Compitiendo con el champagne. La industria española de los vinos espumosos antes de la Guerra Civil

La indústria española de los vinos espumosos en las tres últimas décadas ha mostrado una importante capacidad de penetración en el mercado iternacional. A su vez los dos grupos empresariales que lideran el sector han emprendido sendos procesos de internacionalización que les han conducido a abrir filiales comercializadoras en los principales mercados e incluso plantas elaboradoras en las más reputadas regiones vitícolas del mundo. Esta trayectoria reciente ha llamado la atención del autor hasta el punto de llevarle a preguntarse por los orígenes y el desarrollo del sector en su etapa infantil. En el artículo se muestra como la consolidación de esta nueva industria en España vino de la mano del aumento de la protección arancelaria que los sucesivos gobiernos de la restauración dispensaron a este tipo de vino. Las dificultades por las que pasó la exportación francesa de vinos espumosos a partir de la Primera Guerra Mundial, junto con el recimiento de la renta per cápita española durante las décadas de 1910 y 1920 hicieron posible la aceleración del crecimiento del sector que se prolongaría hasta la víspera del inicio de la Guerra Civil española en 1936

Creixement agrari i diferenciació social pagesa a la comarca d'Anoia entre començaments del segle XVI i mitjan XVII

Un estudi en curs de les modificacions de les estructures de la propietat i l'explotació de la terra entre comen~aments del segle XVIII i mitjans del segle XIX en els sectors de la comarca d' Anoia, on en aquesta epoca s'imposa l'especialització vitivinícola, ens esta revelant dos fets importants. En primer lloc, que la relativa equidistribució de la propietat de la terra a comen~aments del segle XVIII evoluciona al llarg dels cent cinquanta anys següents amb una clara tendència vers la concentració i la polarització entre molt petits i grans propietaris. Per altra banda, aquesta polarització que ens mostra la distribució de la propietat resta camuflada per una distribució de la terra en explotació for~a més igualitaria. Això és a causa que les grans propietats que s'estan conformant i consolidant en aquesta etapa prefereixen la cessió de les seves terres sota contractes de conreu (especialment rabassa morta) als petits pagesos amb molt poca o sense terra a l'explotació directa (utilitzant, per exemple, ma d'obra assalariada)

El paper de les exportacions vitícoles en la configuració de les relacions exteriors de l'economia catalana, 1672-1869

En aquest treball s’estudia l’evolució del comerç d’exportació vitícola català entre finals del segle XVII i mitjan segle XIX. La perspectiva de llarg termini amb què pretenia enfocar la recerca em va obligar des d’un bons començament a delimitar molt les qüestions que calia estudiar per a cada moment històric concret

La rabassa morta a la comarca d'Igualada en la transició de les velles a les noves formes de propietat. 1750-1850

El contracte de rabassa morta ha estat estudiat des de diferents punts de vista. L'enfocament jurídic va ser el predominant durant la primera meitat del nostre segle quan la discussió sobre la naturalesa emfitèutica d'aquest instrument notarial tenia moltes implicacions socials. La lluita entre propietaris i conreadors de la terra, latent durant tot el segle XIX i franca i oberta a partir de la fil·loxera, va propiciar l'aparició d'estudis i treballs, generalment a càrrec de juristes, sobre la naturalesa jurídica del contracte de rabassa

Les trifulgues amb el xampany dels fabricants de l'Anís del Mono

Els orígens de la indústria del cava a Catalunya es remunten a la segona meitat del segle XIX. En diversos treballs que ha anat publicant al llarg dels darrers vint anys el professor Emili Giralt ens ha ensenyat que els inicis d'aquesta activitat calia cercar-los en el procés de substitució d'importacions de champagne francès protagonitzat per alguns empresaris autòctons, d'entre els quals ben aviat va acabar sobresortint Manuel Raventós, propietari de Can Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia. Excepte el cas mateix de Raventós, que ha estat objecte d'una monografia recent i d'algun altre d'aquests pioners que ha estat estudiat pel mateix Giralt, la trajectòria de la resta d'ells ens és encara en molts casos completament desconeguda. Què és el que els va empènyer a introduir-se en un nou negoci de resultats incerts? Quines van ser les dificultats ineludibles amb que es van trobar en endinsar-se en un àmbit en el qual els problemes tècnics a resoldre eren previsiblement importants, tenint en compte el context d'escàs desenvolupament científic i tècnic cata1à i espanyol, especialment en camps com la química aplicada o l'enologia? Com van mirar de superar aquests obstacles i fins a quin punt van aconseguir vencer-los? Totes aquestes són preguntes que en l'estat actual de la recerca només es poden respondre parcialment i que fan necessari continuar-la, aprofundint el solc marcat per E. Giralt

En el centenari de la Primera Guerra Mundial. L'hostaletenc Josep Raventós i Casals, un internacionalista a la pàtria de Jean Jaurès

L'any passat es va commemorar el centenari de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, un conflicte armat que es va desenvolupar principalment en territori europeu entre l'agost de 1914 i primers de novembre de 1918, moment en què els principals contendents van signar un armistici que va permetre obrir negociacions per a la signatura dels corresponents tractats de pau a partir de l'any 1919

Torres Villanueva, E.; Los 100 Empresarios Españoles del siglo XX. LID Editorial Empresarial, S.L., Madrid, 2000, 659 p. [Ressenya de llibre]

Ressenya del llibre: TORRES VILLANUEVA, E.; Los 100 Empresarios Españoles del siglo XX. LID Editorial Empresarial, S.L., Madrid, 2000, 659 p. [Ressenya de llibre

El mercado de algodón en Barcelona durante la crisis del Antiguo Régimen, 1790-1840

El artículo estudia la evolución del mercado algodonero barcelonés en el periodo de la crisis del Antiguo Régimen en España, poniendo especial énfasis en las procedencias de esta primera materia básica para la naciente industria algodonera catalana. El trabajo muestra la adaptabilidad y versatilidad de los industriales catalanes para hacer frente a las difíciles y cambiantes coyunturas que vivió el país entre 1780 y 1840 y establece las tres grandes etapas que atravesó el abastecimiento de algodón en el mercado mayorista de Barcelona en estos años. La primera, que abarca las dos últimas décadas del siglo XVIII, caracterizada por la progresiva sustitución del algodón hilado maltés por el algodón en rama procedente de las colonias americanas. La segunda, entre 1797 y 1814, determinada por la diversificación de las procedencias gracias a la irrupción de los algodones procedentes de Brasil y Motril. Y la tercera, después de la Guerra de la Independencia, en la que el algodón norteamericano se impone de forma abrumadora, sobre todo durante la década de 1830

Les crisis a Catalunya en una etapa de creixement i transició (1680-1840) = The crises in Catalonia in a period of growth and transition (1680-1840)

[cat] El període de 1680 a 1840 es caracteritzà per un intens creixement de l'economia catalana. Aquesta dinàmica expansiva va ser la base sobre la qual es va desenvolupar un procés d'industrialització molt intens que va convertir Catalunya en «la fàbrica d'Espanya». No obstant això, la dinàmica positiva a llarg termini es va veure contrariada per diverses conjuntures depressives. En aquest article, a partir de la utilització de les variables demogràfiques (naixements i defuncions), les hem identificat i classificat segons el nivell d'intensitat. Hem observat que, a mesura que avançava el temps i augmentava el nivell de mercantilització de l'economia catalana, les crisis de tipus antic, derivades de causes «externes» (seguint la terminologia schumpeteriana), com guerres i fams vinculades a males collites, anaven deixant pas a crisis de sobreproducció que s'originaven quan, per alguna raó, no es podia accedir als mercats o aquests s'havien saturat. Tot un senyal inequívoc del caràcter de transició d'aquest període entre l'etapa final de l'antic règim i les primeres fases del triomf del capitalisme industrial. [eng] 1680 to 1840 was a period of strong growth for the Catalan economy. This expansive trend lay the foundations for a very intense process of industrialization that turned Catalonia into «Spain's factory». But this long-term trend was repeatedly interrupted by several depressive conjunctures. Using demographic variables (births and deaths), we have identified them and classified them according to the degree of intensity. It can thus be observed that, as time went by and the level of commercialization increased in the Catalan economy, old-type crises arising from «external» (in Schumpeterian terms) causes, such as wars and famines linked to poor harvests, were giving way to crises of overproduction that arose when, for some reason, it was impossible to access the markets or they were saturated. This is an unambiguous signal of the transitional character of the period between the final stage of the Ancien Régime and the early stages in the triumph of industrial capitalism

Las consecuencias demográficas de la crisis filoxérica en la región vitícola del Penedès (Cataluña)

La dinámica expansiva experimentada por las principales regiones vitícolas europeas a lo largo de los siglos XVIII y XIX se vio truncada por la llegada al viejo continente, procedente de América, del insecto de la filoxera. Aunque no era el primero de los azotes que afectaba a los viñedos europeos si que acabó siendo mucho más grave que los anteriores, por ejemplo, el oidium, que había mostrado sus efectos devastadores a partir de los años centrales del siglo XIX