Trends in the use of electrical cardioversion for atrial fibrillation: influence of major trials and guidelines on clinical practice

Background: The purpose of the present study was to assess the trends in the use of ECV following published studies that had compared rhythm and rate control strategies on atrial fibrillation (AF), and the recommendations included in the current clinical practice guidelines. Methods: The REVERCAT is a population-based assessment of the use of electrical cardioversion (ECV) in treating persistent AF in Catalonia (Spain). The initial survey was conducted in 2003 and the follow-up in 2010. Results: We observed a decrease of 9% in the absolute numbers of ECV performed (436 in 2003 vs. 397 in 2010). This is equivalent to 27% when considering population increases over this period. The patients treated with ECV in 2010 were younger, had a lower prevalence of previous embolism, a higher prevalence of diabetes, and increased body weight. Underlying heart disease factors indicated, in 2010, a higher proportion of NYHA >= II and left ventricular ejection fraction <30%. We observed a reduction in the number of ECV performed in 16 of the 27 (67%) participating hospitals. However, there was an increase of 14% in the number of procedures performed in tertiary hospitals, and was related to the increasing use of ECV as a bridge to AF ablation. Considering the initial number of patients treated with ECV, the rate of sinus rhythm at 3 months was almost unchanged (58% in 2003 vs. 57% in 2010; p = 0.9) despite the greater use of biphasic energy in 2010 and a similar prescription of anti-arrhythmic drugs. Conclusions: Although we observed a decrease in the number of ECVs performed over the 7 year period between the two studies, this technique remains a common option for treating patients with persistent AF. The change in the characteristics of candidate patients did not translate into better outcomes

Left atrial geometry and outcome of atrial fibrillation ablation: results from the multicentre LAGO-AF study

Aims: Left atrial (LA) remodelling is a key determinant of atrial fibrillation (AF) ablation outcome. Optimal methods to assess this process are scarce. LA sphericity is a shape-based parameter shown to be independently associated to procedural success. In a multicentre study, we aimed to test the feasibility of assessing LA sphericity and evaluate its capability to predict procedural outcomes. Methods and results: This study included consecutive patients undergoing first AF ablation during 2013. A 3D model of the LA chamber, excluding pulmonary veins and LA appendage, was used to quantify LA volume (LAV) and LA sphericity (≥82.1% was considered spherical LA). In total, 243 patients were included across 9 centres (71% men, aged 56 ± 10 years, 44% with hypertension and 76% CHA2DS2-VASc ≤ 1). Most patients had paroxysmal AF (66%) and underwent radiofrequency ablation (60%). Mean LA diameter (LAD), LAV, and LA sphericity were 42 ± 6 mm, 100 ± 33 mL, and 82.6 ± 3.5%, respectively. Adjusted Cox models identified paroxysmal AF [hazard ratio (HR 0.54, P = 0.032)] and LA sphericity (HR 1.87, P = 0.035) as independent predictors for AF recurrence. A combined clinical-imaging score [Left Atrial Geometry and Outcome (LAGO)] including five items (AF phenotype, structural heart disease, CHA2DS2-VASc ≤ 1, LAD, and LA sphericity) classified patients at low (≤2 points) and high risk (≥3 points) of procedural failure (35% vs. 82% recurrence at 3-year follow-up, respectively; HR 3.10, P < 0.001). Conclusion: In this multicentre, real-life cohort, LA sphericity and AF phenotype were the strongest predictors of AF ablation outcome after adjustment for covariates. The LAGO score was easy to implement, identified high risk of procedural failure, and could help select optimal candidates. Clinical Trial Registration Information: NCT02373982 (http://clinicaltrials.gov/ct2/show/NCT02373982)

Personalized assessment of the cumulative complication risk of the atrial fibrillation ablation track: The AF-TRACK calculator

Atrial fibrillation (AF) ablation strategy is associated with a non-negligible risk of complications and often requires repeat procedures (AF ablation track), implying repetitive exposure to procedural risk.The purpose of this study was to develop and validate a model to estimate individualized cumulative risk of complications in patients undergoing the AF ablation track (Atrial Fibrillation TRAck Complication risK [AF-TRACK] calculator).The model was derived from a multicenter cohort including 3762 AF ablation procedures in 2943 patients. A first regression model was fitted to predict the propensity for repeat ablation. The AF-TRACK calculator computed the risk of AF ablation track complications, considering the propensity for repeat ablation. Internal (cross-validation) and external (independent cohort) validation were assessed for discrimination capacity (area under the curve [AUC]) and goodness of fit (Hosmer-Lemeshow [HL] test).Complications (N = 111) occurred in 3.7% of patients (2.9% of procedures). Predictors included female sex, heart failure, sleep apnea syndrome, and repeat procedures. The model showed fair discrimination capacity to predict complications (AUC 0.61 [0.55-0.67]) and likelihood of repeat procedure (AUC 0.62 [0.60-0.64]), with good calibration (HL χ2 12.5; P = .13). The model maintained adequate discrimination capacity (AUC 0.67 [0.57-0.77]) and calibration (HL χ2 5.6; P = .23) in the external validation cohort. The validated model was used to create the Web-based AF-TRACK calculator.The proposed risk model provides individualized estimates of the cumulative risk of complications of undergoing the AF ablation track. The AF-TRACK calculator is a validated, easy-to-use, Web-based clinical tool to calibrate the risk-to-benefit ratio of this treatment strategy.© 2022 Heart Rhythm Society. Published by Elsevier Inc

Time to –30°C as a predictor of acute success during cryoablation in patients with atrial fibrillation

Background: Freezing rate of second-generation cryoballoon (CB) is a biophysical parameter that could assist pulmonary vein isolation. The aim of this study is to assess freezing rate (time to reach –30°C ([TT-30C]) as an early predictor of acute pulmonary vein isolation using the CB. Methods: Biophysical data from CB freeze applications within a multicenter, nation-wide CB ablation registry were gathered. Successful application (SA), was defined as achieving durable intraprocedural vein isolation with time to isolation in under 60 s (SA-TTI&lt;60) as achieving durable vein isolation in under 60 s. Logistic regressions were performed and predictive models were built for the data set. Results: 12,488 CB applications from 1,733 atrial fibrillation (AF) ablation procedures were included within 27 centers from a Spanish CB AF ablation registry. SA was achieved in 6,349 of 9,178 (69.2%) total freeze applications, and SA-TTI&lt;60 was obtained in 2,673 of 4,784 (55.9%) freezes and electrogram monitoring was present. TT-30C was shorter in the SA group (33.4 ± 9.2 vs 39.3 ± 12.1 s; p &lt; 0.001) and SA-TTI&lt;60 group (31.8 ± 7.6 vs. 38.5 ± 11.5 s; p &lt; 0.001). Also, a 10 s increase in TT-30C was associated with a 41% reduction in the odds for an SA (odds ratio [OR] 0.59; 95% confidence interval [CI] 0.56–0.63) and a 57% reduction in the odds for achieving SA-TTI&lt;60 (OR 0.43; 95% CI 0.39–0.49), when corrected for electrogram visualization, vein position, and application order. Conclusions: Time to reach –30°C is an early predictor of the quality of a CB application and can be used to guide the ablation procedure even in the absence of electrogram monitoring.

Autoimmunitat i trastorns de la conducció i la repolarització cardíaca en adults : implicació dels anticossos anti-Ro/SSA

El bloqueig auriculo-ventricular és una patologia freqüent que s'observa majoritàriament en individus majors de 70 anys, atribuint-se la majoria de casos a una degeneració progressiva i irreversible del teixit específic de conducció cardíac lligat a l'envelliment natural. En aquest context, el tractament habitual és la implantació d'un marcapassos definitiu una vegada descartades altres causes comuns com la isquèmia aguda, els fàrmacs i les alteracions electrolítiques. Altrament, els trastorns de conducció cardíacs avançats en adults joves son molt menys habituals, tot i que s'han descrit un gran nombre de possibles etiologies de forma anecdòtica. A partir de l'observació i caracterització d'un cas clínic observat de bloqueig cardíac complet de causa inexplicada en una pacient de 26 anys, es contempla la possibilitat d'una etiologia autoimmune secundària a la presència d'anticossos anti-Ro/SSA al sèrum de la pacient, aconseguint revertir el bloqueig amb l'administració de teràpia immunosupressora. L'excepcionalitat del cas engendra un interès per revisar altres possibles etiologies de bloqueig cardíac en adults joves i la seva potencial reversibilitat, així com una inspecció de la literatura cercant altres casos que secundin la hipòtesi de l'autoimmunitat com a potencial i pràcticament desconegut mecanisme arritmogènic. En aquesta revisió es recullen gairebé una trentena de casos acumulats en els darrers 35 anys de trastorns de conducció atribuïbles a mecanismes autoimmunes, així com la possibilitat d'un efecte sobre la repolarització ventricular. A continuació, es formula la hipòtesi de que en una població d'adults joves amb bloqueig auriculo-ventricular confirmat podrien presentar marcadors d'autoimmunitat en major proporció que l'esperada en la població general i de que, recíprocament, en una grup de pacients amb malalties autoimmunes del teixit connectiu amb presència d'anti-Ro/SSA es podrien observar una major afectació de la conducció i la repolarització cardíaques. Justificat per aquestes conjectures, es va realitzar en primer lloc un estudi retrospectiu de 19 pacients menors de 50 anys portadors de marcapassos per bloqueig auriculo-ventricular de la sèrie històrica de implants del nostre centre amb l'objectiu de realitzar un estudi immunològic i reumatològic exhaustiu d'aquests pacients. I per intentar verificar la segona teoria es va dissenyar un estudi prospectiu de 145 pacients amb lupus eritematós sistèmic amb l'objectiu d'esbrinar si els portadors d'anti-Ro/SSA presentaven una major proporció de trastorns de la conducció i la repolarització mitjançant un estudi cardiològic complet que incloïa el registre electrocardiogràfic digital, una monitorització electrocardiogràfica ambulatòria amb Holter de 24 hores i un ecocardiograma transtoràcic. L'estudi d'adults joves portadors de marcapassos va demostrar que de 6 de 19 (31,6%) presentaven marcadors de la malaltia immunològica i 2 (10,5%) varen mostrar positivitat per anticossos anti-Ro/SSA. En l'estudi prospectiu de pacients amb LES, no es varen observar anomalies electrocardiogràfiques o estructurals clínicament significatives en cap dels grups, i no hi va haver diferències entre els portadors d'anticossos anti-Ro/SSA i els no portadors en relació als intervals PR, QRS, QT, freqüència cardíaca o altres variables arritmològiques. La investigació realitzada en aquesta tesi reforça la necessitat d'una sistemàtica exhaustiva d'avaluació d'adults joves amb bloqueig cardíac avançat inexplicable, ja que alguna d'aquestes causes poden ser reversibles amb tractaments adequats i podrien ajudar al diagnòstic precoç d'altres malalties. L'etiologia autoimmune podria ser la responsable d'aproximadament un 10% dels casos de bloqueig cardíac sense altra etiologia aparent i reforça la noció de l'autoimmunitat com mecanisme arritmogènic. Tot i així, la baixa prevalença d'aquests trastorns no justificaria la realització sistemàtica d'exploracions complementàries cardiològiques en pacients asimptomàtics afectes de malalties reumatològiques autoimmunes.El bloqueo auriculo-ventricular es una patología frecuente que se observa mayoritariamente en individuos mayores de 70 años, atribuyéndose la mayoría de casos a una degeneración progresiva y irreversible del tejido específico de conducción cardíaco ligado al envejecimiento natural. En este contexto, el tratamiento habitual es la implantación de un marcapasos definitivo una vez descartadas otras causas comunes como la isquemia aguda, los fármacos y las alteraciones electrolíticas. Por otra parte, los trastornos de conducción cardíacos avanzados en adultos jóvenes son mucho menos habituales, aunque se han descrito un gran número de posibles etiologías de forma anecdótica. A partir de la observación y caracterización de un caso clínico observado de bloqueo cardíaco completo de causa inexplicada en una paciente de 26 años, se contempla la posibilidad de una etiología autoinmune secundaria a la presencia de anticuerpos anti-Ro/SSA en el suero de la paciente, consiguiendo revertir el bloqueo con la administración de terapia inmunosupresora. La excepcionalidad del caso engendra un interés por revisar otras posibles etiologías de bloqueo cardíaco en adultos jóvenes y su potencial reversibilidad, así como una inspección de la literatura buscando otros casos que secunden la hipótesis de la autoinmunidad como potencial y prácticamente desconocido mecanismo arritmogénico. En esta revisión se recogen casi una treintena de casos acumulados en los últimos 35 años de trastornos de conducción atribuibles a mecanismos autoinmunes, así como la posibilidad de un efecto sobre la repolarización ventricular. A continuación, se formula la hipótesis de que en una población de adultos jóvenes con bloqueo auriculoventricular confirmado podrían presentar marcadores de autoinmunidad en mayor proporción que la esperada en la población general y de que, recíprocamente, en un grupo de pacientes con enfermedades autoinmunes del tejido conectivo con presencia de anti-Ro/SSA se podrían observar una mayor afectación de la conducción y la repolarización cardíaca. Justificado por estas conjeturas, se realizó en primer lugar un estudio retrospectivo de 19 pacientes menores de 50 años portadores de marcapasos por bloqueo auriculoventricular de la serie histórica de implantes de nuestro centro con el objetivo de realizar un estudio inmunológico y reumatológico exhaustivo de estos pacientes. Y para intentar verificar la segunda teoría se va diseñar un estudio prospectivo de 145 pacientes con lupus eritematoso sistémico con el objetivo de averiguar si los portadores de anti-Ro/SSA presentaban una mayor proporción de trastornos de la conducción y repolarización mediante un estudio cardiológico completo que incluía el registro electrocardiográfico digital, una monitorización electrocardiográfica ambulatoria con Holter de 24 horas y un ecocardiograma transtorácico. El estudio de adultos jóvenes portadores de marcapasos demostró que de 6 de 19 (31,6%) presentaban marcadores de la enfermedad inmunológica y 2 (10,5%) mostraron positividad por anticuerpos anti-Ro/SSA. En el estudio prospectivo de pacientes con LES, no se observaron anomalías electrocardiográficas o estructurales clínicamente significativas en ninguno de los grupos, y no hubo diferencias entre los portadores de anticuerpos anti-Ro/SSA y los no portadores en relación a los intervalos PR, QRS, QT, frecuencia cardíaca u otras variables arritmológicas. La investigación realizada en esta tesis refuerza la necesidad de una sistemática exhaustiva de evaluación de adultos jóvenes con bloqueo cardíaco avanzado inexplicable, ya que alguna de ellas causas pueden ser reversibles con tratamientos adecuados y podrían ayudar al diagnóstico precoz otras enfermedades. La etiología autoinmune podría ser la responsable de aproximadamente un 10% de los casos de bloqueo cardíaco sin otra etiología aparente y refuerza la noción de la autoinmunidad como mecanismo arritmogénico. Sin embargo, la baja prevalencia de estos trastornos no justificaría la realización sistemática de exploraciones complementarias cardiológicas en pacientes asintomáticos afectos de enfermedades reumatológicas autoinmunes.Atrial-ventricular block is a common condition that is mostly observed in aged individuals over 70 years old, with most cases being attributed to a progressive and irreversible degeneration of specific cardiac conduction tissue linked to natural aging. In this context, implantation of a permanent pacemaker is the usual treatment, once other common secondary causes such as acute ischemia, drugs and electrolyte disturbances have been ruled out. In contrast, severe conduction disorders in young adults are much less common, although a large number of possible etiologies have been described anecdotally. Based on the observation and characterization of a clinical case of complete unexplained heart block in a 26-year-old female patient, the possibility of an autoimmune etiology secondary to the presence of anti-Ro/SSA antibodies in the serum of the patient was raised, and we were able to reverse the blockade with the administration of immunosuppressive therapy. The exceptionality of the case generated an interest in reviewing other possible etiologies of heart block in young adults and its potential reversibility, as well as an inspection of the literature looking for other cases that support the hypothesis of autoimmunity as a potential and virtually unknown arrhythmogenic mechanism. This review covers nearly thirty cases accumulated in the last 35 years of conduction disorders attributable to autoimmune mechanisms, as well as the possibility of an effect on ventricular repolarization. Following that, it is hypothesized that a population of young adults with confirmed atrial-ventricular blockade may display a greater proportion of autoimmunity markers than what is expected in the general population and that, conversely, in a group of patients with autoimmune connective diseases with the presence of anti-Ro/SSA the cardiac conduction and repolarization functions could be impaired. Based on these hypotheses, a retrospective study of 19 patients with a pacemaker implanted due to atrial-ventricular block under the age of 50 of the historical implants series at our center was performed with the aim of conducting a thorough immunological and rheumatological study. To try to verify the second hypothesis, a prospective study of 145 systemic lupus erythematosus patients was designed to find out whether anti-Ro/SSA antibodies carriers had a higher proportion of cardiac conduction and repolarization disorders. A comprehensive cardiological study that included digital electrocardiographic recording, ambulatory electrocardiographic monitoring with 24-hour Holter, and a transthoracic echocardiogram was performed. The study of young adults with pacemakers showed that 6 out of 19 (31.6%) had markers of immune disease and 2 (10.5%) showed positivity for anti-Ro/SSA antibodies. In the prospective study of patients with SLE, no clinically significant electrocardiographic or structural abnormalities were observed in any of the groups, and there were no differences between anti-Ro/SSA antibody carriers and non-carriers relative to PR, QRS or QT intervals, heart rate or other arrhythmological variables. The research conducted in this thesis reinforces the need for a thorough systematic evaluation of young adults with advanced inexplicable AV block, as some of these causes may be reversible with appropriate treatments, and it could help in the early diagnosis of other diseases. Autoimmune etiology could be responsible for approximately 10% of heart block cases in the absence of other apparent etiology and reinforces the notion of autoimmunity as an arrhythmogenic mechanism. However, the low prevalence of these disorders would not justify the systematic fulfillment of complementary cardiological examinations in asymptomatic patients with autoimmune rheumatic diseases

Autoimmunitat i trastorns de la conducció i la repolarització cardíaca en adults: implicació dels anticossos anti-Ro/SSA

El bloqueig auriculo-ventricular és una patologia freqüent que s’observa majoritàriament en individus majors de 70 anys, atribuint-se la majoria de casos a una degeneració progressiva i irreversible del teixit específic de conducció cardíac lligat a l’envelliment natural. En aquest context, el tractament habitual és la implantació d’un marcapassos definitiu una vegada descartades altres causes comuns com la isquèmia aguda, els fàrmacs i les alteracions electrolítiques. Altrament, els trastorns de conducció cardíacs avançats en adults joves son molt menys habituals, tot i que s’han descrit un gran nombre de possibles etiologies de forma anecdòtica. A partir de l’observació i caracterització d’un cas clínic observat de bloqueig cardíac complet de causa inexplicada en una pacient de 26 anys, es contempla la possibilitat d’una etiologia autoimmune secundària a la presència d’anticossos anti-Ro/SSA al sèrum de la pacient, aconseguint revertir el bloqueig amb l’administració de teràpia immunosupressora. L’excepcionalitat del cas engendra un interès per revisar altres possibles etiologies de bloqueig cardíac en adults joves i la seva potencial reversibilitat, així com una inspecció de la literatura cercant altres casos que secundin la hipòtesi de l’autoimmunitat com a potencial i pràcticament desconegut mecanisme arritmogènic. En aquesta revisió es recullen gairebé una trentena de casos acumulats en els darrers 35 anys de trastorns de conducció atribuïbles a mecanismes autoimmunes, així com la possibilitat d’un efecte sobre la repolarització ventricular. A continuació, es formula la hipòtesi de que en una població d’adults joves amb bloqueig auriculo-ventricular confirmat podrien presentar marcadors d’autoimmunitat en major proporció que l’esperada en la població general i de que, recíprocament, en una grup de pacients amb malalties autoimmunes del teixit connectiu amb presència d’anti-Ro/SSA es podrien observar una major afectació de la conducció i la repolarització cardíaques. Justificat per aquestes conjectures, es va realitzar en primer lloc un estudi retrospectiu de 19 pacients menors de 50 anys portadors de marcapassos per bloqueig auriculo-ventricular de la sèrie històrica de implants del nostre centre amb l’objectiu de realitzar un estudi immunològic i reumatològic exhaustiu d’aquests pacients. I per intentar verificar la segona teoria es va dissenyar un estudi prospectiu de 145 pacients amb lupus eritematós sistèmic amb l’objectiu d’esbrinar si els portadors d’anti-Ro/SSA presentaven una major proporció de trastorns de la conducció i la repolarització mitjançant un estudi cardiològic complet que incloïa el registre electrocardiogràfic digital, una monitorització electrocardiogràfica ambulatòria amb Holter de 24 hores i un ecocardiograma transtoràcic. L’estudi d’adults joves portadors de marcapassos va demostrar que de 6 de 19 (31,6%) presentaven marcadors de la malaltia immunològica i 2 (10,5%) varen mostrar positivitat per anticossos anti-Ro/SSA. En l’estudi prospectiu de pacients amb LES, no es varen observar anomalies electrocardiogràfiques o estructurals clínicament significatives en cap dels grups, i no hi va haver diferències entre els portadors d’anticossos anti-Ro/SSA i els no portadors en relació als intervals PR, QRS, QT, freqüència cardíaca o altres variables arritmològiques. La investigació realitzada en aquesta tesi reforça la necessitat d’una sistemàtica exhaustiva d’avaluació d’adults joves amb bloqueig cardíac avançat inexplicable, ja que alguna d’aquestes causes poden ser reversibles amb tractaments adequats i podrien ajudar al diagnòstic precoç d’altres malalties. L’etiologia autoimmune podria ser la responsable d’aproximadament un 10% dels casos de bloqueig cardíac sense altra etiologia aparent i reforça la noció de l’autoimmunitat com mecanisme arritmogènic. Tot i així, la baixa prevalença d’aquests trastorns no justificaria la realització sistemàtica d’exploracions complementàries cardiològiques en pacients asimptomàtics afectes de malalties reumatològiques autoimmunes.El bloqueo auriculo-ventricular es una patología frecuente que se observa mayoritariamente en individuos mayores de 70 años, atribuyéndose la mayoría de casos a una degeneración progresiva y irreversible del tejido específico de conducción cardíaco ligado al envejecimiento natural. En este contexto, el tratamiento habitual es la implantación de un marcapasos definitivo una vez descartadas otras causas comunes como la isquemia aguda, los fármacos y las alteraciones electrolíticas. Por otra parte, los trastornos de conducción cardíacos avanzados en adultos jóvenes son mucho menos habituales, aunque se han descrito un gran número de posibles etiologías de forma anecdótica. A partir de la observación y caracterización de un caso clínico observado de bloqueo cardíaco completo de causa inexplicada en una paciente de 26 años, se contempla la posibilidad de una etiología autoinmune secundaria a la presencia de anticuerpos anti-Ro/SSA en el suero de la paciente, consiguiendo revertir el bloqueo con la administración de terapia inmunosupresora. La excepcionalidad del caso engendra un interés por revisar otras posibles etiologías de bloqueo cardíaco en adultos jóvenes y su potencial reversibilidad, así como una inspección de la literatura buscando otros casos que secunden la hipótesis de la autoinmunidad como potencial y prácticamente desconocido mecanismo arritmogénico. En esta revisión se recogen casi una treintena de casos acumulados en los últimos 35 años de trastornos de conducción atribuibles a mecanismos autoinmunes, así como la posibilidad de un efecto sobre la repolarización ventricular. A continuación, se formula la hipótesis de que en una población de adultos jóvenes con bloqueo auriculoventricular confirmado podrían presentar marcadores de autoinmunidad en mayor proporción que la esperada en la población general y de que, recíprocamente, en un grupo de pacientes con enfermedades autoinmunes del tejido conectivo con presencia de anti-Ro/SSA se podrían observar una mayor afectación de la conducción y la repolarización cardíaca. Justificado por estas conjeturas, se realizó en primer lugar un estudio retrospectivo de 19 pacientes menores de 50 años portadores de marcapasos por bloqueo auriculoventricular de la serie histórica de implantes de nuestro centro con el objetivo de realizar un estudio inmunológico y reumatológico exhaustivo de estos pacientes. Y para intentar verificar la segunda teoría se va diseñar un estudio prospectivo de 145 pacientes con lupus eritematoso sistémico con el objetivo de averiguar si los portadores de anti-Ro/SSA presentaban una mayor proporción de trastornos de la conducción y repolarización mediante un estudio cardiológico completo que incluía el registro electrocardiográfico digital, una monitorización electrocardiográfica ambulatoria con Holter de 24 horas y un ecocardiograma transtorácico. El estudio de adultos jóvenes portadores de marcapasos demostró que de 6 de 19 (31,6%) presentaban marcadores de la enfermedad inmunológica y 2 (10,5%) mostraron positividad por anticuerpos anti-Ro/SSA. En el estudio prospectivo de pacientes con LES, no se observaron anomalías electrocardiográficas o estructurales clínicamente significativas en ninguno de los grupos, y no hubo diferencias entre los portadores de anticuerpos anti-Ro/SSA y los no portadores en relación a los intervalos PR, QRS, QT, frecuencia cardíaca u otras variables arritmológicas. La investigación realizada en esta tesis refuerza la necesidad de una sistemática exhaustiva de evaluación de adultos jóvenes con bloqueo cardíaco avanzado inexplicable, ya que alguna de ellas causas pueden ser reversibles con tratamientos adecuados y podrían ayudar al diagnóstico precoz otras enfermedades. La etiología autoinmune podría ser la responsable de aproximadamente un 10% de los casos de bloqueo cardíaco sin otra etiología aparente y refuerza la noción de la autoinmunidad como mecanismo arritmogénico. Sin embargo, la baja prevalencia de estos trastornos no justificaría la realización sistemática de exploraciones complementarias cardiológicas en pacientes asintomáticos afectos de enfermedades reumatológicas autoinmunes.Atrial-ventricular block is a common condition that is mostly observed in aged individuals over 70 years old, with most cases being attributed to a progressive and irreversible degeneration of specific cardiac conduction tissue linked to natural aging. In this context, implantation of a permanent pacemaker is the usual treatment, once other common secondary causes such as acute ischemia, drugs and electrolyte disturbances have been ruled out. In contrast, severe conduction disorders in young adults are much less common, although a large number of possible etiologies have been described anecdotally. Based on the observation and characterization of a clinical case of complete unexplained heart block in a 26-year-old female patient, the possibility of an autoimmune etiology secondary to the presence of anti-Ro/SSA antibodies in the serum of the patient was raised, and we were able to reverse the blockade with the administration of immunosuppressive therapy. The exceptionality of the case generated an interest in reviewing other possible etiologies of heart block in young adults and its potential reversibility, as well as an inspection of the literature looking for other cases that support the hypothesis of autoimmunity as a potential and virtually unknown arrhythmogenic mechanism. This review covers nearly thirty cases accumulated in the last 35 years of conduction disorders attributable to autoimmune mechanisms, as well as the possibility of an effect on ventricular repolarization. Following that, it is hypothesized that a population of young adults with confirmed atrial-ventricular blockade may display a greater proportion of autoimmunity markers than what is expected in the general population and that, conversely, in a group of patients with autoimmune connective diseases with the presence of anti-Ro/SSA the cardiac conduction and repolarization functions could be impaired. Based on these hypotheses, a retrospective study of 19 patients with a pacemaker implanted due to atrial-ventricular block under the age of 50 of the historical implants series at our center was performed with the aim of conducting a thorough immunological and rheumatological study. To try to verify the second hypothesis, a prospective study of 145 systemic lupus erythematosus patients was designed to find out whether anti-Ro/SSA antibodies carriers had a higher proportion of cardiac conduction and repolarization disorders. A comprehensive cardiological study that included digital electrocardiographic recording, ambulatory electrocardiographic monitoring with 24-hour Holter, and a transthoracic echocardiogram was performed. The study of young adults with pacemakers showed that 6 out of 19 (31.6%) had markers of immune disease and 2 (10.5%) showed positivity for anti-Ro/SSA antibodies. In the prospective study of patients with SLE, no clinically significant electrocardiographic or structural abnormalities were observed in any of the groups, and there were no differences between anti-Ro/SSA antibody carriers and non-carriers relative to PR, QRS or QT intervals, heart rate or other arrhythmological variables. The research conducted in this thesis reinforces the need for a thorough systematic evaluation of young adults with advanced inexplicable AV block, as some of these causes may be reversible with appropriate treatments, and it could help in the early diagnosis of other diseases. Autoimmune etiology could be responsible for approximately 10% of heart block cases in the absence of other apparent etiology and reinforces the notion of autoimmunity as an arrhythmogenic mechanism. However, the low prevalence of these disorders would not justify the systematic fulfillment of complementary cardiological examinations in asymptomatic patients with autoimmune rheumatic diseases.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicin

Cryomap Failure

The use of cryomapping at a temperature of −30° to produce reversible lesions has been reported to improve the safety of accessory pathways ablation performed close to the normal conduction system while maintaining efficacy.We reviewed all the ablation cases in which cryothermal technology was employed in our institution. Cryoablation and cryomapping temperature settings, number and time of the applications, recorded cardiac electrograms and ablation outcomes were analyzed.In three of nine cases where cryoablation was used for accessory pathway ablation, cryomapping failed to identify the location of the pathway or to prevent AV block.We postulate that currently recommended cryomapping settings are inadequate for all accessory pathways ablation