Proposta de renovació i acondicionament de l'arbrat viari dels barris de Gran Via Mar i Mar-i-sol de Castelldefels

El present treball proposa un nou model d’abrat viari per als barris de Gran Via Mar i Mar-i-Sol de Castelldefels; dos barris residencials amb una concepció antiga del model d’organització de l’espai públic i l’arbrat de carrer. La pretenció és crear, un entorn el més adequat possible a les necessitats dels arbres per tal que aquests desenvolupin tot el seu potencial amb les menors necessitats d’intervenció per part de l’home. Les plantacions, que busquen crear l’efecte de bosc en galeria, sense les alineacions tradicionals, es proposen tenint en compte elements condicionants, els més importants dels quals són els pins presents sobretot a Gran Via Mar, i els guals d’accés a les finques. Els pins s’han incorporat com un element més de la proposta donat que contribueixen a crear l’efecte de llums i ombres que es busca. Es busca també guanyar protagonisme per al vianant en detriment del cotxe en la mesura del possible a partir de les textures dels paviments, limitacions d’espai i reducció de nombre de carrils per carrer. A banda del document de proposta es dónen també algunes eines útils de gestió que han de permetre optimitzar els recursos humans i econòmics que es destinen a la implantació i el manteniment en l’espai públic, sobretot pel que fa a l’arbrat viari

Optimització dels assaigs de fatiga en mescles bituminoses

L’estabilitat del ferm d’una carretera és vital per garantir la seguretat d’aquesta i una conducció agradable i còmode. La gran majoria dels deterioraments apreciats en els paviments asfàltics tenen a veure, directament o indirecta, amb la fatiga del ferm. Aquesta és definida per la norma europea EN 12967-24 com la pèrdua de les propietats inicials degut a la repetició de càrrega i descàrrega a la qual es veu sotmès el paviment al pas dels vehicles pesats. És per això, que la resistència a la fatiga és una de les propietats de les mescles bituminoses més estudiades. Aquest treball exposa breument els constituents, tipus i utilitzats de les mescles bituminoses; així com el fenomen de la fatiga i els paràmetres que l’influencien. Posteriorment, parla de la simulació d’aquesta al laboratori; per a la qual, la norma europea citada anteriorment proposa cinc possibilitats d’assaig. Val a dir que, actualment, aquest assaigs són costosos i llargs i no tots els laboratoris poden permetre-se’ls. La tesina que teniu entre les mans analitza l’assaig que sembla ser el menys costós – l’assaig per tracció indirecte en provetes cilíndriques –, per tal d’optimitzar-ne la durada i obtenir així un assaig eficaç que permeti traçar una corba de fatiga ràpidament. Així doncs, hem realitzat els assaig per tracció indirecte amb la presa COOPER NU-14. Hem avaluat diferents tipus de mescles bituminoses (graves bituminoses, mescles bituminoses a mòdul elevat i a mòdul molt elevat) i proposem la possibilitat de reduir el nombre de provetes estudiades, i per tant, disminuir la durada total de l’assaig – pràcticament a la meitat –. Observem amb els resultats obtinguts que, amb aquesta reducció temporal obtenim unes corbes de fatiga igualment òptimes - pel que fa a la regressió -, repetibles i reproduïbles. Un dels inconvenients més importants de l’assaig en tracció indirecte, és que, per una mateixa mescla bituminosa, la corba de fatiga obtinguda dona resultats inferiors als demanats per les especificacions de cada tipus de mescla bituminosa; és a dir, obtenim corbes de fatiga amb durades de vida més curtes. Aquesta corba de fatiga relaciona el nombre de cicles a la ruptura de la proveta amb la deformació inicial d’aquesta. Hem analitzat doncs, els criteris de traçat de la corba; i més precisament, la formula de la deformació inicial. Aquesta és calculada, segons l’annex E de la norma, com la diferencia entre el màxim al cap de 100 cicles de càrrega i descàrrega i el mínim als 60 cicles - per tal de deixar 60 cicles d’aclimatació de la proveta -. Hem estudiat aquesta formula empírica de dues maneres diferents; d’una banda, estimant la deformació inicial que s’obtindria si no hi hagués un període d’aclimatació de la proveta; i, d’altra banda, optimitzant de l’elecció de la quantitat de cicles abans d’arribar a l’estabilització de la proveta. Estudiant diferents tipus de mescles bituminoses, sembla ser, que una millora del càlcul de la deformació inicial permet aproximar-nos als resultats obtinguts amb altres assaigs i a les especificacions requerides per a cada tipus de mescla bituminosa. D’aquesta manera, podríem establir una base de comparació entre els diferents assaigs de la norma. Concloent, cal verificar el que els resultats d’aquesta recerca deixen entreveure, ampliant els tipus de mescles bituminoses estudiats i analitzant, possiblement, altres mètodes de càlcul. Però, els resultats obtinguts en aquesta tesina evidencien, d’una banda, un coeficient de determinació més que satisfactori (R2 > 0.94); i d’altra banda, una resistència a la fatiga més pròxima als resultats demanats per les especificacions. Així doncs, som optimistes pel que fa a l’obtenció d’un assaig econòmic que ens permeti calcular la corba de fatiga abans de que s’acabi l’obra mentre esperem els resultats obtinguts mitjançant l’assaig per flexió dos punts en provetes trapezoïdals - assaig a realitzar per norma a les obres franceses i que sol arribar un cop l’obra acabada -

Sudėtingi etiniai verslo vertimo žodžiu klausimai: mokymasis spręsti kultūrines problemas per praktiką ir refleksiją

In business interpreting training, there is the need to train prospective interpreters in professional ethics and conduct, since tenets assumed in other interpreting domains such as impartiality and wholeness may conflict with the interests and needs of the business hiring the interpreter’s services and therefore place the interpreter in an ethical dilemma. In this article, we show how examples of ethically challenging elements extracted from a real interpreter-mediated business meeting corpus (in particular, issues related to culture clashes) can be addressed in business interpreting training. Trainee interpreters are exposed to these situations, which are previously introduced in (semi-)structured roleplays that are then used in the training sessions, and the following subsequent feedback and discussion allow trainees and trainers to explore and expound different options that both transmit the correct message and, more importantly, adhere to professional principles and protocols.Rengiant verslo vertėjus žodžiu būtinas profesinės etikos kursas, nes kitose vertimo žodžiu srityse taikomi principai – tokie kaip nešališkumas ar siekis perteikti visą informaciją – gali prieštarauti vertėją samdančios įmonės interesams ir poreikiams, todėl vertėjui gali kilti etinių dilemų. Šiame straipsnyje rodome, kaip rengiant verslo vertėjus žodžiu galima mokytis spręsti etiniu požiūriu sudėtingas situacijas (ypač dėl kultūrų sandūros) naudojantis iš realių verslo susitikimų, kuriuose dirbo vertėjai žodžiu, surinktais pavyzdžiais. Vertimo žodžiu studentams sukuriamos tokios situacijos, kurios pirmiausia pristatomos (pusiau)struktūruotose simuliacijose, vėliau naudojamose per paskaitas. Grįžtamasis ryšys ir aptarimas leidžia studentams ir kursų dėstytojams išnagrinėti ir paaiškinti, kaip tokiose situacijose galima ne tik teisingai perteikti informaciją, bet ir – dar svarbiau – versti laikantis profesinių principų ir etikos reikalavimų