Jornada sobre la divulgació de la normativa als mitjans de comunicació

           Jornada sobre la Divulgació de la Normativa als Mitjans de Comunicaci&oacute

El model d'estàndard occidental al 'Telenotícies' de TV3

L'objectiu del treball és analitzar el model de llengua que difonen sis periodistes occidentals que intervenen en els Telenotícies de TV3 per esbrinar el grau de manteniment de trets de la seua varietat geolectal i el grau d'adequació a l'estàndard occidental en les seues modalitats: nord-occidental i valencià. Tot i que l'estàndard català és composicional i polimòrfic, el model de llengua difós en els mitjans i l'ensenyament és l'oriental, per això, ens plantegem com a hipòtesi que, en les gravacions seleccionades, hi haja una barreja de trets orientals i occidentals, és a dir, els propis dels periodistes que estudiem

Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament

Aquesta tesi té per objectiu analitzar, des del punt de vista de la planificació lingüística i amb una perspectiva sincrònica, el model de llengua estàndard oral vehiculat pel sistema d’ensenyament i pels mèdia públics de televisió de l’àrea tortosina. Així, aquesta investigació es divideix en dos eixos: el de l’àmbit educatiu i el dels mèdia. En primer lloc, pel que fa a l’ensenyament, ens centrem en l’estudi de l’estàndard oral difós pels mestres del primer curs de primària de les escoles de 9 poblacions catalanes i d’11 valencianes, situades a banda i banda de la frontera administrativa. En total, analitzem 29 tutors d’aquest nivell educatiu i contrastem les seues dades amb les dels alumnes, això és, prenem com a filtre de l’objecte de recerca els usos lingüístics adquirits pels 416 alumnes d’aquests ensenyants. En segon lloc, amb relació als mèdia, examinem el model lingüístic emprat pels tres periodistes tortosins que apareixen en les dos edicions del Telenotícies de TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich i Víctor Sorribes. El corpus de treball està format per 101 peces televisives d’informació. Quant a l’estructura, la tesi té quatre parts. A la part i n’exposem el marc teòric: les nocions d’ecologia lingüística, de llengua estàndard i d’estandardització. Dediquem la part ii a la contextualització de diversos aspectes de la investigació. En primer lloc, definim l’àrea objecte d’estudi, circumscrita a la Mancomunitat de la Taula del Sénia, mitjançant dades de caràcter demogràfic i econòmic; en segon lloc, descrivim geolectalment el tortosí de les comarques examinades: el Montsià, el Baix Maestrat i els Ports. En tercer lloc, centrant-nos en aquesta àrea central del domini lingüístic, resseguim el procés d’estandardització en aquest territori a partir del model de llengua vehiculat. Finalment, mostrem una panoràmica de l’estàndard oral català difós a TV3 durant els darrers 30 anys. Bastim la part iii amb l’anàlisi de les dades recollides distribuïdes, d’una banda, tenint en compte el nivell de llenguatge —fonètica, morfologia i lèxic— i, de l’altra, segons l’àmbit d’investigació: ensenyament i mèdia. En primer lloc, quant a l’àmbit educatiu, les dades revelen la manca de discerniment dels docents entre les variants tortosines codificades per l’estàndard i les col·loquials i també la difusió de formes estàndards del català central en detriment de les tortosines. En aquest sentit, l’arraconament de les solucions estàndards tortosines es concentra, sobretot, en el lèxic i, en menor mesura, en la morfologia nominal. Tanmateix, el grau d’integració del tortosí en el model de llengua dels docents valencians és superior al dels catalans, atès que l’estàndard imperant al País Valencià és l’occidental. En segon lloc, de l’anàlisi lingüística dels mèdia se’n desprèn l’heterogeneïtat de models entre els locutors, tot i que la tendència general és l’abdicació de les variants verbals estàndards tortosines. Per contra, es demostra que la fonètica és el nivell lingüístic més refractari a l’estàndard del català central, per bé que hem documentat realitzacions al·lòctones com la reducció vocàlica. En darrer terme, en la part iv, per un cantó, presentem les conclusions de la tesi, en què es posa de manifest la vehiculació parcial de l’estàndard planificat tortosí. Més concretament, es revela que el grau d’integració del tortosí en l’estàndard difós és elevat en la fonètica, mitjà en la morfologia nominal i irregular en la morfologia verbal i en el lèxic —nivells en què convé distingir entre els resultats a l’ensenyament i als mèdia. Per l’altre cantó, proposem un model de llengua d’estàndard oral per a la zona tortosina per a cada sector analitzat a partir de les dades recollides, les quals permeten traçar futures línies de recerca sobre l’estandardització d’àrees administrativament frontereres.The present dissertation aims to analyze, from the language planning point of view and with a synchronic prospective, the spoken standard spread by the Tortosin educational system and public television. Research is divided into two main areas: the education sector and the mass media.  Firstly, regarding the education sector, this dissertation focuses on the spoken standard spread by first grade elementary school teachers in nine Catalan and eleven Valencian towns. We study a total of 29 first grade elementary school instructors and we contrast their data with that of their students; in other words, we use data collected from 416 children to filter the linguistic model they learn from their teachers.  Secondly, concerning the media, we examine the spoken standard spread by three Tortosin journalists that appear in two separate editions of the newscast Telenotícies, broadcasted by TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich and Víctor Sorribes. The research corpus is comprised of 101 informative pieces. This dissertation has been divided into four chapters.  In Chapter i, we explain the theoretical framework of this thesis: the concept of linguistic ecology, standard variety and standardization. In Chapter ii, we contextualize several details of the research. First, we delimit the area of study within la Mancomunitat de la Taula del Sénia with demographic and economic information. Secondly, we describe the Tortosin geolect that is spoken in the Montsià, Baix Maestrat and Ports regions. Also, we expose the process of standardization inside the area of focus. Finally, we show a panoramic view of the Catalan spoken standard spread by TV3 for the last 30 years.  In Chapter iii, we analyze the collected data in two different ways: according to the language system (phonetics, morphology and vocabulary) and regarding the sector examined (education and media). From the first perspective, data from the educational system reveals the lack of discernment between the Tortosin codified standard and colloquial forms. Additionally, it reveals the spread of Eastern Catalan standard variants at the expense of Tortosin variants. Accordingly, the disappearance of the Tortosin standard focuses on vocabulary, and to a lesser extent, nominal morphology. However, the degree of Tortosin features in the standard spread by Valencian teachers is higher than that spread by Catalan teachers, due to the dominant standard in País Valencià being the Western variety. From the second perspective, linguistic analysis of the media shows the heterogeneity of models among the studied journalists. Nonetheless, the general tendency is the disappearance of the Tortosin standard verbal forms. In contrast, this research shows that phonetics most strongly resists the influence of Eastern Catalan standard features.  Finally, in Chapter iv we present the conclusions of this dissertation, such as the partial vehiculation of the Tortosin codified standard. Particularly, this study reveals that the grade of integration of Tortosin into the spread standard is high in phonetics, medium in nominal morphology and irregular in verbal morphology and vocabulary (we must distinguish between these two latter sections). Moreover, we propose a Tortosin spoken standard model for the Tortosin speaking area to each studied sector and future lines of research regarding standardization in administrative border areas

Jornada sobre la Divulgació de la Normativa als Mitjans de Comunicació

           Jornada sobre la Divulgació de la Normativa als Mitjans de Comunicaci&oacute

El model d’estàndard occidental al 'Telenotícies' de TV3

L’objectiu del treball és analitzar el model de llengua que difonen sis periodistes occidentals que intervenen en els Telenotícies de TV3 per esbrinar el grau de manteniment de trets de la seua varietat geolectal i el grau d’adequació a l’estàndard occidental en les seues modalitats: nord-occidental i valencià. Tot i que l’estàndard català és composicional i polimòrfic, el model de llengua difós en els mitjans i l’ensenyament és l’oriental, per això, ens plantegem com a hipòtesi que, en les gravacions seleccionades, hi haja una barreja de trets orientals i occidentals, és a dir, els propis dels periodistes que estudiem

The Western Catalan standard model in Telenotícies from TV3 7

El pes econòmic, polític, cultural i demogràfic de Barcelona, en territori del bloc oriental, contribueix al fet que es vincule el català central amb l’única varietat apta per a tots els registres, amb l’estàndard, i que es relegue l’occidental a un dialecte limitat a usos informals. Consegüentment, les poques ocasions que podem sentir els dialectes occidentals en un registre formal i per televisió —recordem que la presència de veus occidentals en sèries i pel·lícules és baixa o inexistent— és a través dels corresponsals situats a l’àrea occidental i dels periodistes que, des de la zona central, informen sobre notícies d’àmbit més general. Per tant, el fet que hi haja, d’una banda, des dels inicis de TV3, poques veus occidentals i, de l’altra, que el model planificat occidental no s’haja estès entre els ensenyants, té com a conseqüència que, a hores d’ara, l’estàndard oral difós per periodistes d’aquella zona dialectal tinga trets fonètics i morfològics orientals. En el següent article abordem aquesta qüestió amb l’estudi del model de llengua de sis periodistes occidentals que participen en els Telenotícies de TV3.Paraules clau: estàndard oral, mitjans de comunicació, occidental, nord-occidental, tortosí, valenciàThe economic, political, cultural and demographic influence of Barcelona on the other Catalan regions contributes to the confusion between Central Catalan —the dialect spoken in Barcelona and its region— and the standard model for the media. Consequently, the Western Catalan standard model is relegated to informal usage. Keeping in mind that the presence of Western voices in TV series and movies is nearly inexistent, the few times this variety of Catalan appears as a formal model in the media is through correspondents reporting from Western regions and journalists native to the area but based in Barcelona. Therefore, given that since TV3 was founded, Eastern voices have been a majority throughout its broadcasting history, coupled with the fact that the educational system does not teach Western standard forms, the oral standard spoken by reporters from the Western regions exhibits Eastern phonetic and morphological features. The main objective of this article is to analyze the linguistic model of six Western Catalan journalists that work in the TV3 news broadcast, Telenotícies.Key Words: media, broadcast, Western Catalan, Northwestern Catalan, Valencian, Language implementatio

Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament

Aquesta tesi té per objectiu analitzar, des del punt de vista de la planificació lingüística i amb una perspectiva sincrònica, el model de llengua estàndard oral vehiculat pel sistema d’ensenyament i pels mèdia públics de televisió de l’àrea tortosina. Així, aquesta investigació es divideix en dos eixos: el de l’àmbit educatiu i el dels mèdia. En primer lloc, pel que fa a l’ensenyament, ens centrem en l’estudi de l’estàndard oral difós pels mestres del primer curs de primària de les escoles de 9 poblacions catalanes i d’11 valencianes, situades a banda i banda de la frontera administrativa. En total, analitzem 29 tutors d’aquest nivell educatiu i contrastem les seues dades amb les dels alumnes, això és, prenem com a filtre de l’objecte de recerca els usos lingüístics adquirits pels 416 alumnes d’aquests ensenyants. En segon lloc, amb relació als mèdia, examinem el model lingüístic emprat pels tres periodistes tortosins que apareixen en les dos edicions del Telenotícies de TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich i Víctor Sorribes. El corpus de treball està format per 101 peces televisives d’informació. Quant a l’estructura, la tesi té quatre parts. A la part i n’exposem el marc teòric: les nocions d’ecologia lingüística, de llengua estàndard i d’estandardització. Dediquem la part ii a la contextualització de diversos aspectes de la investigació. En primer lloc, definim l’àrea objecte d’estudi, circumscrita a la Mancomunitat de la Taula del Sénia, mitjançant dades de caràcter demogràfic i econòmic; en segon lloc, descrivim geolectalment el tortosí de les comarques examinades: el Montsià, el Baix Maestrat i els Ports. En tercer lloc, centrant-nos en aquesta àrea central del domini lingüístic, resseguim el procés d’estandardització en aquest territori a partir del model de llengua vehiculat. Finalment, mostrem una panoràmica de l’estàndard oral català difós a TV3 durant els darrers 30 anys. Bastim la part iii amb l’anàlisi de les dades recollides distribuïdes, d’una banda, tenint en compte el nivell de llenguatge —fonètica, morfologia i lèxic— i, de l’altra, segons l’àmbit d’investigació: ensenyament i mèdia. En primer lloc, quant a l’àmbit educatiu, les dades revelen la manca de discerniment dels docents entre les variants tortosines codificades per l’estàndard i les col·loquials i també la difusió de formes estàndards del català central en detriment de les tortosines. En aquest sentit, l’arraconament de les solucions estàndards tortosines es concentra, sobretot, en el lèxic i, en menor mesura, en la morfologia nominal. Tanmateix, el grau d’integració del tortosí en el model de llengua dels docents valencians és superior al dels catalans, atès que l’estàndard imperant al País Valencià és l’occidental. En segon lloc, de l’anàlisi lingüística dels mèdia se’n desprèn l’heterogeneïtat de models entre els locutors, tot i que la tendència general és l’abdicació de les variants verbals estàndards tortosines. Per contra, es demostra que la fonètica és el nivell lingüístic més refractari a l’estàndard del català central, per bé que hem documentat realitzacions al·lòctones com la reducció vocàlica. En darrer terme, en la part iv, per un cantó, presentem les conclusions de la tesi, en què es posa de manifest la vehiculació parcial de l’estàndard planificat tortosí. Més concretament, es revela que el grau d’integració del tortosí en l’estàndard difós és elevat en la fonètica, mitjà en la morfologia nominal i irregular en la morfologia verbal i en el lèxic —nivells en què convé distingir entre els resultats a l’ensenyament i als mèdia. Per l’altre cantó, proposem un model de llengua d’estàndard oral per a la zona tortosina per a cada sector analitzat a partir de les dades recollides, les quals permeten traçar futures línies de recerca sobre l’estandardització d’àrees administrativament frontereres.The present dissertation aims to analyze, from the language planning point of view and with a synchronic prospective, the spoken standard spread by the Tortosin educational system and public television. Research is divided into two main areas: the education sector and the mass media.  Firstly, regarding the education sector, this dissertation focuses on the spoken standard spread by first grade elementary school teachers in nine Catalan and eleven Valencian towns. We study a total of 29 first grade elementary school instructors and we contrast their data with that of their students; in other words, we use data collected from 416 children to filter the linguistic model they learn from their teachers.  Secondly, concerning the media, we examine the spoken standard spread by three Tortosin journalists that appear in two separate editions of the newscast Telenotícies, broadcasted by TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich and Víctor Sorribes. The research corpus is comprised of 101 informative pieces. This dissertation has been divided into four chapters.  In Chapter i, we explain the theoretical framework of this thesis: the concept of linguistic ecology, standard variety and standardization. In Chapter ii, we contextualize several details of the research. First, we delimit the area of study within la Mancomunitat de la Taula del Sénia with demographic and economic information. Secondly, we describe the Tortosin geolect that is spoken in the Montsià, Baix Maestrat and Ports regions. Also, we expose the process of standardization inside the area of focus. Finally, we show a panoramic view of the Catalan spoken standard spread by TV3 for the last 30 years.  In Chapter iii, we analyze the collected data in two different ways: according to the language system (phonetics, morphology and vocabulary) and regarding the sector examined (education and media). From the first perspective, data from the educational system reveals the lack of discernment between the Tortosin codified standard and colloquial forms. Additionally, it reveals the spread of Eastern Catalan standard variants at the expense of Tortosin variants. Accordingly, the disappearance of the Tortosin standard focuses on vocabulary, and to a lesser extent, nominal morphology. However, the degree of Tortosin features in the standard spread by Valencian teachers is higher than that spread by Catalan teachers, due to the dominant standard in País Valencià being the Western variety. From the second perspective, linguistic analysis of the media shows the heterogeneity of models among the studied journalists. Nonetheless, the general tendency is the disappearance of the Tortosin standard verbal forms. In contrast, this research shows that phonetics most strongly resists the influence of Eastern Catalan standard features.  Finally, in Chapter iv we present the conclusions of this dissertation, such as the partial vehiculation of the Tortosin codified standard. Particularly, this study reveals that the grade of integration of Tortosin into the spread standard is high in phonetics, medium in nominal morphology and irregular in verbal morphology and vocabulary (we must distinguish between these two latter sections). Moreover, we propose a Tortosin spoken standard model for the Tortosin speaking area to each studied sector and future lines of research regarding standardization in administrative border areas

Grau d'integració del tortosí en l'estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d'ensenyament /

Departament responsable de la tesi: Departament de Filologia Catalana.Aquesta tesi té per objectiu analitzar, des del punt de vista de la planificació lingüística i amb una perspectiva sincrònica, el model de llengua estàndard oral vehiculat pel sistema d'ensenyament i pels mèdia públics de televisió de l'àrea tortosina. Així, aquesta investigació es divideix en dos eixos: el de l'àmbit educatiu i el dels mèdia. En primer lloc, pel que fa a l'ensenyament, ens centrem en l'estudi de l'estàndard oral difós pels mestres del primer curs de primària de les escoles de 9 poblacions catalanes i d'11 valencianes, situades a banda i banda de la frontera administrativa. En total, analitzem 29 tutors d'aquest nivell educatiu i contrastem les seues dades amb les dels alumnes, això és, prenem com a filtre de l'objecte de recerca els usos lingüístics adquirits pels 416 alumnes d'aquests ensenyants. En segon lloc, amb relació als mèdia, examinem el model lingüístic emprat pels tres periodistes tortosins que apareixen en les dos edicions del Telenotícies de TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich i Víctor Sorribes. El corpus de treball està format per 101 peces televisives d'informació. Quant a l'estructura, la tesi té quatre parts. A la part i n'exposem el marc teòric: les nocions d'ecologia lingüística, de llengua estàndard i d'estandardització. Dediquem la part ii a la contextualització de diversos aspectes de la investigació. En primer lloc, definim l'àrea objecte d'estudi, circumscrita a la Mancomunitat de la Taula del Sénia, mitjançant dades de caràcter demogràfic i econòmic; en segon lloc, descrivim geolectalment el tortosí de les comarques examinades: el Montsià, el Baix Maestrat i els Ports. En tercer lloc, centrant-nos en aquesta àrea central del domini lingüístic, resseguim el procés d'estandardització en aquest territori a partir del model de llengua vehiculat. Finalment, mostrem una panoràmica de l'estàndard oral català difós a TV3 durant els darrers 30 anys. Bastim la part iii amb l'anàlisi de les dades recollides distribuïdes, d'una banda, tenint en compte el nivell de llenguatge -fonètica, morfologia i lèxic- i, de l'altra, segons l'àmbit d'investigació: ensenyament i mèdia. En primer lloc, quant a l'àmbit educatiu, les dades revelen la manca de discerniment dels docents entre les variants tortosines codificades per l'estàndard i les col·loquials i també la difusió de formes estàndards del català central en detriment de les tortosines. En aquest sentit, l'arraconament de les solucions estàndards tortosines es concentra, sobretot, en el lèxic i, en menor mesura, en la morfologia nominal. Tanmateix, el grau d'integració del tortosí en el model de llengua dels docents valencians és superior al dels catalans, atès que l'estàndard imperant al País Valencià és l'occidental. En segon lloc, de l'anàlisi lingüística dels mèdia se'n desprèn l'heterogeneïtat de models entre els locutors, tot i que la tendència general és l'abdicació de les variants verbals estàndards tortosines. Per contra, es demostra que la fonètica és el nivell lingüístic més refractari a l'estàndard del català central, per bé que hem documentat realitzacions al·lòctones com la reducció vocàlica. En darrer terme, en la part iv, per un cantó, presentem les conclusions de la tesi, en què es posa de manifest la vehiculació parcial de l'estàndard planificat tortosí. Més concretament, es revela que el grau d'integració del tortosí en l'estàndard difós és elevat en la fonètica, mitjà en la morfologia nominal i irregular en la morfologia verbal i en el lèxic -nivells en què convé distingir entre els resultats a l'ensenyament i als mèdia. Per l'altre cantó, proposem un model de llengua d'estàndard oral per a la zona tortosina per a cada sector analitzat a partir de les dades recollides, les quals permeten traçar futures línies de recerca sobre l'estandardització d'àrees administrativament frontereres.The present dissertation aims to analyze, from the language planning point of view and with a synchronic prospective, the spoken standard spread by the Tortosin educational system and public television. Research is divided into two main areas: the education sector and the mass media. Firstly, regarding the education sector, this dissertation focuses on the spoken standard spread by first grade elementary school teachers in nine Catalan and eleven Valencian towns. We study a total of 29 first grade elementary school instructors and we contrast their data with that of their students; in other words, we use data collected from 416 children to filter the linguistic model they learn from their teachers. Secondly, concerning the media, we examine the spoken standard spread by three Tortosin journalists that appear in two separate editions of the newscast Telenotícies, broadcasted by TV3: Glòria Boquizo, Fàtima Llambrich and Víctor Sorribes. The research corpus is comprised of 101 informative pieces. This dissertation has been divided into four chapters. In Chapter i, we explain the theoretical framework of this thesis: the concept of linguistic ecology, standard variety and standardization. In Chapter ii, we contextualize several details of the research. First, we delimit the area of study within la Mancomunitat de la Taula del Sénia with demographic and economic information. Secondly, we describe the Tortosin geolect that is spoken in the Montsià, Baix Maestrat and Ports regions. Also, we expose the process of standardization inside the area of focus. Finally, we show a panoramic view of the Catalan spoken standard spread by TV3 for the last 30 years. In Chapter iii, we analyze the collected data in two different ways: according to the language system (phonetics, morphology and vocabulary) and regarding the sector examined (education and media). From the first perspective, data from the educational system reveals the lack of discernment between the Tortosin codified standard and colloquial forms. Additionally, it reveals the spread of Eastern Catalan standard variants at the expense of Tortosin variants. Accordingly, the disappearance of the Tortosin standard focuses on vocabulary, and to a lesser extent, nominal morphology. However, the degree of Tortosin features in the standard spread by Valencian teachers is higher than that spread by Catalan teachers, due to the dominant standard in País Valencià being the Western variety. From the second perspective, linguistic analysis of the media shows the heterogeneity of models among the studied journalists. Nonetheless, the general tendency is the disappearance of the Tortosin standard verbal forms. In contrast, this research shows that phonetics most strongly resists the influence of Eastern Catalan standard features. Finally, in Chapter iv we present the conclusions of this dissertation, such as the partial vehiculation of the Tortosin codified standard. Particularly, this study reveals that the grade of integration of Tortosin into the spread standard is high in phonetics, medium in nominal morphology and irregular in verbal morphology and vocabulary (we must distinguish between these two latter sections). Moreover, we propose a Tortosin spoken standard model for the Tortosin speaking area to each studied sector and future lines of research regarding standardization in administrative border areas