de Les Barraques dels Reials. Es una cuestión que queda claramente de manifiesto en el documento que se publica íntegro como apéndiceTh is article studies the uneasy relations between the offi cers of the Governació of Valencia and the diputats of the General (the permanent committee of its Corts or Parliament) during the 1490s, in Ferdinand the Catholic’s reign. In 1487 and 1488, the king took a hand in appointing diputats and fi nancial offi - cials of the noble estate in the Diputació of Valencia, as well as in those of Catalonia and Aragon. A sort of settlement was not reached until the implementation of the insaculación or lottery system for the offi ces of the said three institutions. During this parenthesis, Valencia underwent frequent tensions related to both civil and criminal jurisdiction, including juridical, administrative and even violent acts. Th is was a struggle for power between the royal Governació and the Diputació del General, a struggle that reached out to Catalonia as well. Besides the political issue, there were also economic interests, having to do with taxes and the refusal to pay them, as was the case of the town of Les Barraques dels Reials. Th e document published as an appendix clearly shows thi

Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles XVI i XVII

El present article és una síntesi d’un fenomen — l’anomenat bandolerisme català— que va tenir la seva puixança al llarg d’un segle i mig entre 1500 i 1630, més o menys. S’adverteix que per bandolerisme s’entén tant el que prové de classes altes, com la noblesa, com el més popular. Al cap i a la fi, amb precedents també baixmedievals, forma part d’una història de transversalitat social en tots els àmbits, qüestió que dificulta molt més la repressió oficial — des de la Corona fins a la Diputació del General— perquè hi havia filtracions bandoleres en totes les institucions, inclosa la Reial Audiència. Després es descriuen les etapes més llampants del bandolerisme, les seves personalitats o grups fonamentals, entre d’altres els de nyerros i cadells, i la cruel violència que per tots els llocs generà. Nogensmenys la comparació mínima que es fa amb amples zones de la Mediterrània posa de manifest que el bandolerisme català no és un fet queapareix únicament en la història del nostre país

Chronicle of the congress on “Ferdinand II and the Crown of Aragon”

At the May 2015 meeting of the History-Archaeology Section of the Institut d’Estudis Catalans, the decision was taken to hold a congress on Ferdinand II in 2016 to mark the five hundredth anniversary of the death of the Catholic King, the nickname by which the monarch is known all over the world