Motivacions, expectatives i objectius del professorat en les visites als museus de ciència

[cat] La tesi planteja com a pregunta de recerca quines són les motivacions, les expectatives i els objectius del professorat a l’hora d’organitzar visites als museus i centres de ciència amb els seus alumnes. Per respondre la pregunta, la finalitat principal es proposava conèixer, descriure i categoritzar les característiques del centres i dels docents, les seves motivacions per visitar el museu, les expectatives quant al vincle amb el currículum i al model didàctic i els objectius que tenen pel que fa al moment de desenvolupament del tema en què es produeix la visita. Atesos els canvis produïts al museu objecte de la investigació entre les dues fases de la recerca, es pretenia també saber els possibles modificacions en el perfil dels docents i les seves motivacions, expectatives i objectius, de cara a definir els factors que han de ser tinguts en compte a l’hora de desenvolupar el model didàctic del museu. El marc teòric sobre el que se sustenta parteix de l’anàlisi de la literatura que ens mostra la percepció que tenen els ciutadans sobre la ciència i les idees que orienten l’educació científica al segle XXI, continua amb l’anàlisi de l’educació als museus i els models de museus de ciència segons la seva proposta didàctica i finalitza amb l’anàlisi dels treballs que s’han portat a terme arreu sobre motivacions, expectatives i objectius dels docents quan porten els seus alumnes als museus de ciència. La investigació portada a terme es pot considerar descriptiva, amb un objectiu avaluatiu i atenent a les variables recollides, de caire ex-post-facto. L’obtenció de dades ha combinat la metodologia quantitativa en base a una enquesta de preguntes tancades a 308 docents i la metodologia qualitativa basada en entrevistes semiestructurades a 7 experts en gestió de museus i formació del professorat, un grup de discussió amb educadors del museu i 10 docents usuaris del museu. La recollida de dades es va realitzar els anys 2008 i 2012 entre els quals el museu va patir un gran canvi. L’anàlisi de les dades quantitatives de l’enquesta ha estat desenvolupat a partir del tractament estadístic realitzat amb el programari SPSS V.13 a partir del qual es van obtenir estadístics descriptius i es van aplicar proves d'estadística inferencial paramètriques i no paramètriques. En el cas de les dades qualitatives, es va realitzar la transcripció completa de les entrevistes i del grup de discussió Per poder analitzar les respostes, es va seguir un procediment d’anàlisi fenomenològic, creant una base de dades Access 2007 extraient unitats de significat rellevants que van ser codificades amb codis descriptius agrupats en famílies i aquestes en grups de significat. Els resultats obtinguts han estat discutits amb els referents de la literatura examinada al marc teòric i també amb l’opinió dels experts expressada a la fase I. En aquest sentit es destaquen aquells aspectes que la nostra recerca corrobora o contradiu, així com les noves aportacions que fa en l’àmbit de les motivacions, expectatives i objectius dels docents. Hem observat alguns comportaments comuns a diferents llocs del Món i, a la vegada, una gran diversitat de situacions que fan molt complexa la realització d’activitats en un museu de ciències. Aquest fet ens ha portat a desenvolupar recomanacions d’actuació tant en el camp de la gestió del servei educatiu del museu com en la didàctica emprada en les activitats. Es proposen també algunes línies de recerca que poden derivar de la tesi Finalment s’extreuen conclusions que, en síntesi, indiquen que el museu ha de treballar col·laborativament amb l’escola ja que no n’és un simple complement curricular. L’educació científica escolar pateix d’uns dèficits descrits al marc teòric malgrat les moltes experiències de centres educatius concrets que trenquen la rutina. En aquest sentit, el museu aporta per la seva part una manera de fer que, en col·laboració amb l’escola, pot determinar nous enfocaments innovadors.[eng] The thesis research question arises as to what are the motivations, expectations and objectives of teachers in organizing visits to science museums with their students. The main purpose was to know, describe and categorize the characteristics of schools and teachers, their motivations for visiting the museum, expectations regarding the link with the curriculum and teaching model and the goals they have for the moment in which the visit occurs. Given the changes in the museum under investigation between the two phases of the research, it was intended also to know the possible evolution in the profile of teachers and the research question in order to define the factors that must be taken into account when developing the teaching model of the museum. The theoretical framework begins with the ideas that guide science education in the XXI century and the analysis of the models of education in science museums. The study of the international researches that has been carried out about motivations, expectations and objectives of teachers is the basis for the analysis and discussion of the results. The research may be considered descriptive, with a goal to assessment and ex-post-facto. The data collection combined the quantitative methodology based on a survey to 308 teachers and the qualitative methodology based on semi-structured interviews to an amount of 17 experts and teachers. It was conducted in 2008 and 2012. The analysis of the survey data was developed from the statistical treatment performed with SPSS V.13 software from which it was obtained descriptive statistics and parametric and non-parametric statistical inference testing were applied. For the qualitative data, the full transcript of the interviews was realized to analyze the responses, following a phenomenological analysis procedure, creating an Access 2007 database by extracting relevant units of meaning that were encoded with descriptive codes grouped into families and those in groups of meaning. The results have been discussed with related literature and the experts’ opinion expressed in phase I. In this regard we highlight those aspects of our research that corroborates or contradicts them, as well as new contributions in the field of motivations, expectations and objectives of teachers. We noticed some common behaviour in different parts of the world and at the same time, a variety of complex situations when carrying out activities in a science museum. This has led us to develop recommendations for action both in the management of the museum's educational service as in teaching activities. It is also proposed some new researches that may result from the thesis. Finally, conclusions for each research question are drawn, in short, indicating that the museum should work collaboratively with the school because the museum is not only a curricular complement. The scientific education school suffers from deficits described in the theoretical framework despite the many experiences of specific schools that break the routine. The museum meanwhile, provides a way to do that in co-operation with the school that can determine new innovative approaches

Cómo gestionar programas de digitalización en museos

[EN] Throughout the COVID-19 pandemic, we have attended multiple webinars and online activities that have highlighted the need to further develop museum digitization. Museum closings prompted various proposals to be offered, most of which were rehashed or put together in haste, often without proper strategic management. Almost all the discussions have demonstrated that there is a delay in these processes and that this opportunity should be used to give new impetus to digitalization. The danger is that an executive policy could be chosen instead of a strategic one, as is often the case in museums. In other words, priority is given to demonstrating action rather than designing a project linked to longterm strategic planning. In addition, a conceptual separation is not always established between offering a digital version of a museum or simply improving its website. As part of the mission of El Museo Transformador (The Transformative Museum), we have developed an evaluation tool that reflectively aids organizational decision-making, not only in emergency contexts. These decisions need to include technological aspects, which are often dazzlingly captivating, but especially that of sustainability over time. The tool is a guide with established and defined evaluation criteria. It consists of an introduction for the assessment of strategic management and a rubric to assess museum value and executive management. The introduction serves to evaluate whether a proposal is appropriate in terms of promoting an organization’s mission, supporting its strategic goals, and reinforcing key areas of the organization. To evaluate museum value, the proposal must offer a clear link with the museum experience in its educational values and its relationship with the museum's own contents and museographic language. Finally, in terms of executive management, the proposal must take into account the necessary financial, human, material, and technological resources and whether it formulates a complete evaluation strategy. The proposal must also define the target audience and participation mechanisms.[ES] A lo largo de la pandemia de la Covid-19, hemos asistido a múltiples webinarios y actividades online, donde se ha puesto de manifiesto la necesidad de profundizar en la digitalización de los museos. Estos han suplido el cierre obligado por variadas propuestas en este sentido, en su mayor parte ya existentes o realizadas con urgencia y frecuentemente careciendo del contexto de una gestión estratégica adecuada. Prácticamente todas las reflexiones han puesto de manifiesto que en general, se acumula un retraso evidente en estos procesos y que, además, se debería aprovechar esta oportunidad para darle un nuevo impulso. El peligro que se corre es que, como suele pasar demasiado a menudo en los museos, se opte por una política ejecutiva y no estratégica. Es decir, que se acabe dando prioridad a evidenciar alguna acción por parte del museo, antes que a diseñar un proyecto vinculado con la planificación estratégica a largo plazo. Por otra parte, no siempre se ha establecido una adecuada separación conceptual entre la idea de ofrecer la versión digital de un museo a, sencillamente, perfeccionar su web. Ante ello, desde El Museo Transformador y como parte de nuestra misión, hemos desarrollado una herramienta de evaluación que ayude a tomar las decisiones de forma reflexiva invitando a no hacerlo sólo en contextos de emergencia. Estas decisiones no sólo deben tener en cuenta los aspectos tecnológicos, que a menudo deslumbran por lo que tienen de voluptuosos, sino sobre todo los aspectos de sostenibilidad en el tiempo. La herramienta consiste en una rúbrica con criterios de evaluación pautados y definidos en base a indicadores claros. La rúbrica consta de dos ámbitos específicos: el de la gestión estratégica y el del rigor museístico. Por el primero, una propuesta será adecuada si consta en la planificación, tiene en cuenta los recursos financieros, humanos, materiales y tecnológicos necesarios y si formula una propuesta de evaluación completa. Para el segundo, la propuesta deberá ofrecer un vínculo claro con la experiencia museística, en sus valores educativos, en su relación con los contenidos propios del museo y la complementariedad con la visita presencial. Así mismo debe tener en cuenta a qué tipo de público se dirige, cómo se plantea su participación, la capacidad de socialización que promueva y lo que la diferencia de una mera intervención en la oferta de la web.Viladot Barba, P.; Soler Artiga, M.; Hidalgo, J.; Stengler, E.; Fernández, G. (2022). Cómo gestionar programas de digitalización en museos. En CIMED21 - I Congreso internacional de museos y estrategias digitales. Editorial Universitat Politècnica de València. 567-583. https://doi.org/10.4995/CIMED21.2021.12405OCS56758

Sabem per a què venen? Anàlisi de les expectatives i els objectius dels docents en les visites de grups escolars al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El problema que s’ha volgut abordar amb aquesta recerca és el desconeixement que hi ha en els museus de ciències ―i per extensió en tots els museus― sobre quins són els interessos dels docents quan visiten el Museu amb els seus alumnes. La finalitat de la recerca és esbrinar quines són les expectatives i els objectius d’aprenentatge dels docents per poder adequar l’oferta. Els objectius són: 1) establir el grau de vincle de les visites amb el currículum i 2) conèixer en quina fase del procés d’ensenyamentaprenentatge (e-a) es fan. El marc teòric es refereix, d’una banda, a les investigacions sobre visitants dels museus i les expectatives dels docents i, de l’altra, a la categorització de les sortides escolars en funció: 1) del vincle que mantenen amb el currículum i 2) de la fase del procés d’ensenyament-aprenentatge en la qual es produeix o si es porta a terme amb l’objectiu de ser l’eix conductor d’un tema. Per desenvolupar la recerca es va utilitzar una metodologia basada en el concepte de recerca avaluativa alhora que formativa. Va combinar tècniques qualitatives (entrevista semiestructurada) i quantitatives (qüestionari de respostes tancades). Els resultats ens indiquen que la majoria dels docents fan visites amb un vincle mitjà-alt amb el currículum, encara que un 25% d’aquestes mantenen un vincle baix perquè són sortides de tipus lúdic. Hi ha una gran diversitat respecte al moment del procés d’e-a en què es fa la visita, encara que gairebé la meitat ho fa en la fase d’aplicació de continguts. Les conclusions més importants es refereixen al fet que la majoria de docents espera que l’activitat del Museu els ajudi en el desenvolupament d’un tema i que una motivació per visitar-lo pot ser plantejar metodologies diferents a les de l’aula. Es constata igualment la dificultat de dissenyar activitats que puguin adaptar-se a aquesta gran diversitat de situacions.El problema que se desea abordar con esta investigación es el del desconocimiento que existe en los museos de ciencias ―y por extensión en todos los museos―, acerca de cuáles son los intereses de los docentes cuando visitan el Museo con sus alumnos. La finalidad de la investigación es averiguar cuáles son las expectativas y los objetivos de aprendizaje para poder adecuar la oferta. Los objetivos son: 1) establecer el grado de vínculo de las visitas con el currículum y 2) conocer en qué fase del proceso de enseñanza-aprendizaje se realizan. El marco teórico se refirió a las investigaciones sobre visitantes de los museos y las expectativas de los docentes, por un lado, y a la categorización de las salidas escolares, por otro, en función: 1) del vínculo que mantienen con el currículum y 2) de la fase del proceso de enseñanzaaprendizaje en la que se produce o si se realiza con el objetivo de ser el eje conductor de un tema. Para desarrollar la investigación se utilizó una metodología basada en el concepto de investigación evaluativa a la vez que formativa. Combinó técnicas cualitativas (entrevista semiestructurada) y cuantitativas (cuestionario de respuestas cerradas). Los resultados nos indican que la mayoría de docentes realizan visitas con un vínculo medio-alto con el currículum, aunque un 25% de ellas mantienen un vínculo bajo al ser salidas de tipo lúdico. Existe una gran diversidad respecto al momento del proceso de e-a en que se realiza la visita, aunque casi la mitad lo hace en la fase de aplicación de contenidos. Las conclusiones más importantes se refieren a que la mayoría de los docentes espera que la actividad del Museo les ayude en el desarrollo de un tema así como que una motivación para visitarlo puede ser plantear metodologías diferentes a las del aula. Se constata igualmente la dificultad de diseñar actividades que puedan adaptarse a esta gran diversidad de situaciones

Entrar al niu per sortir-ne volant: el Niu de Ciència, un espai familiar per a nens i nenes fins a sis anys

El Niu de Ciència és un espai educatiu específic per a famílies i escoles on es porten aterme activitats per a nens i nenes de 0 a 6 anys. En aquest article s’explica l’activitatfamiliar d’autodescoberta que té com a objectiu que els petits puguin pensar lliurement,gaudir de la ciència a través del descobriment, l’activitat espontània i el joc, ontocar no sigui un acte impulsiu sinó condicionat per la necessitat intrínseca de buscarrespostes. Es parteix de la convicció que els nens més petits poden desenvoluparprocessos d’indagació autònoma sense ser condicionats o dirigits pels adults, ambcapacitat per generar preguntes i intentar respondre-les per si mateixos. Al Niu espromou un procés de recerca autònoma per part del nen acompanyat per l’adult.Aquest exerceix una funció auxiliar però important per orientar-lo durant aquestprocés. L’educador dinamitza l’espai donant unes mínimes instruccions inicials,promovent l’adequat paper dels adults i resolent els dubtes que es generen.El Nido de Ciencia es un espacio educativo específico para familias y escuelas dondese desarrollan actividades para niños y niñas de 0 a 6 años. En este artículo se explicala actividad familiar de autodescubrimiento cuyo objetivo es que los pequeñospuedan pensar libremente; disfrutar de la ciencia a través del descubrimiento, laactividad espontánea y el juego. En ella, tocar no es un acto impulsivo sino condicionadopor la necesidad intrínseca de buscar respuestas. Se parte de la convicción deque los niños más pequeños pueden desarrollar procesos de indagación autónomasin estar condicionados o dirigidos por los adultos, con capacidad para generar preguntase intentar responderlas por sí mismos. En el Nido se promueve un procesode investigación autónoma por parte del niño acompañado por el adulto. Este ejerceuna función auxiliar pero importante para orientarlo durante este proceso. El educadordinamiza el espacio dando unas mínimas instrucciones iniciales, promoviendoel adecuado papel de los adultos y resolviendo las dudas que se generan

Perspectiva escolar

Resumen basado en el de la publicaciónEl Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, con la apertura en 2011 del Museo Blau, inició un nuevo modelo didáctico para las actividades escolares. Uno de los elementos clave del modelo es el del relato inicial. Con la utilización de diferentes lenguajes el relato facilita el establecimiento de la conexión entre la cultura humana y lo que pasará dentro del museo y facilita la comunicación de las ideas motoras de la actividad.Universitat de Barcelona. Biblioteca del Campus de Mundet ; Passeig de la Vall d'Hebron 171; 08035 Barcelona; Tel. +34934021035; Fax +34934021034ES

Sabem per a què venen? Anàlisi de les expectatives i els objectius dels docents en les visites de grups escolars al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El problema que s’ha volgut abordar amb aquesta recerca és el desconeixement que hi ha en els museus de ciències ―i per extensió en tots els museus― sobre quins són els interessos dels docents quan visiten el Museu amb els seus alumnes. La finalitat de la recerca és esbrinar quines són les expectatives i els objectius d’aprenentatge dels docents per poder adequar l’oferta. Els objectius són: 1) establir el grau de vincle de les visites amb el currículum i 2) conèixer en quina fase del procés d’ensenyamentaprenentatge (e-a) es fan. El marc teòric es refereix, d’una banda, a les investigacions sobre visitants dels museus i les expectatives dels docents i, de l’altra, a la categorització de les sortides escolars en funció: 1) del vincle que mantenen amb el currículum i 2) de la fase del procés d’ensenyament-aprenentatge en la qual es produeix o si es porta a terme amb l’objectiu de ser l’eix conductor d’un tema. Per desenvolupar la recerca es va utilitzar una metodologia basada en el concepte de recerca avaluativa alhora que formativa. Va combinar tècniques qualitatives (entrevista semiestructurada) i quantitatives (qüestionari de respostes tancades). Els resultats ens indiquen que la majoria dels docents fan visites amb un vincle mitjà-alt amb el currículum, encara que un 25% d’aquestes mantenen un vincle baix perquè són sortides de tipus lúdic. Hi ha una gran diversitat respecte al moment del procés d’e-a en què es fa la visita, encara que gairebé la meitat ho fa en la fase d’aplicació de continguts. Les conclusions més importants es refereixen al fet que la majoria de docents espera que l’activitat del Museu els ajudi en el desenvolupament d’un tema i que una motivació per visitar-lo pot ser plantejar metodologies diferents a les de l’aula. Es constata igualment la dificultat de dissenyar activitats que puguin adaptar-se a aquesta gran diversitat de situacions.El problema que s’ha volgut abordar amb aquesta recerca és el desconeixement que hi ha en els museus de ciències ―i per extensió en tots els museus― sobre quins són els interessos dels docents quan visiten el Museu amb els seus alumnes. La finalitat de la recerca és esbrinar quines són les expectatives i els objectius d’aprenentatge dels docents per poder adequar l’oferta. Els objectius són: 1) establir el grau de vincle de les visites amb el currículum i 2) conèixer en quina fase del procés d’ensenyamentaprenentatge (e-a) es fan. El marc teòric es refereix, d’una banda, a les investigacions sobre visitants dels museus i les expectatives dels docents i, de l’altra, a la categorització de les sortides escolars en funció: 1) del vincle que mantenen amb el currículum i 2) de la fase del procés d’ensenyament-aprenentatge en la qual es produeix o si es porta a terme amb l’objectiu de ser l’eix conductor d’un tema. Per desenvolupar la recerca es va utilitzar una metodologia basada en el concepte de recerca avaluativa alhora que formativa. Va combinar tècniques qualitatives (entrevista semiestructurada) i quantitatives (qüestionari de respostes tancades). Els resultats ens indiquen que la majoria dels docents fan visites amb un vincle mitjà-alt amb el currículum, encara que un 25% d’aquestes mantenen un vincle baix perquè són sortides de tipus lúdic. Hi ha una gran diversitat respecte al moment del procés d’e-a en què es fa la visita, encara que gairebé la meitat ho fa en la fase d’aplicació de continguts. Les conclusions més importants es refereixen al fet que la majoria de docents espera que l’activitat del Museu els ajudi en el desenvolupament d’un tema i que una motivació per visitar-lo pot ser plantejar metodologies diferents a les de l’aula. Es constata igualment la dificultat de dissenyar activitats que puguin adaptar-se a aquesta gran diversitat de situacions.El problema que se desea abordar con esta investigación es el del desconocimiento que existe en los museos de ciencias ―y por extensión en todos los museos―, acerca de cuáles son los intereses de los docentes cuando visitan el Museo con sus alumnos. La finalidad de la investigación es averiguar cuáles son las expectativas y los objetivos de aprendizaje para poder adecuar la oferta. Los objetivos son: 1) establecer el grado de vínculo de las visitas con el currículum y 2) conocer en qué fase del proceso de enseñanza-aprendizaje se realizan. El marco teórico se refirió a las investigaciones sobre visitantes de los museos y las expectativas de los docentes, por un lado, y a la categorización de las salidas escolares, por otro, en función: 1) del vínculo que mantienen con el currículum y 2) de la fase del proceso de enseñanzaaprendizaje en la que se produce o si se realiza con el objetivo de ser el eje conductor de un tema. Para desarrollar la investigación se utilizó una metodología basada en el concepto de investigación evaluativa a la vez que formativa. Combinó técnicas cualitativas (entrevista semiestructurada) y cuantitativas (cuestionario de respuestas cerradas). Los resultados nos indican que la mayoría de docentes realizan visitas con un vínculo medio-alto con el currículum, aunque un 25% de ellas mantienen un vínculo bajo al ser salidas de tipo lúdico. Existe una gran diversidad respecto al momento del proceso de e-a en que se realiza la visita, aunque casi la mitad lo hace en la fase de aplicación de contenidos. Las conclusiones más importantes se refieren a que la mayoría de los docentes espera que la actividad del Museo les ayude en el desarrollo de un tema así como que una motivación para visitarlo puede ser plantear metodologías diferentes a las del aula. Se constata igualmente la dificultad de diseñar actividades que puedan adaptarse a esta gran diversidad de situaciones.El problema que se desea abordar con esta investigación es el del desconocimiento que existe en los museos de ciencias ―y por extensión en todos los museos―, acerca de cuáles son los intereses de los docentes cuando visitan el Museo con sus alumnos. La finalidad de la investigación es averiguar cuáles son las expectativas y los objetivos de aprendizaje para poder adecuar la oferta. Los objetivos son: 1) establecer el grado de vínculo de las visitas con el currículum y 2) conocer en qué fase del proceso de enseñanza-aprendizaje se realizan. El marco teórico se refirió a las investigaciones sobre visitantes de los museos y las expectativas de los docentes, por un lado, y a la categorización de las salidas escolares, por otro, en función: 1) del vínculo que mantienen con el currículum y 2) de la fase del proceso de enseñanzaaprendizaje en la que se produce o si se realiza con el objetivo de ser el eje conductor de un tema. Para desarrollar la investigación se utilizó una metodología basada en el concepto de investigación evaluativa a la vez que formativa. Combinó técnicas cualitativas (entrevista semiestructurada) y cuantitativas (cuestionario de respuestas cerradas). Los resultados nos indican que la mayoría de docentes realizan visitas con un vínculo medio-alto con el currículum, aunque un 25% de ellas mantienen un vínculo bajo al ser salidas de tipo lúdico. Existe una gran diversidad respecto al momento del proceso de e-a en que se realiza la visita, aunque casi la mitad lo hace en la fase de aplicación de contenidos. Las conclusiones más importantes se refieren a que la mayoría de los docentes espera que la actividad del Museo les ayude en el desarrollo de un tema así como que una motivación para visitarlo puede ser plantear metodologías diferentes a las del aula. Se constata igualmente la dificultad de diseñar actividades que puedan adaptarse a esta gran diversidad de situaciones

La dimensió social del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona vol ser un museu educador i accessible, i defensa objectius d’equitat i d’inclusió. L’article explica els objectius d’equitat, d’accessibilitat i de proximitat, detallant un dels programes, el Museu Ambulant, que ofereix accions del Museu a totes aquelles persones que per un motiu o un altre no s’hi poden desplaçar (interns de centres penitenciaris i, en el futur, persones hospitalitzades de llarga durada). El Museu treballa també en diversos projectes per adaptar l’accessibilitat de les seves seus a diversos col·lectius, amb trastorns visuals o auditius, o trastorns de salut mental. El projecte d’accessibilitat Niu de Ciència posa el Museu a l’abast dels més petits, incloent-se encara en un objectiu més ampli: facilitar l’accés a persones de totes les edats. I, finalment, en el text s’explica un projecte singular de proximitat, una de les experiències més consolidades: afavorir el coneixement del barri de forma diferent a l’habitual a les escoles del districte on s’ubica el Museu

La teoria de l’evolució, 150 anys després

La densa història del concepte d’evolució arrossega tòpics, errors i sovint la ignorància de les últimes descobertes. Per això és bo que el coneixement del que representa l’evolució fora de l’àmbit acadèmic sigui motiu de revisió periòdica. Un 150è aniversari és una bonica ocasió. La present guia és un bon exemple de col·laboració entre l’estament científic i la comunitat educativa, en la cerca d’una fructífera via de comunicació entre ciència i educació. Una col·laboració que, com es podia esperar, ha donat uns resultats de gran qualitat. L’entusiasme que han mostrat els responsables de l’IMEB i del CDEC ha estat decisiu per portar a bon port aquest projecte. De manera complementària als textos disponibles per a l’acció educativa, hem volgut proporcionar uns quants arguments bàsics per refrescar les nocions essencials de l’evolució a la llum del coneixement actual de la ciència. Però, a més, en el cas de l’evolució, la permeabilitat d’aquest concepte a diverses fonts de coneixement fa especialment atractiva la possibilitat de superar les barreres existents entre les diverses disciplines. La filosofia i la religió, per exemple, són dos camps del coneixement que, intervenint- hi, fan més interessant la discussió sobre el que significa “evolució” i enriqueixen un debat en el qual participa, evidentment, la ciència. Ara bé, alguns corrents d’opinió malden per enverinar aquest debat contaminant la ciència com a tal amb creences d’altres camps. Fa un trist favor a la religió o la filosofia el qui pretén revestir-les de ciència. La matèria primera de la ciència són exclusivament les hipòtesis que es puguin provar o refutar, mentre que l’espiritualitat pertany a una altra dimensió, tan humana com la recerca científica, però diferent

Entrar al niu per sortir-ne volant: el Niu de Ciència, un espai familiar per a nens i nenes fins a sis anys

El Niu de Ciència és un espai educatiu específic per a famílies i escoles on es porten aterme activitats per a nens i nenes de 0 a 6 anys. En aquest article s’explica l’activitatfamiliar d’autodescoberta que té com a objectiu que els petits puguin pensar lliurement,gaudir de la ciència a través del descobriment, l’activitat espontània i el joc, ontocar no sigui un acte impulsiu sinó condicionat per la necessitat intrínseca de buscarrespostes. Es parteix de la convicció que els nens més petits poden desenvoluparprocessos d’indagació autònoma sense ser condicionats o dirigits pels adults, ambcapacitat per generar preguntes i intentar respondre-les per si mateixos. Al Niu espromou un procés de recerca autònoma per part del nen acompanyat per l’adult.Aquest exerceix una funció auxiliar però important per orientar-lo durant aquestprocés. L’educador dinamitza l’espai donant unes mínimes instruccions inicials,promovent l’adequat paper dels adults i resolent els dubtes que es generen.El Niu de Ciència és un espai educatiu específic per a famílies i escoles on es porten aterme activitats per a nens i nenes de 0 a 6 anys. En aquest article s’explica l’activitatfamiliar d’autodescoberta que té com a objectiu que els petits puguin pensar lliurement,gaudir de la ciència a través del descobriment, l’activitat espontània i el joc, ontocar no sigui un acte impulsiu sinó condicionat per la necessitat intrínseca de buscarrespostes. Es parteix de la convicció que els nens més petits poden desenvoluparprocessos d’indagació autònoma sense ser condicionats o dirigits pels adults, ambcapacitat per generar preguntes i intentar respondre-les per si mateixos. Al Niu espromou un procés de recerca autònoma per part del nen acompanyat per l’adult.Aquest exerceix una funció auxiliar però important per orientar-lo durant aquestprocés. L’educador dinamitza l’espai donant unes mínimes instruccions inicials,promovent l’adequat paper dels adults i resolent els dubtes que es generen.El Nido de Ciencia es un espacio educativo específico para familias y escuelas dondese desarrollan actividades para niños y niñas de 0 a 6 años. En este artículo se explicala actividad familiar de autodescubrimiento cuyo objetivo es que los pequeñospuedan pensar libremente; disfrutar de la ciencia a través del descubrimiento, laactividad espontánea y el juego. En ella, tocar no es un acto impulsivo sino condicionadopor la necesidad intrínseca de buscar respuestas. Se parte de la convicción deque los niños más pequeños pueden desarrollar procesos de indagación autónomasin estar condicionados o dirigidos por los adultos, con capacidad para generar preguntase intentar responderlas por sí mismos. En el Nido se promueve un procesode investigación autónoma por parte del niño acompañado por el adulto. Este ejerceuna función auxiliar pero importante para orientarlo durante este proceso. El educadordinamiza el espacio dando unas mínimas instrucciones iniciales, promoviendoel adecuado papel de los adultos y resolviendo las dudas que se generan.El Nido de Ciencia es un espacio educativo específico para familias y escuelas dondese desarrollan actividades para niños y niñas de 0 a 6 años. En este artículo se explicala actividad familiar de autodescubrimiento cuyo objetivo es que los pequeñospuedan pensar libremente; disfrutar de la ciencia a través del descubrimiento, laactividad espontánea y el juego. En ella, tocar no es un acto impulsivo sino condicionadopor la necesidad intrínseca de buscar respuestas. Se parte de la convicción deque los niños más pequeños pueden desarrollar procesos de indagación autónomasin estar condicionados o dirigidos por los adultos, con capacidad para generar preguntase intentar responderlas por sí mismos. En el Nido se promueve un procesode investigación autónoma por parte del niño acompañado por el adulto. Este ejerceuna función auxiliar pero importante para orientarlo durante este proceso. El educadordinamiza el espacio dando unas mínimas instrucciones iniciales, promoviendoel adecuado papel de los adultos y resolviendo las dudas que se generan