7 research outputs found

    Con toca. Mujeres y trabajo hospitalario, avances en tiempos convulsos. Las hermanas de la caridad

    Get PDF
    A finales del siglo XVIII y principios del siglo XIX se estableció en Cataluña un novedoso sistema de comunidades femeninas, llamadas hermandades de la caridad, que ejercieron su labor asistencial en centros hospitalarios de carácter público. Las estructuras administrativas tradicionales que regían estos centros fueron introduciendo sistemas organizativos más eficientes, entre ellos, un personal más especializado y mejor formado, integrado por religiosas que sólo tenían los votos simples. Siguiendo el modelo del Hospital de la Santa Creu de Barcelona, se analizan las iniciativas llevadas a cabo en Reus, Valls, Cervera, Zaragoza y Huesca.A finals del segle XVIII i principis del XIX es va establir a Catalunya un sistema nou de comunitats femenines, les germandats de la caritat, que van exercir la seva tasca assistencial en centres hospitalaris de caràcter públic. Les estructures administratives tradicionals que regien aquests centres van introduir sistemes organitzatius més eficients, entre els quals hi ha un personal més especialitzat i millor format, integrat per religioses que només havien fet vots simples. Seguint el model de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, s'analitzen les iniciatives portades a terme a Reus, Valls, Cervera, Saragossa i Osca.At the end of the XVIIIth century and at the beginning of the XIXth one, a new system of communities of women, the sisters of mercy, was established in Catalonia. These communities used to work in public hospitals. The staff of those public hospitals organised them in a more efficient way and sisters of mercy were called to work in them. The author analyses a process that took place in some Spanish cities as Reus, Valls, Cervera, Saragossa and Huesca, following the previous example of Barcelona

    Con toca. Mujeres y trabajo hospitalario, avances en tiempos convulsos. Las hermanas de la caridad

    Get PDF
    A finals del segle XVIII i principis del XIX es va establir a Catalunya un sistema nou de comunitats femenines, les germandats de la caritat, que van exercir la seva tasca assistencial en centres hospitalaris de caràcter públic. Les estructures administratives tradicionals que regien aquests centres van introduir sistemes organitzatius més eficients, entre els quals hi ha un personal més especialitzat i millor format, integrat per religioses que només havien fet vots simples. Seguint el model de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, s’analitzen les iniciatives portades a terme a Reus, Valls, Cervera, Saragossa i Osca.A finals del segle XVIII i principis del XIX es va establir a Catalunya un sistema nou de comunitats femenines, les germandats de la caritat, que van exercir la seva tasca assistencial en centres hospitalaris de caràcter públic. Les estructures administratives tradicionals que regien aquests centres van introduir sistemes organitzatius més eficients, entre els quals hi ha un personal més especialitzat i millor format, integrat per religioses que només havien fet vots simples. Seguint el model de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, s’analitzen les iniciatives portades a terme a Reus, Valls, Cervera, Saragossa i Osca.A finales del siglo XVIII y principios del siglo XIX se estableció en Cataluña un novedoso sistema de comunidades femeninas, llamadas hermandades de la caridad, que ejercieron su labor asistencial en centros hospitalarios de carácter público. Las estructuras administrativas tradicionales que regían estos centros fueron introduciendo sistemas organizativos más eficientes, entre ellos, un personal más especializado y mejor formado, integrado por religiosas que sólo tenían los votos simples. Siguiendo el modelo del Hospital de la Santa Creu de Barcelona, se analizan las iniciativas llevadas a cabo en Reus, Valls, Cervera, Zaragoza y Huesca

    Claret desde la perspectiva de la historia de la Contrarreforma : aspectos de su espiritualidad y apostolado

    Get PDF
    Sabido es que Claret ha sido un maestro decisivo en la formación y difusión de una cultura religiosa popular de vigencia permanente durante varias generaciones a lo largo del XIX y del XX, tanto en Catalunya como en el conjunto de España. Pues bien, el marco adecuado para estudiar su figura y las raíces de su concepción religiosa y su sensibilidad espiritual es el catolicismo definido en Trento y consolidado desde el siglo XVII. Sus maestros son directamente la Compañía de Jesús, los oratorianos y san Francisco de Sales. Pero, muy especialmente, su concepción de la misión interior es producto genuino de la reacción contrarreformista.De tots és sabut que n'Antoni Maria Claret ha estat un mestre decisiu per a la formació i la difusió d'una cultura religiosa popular de vigència permanent al llarg de diverses generacions durant els segles XIX i XX, tant a Catalunya com en el conjunt d'Espanya. El marc idoni per a estudiar la seva figura i les arrels de la seva concepció religiosa i de la seva sensibilitat espiritual és el catolicisme definit a Trento i consolidat des del segle XVII. Els seus mestres han estat directament la Companyia de Jesús, els oratorians i sant Francesc de Sales. La seva concepció de la missió interior és el producte genuí de la reacció contrareformista.This article explains the influences of the Counter-Reformation movement - with leading figures as saint Ignatius and saint Francis of Sales - on the thought of the Catalan Catholic activist, archbishop of Cuba, confessor of the Spanish queen Isabel II and saint, Antoni Maria Claret

    Factors Associated with Bed-Blocking at a University Hospital (Cantabria, Spain) between 2007 and 2015: A Retrospective Observational Study

    Get PDF
    ABSTRACT: Current studies on bed-blocking or delayed discharge for non-medical reasons report important variations depending on the country or setting under study. Research on this subject is clearly important as the current system reveals major inefficiencies. Although there is some agreement on the patient-related factors that contribute to the phenomenon, such as older age or a lack of functional ability, there is greater variability regarding environmental or organizational factors. This study sought to quantify the number of cases and days inappropriately spent in hospital and identify patient characteristics and healthcare service use associated with the total length of stay. All cases of delayed discharge were studied at the hospitalization units of a general university hospital in Northern Spain between 2007 and 2015. According to regression estimates, the following characteristics were related to a longer stay: higher complexity through (Diagnosis-Related Group) DRG weight, a diagnosis that implied a lack of functional ability, surgical treatment, having to wait for a destination upon final discharge or return home. After an initial increase, a reduction in delayed discharge was observed, which was maintained for the duration of the study period. Multi-component interventions related with discharge planning can favor a reduced inefficiency with fewer unnecessary stays.Funding: This research has been subsidised by the Valdecilla Health Research Institute (IDIVAL). Project awarded as the best project to be developed in Cantabria in the 18th call for research projects "Enfermería Valdecilla". The funders had no role in study design, data collection and analysis, decision to publish, or preparation of the manuscrip

    Congregaciones femeninas de enseñanza fundadas en Cataluña en el siglo XIX

    No full text
    Al estudio de este tema me llevó mi propia experiencia como investigadora de la educación de la Iglesia en la España contemporánea. Estando realizando una tesis doctoral sobre la situación de la enseñanza confesional en la Barcelona de principios del siglo XX, pude observar el interés que, desde el punto de vista histórico, ofrece el estudio de las instituciones de la Iglesia destinadas a las tareas educativas. Estudio que, creo, ha de situarse preferentemente en el momento de su surgimiento,..

    Con toca. Mujeres y trabajo hospitalario, avances en tiempos convulsos. Las hermanas de la caridad

    No full text
    A finales del siglo XVIII y principios del siglo XIX se estableció en Cataluña un novedoso sistema de comunidades femeninas, llamadas hermandades de la caridad, que ejercieron su labor asistencial en centros hospitalarios de carácter público. Las estructuras administrativas tradicionales que regían estos centros fueron introduciendo sistemas organizativos más eficientes, entre ellos, un personal más especializado y mejor formado, integrado por religiosas que sólo tenían los votos simples. Siguiendo el modelo del Hospital de la Santa Creu de Barcelona, se analizan las iniciativas llevadas a cabo en Reus, Valls, Cervera, Zaragoza y Huesca.A finals del segle XVIII i principis del XIX es va establir a Catalunya un sistema nou de comunitats femenines, les germandats de la caritat, que van exercir la seva tasca assistencial en centres hospitalaris de caràcter públic. Les estructures administratives tradicionals que regien aquests centres van introduir sistemes organitzatius més eficients, entre els quals hi ha un personal més especialitzat i millor format, integrat per religioses que només havien fet vots simples. Seguint el model de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, s'analitzen les iniciatives portades a terme a Reus, Valls, Cervera, Saragossa i Osca.At the end of the XVIIIth century and at the beginning of the XIXth one, a new system of communities of women, the sisters of mercy, was established in Catalonia. These communities used to work in public hospitals. The staff of those public hospitals organised them in a more efficient way and sisters of mercy were called to work in them. The author analyses a process that took place in some Spanish cities as Reus, Valls, Cervera, Saragossa and Huesca, following the previous example of Barcelona
    corecore