L'aplicació de les TI, peça clau en la recerca humanística i social a la UAB

Dijous, 20 d'abril, és el dia Internacional de les Humanitats Digitals (HD), una diada anual que serveix per compartir experiències, projectes, idees i establir nous contactes. A la UAB l'aplicació de les Tecnologies de la Informació a les disciplines humanístiques i socials han esdevingut una peça clau en la recerca i la transferència que s'hi està duent a terme. En les darreres convocatòries del programa RecerCaixa, han estat finançats fins a set projectes de recerca de la UAB orientats a les HD. En tots aquests projectes la col·laboració entre els grups de recerca dels diferents àmbits de la Universitat ha estat cabdal.El jueves, 20 de abril, es el día Internacional de las Humanidades Digitales (HD), una fiesta anual que sirve para compartir experiencias, proyectos, ideas y establecer nuevos contactos. En la UAB la aplicación de las Tecnologías de la Información a las disciplinas humanísticas y sociales se han convertido en una pieza clave en la investigación y la transferencia que se está llevando a cabo. En las últimas convocatorias del programa RecerCaixa, han sido financiados hasta siete proyectos de investigación de la UAB orientados a las HD. En todos ellos la colaboración entre los grupos de investigación de los diferentes ámbitos de la Universidad ha sido fundamental

CORE en Patrimoni Cultural UAB

La recerca que es fa des de la UAB en el camp del Patrimoni Cultural és àmplia, ja que el concepte "patrimoni" inclou diferents objectes d'estudi i accions vinculats a ell. De fet la major part de l'entorn de recerca dins l'àmbit de les Humanitats té com a font primària el Patrimoni. El patrimoni tangible (entenguis una escultura grega, una fotografia del Teatre del Liceu, un jaciment arqueològic o un rotlle de pianola) o l'intangible (l'expressió popular del ball de Plaça del Vallès, una sonata de Bach, el món literari de Josep Pla o el paisatge patrimonial vinculat al vi del Priorat) són la font de la que beuen la major part dels estudis o l'objecte sobre el que apliquem tota una sèrie d'eines per enregistrar-lo, classificar-lo, conservar-lo, estudiar-lo i difondre'l

El Sistema d'Informació Geogràfica del Patrimoni Arqueològic de Sabadell. Recerca i difusió del patrimoni arqueològic de Sabadell

El Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) del Patrimoni Arqueològic de Sabadell és una nova eina de recerca essencial a l'hora de conèixer, difondre i preservar el ric patrimoni prehistòric i històric de Sabadell. El SIG consigna en un sol document l'inventari de jaciments arqueològics i el mapa arqueològic, els quals poden ser revisats i actualitzats automàticament. És, per tant, un document que cal anar renovant a mesura que se succeeixen les troballes arqueològiques. Així mateix, el SIG, integrat per una base de dades i un corpus cartogràfic, ermet observar la realitat arqueològica segons diferents objectius: patrimonial, de recerca, de difusió ... La informació recopilada en el SIG de Sabadell ha permes la confecció d'un nou mapa arqueològic municipal on tots els jaciments enregistrats fins al desembre del 2004 es mostren cartogràficament per tal de tenir una visió àmplia i precisa de la distribució del patrimoni arqueològic sabadellenc i de les relacions existents entre els diversos Uocs documentats

Les ocupacions de la cova de Sant Llorenç (Sitges, Garraf) : Noves aportacions al coneixement de la prehistòria del Garraf

Els treballs arqueològics fets a la cova de Sant Llorenç des del 2007 han permès documentar l'ús esporàdic, però dilatat de la cavitat al llarg de la prehistòria i amb diferents finalitats. Les evidències referents a l'ús sepulcral de la cova de Sant Llorenç resulten força interessants per la novetat que representen i per la complexitat i variabilitat que sembla que devien tenir les pràctiques funeràries d'aquestes comunitats al llarg del III mil·lenni

Intervenció arqueològica a la Serra d'en Cals (Fitor-Fonteta, Baix Empordà)

En aquest article es presenta el programa d'intervenció arqueològica desenvolupada a la serra d'en Cals, al terme municipal de Fitor/Fonteta (Gavarres, Baix Empordà), entre el 5 i el 15 de setembre de 20111. La principal motivació de la intervenció va ser l'avaluació preventiva de diferents punts de possible expectativa arqueològica (PEA). Aquests van ser donats a conèixer pel propietari de la finca Fitor, davant dels riscos que comporten l'ús de maquinaria utilitzada en les tasques de desforestació dutes a terme durant l'execució del Pla de Prevenció d'Incendis de les Gavarres (sector 33)

Slow Tourism : el binomi turisme de proximitat i industrial

La crisi sorgida per la Pandèmia de la Covid-19, ha provocat canvis socioeconòmics importants, tant en la forma de treballar, com en la formació, en la mobilitat, el consum, el lleure... I el sector turístic no n'és excepció. El "turisme de proximitat" apareix com a alternativa per revitalitzar el sector i fa referència a la pràctica de viatjar i redescobrir espais a prop de l'entorn quotidià. Un fet que propicia des de descobertes de l'entorn natural, del patrimoni cultural, de petits productors i alhora, també, del patrimoni industrial

La Prunera, un assentament del neolític final a l'aire lliure a la zona dels Prepirineus catalans

El projecte d'investigació arqueològica de l'excavació del jaciment de la Prunera és un projecte que a hores d'ara encara es realitza. Tot i que s'han finalitzat els treballs sobre el terreny, en aquests moments el projecte està centrat en el desenvolupament de les analítiques de les diferents categories de materials arqueològics recuperats. Per tant, els resultats que us avancem són preliminars i no són definitius