Origen biogeogràfic i risc de varicel·la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d'atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel·la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d'incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d'origen neotropical (raó d'incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d'origen indostànic i, en menor grau, la d'origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel·la superior al de la població autòctona

Approach to amoebic colitis: Epidemiological, clinical and diagnostic considerations in a non-endemic context (Barcelona, 2007-2017)

Amoebic colitis; Non-endemic; BarcelonaColitis amèbica; No-endèmic; BarcelonaColitis Amebiana; No-endémico; BarcelonaBACKGROUND: Amoebic colitis is the most frequent clinical manifestation of invasive intestinal infection due to Entamoeba histolytica and a common cause of diarrhoea worldwide. Since higher transmission rates are usually related to poor health and exposure to unhygienic conditions, cases reported in Europe usually involve immigrants and international travellers. The goal of this study was to characterise both the clinical and the epidemiological features of a European population diagnosed with amoebic colitis and then to evaluate the diagnostic tools and therapeutic options applied. METHODS AND RESULTS: This was a retrospective observational study in which data from all patients diagnosed with amoebic colitis attending at the International Health Units of two tertiary referral hospitals, Germans Trias i Pujol University Hospital (Badalona, North Barcelona Metropolitan Area) and Vall d'Hebron University Hospital (Barcelona city) between 2007 and 2017 were analysed. During the study period 50 patients were diagnosed with amoebic colitis. Thirty-six (72%) were men, and immigrants accounted for 46% of all cases. Antecedents of any international travel were reported for 28 (56%), the most frequent destinations having been the Indian subcontinent, South and Central America and sub-Saharan Africa. Preexisting pathological conditions or any kind of immunosuppression were identified in 29 (58%) patients; of these, 13 (26%) had HIV infection-all of them men who have sex with men-and 5 (10%) had inflammatory bowel disease. Diarrhoea, abdominal pain and dysentery were the most frequently recorded symptoms of invasive amoebae. Diagnosis was made through microbiological study in 45 (90%) and/or histological identification of amoebae in colon biopsies in 10 (20%). After treatment with metronidazole (82%) or tinidazole (8%), all patients had good outcomes. Post-acute intraluminal treatment was indicated in 28 (56%). CONCLUSIONS: Amoebic colitis should be suspected in patients with diarrhoea and compatible epidemiological risk factors (immigration, travelling abroad or men who have sex with men), especially if some degree of immunosuppression concurs. These risk factors must be taken into account in any diagnostic approach to inflammatory bowel disease (IBD), and active searches for stool parasites should be performed in such cases to rule out misdiagnosis or simultaneous amoebic infection. Treatment should include intraluminal anti-amoebic treatment in order to avoid relapse and prevent further spread of the disease

Les malalties importades i la població immigrant Descripció i anàlisi de la situació a la zona Metropolitana nord de Barcelona (2002-2011)

La present tesi estudia i analitza dades sanitàries procedents de la població immigrant establerta a la zona Metropolitana Nord de la ciutat de Barcelona, majoritàriament de la comunitat resident a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona, durant el període 2002-2011. Aquests 10 anys coincideixen amb el gran influx de població immigrant a Catalunya; abans ja havien tingut lloc migracions similars en quant en nombre de persones, però mai s’havia assistit a res de similar pel que fa a la varietat de l’origen dels nouvinguts. Per tant, i des del punt de vista epidemiològic, l’escenari en què han estat elaborats els articles que conformen la tesi és excepcional. A més, les dades poden posseir un interès suplementari pel fet d’haver estat recollides tant a nivell d’atenció primària (a la Unitat de Salut Internacional Metropolitana nord) com al tercer nivell hospitalari (a la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol) així com pel fet d’haver comparat poblacions d’immigrants segons criteris d’origen biogeogràfic. Donada l’extensió dels objectius de la tesi, aquesta es va haver de dividir en tres grans apartats que intenten respondre a les següents preguntes: a) ¿quines malalties importen els immigrants nouvinguts?, b) ¿quin és el paper dels immigrants viatgers que retornen als seus països per a visitar les seves famílies com vehiculadors de patologia importada? I, c) ¿quin és l’eventual l’impacte de les malalties endèmiques europees en la població immigrant? Pel que fa a la presència de malalties importades endèmiques tropicals entre els immigrants recentment establerts, es pot concloure que es tracta d’un conjunt de problemes de salut que no és ni gaire freqüent ni gaire rellevant pel que fa a les seves repercussions en Salut Pública amb la possible excepció d’aquelles malalties que presenten períodes de portador sa molt perllongats, aquest seria el cas de les hepatitis víriques cròniques i de la infecció chagàsica. En respecte al segon punt, la resposta és categòrica: els immigrants que visiten les seves famílies després de residir a Europa durant anys són una població que acumula un nombre rellevant i en augment de malalties importades endèmiques tropicals potencialment greus. I, a més, els immigrants adults són comparativament més vulnerables a certes malalties freqüents a Europa en relació a la població adulta autòcton; ho exemplifica clarament l’excés de casos de varicel·la descrit entre els immigrants. Per tant, els cribats d’algunes malalties com les hepatitis cròniques víriques i la infecció chagàsica en immigrants nouvinguts sans segons criteris d’origen biogeogràfic i de la presència d’antecedents personals de risc podria ser útil i pertinent. Les activitats preventives prèvies als desplaçaments internacionals haurien de ser redirigides cap al col·lectiu immigrant en tant que presenten molts factors de risc per a contraure i importar malalties endèmiques tropicals potencialment greus. Algunes poblacions d’immigrants adults presenten una evident vulnerabilitat a certes malalties infeccioses transmissibles freqüents a Europa i, per tant, s’hauria de considerar la implementació de mesures preventives específiques.La presente tesis estudia y analiza datos sanitarios procedentes de la población inmigrante establecida en la zona Metropolitana Norte de la ciudad de Barcelona, mayoritariamente de la comunidad residente en los municipios de Santa Coloma de Gramenet y de Badalona, durante el período 2002-2011. Estos 10 años coinciden con la gran oleada de inmigración extranjera en Cataluña; antes ya habían tenido lugar migraciones similares en cuanto al número de personas, pero nunca se había asistido a nada similar en cuanto a la variedad del origen de los recién llegados. Por tanto, desde el punto de vista epidemiológico, el escenario del que proceden los datos descritos en los artículos que conforman la tesis es excepcional. Además, los datos pueden poseer un interés suplementario al haber sido recopilados tanto a nivel de atención primaria (en la Unidad de Salud Internacional Metropolitana Norte) como en el tercer nivel hospitalario (en la Unidad de Enfermedades Infecciosas del Hospital Germans Trias i Pujol) así como por haber comparado poblaciones de inmigrantes según criterios basados en su origen biogeográfico. Dada la extensión de los objetivos de la tesis, ésta tuvo que dividirse en tres grandes apartados que intentan responder a las preguntas siguientes: a) ¿qué enfermedades importan los inmigrantes recién llegados?, B) ¿cuál es el papel de los inmigrantes viajeros que retornan a sus países para visitar a sus familias como vehiculadores de patología importada? y, c) ¿cuál es la eventual el impacto de las enfermedades endémicas europeas en la población inmigrante? En cuanto a la presencia de enfermedades importadas endémicas tropicales entre los inmigrantes recientemente establecidos, se puede concluir que se trata de un conjunto de problemas de salud ni muy frecuentes ni muy relevantes en cuanto a sus repercusiones en Salud Pública con la posible excepción de aquellas enfermedades que presentan períodos de portador sano muy prolongados, este seria el caso de las hepatitis víricas crónicas y de la infección chagásica. En cuanto al segundo punto, la respuesta es categórica: los inmigrantes que visitan a sus familias después de residir en Europa durante años son una población que acumula un número relevante y en aumento de enfermedades importadas endémicas tropicales potencialmente graves. Y, además, los inmigrantes adultos son comparativamente más vulnerables a ciertas enfermedades europeas n comparación con la población adulta autóctona; ello lo ejemplifica el exceso de casos de varicela descrito entre los inmigrantes. Por tanto, los cribados de algunas enfermedades como las hepatitis crónicas víricas y la infección chagásica en inmigrantes recién llegados sanos según criterios basados en el origen biogeográfico y en la presencia de antecedentes personales de riesgo podría ser útil y pertinente. Las actividades preventivas previas a los desplazamientos internacionales deberían ser priorizadas, redirigidas, hacia el colectivo inmigrante en tanto que presentan muchos factores de riesgo para contraer e importar enfermedades endémicas tropicales potencialmente graves. Algunas poblaciones de inmigrantes adultos presentan una evidente vulnerabilidad a ciertas enfermedades infecciosas transmisibles frecuentes en Europa y, por lo tanto, debería considerarse la implementación de medidas preventivas específicas.This thesis examines and analyzes a ten years-long (2002-2011) health data from the established immigrant population within the Metropolitan Area north of the city of Barcelona, mostly from Santa Coloma de Gramenet and Badalona cities. These 10 years coincide with one of the larger immigrant influx ever received in Catalonia; formerly, other immigration waves had already taken place in comparable numbers but, however, the country had never seen anything similar with respect to the variety of newcomer’s origins. Therefore, and from the epidemiological point of view, the scenario reflected by the articles comprised in this thesis could be considered as exceptional. Furthermore, the studies can display an additional interest since the data have been collected both at primary care (the North Metropolitan International Health Unit) and at hospital third-level (the Infectious Diseases Unit at the Hospital Germans Trias i Pujol) and as the compared populations have been defined on the basis of their biogeographical origin. The general objective of the thesis is really an extensive one. Thus, it was divided into three main sections that attempt to answer the questions of: a) ¿what are the imported diseases diagnosed in the newly arrived immigrants?, b) ¿what is the role of Visiting Friends and Relatives immigrant travelers as potential carriers of imported diseases? and, c) ¿is the immigrant population more vulnerable to endemic European diseases than autochthonous? Regarding the presence of endemic tropical diseases imported from the newly established immigrants we can conclude that they do not set a main health problem in terms of frequency or Public Health impact with the possible exception of those diseases that have prolonged periods of healthy carrier, such as chronic viral hepatitis or Chagas infection. Regarding the second point, the answer is emphatic: immigrants who visit their families after years of residing in Europe are a population that has a significant and growing number of imported endemic tropical diseases, some of them potentially serious. Adult immigrants are comparatively more vulnerable to certain European diseases than adult European-born adults, as the case excess of varicella among immigrants exemplifies. Therefore, the screening of some infectious diseases among newly arrived healthy immigrants on the basis of their biogeographical origin and the presence personal risk factors could be pertinent and relevant. Pre-travel preventive activities should be redirected towards the travelling immigrant population since on them concur many risk factors for contracting and import tropical endemic diseases, sometimes serious. Some specific immigrant adult populations have a superior vulnerability to common transmissible infectious diseases in Europe, offering preventive measures should be considered

Origen biogeogràfic i risc de varicel.la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d’atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel.la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d’incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d’origen neotropical (raó d’incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d’origen indostànic i, en menor grau, la d’origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel.la superior al de la població autòctona

Les Malalties importades i la població immigrant : descripció i anàlisi de la situació a la zona Metropolitana nord de Barcelona (2002-2011) /

La present tesi estudia i analitza dades sanitàries procedents de la població immigrant establerta a la zona Metropolitana Nord de la ciutat de Barcelona, majoritàriament de la comunitat resident a Santa Coloma de Gramenet i a Badalona, durant el període 2002-2011. Aquests 10 anys coincideixen amb el gran influx de població immigrant a Catalunya; abans ja havien tingut lloc migracions similars en quant en nombre de persones, però mai s'havia assistit a res de similar pel que fa a la varietat de l'origen dels nouvinguts. Per tant, i des del punt de vista epidemiològic, l'escenari en què han estat elaborats els articles que conformen la tesi és excepcional. A més, les dades poden posseir un interès suplementari pel fet d'haver estat recollides tant a nivell d'atenció primària (a la Unitat de Salut Internacional Metropolitana nord) com al tercer nivell hospitalari (a la Unitat de Malalties Infeccioses de l'Hospital Germans Trias i Pujol) així com pel fet d'haver comparat poblacions d'immigrants segons criteris d'origen biogeogràfic. Donada l'extensió dels objectius de la tesi, aquesta es va haver de dividir en tres grans apartats que intenten respondre a les següents preguntes: a) ¿quines malalties importen els immigrants nouvinguts?, b) ¿quin és el paper dels immigrants viatgers que retornen als seus països per a visitar les seves famílies com vehiculadors de patologia importada? I, c) ¿quin és l'eventual l'impacte de les malalties endèmiques europees en la població immigrant? Pel que fa a la presència de malalties importades endèmiques tropicals entre els immigrants recentment establerts, es pot concloure que es tracta d'un conjunt de problemes de salut que no és ni gaire freqüent ni gaire rellevant pel que fa a les seves repercussions en Salut Pública amb la possible excepció d'aquelles malalties que presenten períodes de portador sa molt perllongats, aquest seria el cas de les hepatitis víriques cròniques i de la infecció chagàsica. En respecte al segon punt, la resposta és categòrica: els immigrants que visiten les seves famílies després de residir a Europa durant anys són una població que acumula un nombre rellevant i en augment de malalties importades endèmiques tropicals potencialment greus. I, a més, els immigrants adults són comparativament més vulnerables a certes malalties freqüents a Europa en relació a la població adulta autòcton; ho exemplifica clarament l'excés de casos de varicel·la descrit entre els immigrants. Per tant, els cribats d'algunes malalties com les hepatitis cròniques víriques i la infecció chagàsica en immigrants nouvinguts sans segons criteris d'origen biogeogràfic i de la presència d'antecedents personals de risc podria ser útil i pertinent. Les activitats preventives prèvies als desplaçaments internacionals haurien de ser redirigides cap al col·lectiu immigrant en tant que presenten molts factors de risc per a contraure i importar malalties endèmiques tropicals potencialment greus. Algunes poblacions d'immigrants adults presenten una evident vulnerabilitat a certes malalties infeccioses transmissibles freqüents a Europa i, per tant, s'hauria de considerar la implementació de mesures preventives específiques.La presente tesis estudia y analiza datos sanitarios procedentes de la población inmigrante establecida en la zona Metropolitana Norte de la ciudad de Barcelona, mayoritariamente de la comunidad residente en los municipios de Santa Coloma de Gramenet y de Badalona, durante el período 2002-2011. Estos 10 años coinciden con la gran oleada de inmigración extranjera en Cataluña; antes ya habían tenido lugar migraciones similares en cuanto al número de personas, pero nunca se había asistido a nada similar en cuanto a la variedad del origen de los recién llegados. Por tanto, desde el punto de vista epidemiológico, el escenario del que proceden los datos descritos en los artículos que conforman la tesis es excepcional. Además, los datos pueden poseer un interés suplementario al haber sido recopilados tanto a nivel de atención primaria (en la Unidad de Salud Internacional Metropolitana Norte) como en el tercer nivel hospitalario (en la Unidad de Enfermedades Infecciosas del Hospital Germans Trias i Pujol) así como por haber comparado poblaciones de inmigrantes según criterios basados en su origen biogeográfico. Dada la extensión de los objetivos de la tesis, ésta tuvo que dividirse en tres grandes apartados que intentan responder a las preguntas siguientes: a) ¿qué enfermedades importan los inmigrantes recién llegados?, B) ¿cuál es el papel de los inmigrantes viajeros que retornan a sus países para visitar a sus familias como vehiculadores de patología importada? y, c) ¿cuál es la eventual el impacto de las enfermedades endémicas europeas en la población inmigrante? En cuanto a la presencia de enfermedades importadas endémicas tropicales entre los inmigrantes recientemente establecidos, se puede concluir que se trata de un conjunto de problemas de salud ni muy frecuentes ni muy relevantes en cuanto a sus repercusiones en Salud Pública con la posible excepción de aquellas enfermedades que presentan períodos de portador sano muy prolongados, este seria el caso de las hepatitis víricas crónicas y de la infección chagásica. En cuanto al segundo punto, la respuesta es categórica: los inmigrantes que visitan a sus familias después de residir en Europa durante años son una población que acumula un número relevante y en aumento de enfermedades importadas endémicas tropicales potencialmente graves. Y, además, los inmigrantes adultos son comparativamente más vulnerables a ciertas enfermedades europeas n comparación con la población adulta autóctona; ello lo ejemplifica el exceso de casos de varicela descrito entre los inmigrantes. Por tanto, los cribados de algunas enfermedades como las hepatitis crónicas víricas y la infección chagásica en inmigrantes recién llegados sanos según criterios basados en el origen biogeográfico y en la presencia de antecedentes personales de riesgo podría ser útil y pertinente. Las actividades preventivas previas a los desplazamientos internacionales deberían ser priorizadas, redirigidas, hacia el colectivo inmigrante en tanto que presentan muchos factores de riesgo para contraer e importar enfermedades endémicas tropicales potencialmente graves. Algunas poblaciones de inmigrantes adultos presentan una evidente vulnerabilidad a ciertas enfermedades infecciosas transmisibles frecuentes en Europa y, por lo tanto, debería considerarse la implementación de medidas preventivas específicas.This thesis examines and analyzes a ten years-long (2002-2011) health data from the established immigrant population within the Metropolitan Area north of the city of Barcelona, mostly from Santa Coloma de Gramenet and Badalona cities. These 10 years coincide with one of the larger immigrant influx ever received in Catalonia; formerly, other immigration waves had already taken place in comparable numbers but, however, the country had never seen anything similar with respect to the variety of newcomer's origins. Therefore, and from the epidemiological point of view, the scenario reflected by the articles comprised in this thesis could be considered as exceptional. Furthermore, the studies can display an additional interest since the data have been collected both at primary care (the North Metropolitan International Health Unit) and at hospital third-level (the Infectious Diseases Unit at the Hospital Germans Trias i Pujol) and as the compared populations have been defined on the basis of their biogeographical origin. The general objective of the thesis is really an extensive one. Thus, it was divided into three main sections that attempt to answer the questions of: a) ¿what are the imported diseases diagnosed in the newly arrived immigrants?, b) ¿what is the role of Visiting Friends and Relatives immigrant travelers as potential carriers of imported diseases? and, c) ¿is the immigrant population more vulnerable to endemic European diseases than autochthonous? Regarding the presence of endemic tropical diseases imported from the newly established immigrants we can conclude that they do not set a main health problem in terms of frequency or Public Health impact with the possible exception of those diseases that have prolonged periods of healthy carrier, such as chronic viral hepatitis or Chagas infection. Regarding the second point, the answer is emphatic: immigrants who visit their families after years of residing in Europe are a population that has a significant and growing number of imported endemic tropical diseases, some of them potentially serious. Adult immigrants are comparatively more vulnerable to certain European diseases than adult European-born adults, as the case excess of varicella among immigrants exemplifies. Therefore, the screening of some infectious diseases among newly arrived healthy immigrants on the basis of their biogeographical origin and the presence personal risk factors could be pertinent and relevant. Pre-travel preventive activities should be redirected towards the travelling immigrant population since on them concur many risk factors for contracting and import tropical endemic diseases, sometimes serious. Some specific immigrant adult populations have a superior vulnerability to common transmissible infectious diseases in Europe, offering preventive measures should be considered

Exantema hemorrágico por virus dengue inducido por ácido acetil-salicílico

El dengue, enfermedad infecciosa vírica propia de los climas tropicales, se considera una patología reemergente que ha dado lugar a graves epidemias en la última década. En la expansión del virus y de su mosquito vector se barajan factores relacionados con la alteración humana del medio, con la rapidez en el tránsito de mercancias y personas y debidos al cambio climático. Como reflejo de ello, se asiste a un aumento de casos importados que, al ser una enfermedad con periodo de incubación corto (7-10 días), afecta especialmente a turistas procedentes de áreas endémicas. El reconocimiento de los antecedentes personales de viajes, de los síntomas-guía de la enfermedad y de las potenciales complicaciones (dengue hemorrágico) deben ser incluidos en una anamnesis para el estudio de fiebre de origen desconocido o de exantema febril. Se presenta el caso de una paciente cuya clínica de dengue clásico se agravó por el autotratamiento con ácido acetil-salicílico

Los inmigrantes viajeros

Objetivos. Caracterizar a los inmigrantes viajeros y los desplazamientos internacionales que realizan. Identificar los viajes de riesgo que efectúa dicha población, así como valorar las actividades preventivas internacionales que reciben en relación con las aplicadas a viajeros autóctonos. Diseño. Estudio observacional retrospectivo. Emplazamiento. Unidad de Salud Internacional (USAI) de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Ámbito Sanitario del Barcelonès Nord i Maresme. División de Atención Primaria. Institut Català de la Salut. Participantes. Pacientes visitados desde junio de 1999 a junio de 2002 (n = 1.163) en la USAI. Se definieron dos grupos según su procedencia: nacidos en la Unión Europea (grupo autóctono; n0 = 1.019) o fuera de ella (grupo inmigrante; n1 = 144). Medidas principales. Edad, país de origen, tiempo de residencia en España, intervalo entre consulta/viaje, motivo del viaje, destino, duración del viaje, tipo de viaje, estancia en zona rural o aislada, exposición a paludismo, vacunaciones y quimioprofilaxis antipalúdica prescritas y riesgo global del viaje. Resultados. Los inmigrantes residen en el extranjero durante más tiempo que los autóctonos (media, 43,5 días; intervalo de confianza [IC] del 95%, 37,9-49,1 y 15,8 días; IC del 95%, 14,9-16,7, respectivamente; p < 0,0001). Los períodos comprendidos entre el viaje y la consulta a la USAI son globalmente similares en ambos grupos (media de 26,8 días para inmigrantes y 30,41 días para autóctonos; p = NS), aunque los inmigrantes consultan con mayor frecuencia para períodos menores de 15 y 7 días (p < 0,005). Residieron en zonas de alta transmisión palúdica el 31,9% (IC del 95%, 24,4-39,6) de los inmigrantes frente al 21,3% (IC del 95%, 18,8-23,8) de los autóctonos (p = 0,04). En conjunto, los inmigrantes realizaron un mayor número de viajes de riesgo que los autóctonos (un 54,8 frente al 43,1%; p < 0,01). No se hallaron diferencias significativas entre ambos grupos en cuanto a la calidad en la administración de las vacunaciones internacionales prescritas. El cumplimiento de la pauta de quimioprofilaxis antipalúdica fue menor en el grupo de inmigrantes respecto al de autóctonos (el 36 frente al 84%; p < 0,005). Conclusiones. Cabe considerar el colectivo inmigrante de nuestro ámbito como un grupo de riesgo para la adquisición e importación de enfermedades tropicales durante sus desplazamientos internacionales. Conforman una población en la que se debería priorizar la recepción de medidas preventivas internacionales

Origen biogeogràfic i risc de varicel·la entre la població immigrant adulta de Catalunya

Es tracta de un estudi observacional longitudinal durant 2 anys naturals (07/2004 - 06/2006) i multicèntric (4 centres d'atenció primària) on es van monitoritzar i comparar les incidències de varicel·la registrades en les diferents poblacions ateses segons una classificació basada en el seu origen biogeogràfic. Les taxes d'incidència obtingudes, estandaritzades x 1000/any van ser, en ordre creixent: holoàrtics 2,17 (IC 95%: 1,95-2,39); autòctons 2,25 (IC 95%: 2,02-2,47); immigrants 3,59 (IC 95%: 2,92-4,26); neotropicals 4,50 (IC 95%: 3,28-5,71); no-holoàrtics 5,38 (IC 95%4,27-6,14); paleotropicals asiàtics 7,03 (IC 95%: 4,77-9,28) i paleotropicals etiòpics 7,05 (IC 95%: 1,12-23,58). Les diferències obtingudes en relació a la població autòctona es van centrar en los immigrants d'origen neotropical (raó d'incidència estandaritzada = 2,07; o un excés de 4,5 casos x 1000 habitants) i paleotropical asiàtica =3,24; o un excés de 9,6 casos x 1000 habitants) En conclusió, la població d'origen indostànic i, en menor grau, la d'origen sud-americà poden tenir una vulnerabilitat a la varicel·la superior al de la població autòctona