Monografies del Montseny - 37

Antoni Pladevall Font va fer possible el naixement de la col.lecció completa de les Monografies del Montseny, n’ha estat el director durant molts anys, ha publicat més de seixanta treballs d’investigació històrica, i ha estat el mestre que ha mostrat el camí a seguir en la tasca d’aprofundiment de la història del Montseny i el seu entorn més proper. En el pròleg del volum 37 de les Monografies del Montseny es glosa la figura d’Antoni Pladevall Font, qui l’any 1966 inicià la col·laboració en el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics a la Diputació de Barcelona; dos anys més tard, passà a exercir com a professor d’història medieval a la Facultat de Teologia de Barcelona. Obtingué el títol d’Arxiver Municipal de Vic l’any 1979, mentre treballa a la Diputació, i al 1981començà a treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat fins a la seva jubilació l’any 1999. L’aleshores conseller de Cultura de la Generalitat Max Cahner li va encarregar d’organitzar el Servei de Conservació i Restauració de Monuments Arquitectònics on se li va assignar la secció d’inventari i la de cap de servei en funcions. Dos anys després hi va exercir com a director general del Patrimoni Arquitectònic. En aquesta etapa va col·laborar amb la Fundació i Editorial de la Gran Enciclopèdia Catalana, en la qual va exercir la direcció d’obres tan importants com la “Catalunya Romànica” i “L’Art Gòtic de Catalunya”, i va assessorar la “Gran Geografia Comarcal de Catalunya”.Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats SosteniblesObjectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de QualitatPostprint (published version

Efectes d'un incendi forestal en una riera mediterrània (Sant Llorenç del Munt, 2003)

Es realitza l'estudi dels efectes d'un incendi forestal sobre la fisicoquímica, l'hàbitat i les comunitats biològiques d'una riera mediterrània, riera de Gallifa, i la seva comparació amb una riera semblant sense cremar, riera de Mura, durant cinc anys després del foc. Es disposava de cinc anys de dades fisicoquímiques i biològiques (macroinvertebrats i diatomees) anteriors a la perturbació. Es va planificar un mostreig mensual durant dos anys i es van afegir tres anys de dades disponibles de la xarxa Ecostrimed (www.diba.es/parcsn/qualitatrius). L'incendi forestal del 84% de la conca de Gallifa i les pluges posteriors van deteriorar la qualitat fisicoquímica de l'aigua, van homogeneïtzar l'hàbitat fluvial i van eliminar la comunitat de macroinvertebrats aquàtics de la riera. Després d'un breu període d'anòxia, les pluges van arrossegar riu avall gran part de la matèria orgànica, sals, nutrients i sediments fins acumulats que provenien de la conca cremada. Els traçadors d'aromaticitat com l'a300 i el quocient f450:f500 van ser útils per indicar de forma ràpida la deteriorització sobtada de la qualitat de l'aigua després de l'incendi. Durant el primer any van continuar entrant a la riera sòlids en suspensió, nitrats, sulfats i compostos aromàtics (HAP entre d'altres) associats amb les pluges. Tanmateix en només 250 dies es va recuperar l'heterogeneïtat de l'hàbitat i el bosc de ribera es va revegetar. Dos anys després de l'incendi, la fisicoquímica estava més influenciada per les condicions de sequera que per l'efecte de l'incendi, encara que es continuava detectant una entrada inusual de sals i compostos aromàtics que modificaven les propietats òptiques de l'aigua. En contra de l'esperat, els tractaments de l'experiment d'incubació que contenien material cremat van conferir menys canvis a l'aigua que els tractaments sense cremar. De forma que previsiblement l'impacte més important del foc sigui l'increment de la taxa d'entrada de materials de tot tipus (orgànics, inorgànics, calcinats, etc.) a causa de l'erosió. La qualitat de l'aigua mesurada mitjançant els indicadors biològics es va recuperar en menys d'un any. La sensibilitat inicial de la comunitat de diatomees a la pertorbació va ser més baixa que la de macroinvertebrats, però després de detectar-la, les diatomees van tornar a indicar la millor categoria de qualitat de l'aigua en només sis mesos mentre que els macroinvertebrats van trigar-ne nou.La recolonització de macroinvertebrats de totes les estratègies tròfiques es va assolir en els primers 100 dies després del foc, i en el segon any ja no es van observar diferències entre la riera pertorbada i la riera control per cap estratègia tròfica. Els recol·lectors es van associar amb les condicions del primer any i els filtradors amb les del segon. Les dominàncies inicials elevades dels primers mesos de la successió secundària es van relacionar amb les famílies de macroinvertebrats més resilients i més persistents (pioneres) caracteritzades per una elevada capacitat de dispersió. En el primer any, tot i l'elevat recanvi de famílies per part de les resilients menys persistents i les resilients no persistents, la riquesa taxonòmica de la riera de Gallifa es va recuperar respecte els valors de referència a causa de la colonització de les famílies resilients i persistents i de les famílies temporalment afavorides.L'estructura de la comunitat de macroinvertebrats no es va reestablir fins el quart any quan van detectar-se les famílies poc resilients i van disminuir les famílies temporalment afavorides. La celeritat en la recuperació de la comunitat de macroinvertebrats d'aquesta riera mediterrània es pot atribuir tant al ràpid restabliment de les condicions ambientals com a l'adaptació d'aquests organismes a als períodes estacionals i seqüencials d'avingudes i sequeres (pertorbacions naturals) a que estan sotmesos al llarg de l'any

Amphibian Population Management in Southern Europe to contain and Eliminate a local outbreak of Batrachochytrium Salamandrivorans (BSAL)

Presentation given at the XX European Congress of Herpetology, held in Milan (Italy), on 2-6th September 2019.We report an outbreak of Bsal in a wild amphibian population of southern Europe. The infection was detected in March 2018, in a small reservoir inside a natural protected area of Catalonia (northeastern Spain), resulting in high mortality of Triturus marmoratus. Analyses of the amphibian population detected Bsal, B. dendrobatidis (Bd) and Ranavirus. The early detection of the chytrid infection facilitated a quick intervention to try to eradicate the outbreak by isolating the infected area (“ground zero”), managing the affected amphibian population and monitoring the surrounding populations within the same valley. The infected area was fenced to prevent the access. The stream that fed the reservoir was diverted and a central pond was modified as an amphibians trap to remove as much animals from the population as possible. The traps and ground zero were checked twice a week and all amphibians were preserved and tested for emergent diseases. Temperature data loggers were placed for long-term monitoring. A strict biosecurity protocol has been in place and the workers involved have been fully trained. 1,323 individuals of 10 amphibian species were captured in 2018 and, in autumn-winter 2018-19, all sampled individuals tested negative. In spring 2019, new cases of Bsal infection were detected, affecting T. marmoratus and Salamandra salamandra. The infection has not extended beyond ground zero. Interestingly, Bd has not been detected since autumn 2018. This finding demonstrates that even quick and rigorous action is not sufficient to eradicate Bsal from natural populations and stresses the need for long-term disease management.Peer reviewe