52 research outputs found

    The labour complementarity between international migration and national labour force in Spain, from a gender perspective

    Get PDF
    Comunicació presentada al 3rd European Workshop on "Labour Markets and Demographic Change". Organitzat pel Max Planck Institute for Demographic Research; Rostock Center for Research on Demographic Change; Department of Economics, University of Rostock. Rostock (Alemanya), 24 i 25 d'abril de 2008.Using the Spanish Labour Force Survey from 1999 to 2006, this article compares the distribution of foreign and national workers within the Spanish labour market. The initial hypothesis states that in the context of a segmented labour market, the recently arrived foreign population has filled the more precarious labour positions of the "secondary labour segment", allowing younger Spanish generations to occupy more skilled and stable occupations in accordance with educational attainment. This labour insertion has not only a national pattern but also a gendered one. Effectively, the increasing demand for immigrant women is a response to the improvement of the educational and socio-economic position of young female generations in Spain. We first carry out a descriptive analysis of the labour characteristics of the national and foreign population in Spain. In the second part of the analysis, using multivariable logistic regression models analysis, we attempt to establish that differentials in the labour attainment of nationals and foreigners are not only due to personal characteristics (educational levels, etc.) but also to gender and national identity.L'article compara, a través de les dades de la Encuesta de Población Activa (EPA) i, pel període 1999-2006, la distribució dels treballadors estrangers i nacionals en el mercat de treball espanyol. La hipòtesi inicial apunta que, en un mercat segmentat, els estrangers acabats d'arribar, ocupen les posicions més precàries del "segment de treball secundari", el que permet als joves espanyols ocupar aquelles posicions laborals més qualificades en relació al seu nivell d'instrucció. La inserció laboral no només segueix unes pautes diferenciades segons la nacionalitat, sinó també en funció del sexe. L'augment de la demanda de treballadors estrangers és una conseqüència de la millora educativa i de la posició socioeconòmica de les joves generacions femenines a Espanya. A la primera part de l'article, es desenvolupa un anàlisi descriptiu dels trets laborals de la població espanyola i estrangera. A la segona part, a partir de la tècnica de la regressió logística, es creen models multivariables per explicar com, les diferències entre les posicions laborals de nacionals i estrangers no venen només propiciades per les característiques dels treballadors (com el nivell d'instrucció), sinó també per diferències de gènere o per la nacionalitat dels mateixos.Este artículo compara, a través de los datos de la Encuesta de Población Activa (EPA) y para el periodo 1999-2006, la distribución de los trabajadores extranjeros y nacionales en el mercado de trabajo español. La hipótesis inicial apunta que, en un mercado segmentado, los extranjeros recién llegados ocupan las posiciones más precarias del "segmento de trabajo secundario" permitiendo a los jóvenes españoles ocupar aquellas posiciones laborales más cualificadas, en relación a su nivel educativo. Además, esta inserción laboral no solamente sigue unas pautas diferenciadas según la nacionalidad, sino también en función del sexo. Efectivamente, el aumento de la demanda de trabajadores extranjeros es una consecuencia de la mejora educativa y de la posición socio-económica de las jóvenes generaciones femeninas en España. En la primera parte del artículo, se desarrolla un análisis descriptivo de las características laborales de la población española y extranjera. En la segunda parte, a partir de la técnica de la regresión logística, se crean modelos multivariables para explicar cómo las diferencias entre las posiciones laborales de nacionales y extranjeros no son causadas solamente por características de los trabajadores (como el nivel de instrucción), sino también por diferencias de género o la nacionalidad de los mismos

    Les altres catalanes : formar família abans o després de la migració?

    Get PDF
    Atès que la formació familiar i l'experiència migratòria són dos esdeveniments que acostumen a donar-se en moments molt propers a les trajectòries vitals de les dones migrants, el nostre interès és analitzar-ne tant els calendaris com la relació temporal entre aquests esdeveniments. D'una banda, descrivim les pautes d'edat d'arribada a Catalunya, de formació de la primera unió estable i de naixement del primer fill. D'altra banda, fem l'anàlisi de supervivència a l'inici de la vida familiar d'aquelles dones nascudes fora de Catalunya que van migrar sense haver estat mai unides i sense haver tingut fills. Comparem les dones arribades a Catalunya des de la resta d'Espanya durant la segona meitat del segle xx amb les migrants arribades de l'estranger a l'inici del segle xxi. L'objectiu és esbrinar si hi ha elements comuns o divergents entre les seves pautes de primera unió i primera maternitat.Dado que la formación de una familia y la experiencia migratoria son dos procesos que acostumbran a acontecer de manera próxima en el tiempo en las trayectorias vitales de las mujeres migrantes, nuestro interés es analizar tanto los calendarios respectivos como la relación temporal entre los mismos. Por una parte, describimos las pautas de edad de llegada a Cataluña, de formación de la primera unión estable y de nacimiento del primer hijo. Por otra, analizamos la supervivencia al inicio de la vida familiar de aquellas mujeres nacidas fuera de Cataluña que migraron sin haber estado nunca unidas y sin haber tenido hijos. Comparamos las mujeres llegadas a Cataluña desde el resto de España durante la segunda mitad del siglo xx con las migrantes llegadas desde el extranjero a inicios del siglo xxi. El objetivo es identificar si hay elementos comunes o divergentes entre sus pautes de primo unión y de primo maternidad.Since forming a family and migration experience are two processes that tend to occur with little difference in time in life stories of migrant women, our interest is to analyse both calendars as well as the temporal relationship between them. First, we describe the patterns of age when arriving to Catalonia, when forming the first stable union and when giving first birth. In addition, we performed a survival analysis at the beginning of family life for women born outside Catalonia who migrated without ever having been in a stable union or being childless. We compared the women who migrated to Catalonia from the rest of Spain during the second half of the 20th Century with the foreign-born migrant arrived at the beginning of 21st Century. Our goal is to identify which elements are common and which are divergent among their patterns of first-union and first-child.Vu que la formation d'une famille et l'expérience de la migration sont deux événements qui ont tendance à se produire presque au même temps dans les trajectoires de vie des femmes migrantes, notre intérêt est d'analyser aussi bien les respectifs calendriers et le rapport temporaire entre ces deux expériences. D'un côté, nous décrivons les patrons d'âge au moment de l'arrivée en Catalogne, au moment de formation de la première union stable et au moment de la première naissance. D'un autre côté, nous avons analysé la survie au début de la vie familiale des femmes nées hors de Catalogne, qui ont migré et qui n'avaient jamais été en union ni avaient pas eu d'enfants avant la migration. Nous avons aussi comparé les femmes qui sont venues en Catalogne provenant du reste de l'Espagne pendant la seconde moitié du xxème siècle avec celles arrivées de l'étranger au début du xxième siècle. Notre objectif est de déterminer s'il y a des éléments comuns ou divergents entre leurs modèles de primo-union et de primo-maternité

    Households economically headed by women in times of expansion and crisis (1999-2012) : the case of Latin American migrants in Spain

    Get PDF
    The arrival of flows of Latin-American females in Spain has been closely linked to the demand for domestic workers and carers. During the last period of economic expansion, a subsequent masculinization of these Latin American flows was seen, explaining the trend toward greater gender and occupational balance among these families. An economic recession followed, however, and unemployment impacted men more than it did women, as reflected in the rise in the number of women who became the sole breadwinners in their households. Using the Economically Active Population Survey, we explore the nature of these household structures, the changes in relation to the economic context, and the socio-demographic and labour market characteristics. Female-headed households are defined as those nuclear households where women are the only economic providers. The first of two hypotheses was a greater incidence of female-headed households among Latin American migrants than among households headed by exogamous and Spanish couples, irrespective of other socio-demographic characteristics. The second hypothesis predicted a greater incidence of female-headed households during the recent years of economic crisis. Furthermore, we expected this increase to have occurred in all households but to have been particularly high among Latin-Americans. The results confirm the prevalence of Latin American women as female heads of households and the adjustment within families in line with the changing Spanish socioeconomic and migratory context between 1999 to 2012

    The labour trajectories of immigrant women in Spain: are there signs of upward social mobility?

    Get PDF
    BACKGROUND In Spain, foreign-born women are disproportionately employed in housework or care work, and quantitative research has shown that female migrants are disadvantaged relative to male migrants in the occupational status of their first job in Spain. However, the process that created this female penalty has not yet been explored. OBJECTIVE In this paper, we focus on female occupational mobility at migration and during settlement in Spain. First, we compare female and male labour mobility at migration. Second, we identify the main socio-demographic factors which increase the likelihood that the first job a foreign-born woman holds in Spain will be as a cleaner or a domestic worker. Third, we investigate female labour mobility from the time of migration, particularly trajectories that lead away from the cleaning and domestic occupations, and consider the importance of the assimilation process in occupational mobility. METHODS We apply quantitative methods to Spain's 2007 National Immigrant Survey (Encuesta Nacional de Inmigrantes), using descriptive (mobility matrixes) and simple and multinomial logistic regression analyses. We include the main socio-demographic, family, and migratory characteristics of immigrants in the explanatory models. RESULTS The results of our analysis revealed that female migrants to Spain are more likely than their male counterparts to experience occupational downgrading at the time of migration, and that 41.6% of women work in domestic services in their first job in Spain. Finally, our results have demonstrated that, although occupational immobility is common among female migrants in Spain, movement out of domestic services is possible, especially for the most assimilated immigrant women. CONCLUSIONS This paper contextualises female immigration in Spain, attributing the labour market choices made by female migrants to the externalisation of domestic and cleaning occupations in private households, and to the gender segmentation of the labour market

    El papel de la inmigración en la actividad femenina en españa. Una década de expansión económica (1999-2008)

    Get PDF
    A través de los datos de la Encuesta de Población Activa de 1999-2008 se analizan las diferencias en la participación laboral entre las mujeres nacidas en España y las nacidas en el extranjero considerando la estrecha relación entre el trabajo productivo y el reproductivo. La hipótesis de partida es que, en un mercado laboral segmentado por sexo y origen, las características individuales (edad, nivel educativo), familiares (la convivencia en pareja, los hijos dependientes, la situación ocupacional de la pareja) y, para el caso de las mujeres inmigradas, su historia migratòria (años residiendo en España, ser o no el miembro de la pareja que emprende el proyecto migratorio), infl uirán en la actividad de forma diferenciada según sea el colectivo de origen. Si entre las mujeres nacidas en España los factores con más infl uencia en la participación laboral son la edad o generación y el nivel educativo, entre las mujeres inmigradas las características familiares y migratorias van a tener mayor poder explicativo, observándose destacables diferent cias entre los diversos grupos de mujeres nacidas en el extranjero. Mientras las africanas destacan por una participación laboral muy baja, muy infl uenciada por sus características familiares y por la antigüedad de su residencia en España, las latinoamericanas y las mujeres de la Europa no comunitaria presentan unas tasas de actividad que superan a todas las edades y niveles educativos a las de las nacidas en España.Using data from the Labour Force Survey (1999-2008) this paper analyzes the existing differences between the labour participation trends of native and immigrant women, considering the strong relationship between productive and reproductive work. The hypothesis is that, in a labour market that is segmented by gender and migrant origin, individual characteristics (age, educational attainment), family characteristics (partnership, dependent children and partner's occupational status) and, specifi cally for immigrant women, the migratory strategy (who is the pioneer of the family migration, years from migrations) infl uence the female participation rates differently in accordance with the region of origin. Whilst the activity of native women is clearly explained by age and educational level, participation patterns of immigrant women are more determined by their family characteristics and their migratory histories. Moreover, results indicate a diverse range of immigrant participation patterns based on a women's region of birth. African women have a weak labour participation, very infl uenced by their family characteristics and by the length of the settlement from migration. Conversely, Latin American and non-EU women present higher participation rates than native women at all active age groups, independently of their educational attainment

    La inserción de las mujeres inmigradas en el mercado de trabajo español

    Get PDF
    La creciente presencia femenina entre la población inmigrada en España ha hecho necesario replantearse el estudio de la misma desde una perspectiva de género. En el presente trabajo, se hace un recorrido por las principales aportaciones científicas centradas en la inmigración femenina y, de manera específica, en su inserción en el mercado de trabajo español. Se identifica la demanda creciente de trabajadoras para el servicio doméstico como la razón principal de la llegada de las mujeres no comunitarias, dentro de la internacionalización de las funciones de reproducción social. El resultado ha sido la existencia de la complementariedad sociodemográfica entre la mano de obra femenina inmigrada y la autóctona, dadas las diferencias en sus patrones de actividad y en las posiciones laborales que ocupan. Las siguientes páginas reúnen, asimismo, los principales estudios sobre la movilidad laboral, desde el servicio doméstico hacia otras actividades económicas de las trabajadoras inmigradas.L'augment de la presència femenina entre la població immigrada a Espanya ha fet necessari replantejar-se'n l'estudi des de la perspectiva de gènere. En aquest treball, s'hi realitza un recorregut per les principals aportacions científiques centrades en la immigració femenina i, de manera més concreta, en la seva inserció en el mercat de treball espanyol. S'hi identifica la creixent demanda de treballadores per al servei domèstic com la raó principal de l'arribada de les dones no comunitàries, en el context de la internacionalització de les funcions de reproducció social. Ateses les diferències en els patrons d'activitat i en les posicions laborals que ocupen, existeix una complementarietat sociodemogràfica entre la mà d'obra femenina immigrada i l'autòctona. Les pàgines següents reuneixen, així mateix, els estudis principals sobre la mobilitat laboral de les treballadores immigrades, des del servei domèstic fins a unes altres activitats econòmiques.L'introduction de la perspective de genre dans les études sur la migration en Espagne a été nécessaire du fait de l'intensification de l'immigration féminine. Cet article présente les principales contributions scientifiques à l'étude des migrations des femmes, et plus spécifiquement, à l'étude de l'insertion de cette population sur le marché du travail espagnol. La plupart des auteurs ont identifié le besoin en main-d'oeuvre destinées aux tâches ménagères comme la principale cause de cette immigration de femmes non-communautaires, dans le cadre d'une internalisation du processus de reproduction sociale. Il existe une complémentarité entre les forces de travail féminines natives et immigrées compte tenu des différences de parcours professionnels et de postes occupées. Les pages qui suivent résument l'étude la plus importante sur la mobilité des femmes sur le marché du travail, des tâches ménagères vers d'autres activités.The increasing number of female immigrants in Spain made the introduction of the gender perspective in its analysis necessary. This paper quotes the main scientific contributions to the study of immigrant women and, more specifically, in their insertion in the Spanish Labour Market. Demand of female workers for the domestic service, is identified by most of the authors, as the most important cause of arrival of non-communitarian women. Therefore, it would be part of the internationalization of the social reproduction process. Differences between activity trends and labour positions indicate that there is socio-demographic complementarity between the immigrant and the native female labour force The next pages summarize the most notorious study on immigrant women's labour mobility from domestic service to other activities

    Características de las madres primerizas y de los padres primerizos en la España del siglo XXI

    Get PDF
    Este trabajo analiza la primofecundidad femenina y masculina en España entre 1999 y 2015. A través de la Encuesta de Población Activa en su versión panel, la probabilidad de tener un primer hijo se controla por edad y periodo de observación, y las variables independientes son el lugar de nacimiento, el nivel de instrucción y la relación con la actividad. Los resultados confirman el aplazamiento de la primera fecundidad entre los hombres y mujeres con mayor nivel educativo. La pervivencia de un patrón de género explicaría la mayor probabilidad de primera maternidad de las inactivas, mientras que el trabajo es indispensable para ser padre primerizo. No obstante, el desempleo y la temporalidad afectan negativamente a ambos sexos. La aportación de la población inmigrada queda confirmada especialmente por su calendario temprano.This study examines female and male first-time parents in Spain between 1999 and 2015. Based on the Labor Force Survey in its panel version, the probability of having a first child is controlled by age and observation period, using the independent variables of place of birth, educational attainment and employment status. Results confirm a delay in first parity births for men and women having a higher education level. The continuance of a gender pattern explains the higher probability of first-time maternity in inactive women, whereas work is indispensable for being a first-time father. However, unemployment and temporary employment negatively affect both genders. The contribution of the immigrant population is confirmed, especially due to its early timetable

    Labour trajectories of immigrant women in Spain : towards a social upward mobility?

    Get PDF
    Comunicació presentada a la XXVI IUSSP International Population Conference. Marrakech (Marroc), del 27 de setembre al 2 d'octubre de 2009.Using retrospective data from the Spanish National Immigrant Survey (2007) microdata, this paper investigates the labour trajectories of immigrant women in Spain. It will primarily focus on the labour mobility from occupation in the country of origin, to the first job in Spain and, secondly, the labour mobility since entrance into Spain. The aim is to analyse if the migration allows them to improve in their labour positions or if it creates a downward movement with a subsequent stagnation in their labour position. The hypothesis is that immigrant women, even the most skilled, accept domestic work as an initial phase of a long-term social strategy directed toward upward labour mobility. Results show that after a downward movement after their arrival to Spain, occupational movements are possible but are often limited within positions of the secondary segment.A través d'informació retrospectiva de les dades de l'Enquesta Nacional d'Immigrants (2007), l'article estudia les trajectòries laborals de les dones immigrades a Espanya. S'analitza, en primer lloc, la mobilitat laboral, des de l'ocupació al país d'origen al primer treball a Espanya i, a continuació, l'atenció es fixa en la mobilitat laboral un cop a Espanya, des del moment de l'arribada fins al de l'entrevista. L'objectiu és investigar si la migració els comporta una millora en les posicions laborals o si, per contra, els suposa una davallada en la categoria ocupacional a l'arribada, amb un posterior estancament de la seva posició laboral un cop a Espanya. La hipòtesis és que les dones immigrades, fins i tot aquelles amb un major nivell educatiu, accepten el treball domèstic en una fase inicial d'una estratègia social a llarg termini, encaminada a una mobilitat laboral ascendent. Els resultats mostren que després d'un descens ocupacional en el primer treball a Espanya, els moviments ocupacionals són possibles, però aquests són molt limitats a les posicions pròpies del segment secundari.A través de información retrospectiva de los datos de la Encuesta Nacional de Inmigrantes (2007), se estudia las trayectorias laborales de las mujeres inmigradas en España. Se analiza, en primer lugar, la movilidad laboral, desde la ocupación en el país de origen al primer trabajo en España y, a continuación, la atención se fija en la movilidad laboral en España, desde el momento de la llegada, hasta el de la entrevista. El objetivo es investigar si la migración les conlleva una mejora en las posiciones laborales o si, por el contrario, les supone un descenso en la categoría ocupacional al llegar, con un posterior estancamiento de su posición laboral una vez en España. La hipótesis es que las mujeres inmigradas, incluso aquellas con mayor nivel educativo, aceptan el trabajo doméstico en una fase inicial de una estrategia social a largo plazo, encaminada a una movilidad laboral ascendente. Los resultados muestran que después de un descenso ocupacional en el primer trabajo en España, los movimientos ocupacionales son posibles, pero éstos son muy limitados a las posiciones propias del segmento secundario

    L'activitat econòmica de la població de nacionalitat estrangera al Regne Unit

    Get PDF
    Aquest article forma part de la recerca duta a terme en el marc del màster en Social Research Methods and Statistics, realitzat al Cathie Marsh Centre for Census and Survey Research a la University of Manchester durant el curs acadèmic 2003-2004.A partir de les dades de la Labour Force Survey del Regne Unit de l'any 2002, en aquest article s'intenta descriure la situació de la població estrangera en el mercat de treball del Regne Unit. L'objectiu principal és analitzar el rol de la immigració dintre del mercat de treball d'acollida, identificant les similituds i les diferències entre la població autòctona i els diferents grups nacionals. L'assumpció de partida és que no hi ha un únic tipus d'immigració en el Regne Unit. S'identifiquen diferents perfils de població estrangera, que podríem dividir entre els provinents de països rics i els de països pobres. A més a més, les seves circumstàncies econòmiques i socials en el país d'acollida depenen de les seves característiques demogràfiques i socials, el país d'origen, la durada de l'assentament, etc.A partir de los datos de la Labour Force Survey del Reino Unido del año 2002, en este artículo se intenta describir la situación de la población extranjera en el mercado de trabajo del Reino Unido. El objetivo principal es analizar el papel de la inmigración dentro del mercado de trabajo de acogida, identificando las similitudes y las diferencias entre la población autóctona y los diferentes grupos nacionales. La asunción de partida es que no hay un único tipo de inmigración en el Reino Unido. Es posible identificar diferentes perfiles de población extranjera, que podríamos dividir entre aquellos originarios de países ricos y los de países pobres. Además, sus circunstancias económicas y sociales en el país de acogida dependen de sus características demográficas y sociales, el país de origen, la duración del asentamiento, etc.Using the 2002 Quarterly Labour Force Survey and through a secondary analysis this paper is trying to describe the situation of foreign population in the labour market in the UK. The main focus here is to analyse the role of immigration in the UK labour market and identify the similarities and differences between the UK population and the different nationality groups. The underlying assumption in the analysis is that it is not possible to speak about only one kind of 'immigration' in the UK. It is possible to distinguish different profiles of foreign people. Furthermore, their economic and social consequences in the host country, depends on their demographic and social characteristics, their country of origin, the length of settlement in the country, etc

    Evolución histórica de la vida laboral en España, de 1976 a 2006

    Get PDF
    L'article fou presentat, com a comunicació, al XI Congreso de la Población Española: "Envejecimiento, Despoblación y Territorio", organitzat per l'Asociación de Geógrafos Españoles-Grupo de Población. León, del 18 al 20 de setembre de 2008.Usando los datos de la EPA del período 1976-2006 se analiza la evolución histórica de la vida laboral de la población española según el sexo, la edad y la generación. Se observa una evolución hacia la concentración de altos porcentajes de ocupación en aquellas edades laborales centrales. Tal concentración es el resultado, por un lado, de la generalización de la educación postobligatoria, que retrasa la inserción laboral de los más jóvenes y, por otro, del abandono del empleo de forma más escalonada antes de cumplir los 65 años. Este acortamiento de la vida laboral se hace más evidente si nos fijamos en los porcentajes de ocupación una vez sobrepasada esa edad. Cuando más reciente es la generación, menores son los que se mantienen ocupados después de la edad legal de jubilación.By using data from the EPA for our period of study (1976-2006), we intend to analyze the historical evolution of the working life of the Spanish population by sex, age and generation. An evolution towards a concentration of high occupational percentages in those central working ages is noted. On one side, such concentration is a result of; the generalization of post-compulsory education, which delays the entry of the youngest in the labour market and, on the other hand, the gradual retirement before the age of 65. The shortening of working life becomes more evident if we take into account the occupational percentages beyond that age. The more recent a generation is, less people remain working after the legal retirement age
    corecore