Primers resultats de la intervenció arqueològica al castell d'Ascó (Ribera d'Ebre)

Durant els anys 2014 i 2015 s'han dut a terme dues campanyes d'excavació arqueològica al Castell d'Ascó (Ribera d'Ebre) en el marc del procés de recuperació d'aquest element patrimonial que ha endegat l'ajuntament de la població. Aquests treballs han permès excavar la totalitat del perímetre de la primitiva torre del castell, de possible filiació islàmica i també una sèrie de dependències situades al voltant d'aquesta i que s'han de relacionar amb el castell medieval. Es tracta de dues cisternes, un cup de vi, segurament d'època moderna, i part del camí d'accés al recinte superior del castell, del que s'ha conservat un tram del paviment de còdols.During the years 2014 and 2015, we have carried out two campaigns of archaeologic excavation to the Castle of Ascó (Ribera of Ebre) in the frame of the process of recovery of this patrimonial element that has driven the city council of Ascó. These works have allowed to excavate the whole of the perimeter of the primitive tower of the castle, probably Islamic, and also a series of dependencies situated around, and that have to relate with the mediaeval castle

La topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració

L'urbanisme de Granollers en època medieva

El monestir de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà) i la seva necròpolis medieval: arqueologia, història i antropologia

Evolució històrica i intervenció arqueològic

Castell de Castelldefels. Arqueologia, història, art

La recerca en el castell era adreçada a esbrinar els trets generals de l'evolució, però sense exhaurir el jaciment, atesa la inversió econòmica considerable que aquest procediment hagués suposat. En conseqüència, es va realitzar una excavació selectiva en punts ben significatius, la qual s'ha anat ampliant amb altres sondeigs fets paral·lelament a les obres iniciades el 2001, com veurem més endavant en un capítol a part,2 i que actualment continuen en curs. Els punts significatius excavats són els següents: l'indret on se suposava que havia de ser l'entrada principal, entre l'angle nord-est i els lavabos actuals (fig. 68, sondeig VII), els voltants de la porta del pati 1 (fig. 53, 54, 61, 62, sondeig I i fig. 55, sondeig VII) i els àmbits CA2, CA4, CA5 i CA6 (fig. 46, 47, 48, 49, 50, 56, 57, sondeigs IV, Vbis, V i VI, respectivament), tot això dins el cos A. Al cos B només es va dur a terme una rasa estratigràfica a la meitat septentrional de l'espai CB4 (fig. 51, 58, 59, 60, sondeig VIII), la qual va donar dades il·lustratives. A l'església i els edificis adjacents, en canvi, atès que les obres havien de començar ben aviat i que n'afectarien el subsòl, les cobertes i els paraments de manera substancial, hom va dur a terme una excavació extensiva a gairebé tot l'interior, llevat de la capella de la Salut, on només es va treballar a la meitat de llevant. Al mateix temps, es va realitzar una intervenció àmplia a la coberta d'aquest edifici, com també al subsòl i a la volta intermèdia de la sagristia. L'àrea de la rectoria també va ser excavada a fons, tot i que es van deixar alguns testimonis a R3. Totes aquestes recerques es Paral·lelament al treball de camp, es va enllestir l'aplegament de documentació sobre el castell i el temple. De tal manera que posseïm un recull interessant de notícies, sobretot des del segle XIV, mancat, però, d'algunes precisions, a causa de la dispersió notable dels textos i a la dificultat, de vegades insuperable, per accedir als fons particulars.3 També s'han dut a terme estudis d'història de l'art sobre determinats aspectes del conjunt, com ara la decoració de la sala principal del castell, l'ambientació de la resta de les estances o les restauracions portades a terme per Ramon Soriano (1897) i Enric Sagnier (1910)