Crystal engineering of MOF based on polypyridyl ligands and coordinatively unsatured NiII ions

The thesis reports on the synthesis, structural and spectroscopic characterization of coordination polymers obtained by reacting dithiophosphato [((RO)2PS2)2Ni] and dithiophosphonato [Ni(ROpdt)2] NiII complexes [ROpdt = (RO)(4-MeOC6H4)PS2; R = Me, Et] with a variety of polypyridyl donors prepared and characterized as a part of the PhD work, selected according to their rigidity, topology, number and position of donor atoms. Chapter 1 An introductory part is presented which reports the main concepts of supramolecular chemistry and crystal engineering. The objectives of the research are outlined and the square planar NiII phosphorodithioato complexes used as the building blocks in the building up of the polymers introduced. The tendency of these coordinatively unsaturated complexes to axially bound two additional donor molecules by reaching octahedral coordination geometry in a quite predicable way, is discussed. Chapter 2 A discussion of the results is presented mainly focused on structural description motifs and crystallographic datasets obtained through the deliberate construction of coordination polymers obtained by reacting NiII phosphorodithioato complexes with various bi-pyridyl donors. Three different typologies of ligands were prepared: bidentate rigid spacers such as the 1,4-bis(3-pyridyl)-butadiyne ligand; semi-rigid bidentate spacers such as the 2,5-bis(4-pyridyl)-4-thia-1,3-thiazolidine and 2,5-bis-(3-pyridyl)-4-thia-1,3-thiazolidine ligands, and a set of tridentate spacers such as 1 1,3,5-benzenetricarboxylic acid-1,3-bis-4-pyridyl ester. The ligands were synthesized following different synthetic routes here described. The self-assembly process is based on the capability of the coordinatively unsaturated NiII ion of the square-planar phosphorodithioato complexes to bind suitable bipyridyl and tripyridil-based spacers thus forming 1D and 2D coordination polymers with different geometrical and topological features. It has been demonstrated that the primary structural motif of the polymers depends mainly on the features of the pyridyl-based spacers such as length, rigidity, number and orientation of the donor atoms, whereas the substituents on the phosphorus atoms play a crucial role in determining the final network through secondary intermolecular interactions involving the polymeric chains. Chapter 3 The experimental procedures and spectroscopic characterizations are here reported along with all the materials, instruments, synthetic procedures, crystallization methods, and technical parameters used for the spectroscopic investigations. Chapter 4 The conclusions about this research work and new perspectives in coordination polymers building-up are here reported

La policromia dei Monochromata

The so-called "monochromes" on marble are twelve paintings on marble slabs from the Roman age, mostly coming from Herculaneum, and are now preserved at the National Archaeological Museum of Naples and at the Kunsthistorisches Museum of Vienna. These paintings were included in several publications. Despite that, they continued to raise many questions and there was a lack of studies focusing entirely on them. Furthermore, it had barely been clarified that, despite the name "monochromes", these works are completely polychrome. By combining the archaeological data and the information obtained from the non-invasive archaeometrical analysis, it was possible to achieve brand new results, which allowed for a better understanding of some aspects of these works, such as their iconography, the used pigments used and the clients’ choices

La città, il viaggio, il turismo: Percezione, produzione e trasformazione

[English]:The city as a destination of the journey in his long evolution throughout history: a basic human need, an event aimed at knowledge, to education, to business and trade, military and religious conquests, but also related to redundancies for the achievement of mere physical or spiritual salvation. In the frame of one of the world's most celebrated historical city, the cradle of Greek antiquity, myth and beauty, travel timeless destination for culture and leisure, and today, more than ever, strongly tending to the conservation and development of their own identity, this collection of essays aims to provide, in the tradition of AISU studies, a further opportunity for reflection and exchange between the various disciplines related to urban history./ [Italiano]:La città come meta del viaggio nella sua lunga evoluzione nel corso della storia: un bisogno primario dell'uomo, un evento finalizzato alla conoscenza, all'istruzione, agli affari e agli scambi commerciali, alle conquiste militari o religiose, ma anche legato agli esodi per il conseguimento della mera salvezza fisica o spirituale. Nella cornice di una delle città storiche più celebrate al mondo, culla dell'antichità greca, del mito e della bellezza, meta intramontabile di viaggi di cultura e di piacere, e oggi, più che mai, fortemente protesa alla conservazione e alla valorizzazione della propria identità, questa raccolta di saggi intende offrire, nel solco della tradizione di studi dell'AISU, un'ulteriore occasione di riflessione e di confronto tra i più svariati ambiti disciplinari attinenti alla storia urbana

La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de "Curial e Güelfa"

La novel•la cavalleresca Curial e Güelfa, redactada en llengua catalana i en un context italià –segons una vella presumpció, que ajuden a confirmar recents investigacions– ha sigut objecte de controvèrsia per diversos fets: el fet de trobar-se només en un manuscrit, que els codicòlegs relacionen amb Toledo; el fet de presentar un català amb preferències lèxiques valencianes, però hibridat amb italianismes i apartat de l’estil literari dominant a la València de l’època; el caràcter aparentment medieval, però amb molts punts d’influència i de contacte amb l’humanisme italià, etc. La present tesi doctoral pretén resoldre aquestes controvèrsies de manera satisfactòria i més o menys conclusiva. En primer lloc, s’ha estudiat de manera exhaustiva la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, i les biografies de més de 200 dels seus cortesans, prestant atenció especial a les relacions culturals i als interessos literaris d’aquests. De resultes d’aquest estudi, s’han biografiat més específicament alguns dels cortesans del Nàpols alfonsí directament relacionats amb el contingut, els referents culturals, l’onomàstica à clef i altres aspectes del Curial. En segon lloc, s’han estudiat totes les fonts literàries i els referents que s’han pogut documentat en la novel•la anònima, amb una important aportació de novetats, sobretot pel que fa al coneixements de fonts italianes i clàssiques, constatació que faria inexplicable la producció de l’obra a la Península Ibèrica, però que l’explica molt bé a la Península Itàlica. Finalment, s’han desxifrat els noms de tots els personatges de la ficció, els quals es relacionen d’una manera no excessivament encriptada, amb personatges reals de l’Europa de l’època, ben coneguts en l’entorn diplomàtic de la cort del rei d’Aragó. De resultes de tot aquest anàlisi primmirat, aprofitant al màxim els materials bibliogràfics (més de 6.000 referències), arxivístics (documents publicats i inèdits) i literaris (es poden reconstruir perfectament la biblioteca i les preferències de l’anònim autor del Curial), se’ns dibuixa Curial e Güelfa com una novel•la d’aparença medievalitzant (paròdia, en realitat, de l’amor cortés i els llibres de cavalleria), però molt influïda ideològicament –i metodològicament, també: una imitatio petrarquesca– per la cultura humanística italiana. Sembla ser l’obra d’algú molt ben relacionat amb l’estament cavalleresc i amb la vida curial, que s’ha format en àmbit ibèric i en la perifèria gòtica d’Europa (lírica trobadoresca, Tristany i Lançalot, etc.), però que, després d’haver viscut uns anys a Itàlia en contacte amb cenacles humanístics, ha sigut capaç d’incorporar a la seua obra un esperit jocund (facècia erudita, ironia subtil i metaliterària, paròdia, sàtira, etc.) més propi del Renaixement que de l’edat mitjana. Raó per la qual es pot definir el Curial com un text català explicable pel context italià, i catalogable com una creació literària pròpia del que els historiadors de la cultura i de la literatura italianes denominen la cavalleria umanistica. De fet, els patrons culturals sobre els quals dissenya el seu artefacte literari l’anònim escriptor no són tant els propis de la cort alfonsina de Nàpols –on en teoria s’havia de “recitar” l’obra, sembla que en un entorn confidencial– com els de l’humanisme llombard, florentí i ferrarés, al qual deu molt la novel•la